MC dóna suport però no convoca als seus afiliats a la vaga general

Un cop coneguda la lletra –la gran i la petita- de la reforma laboral, la resposta sindical no s’ha fet esperar: convocatòria de vaga general per al proper 29 de març.

Sens dubte hi ha motius més que suficients per emprendre una mesura d’aquesta envergadura. La reforma laboral situa els treballadors en un posició de debilitat i desprotecció front els empresaris, que veuen reforçats els seus instruments per acomiadar, rebaixar els sous, retallar els drets socials i fomentar la contractació precària.

Metges de Catalunya (MC) ha manifestat la seva oposició i ha estat al capdavant de totes les protestes majoritàries que s’han fet al nostre país en matèria de retallades sanitàries. Concentracions, manifestacions, diàleg social i finalment la convocatòria d’una doble jornada de vaga el passat mes de novembre. El sindicat té ple coneixement i entén les raons que han portat els sindicats majoritaris a convocar aquesta vaga general.

Els facultatius catalans pateixen des de juny de 2010 una pèrdua salarial que, ja sigui per via de decrets estatals o de lleis autonòmiques, sembla no tenir aturador. A més, la disminució del pressupost sanitari ha comportat que molts professionals mèdics s’hagin vist immersos en processos d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) o forçats a signar durs acords amb les empreses per mantenir els seus llocs de treball.

Molts metges travessen una delicada situació econòmica que s’agreujarà en els propers mesos arran de les noves mesures d’ajust derivades de les polítiques de control del dèficit.

Donada la proximitat de la darrera vaga de facultatius i la pèrdua econòmica consumada per aquest 2012 (reducció salarial del 5%, retallada del 50% de les DPO, demora de l’abonament de la carrera professional, etc.) MC ha decidit no ser convocant de la vaga general del 29 de març.

L’organització emplaça als seus afiliats a decidir lliurement si secunden la jornada de vaga sent plenament conscients d’allò que està en joc.

El temps de garantia i les llistes d’espera

Les retallades sanitàries estan situant les llistes d’espera en un escenari d’incertesa, tant pel que fa al nombre real de pacients en espera –molt diferent de les xifres oficials- com per la gestió d’aquesta llista en un context de restricció de recursos i aprimament de la plantilla mèdica.

Segons les dades del Departament de Salut, la llista d’espera ha augmentat un 23% durant el primer semestre de 2011. Gairebé 70.000 persones es troben a l’espera d’una intervenció quirúrgica. Però nosaltres sabem que la xifra real és situa molt per sobre de la dada oficial. Properament Salut presentarà les dades corresponents al segon semestre de l’any passat.

Com metges no podem ser copartícips d’una situació potencialment perjudicial per la salut del pacient i sovint contrària al criteri mèdic. No ens podem responsabilitzar de la complicació d’un cas a conseqüència de l’endarreriment d’una prova diagnòstica o d’una intervenció quirúrgica.

Per aquest motiu, posem a la teves mans un document que et permetrà  deixar constància del període de temps màxim que segons el teu criteri mèdic és necessari per a la realització d’un procediment o d’una visita especialitzada.

En aquest document, el facultatiu informa al pacient del temps de garantia que el coneixement i el criteri mèdic personal recomana per efectuar la visita o el procediment oportú, i que, en cas de no produir-se d’aquesta manera, sigui l’administració del centre la que posi en coneixement del pacient aquest fet.

Un cop el pacient disposa d’aquesta notificació, pot reclamar davant l’administració el temps de garantia, si ho considera pertinent.

Quan lliuris el document a un pacient indica-ho a la seva història clínica i fes-ne un còpia per a tu. L’escrit compta amb tota la cobertura legal i és conforme a la llei de protecció de dades.

Per defugir qualsevol responsabilitat en endarreriments i reclamar que a les llistes d’espera s’apliquin exclusivament criteris clínics, et recomanem que facis ús d’aquest document en la teva activitat assistencial.

