En marxa la fragmentació de l’ICS

ICSDesprés de mesos de rumors, especulacions i filtracions a la premsa, el Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut (ICS) va aprovar ahir el que popularment es coneix com “procés de fragmentació” però que oficialment s’anomena “projecte de reformulació” de l’empresa pública.

Sigui como sigui, l’ICS ha iniciat un procés de reconversió que pretén dividir l’empresa en 7 filials hospitalàries i unes 15 entitats filials d’atenció primària, cadascuna de les quals estarà constituïda per 20-25 equips d’AP. Aquestes filials tindran personalitat jurídica pròpia i disposaran dels seus propis òrgans de participació i de govern.

El projecte començarà aquest mateix any amb la creació de dues entitats filials: l’Hospital Arnau de Vilanova i el conjunt dels 26 equips d’atenció primària de Girona. L’ICS explica que s’han escollit aquests centres perquè les seves característiques facilitaran l’avaluació dels resultats.

A partir d’aquesta primera experiència, l’ICS manifesta la voluntat de fer una “transició progressiva” fins que estiguin constituïdes totes les empreses filials, sense fixar terminis d’execució.

Tant en el document de presentació del projecte de reformulació de l’Institut Català de la Salut, com en les darreres comunicacions i reunions convocades per l’ICS, s’insisteix en què l’objectiu no és privatitzar l’entitat ni introduir activitat privada als centres públics. Segons l’ICS, l’objectiu del projecte és crear una empresa pública “eficient, sostenible, descentralitzada, que doni la màxima autonomia de gestió als seus centres, que possibiliti la participació i la coresponsabilització dels professionals en la gestió i en la presa de decisions, i que estigui més adaptada al model sanitari català”.

Sembla clar que l’ICS vol que la xarxa sanitària pública s’encamini  cap a una estructura i un model de gestió que s’iguali al de XHUP. En aquest sentit, el projecte fa referència a les “aliances estratègiques amb la resta de centres sanitaris de cada regió” mantenint “els mecanismes públics necessaris per garantir la transparència, el control financer i l’equitat dels serveis”. De fet, les entitats filials acordaran un contracte programa amb el CatSalut i actuaran com qualsevol hospital de la xarxa concertada.

Ahir, la Dra. Carmen Sánchez Ufarte i el Dr. Josep Lluís Pi, van ser convocats com a representants de les juntes clíniques d’àmbit per rebre informació directa de l’ICS sobre l’inici del projecte de fragmentació.  En aquesta trobada, el president de l’ICS, Josep Prat, i el director gerent, Joaquim Casanovas, van afirmar que la intenció de l’empresa és conservar el personal estatutari actual, però que en les futures incorporacions de personal seran les pròpies entitats les que decidiran el model contractual (laboral o estatutari) dels seus treballadors. El document de projecte senyala que les entitats podran fixar les condicions contractuals i d’accés als llocs de treball.

A la pregunta de la Dra. Sánchez Ufarte sobre els incentius previstos perquè els professionals col·laborin en la instauració del nou model, no hi va haver resposta. Tampoc es va aclarir com s’articularà la participació dels facultatius en la presa de  decisions i en els resultats d’aquestes empreses.

El pla de divisió de l’Institut Català de la Salut, l’empresa pública més gran de Catalunya amb 40.000 treballadors, genera molts interrogants que de moment no han estat resolts pels responsables de Salut. No es coneixen els detalls de gestió, el reglament i els mecanismes de control i supervisió de les 7 entitats filials. L’empresa construeix i transmet un relat de bones intencions, però deixa en l’aire aspectes com la relació d’aquestes empreses amb els consorcis de salut o la política pública de recursos humans que s’implementarà en el Grup ICS.

I vosaltres, què en penseu? Creieu que la fragmentació de l’ICS serà positiva? És una oportunitat per als facultatius?

Volem conèixer la vostra opinió!

Investigació sobre la gestió del consorcis sanitaris catalans

La revista gironina cafeAMBllet ha fet públics els resultats de la investigació que ha dut a terme durant el dos últims anys sobre la gestió dels consorcis sanitaris públics del CatSalut.

Els responsables de la investigació denuncien que el sistema sanitari català és “un niu de corrupció i opacitat, un forat negre per on desapareixen cada any centenars de milions d’euros”.

El focus de la denúncia són els pressumptes casos de corrupció a l’Hospital Comarcal de Blanes i l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella -denunciats amb anterioritat per la pròpia revista- que han portat a l’Oficina Antifrau de Catalunya a obrir una investigació sobre els concursos públics adjudicats en els últims anys a l’empresa de Ramon Bagó, ex-president i conseller del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). Antifrau haurà de determinar si Bagó ha comès un delicte de duplicitat de càrrecs directius en la sanitat pública catalana, ja que és president del holding empresarial Serhs, que subministra serveis en diversos hospitals.

La revista ha publicat un videoreportatge en dues parts amb el títol ‘El major robatori de la història de Catalunya’.

El major robatori de la història de Catalunya – Part 1


El major robatori de la història de Catalunya – Part 2

Només el 2% dels sol•licitants accedeix al IV nivell de carrera

nivell carreraUn nou informe elaborat pels companys del Sindicato Médico de Granada CESM-Granada treu a la llum les diferències entre els imports percebuts i els accessos als nivells de carrera professional a l’Estat espanyol.

La taula comparativa permet comprovar les notables diferències existents entre els sistemes de salut de les 17 comunitats autònomes a l’hora d’accedir als quatre nivells de carrera disponibles per als facultatius.

En el cas català, destaca l’extrema dificultat per accedir al IV nivell de carrera professional. Només el 2-3% dels sol·licitants de l’últim nivell aconsegueixen la certificació. El percentatge puja fins el 50% en el cas del nivell III, mentre que l’assoliment del primer i segon nivell de carrera s’aconsegueix amb l’acumulació d’experiència (anys treballats) al sistema sanitari públic.

Aquesta situació contrasta amb la d’altres territoris en els que l’accés al quart nivell s’acredita només amb la pròpia experiència professional (Balears, Canàries, Madrid, València i Múrcia).  De la mateixa manera, trobem diferències remarcables en la inclusió o no dels funcionaris de contingent i zona en els nivells de carrera, o en el còmput del període de residència en la valoració dels anys treballats.

El Dr. Vicente Matas és el coordinador d’aquest estudi comparatiu i adverteix que, donada la complexitat i la variabilitat dels diferents sistemes, no es pot descartar que hi hagi algun error d’interpretació o una dada no analitzada en la confecció de la taula comparativa.