L’Institut Català de la Salut (ICS) ni es privatitza ni es fragmenta. Aquesta és la consigna que els màxims dirigents de l’organisme van transmetre ahir amb obcecada insistència als delegat sindicals de Metges de Catalunya (MC) en un col·loqui que s’inclou dins la ronda informativa que l’ICS està duent a terme entre els diferents actors del sector sobre el conegut projecte de reformulació.

MC va rebre ahir la visita de Josep Prat i Joaquim Casanovas, president del Consell d’Administració i director gerent de l’ICS respectivament, i de Jaume Benavent, director adjunt d’afers assistencials de l’organisme sanitari.

Davant d’una nodrida representació de delegats sindicals de MC, Prat i Casanovas van presentar el projecte de reformulació com una “evolució de l’ICS”. El president de l’organisme va assegurar que el procés de transformació serà “tranquil i pausat” i que l’objectiu del canvi és “descentralitzar les decisions cap al territori”. Josep Prat va reiterar que l’ICS “continuarà sent la principal empresa pública de la Generalitat” i va defensar que la reformulació no suposa cap canvi substancial ni estructural: “no és un procés de privatització ni de fragmentació”.

Mentre que Prat presentava la vessant estratègica del projecte, al director gerent de l’ICS li va correspondre la part operativa. Joaquim Casanovas va situar l’objectiu de la reformulació en la necessitat que l’ICS pugui actuar “com un proveïdor més del sistema”. En aquest sentit, va explicar que el finançament a través d’un concert amb el CatSalut serà positiu per aconseguir avantatges competitius davant la xarxa concertada.

En el torn de preguntes, els delegats de MC van aprofitar l’escenari i la presència de Prat, Casanovas i Benavent per transmetre el seu profund malestar pel que consideren un maltractament institucional vers els facultatius. Durant la intervenció inicial, el vicepresident de MC, Francesc Duch, després d’agrair la visita dels tres directius, va remarcar la “profunda insatisfacció” dels metges pels perjudicis salarials que reben en comparació amb altres col·lectius. Això provoca que el projecte de transformació de l’ICS sigui rebut amb “desconfiança” i “poc entusiasme” i que no pugui comptar amb “la complicitat imprescindible” dels professionals mèdics.

Les intervencions dels delegats van apuntar als dubtes que genera el projecte respecte a la participació i la corresponsabilització dels professionals. De la mateixa manera, es van formular preguntes sobre la situació laboral en la que queda el personal estatutari i els interins, i sobre els processos d’incorporació de nous treballadors a les entitats filials de l’ICS.

L’anomenada participació dels professionals no es materialitza en cap nou òrgan de gestió amb capacitat de decisió. Josep Prat es va referir a la “voluntat” de l’ICS perquè els professionals participin en els consells d’administració de les filials. Aquests consells seran nomenats per l’ICS i tindran una composició àmplia que inclourà “segurament” als representants professionals. En aquest punt, Prat va introduir també la possibilitat de donar cabuda a entitats de base associativa (EBA) en el si de l’ICS per respondre a les “inquietuds” dels professionals que així ho demanin. La participació dels professionals, segons va afirmar Josep Prat, es veurà “quan estigui implantat el model”.

El personal estatutari mantindrà aquesta condició en les noves entitats. Per la seva part, els interins sense plaça fixa hauran de presentar-se a un concurs per aconseguir un contracte laboral indefinit adscrit al conveni de la XHUP.

L’accés als llocs de treball dependrà de cada empresa però les noves contractacions seran de tipus laboral, seguint el model de la xarxa concertada. Aquest fet va suscitar crítiques entre els delegats que qüestionaven la viabilitat de la convivència de diferents models de contractació i condicions dins d’una mateixa empresa.

La participació del metge en el nou ICS va ser un dels temes principals de la trobada. L’exsecretari general de MC i actual secretari de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), Patricio Martínez, va reclamar la “participació real” dels metges i va criticar la multiplicació d’estructures, òrgans i càrrecs que suposa el plantejament del projecte. Martínez va qüestionar que aquestes noves estructures siguin eficaces i econòmicament sostenibles.

Els tres representants de l’ICS van repetir en reiterades ocasions que per ara només s’engegaran dues entitats filials (Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i una agrupació d’equips d’atenció primària de Girona) que actuaran com a proves pilot i que permetran avaluar els resultats del model. Responent a una pregunta del president de MC, Albert Tomàs, que s’interessava per la situació d’aquests centres i dels seus treballadors si es demostrava que el projecte no era positiu, Joaquin Casanovas va respondre que en aquest cas “es faria marxa enrere” i els centres i el personal serien reabsorbits per l’ICS.

Un cop finalitzat el col·loqui, la sensació generalitzada entre els delegats de MC era que la presència de Prat, Casanovas i Benavent no havia servit per aclarir o per ampliar els detalls del projecte de reformulació de l’ICS i que havien passat de puntetes per les qüestions més sensibles per als facultatius.