117è aniversari del descobriment dels raigs X

  • Llums i ombres del servei de diagnòstic per la imatge

Primera radiografia de la historia feta pel Dr. Wilhelm Röntgen el 22 de desembre de 1895

El passat 8 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de la Radiologia. La jornada es fixa amb motiu de la data en què Wilhelm Röntgen va produir radiacions electromagnètiques en les longituds d’ona corresponents al que actualment es coneix com raigs X (RX). Això va passar el 8 de novembre de 1895. Poc després s’obtenien les primeres radiografies.

No hi ha dubte que es tracta d’un descobriment cabdal pel desenvolupament de la medicina moderna. Les radiografies són un element tan present en l’exercici de la medicina com el mateix fonendoscopi. El diagnòstic per la imatge ha permès prevenir, detectar i tractar malalties, i ha esdevingut un progrés per a la salut a l’alçada del descobriment de la penicil·lina.

De la mà de l’evolució de la tècnica i la pròpia experiència acumulada, la radiologia és avui una especialitat molt avançada. Els serveis de radiologia compten amb instruments tecnològics cada cop més desenvolupats i amb professionals més i millor preparats. Paral·lelament, apareixen noves àrees de coneixement, com la radiologia intervencionista, que possibiliten processos de diagnòstic i terapèutics, mínimament invasius, guiats per mètodes d’imatge.

El treball dels radiòlegs

Tot i amb això, els mateixos radiòlegs alerten que existeixen disfuncions que convé resoldre, en especial l’exposició incontrolada a la radiació que reben els pacients. La normativa estatal no preveu una limitació específica sobre els nivells de radiació que pot rebre una persona. La desregulació sovint comporta una sobreexposició a la radiació (repetició de proves, freqüentació excessiva, etc.) que pot suposar un risc per a la salut del pacient. La solució, segons el propis professionals, es troba en la regulació i seguiment de les dosis de radiació ionitzant que rep un pacient en el transcurs de la seva vida.

En aquest sentit, destaquen la importància de no repetir proves RX innecessàriament, i per evitar-ho, reclamen que des dels diferents centres sanitaris es pugui tenir accés fàcilment tant a la història clínica del pacient com a les exploracions radiològiques.

D’altre banda, s’hauria d’impulsar la indicació de proves alternatives als RX, igualment vàlides per al diagnòstic però totalment innòcues per al malalt. Segons dades del Departament de Salut, cada any es realitzen 7,5 milions de proves de diagnòstic per la imatge a Catalunya.

Els especialistes en radiologia assenyalen també que es troben sotmesos a càrregues de treball desmesurades que poden afectar la qualitat dels seus informes diagnòstics. I és que cada cop són més els informes radiològics que s’encarreguen a professionals que no coneixen els pacients i que emeten els seus diagnòstics per via telemàtica. A més de les evidents possibilitats d’error, aquests tipus d’informes tenen una escassa cobertura jurídica, ja que sovint el diagnòstic prové d’un radiòleg forà que no està col·legiat ni acreditat per exercir al país.

Intent de privatització de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge  

Salut va estudiar l’any passat el canvi dels estatuts de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) –empresa pública, adscrita al Servei Català de la Salut (CatSalut) que fa les proves de radiologia i medicina nuclear als vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS)–  perquè pugui ser participada, en un 40%, per una entitat privada.

MC es va manifestar contrari a aquest canvi perquè considerava “molt perillós” deixar en mans del benefici econòmic privat el servei de radiodiagnòstic de l’IDI. El sindicat afirmava que aquesta privatització suposaria una “pèrdua de patrimoni” i, alhora, una “amenaça per al manteniment del seu alt nivell tecnològic”.

“Volem deixar de ser considerats metges de segona categoria”

Jorge Nicolau i Joan Cerdà, president i secretari del sector Primària XHUP.

Següent entrevista de Sindicat al dia amb els responsables dels sectors professionals de Metges de Catalunya (MC). Parlem amb el president del sector Primària XHUP, Jorge Nicolau, metge de família del CAP Terrassa Nord, i el secretari d’aquest mateix sector, Joan Cerdà, metge de capçalera del CAP Sant Andreu de Manresa.