Distribueix-lo també entre els teus companys i companyes.

Els facultatius de la XHUP han perdut entre un 18% i un 24% de sou des de 2008

El 31 de desembre de 2008 va vèncer el VIIè Conveni Col·lectiu dels Hospitals de la XHUP i dels Centres d’Atenció Primària Concertats. El conveni va ser denunciat, seguint els mecanismes i temps establerts, però d’aleshores ençà cap dels intents de negociació ha estat fructífer i no s’ha pogut signar un nou conveni.

Ara, amb l’entrada en vigor de la reforma laboral, el conveni podrà prorrogar-se dos anys més com a màxim, fins el 12 de febrer de 2014. Si passat aquest període no s’ha renovat el conveni, els treballadors emparats per aquest hauran d’acollir-se a l’existent en l’àmbit immediatament superior i, en cas de no existir-hi, a l’Estatut dels Treballadors.

Des del venciment del conveni, han transcorregut tres anys de desastre econòmic mundial que han coincidit amb l’aplicació d’una política de retallades sanitàries sense precedents a casa nostra. La destrucció de llocs de treball ha estat una constant i els que han pogut conservar la feina han vist com se’ls hi retallava el sou i s’escapçaven els seus drets socials i laborals.

Per un facultatiu de la XHUP, l’absència d’un conveni marc, sumada al decret de reducció salarial dels treballadors públics i a la retallada pressupostària dictada pel CatSalut, suposa des de 2008 una pèrdua de poder adquisitiu d’entre el 18% i el 24%, en funció del nivell de carrera de cada professional.

Una part d’aquesta minva prové de la no actualització de l’IPC a les taules salarials vigents. Prenent com a base l’IPC anual acumulat durant els darrers quatre anys (7%), els metges de la xarxa concertada han deixat de percebre més de 3.000 euros. Això en el cas dels facultatius amb el nivell més baix de carrera (A). La pèrdua per als professionals mèdics de nivell D arriba als 4.100 euros anuals.

Negociacions amb els treballadors

Ara bé, la pèrdua més important correspon al descompte salarial directe derivat de l’aplicació a la sanitat concertada de la rebaixa del 5% del sou a la funció pública, i a les conseqüències econòmiques de les negociacions que les gerències empresarials han forçat amb els representants dels treballadors arran de l’empitjorament de la situació econòmica.

El decret 10/2010 que rebaixava un 5% la retribució dels treballadors públics s’ha fet extensiu al personal dels centres concertats. Si es tracta o no d’una mesura legal ho decidiran els tribunals de justícia davant les demandes (individuals i col·lectives) presentades per aquesta qüestió. En qualsevol cas, la major part dels centres sanitaris aplica aquesta reducció salarial des de juny de 2010.

D’altra banda, les negociacions amb els treballadors que des de l’any passat s’han produït als consorcis i a les empreses sanitàries, han comportat la presentació d’expedients de regulació d’ocupació (ERO), l’eliminació o el canvi de guàrdies de presència física per localitzables, la modificació de les condicions treball i la supressió de drets socials i de complements econòmics que suposen una part important de la retribució mèdica. L’alternativa, segons afirmen les direccions empresarials, són els acomiadaments massius i els tancaments de centres i serveis.

Tot això desemboca en un escenari de pèrdues econòmiques per als facultatius per valor de 6.600-11.600 euros, quantificant únicament els imports corresponents al 5% de rebaixa salarial des de juny de 2010 i l’eliminació del complement variable per objectius (DPO) dels anys 2011 i 2012.

Així les coses, des de 2008, la minva retributiva absoluta dels professionals mèdics que exerceixen a la xarxa concertada es troba al llindar dels 10.000 euros, pujant fins els 15.000 en el cas dels facultatius amb el nivell de carrera més alt.

Estudi realitzat pel Dr. Pep Puey, secretari del sector XHUP.