La revista gironina cafeAMBllet ha fet públics els resultats de la investigació que ha dut a terme durant el dos últims anys sobre la gestió dels consorcis sanitaris públics del CatSalut.
Els responsables de la investigació denuncien que el sistema sanitari català és “un niu de corrupció i opacitat, un forat negre per on desapareixen cada any centenars de milions d’euros”.
El focus de la denúncia són els pressumptes casos de corrupció a l’Hospital Comarcal de Blanes i l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella -denunciats amb anterioritat per la pròpia revista- que han portat a l’Oficina Antifrau de Catalunya a obrir una investigació sobre els concursos públics adjudicats en els últims anys a l’empresa de Ramon Bagó, ex-president i conseller del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). Antifrau haurà de determinar si Bagó ha comès un delicte de duplicitat de càrrecs directius en la sanitat pública catalana, ja que és president del holding empresarial Serhs, que subministra serveis en diversos hospitals.
La revista ha publicat un videoreportatge en dues parts amb el títol ‘El major robatori de la història de Catalunya’.
El major robatori de la història de Catalunya – Part 1
El major robatori de la història de Catalunya – Part 2
Crec que és el camí. El que estan fent potser no és ilegal, però és IMMORAL.Són els diners de tots i tenim dret a fiscalitzar què en fan d’ells.
Cal fiscalitzat i lluitar per la transparència dels comptes. Hem de donar Canya!
Per fí periodisme d’investigació sobre sanitat. Gran idea aquesta de fiscalitzar directors generals i directius superiors respecte a la feina que fan realment…per lo que cobren. Tots els sou, variables,…haurien de ser públics quan es tracta de rebre diner públic. No potser que tot sigui fosc i opac quan al mateix temps a la primària ens fiscalitzen per tot lo que fem i de forma tan poc ètica, basant-se només en criteris economicistes.
Com pot ser que un director adjunt de SAGESSA que cobra més de 280000 € l’any, ningú sapiga què fa o quina és la seva funció. Ja sé que no és una certesa però no se li veu massa el pel. Què fa? Realment es guanya aquest sou? És ètic rebre aquests diners públics i al mateix temps voler rebaixar encara més els sous dels professionals sanitaris? Si el sou és proporcional al teu grau de gestió o capacitat de fer coses, els metges també som gestors de diners públics. Segons lo que fem o deixem de fer i si ho fem bé o malament, utilitzem centenars de milers d’€ només en farmàcia. Si calculessim per metge tot lo que costen les nostres accions en un any, no hauriem de cobrar proporcionalment a aquesta responsabilitat afegida a la nostre alma mèdica. Perque tinguem-ho clar, vam estudiar de forma biologista. Els metges de família fem enfoc bio-psico-social i a més hem d’apendre que som part molt més important de la societat de lo que pensavem perque tot el que fem té una consecuència, per bó o per dolent. Es lo que hi ha. No podem defugir la nostra responsabilitat pero hem alimentar el nostre prestigi i reafirmar la nostra importància per posar a tothom al seu lloc.