Quins són els reptes principals als que ha de fer front el sector Primària XHUP?

Jorge Nicolau (J.N): El nostre repte principal és que el sector Primària XHUP estigui present i participi en la negociació del nou conveni col·lectiu de la XHUP. Fins ara no hem estat reconeguts ni hem sigut protagonistes, i arrosseguem un greuge comparatiu, sobretot a nivell salarial, amb la resta de companys de la xarxa concertada. També tenim un segon repte: arribar a més companys i a més territori per fer sentir millor la nostra veu.

Joan Cerdà (J.C): Tenim per davant una tasca de consolidació molt important perquè és un sector que, a nivell de conveni, es tracta de forma independent des de fa només sis anys.

Què voldríeu que s’introduís o es tingués especialment en compte en aquest nou conveni de la XHUP?

J.N: A nosaltres ens agradaria deixar de ser metges de segona categoria i gaudir de les mateixes condicions laborals i salarials dels companys d’hospitals.

Quina seria la fotografia actual dels centres d’atenció primària de la xarxa concertada?

Joan Cerdà (J.C): Uns professionals molt esforçats i amb molta experiència, amb ganes de treballar, però amb unes condicions laborals pitjors a les de la resta del sector XHUP.

I quines són aquestes condicions?

 J.C: Qüestions de sou, qüestions d’horari i una infravaloració de les responsabilitats dels metges d’atenció primària envers els seus pacients i, per tant, envers la societat.

Podríeu xifrar la pèrdua de poder adquisitiu del metge de primària XHUP?

J.N: Entre les congelacions i les successives rebaixes salarials, patim una pèrdua del 20% des del 2006.

La coordinació amb els hospitals s’ha vist alterada a conseqüència de les retallades?

J.C: La coordinació mai ha estat el primum movens, ho ha estat des del punt de vista teòric, però des del punt de vista pràctic sempre hi ha hagut i continua existint una manca de coordinació i de diàleg entre l’hospital i la primària. Tot i que tothom està d’acord que aquesta coordinació s’ha d’enfortir i prioritzar. Sí que és cert que si en algun moment està menys sobre la taula és ara. 

J.N: Per a la coordinació, les noves tecnologies són fonamentals i poden ajudar molt, però el contacte humà segueix sent imprescindible, cal fomentar la interacció entre els metges.

Definiu tres objectius que com a responsables del sector Primària XHUP us fixeu per als pròxims quatre anys.      

 J.N – J.C:  Tenim un gran objectiu i la resta vindrà a partir d’aquest: avançar en la igualtat de la primària i la resta de professionals de la sanitat concertada.

“Intentarem aturar la integració dels metges de contingent i APD”

Antoni Duran i Julio Garzo, secretari i president del sector Funcionaris-Contingent i Zona.

Sindicat al dia continua la ronda d’entrevistes amb els responsables dels sis sectors professionals en què s’estructura Metges de Catalunya (MC).  Ara és el torn del president i del secretari del sector Funcionaris-Contingent i Zona, Julio Garzo, oftalmòleg del CAP Tarragonès, i Antoni Duran, metge d’Assistència Pública Domiciliària (APD) de Valls, respectivament.

Quins són els principals reptes als que ha de fer front el sector Funcionaris-Contingent i Zona?

Julio Garzo (J.G): El principal repte que tenim és tot allò que es deriva del Reial Decret Llei 16/2012, que integra  forçosament els metges de contingent i expropia  del seu lloc de treball als facultatius d’APD.

Antoni Duran (A.D): Estem parlant d’una afectació de 346 metges d’APD i  627 de contingent. En el cas dels APD,  a més, hi ha una càrrega simbòlica: s’elimina d’una tacada, en tres ratlles del RD, un cos que té 152 anys d’existència i que ha estat la base de l’actual sistema de Seguretat Social.

