Restringint la llibertat d’expressió

El passat cap de setmana s’han publicat dues notícies que, des de dues administracions i dues entitats diferents, denuncien fets similars.

Per una banda, hem conegut que el govern català ha demanat a les entitats socials del Tercer Sector que tenen concerts amb la Generalitat que no parlin amb els periodistes sobre els impagaments i els endarreriments en les transferències que han patit aquest últim mes.

Segons va denunciar el secretari general de ICV-EUiA, Joan Herrera, la petició prové del director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Josep Lluís Ortuño, qui a través d’un correu electrònic instava a les entitats a què davant de qualsevol petició d’un mitjà de comunicació  s’informés a la direcció general o l’oficina de premsa de la conselleria de Benestar Social i Família “que és qui ha de coordinar i dirigir tota comunicació o informació relativa als serveis públics”.

Per altra banda, l’associació de consumidors FACUA ha fet pública una carta remesa a l’entitat per la secretaria general de Sanitat i Consum, Pilar Farjas, en què amenaça l’associació amb l’exclusió del Registre Estatal d’Associacions d’Usuaris si no retira de la seva web les campanyes contra les retallades que afecten els sectors de l’educació i la sanitat.

En concret, l’avís ministerial fa referència a les campanyes que FACUA promou a través del seu lloc web. Accions com la ‘vaga de consum’, una jornada sense consumir per protestar contra la pujada de l’IVA, i altres campanyes relacionades amb les retallades sanitàries, el copagament farmacèutic o els ajustos en l’educació pública.

En l’escrit Farjas considera que FACUA ha “sobrepassat els fins que defineixen aquest tipus d’associacions” i s’ha extralimitat en les seves funcions. Sota l’amenaça de retirar l’acreditació per a la defensa dels consumidors, la representant ministerial dóna un termini de 15 dies perquè l’associació retiri aquestes campanyes de la seva pàgina web.

Es tracta de dos casos en què s’intenta limitar la llibertat d’expressió des de la pròpia Administració pública. L’intent d’aplicar la censura a través de les amenaces i la por a les represàlies és inacceptable i propi d’una altra època.

Sembla que en el procés d’involució social que estem patint a tots els nivells ara li arriba el torn a la llibertat d’expressió i al dret a la informació. El pensament únic, que postula que cal redimensionar un estat del benestar excessivament generós en prestacions i serveis que ja no ens podem permetre, s’imposa per totes les vies i qualsevol manifestació de dissidència és perseguida. Vivim temps difícils que poden esdevenir temps convulsos.

L’auditoria desvetlla els draps bruts d’Innova

  • El 30% del sou de Josep Prat provenia d’incentius no justificats 

     

  • El holding d’empreses municipals de Reus feia pagaments irregulars i adjudicava contractes a dit

 

L’Ajuntament de Reus ha presentat aquest dimarts els resultats de l’auditoria que la consultora Faura-Casas ha realitzat sobre el holding d’empreses municipals Innova, del qual n’era director general fins a principis d’any l’expresident de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat.

Les sospites sobre les irregularitats en la gestió de la vintena d’empreses d’Innova queden àmpliament documentades en l’auditoria, que recull dades i evidències de “pressumptes irregularitats i il·legalitats administratives i comptables” entre els anys 2009 i 2011.

Així, entre el reguitzell de pràctiques fraudulentes destapades per l’informe, destaquen les contractacions a dit de personal, el pagament de sous i incentius a alts càrrecs sense justificació o l’adjudicació de contractes sense els preceptius concursos públics.

Segons l’auditoria, Josep Prat, com a màxim responsable del holding, va embutxacar-se 68.000 euros anuals en forma de plusos no justificats. Aquesta quantitat representa el 30% de la retribució que Prat rebia dels consistori reusenc (280.000 euros anuals) fins a la seva renuncia el passat mes de gener.

Innova és un gran grup d’empreses de serveis entre els que també s’inclou l’activitat sanitària. El Grup Salut és un dels tres pilars de l’estructura empresarial d’Innova i entre els seus centres de gestió es troba l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, a més d’altres hospitals comarcals, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i residències. En el cas d’aquesta divisió sanitària, l’informe treu a la llum la manipulació de factures i el pagament irregular a treballadors del Grup SAGESSA.

Investigació judicial

L’avaluació de la gestió d’Innova també esquitxa a l’exdirector del Servei Català de Salut (CatSalut), Carles Manté. La seva consultoria, Societat CCM Estratègies i Salut SL, s’assenyala com a perceptora de 1,1 milions d’euros de forma presumptament il·lícita. D’aquesta manera, l’auditoria corrobora els fets que són objecte d’investigació judicial arran de la demanda presentada pel grup municipal Ara Reus contra Carles Manté i Josep Prat.

L’Ajuntament de Reus presentarà l’informe a la fiscalia i el Tribunal de Comptes perquè afegeixin aquestes noves evidències a les investigacions en curs. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) que com la plataforma municipal Ara Reus ha portat davant la justícia les presumptes irregularitats comeses per Innova i per Josep Prat, ha criticat la superficialitat de l’auditoria i el fet que no s’identifiquin els noms de les persones que han estat beneficiades per aquesta gestió irregular i opaca.

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) està investigant si Josep Prat, dimitit al juny com a president de l’ICS, va incórrer en alguna irregularitat per incompatibilitat de càrrecs i conflicte d’interessos mentre presidia l’ICS, el grup USP Hospitals i el holding Innova. Per la seva part, la fiscalia investiga si hi ha hagut possibles irregularitats en els contractes i els pagaments del hòlding d’empreses municipals.