Com dieu, el decret llei 16/2012 del govern espanyol ha suposat un autèntic trasbals perquè en un primer moment fixava la integració forçada per al 31 de desembre d’aquest any. Finalment, la pressió del sindicat va aconseguir que el procés s’endarrerís un any. Quina és la perspectiva de futur?

A.D: Efectivament, la data ara és el 31 de desembre de 2013, però amb un matís, perquè el decret diu que els metges de contingent han d’integrar-se abans d’aquesta data, mentre que els d’APD poden fer-ho fins aquesta data.  Tot i així, el RD necessita un reglament que han de desenvolupar les comunitats autònomes per fer efectiva aquesta integració. Ara mateix el reglament està aturat i el nostre desig seria que no hi hagués reglament i, per tant, no hi hagués integració.

J.G: Des del nostre sector vam remetre una carta a la ministra Ana Mato demostrant-li que la mesura és totalment desencertada, tant en l’aspecte laboral com de cost econòmic.  És un decret precipitat, i així es va demostrar quan el propi ministeri va haver der fer 95 esmenes 15 dies més tard de la seva publicació. El ministeri hauria de rectificar.

Quina serà la línia estratègica del sindicat per aconseguir-ho?

J.G: S’ha remès una carta al Defensor del Poble, que ja ha dit que el seu pronunciament és innecessari perquè altres institucions ja han interposat un recurs d’inconstitucionalitat. Nosaltres com a sindicat no podem presentar impugnacions, però una comunitat autònoma sí , i ho han fet Andalusia i Astúries.

A.D: El nostre objectiu ha de ser formar part de la comissió que redactarà el reglament a Catalunya. Hem d’intentar que, si finalment el decret tira endavant, ens convidin a formar part de la mesa en què es negociarà la seva aplicació, per tal d’aconseguir les millors condicions possibles per a tots els afectats per la mesura.

J.G:  Si la integració és inevitable, hem d’aconseguir que sigui el menys lesiva possible i que respecti, sobretot, els drets consolidats.

El vostre col·lectiu a vegades té poca visibilitat. Expliqueu-nos com heu viscut i com us afecten les polítiques d’austeritat i les retallades.

J.G: La incidència és la mateixa que per a qualsevol treballador de l’Administració. Ara bé, el col·lectiu de contingent ha patit un acarnissament a nivell salarial molt remarcable. No perceben complement de carrera professional, ni variable per objectius (DPO) . A més de patir la mateixa rebaixa salarial que la resta  també  els hi han rebaixat el número de cartilles assignades, per la qual cosa el seu sou s’ha vist especialment retallat. A tot això, hem d’afegir la pèrdua del 145 % de poder adquisitiu que s’arrossega  respecte l’any 1976.

A.D: Tots els col·lectius professionals que formen el nostre sector estan treballant a l’Administració i s’han vist afectats per les mateixes mesures destinades al conjunt dels treballadors públics.

Quin és l’estat anímic dels facultatius del vostre sector?

A.D: Es troben desmotivats per la pèrdua de l’estabilitat salarial que fins ara era una garantia.

J.G:  Hi ha molta inquietud i també una sensació de sentir-se agredit en un moment en què el col·lectiu es troba més vulnerable. El nostre col·lectiu ha perdut potencial d’oposició a causa del seu número relativament petit. A més, senten la ingratitud i el menyspreu de l’Administració cap a un col·lectiu que ha donat molt al sistema sanitari.

Definiu tres objectius que com a responsables del sector Funcionaris-Contingent i Zona us fixeu per als pròxims quatre anys.

J.G – A.D: Respecte al RD, aturar o, en cas que sigui inevitable, consensuar les condicions d’integració siguin el menys lesives possibles per als metges, perquè hem percebut símptomes inquietants sobre el criteri que té l’ICS en aquest aspecte. També intentarem retrocedir la retallada de cartilles, perquè les afectacions econòmiques no siguin superiors a les de la resta de treballadors de l’Administració. Per últim, protegir l’estabilitat de les condicions de treball específiques de cada col·lectiu professional del sector.