“Demanem a l’Administració que ens tingui en compte com interlocutors i puguem participar en les mesures de racionalització”

Ana Roca i David Arribas, secretària i president del sector Primària ICS.

Ana Roca i David Arribas, secretària i president del sector Primària ICS.

Continuem amb les entrevistes als responsables dels sis sectors professionals en què s’estructura Metges de Catalunya (MC). Parlem ara amb David Arribas, metge de família i president del sector Primària ICS, i amb la secretària d’aquest mateix sector, Ana Roca, pediatra d’assistència primària.

La primera pregunta és comú per a tots els sectors. Quins són els reptes principals als que ha de fer front el sector Primària ICS?

Ana Roca (A.R): En tenim molts perquè el nostre sector és la porta d’entrada al sistema. Però un dels reptes principals que tenim és com fer front al baix finançament que té l’assistència primària al nostre país comparat amb altres del nostre entorn.

David Arribas (D.A): També hem de ser capaços de fer entendre els metges que reclamar drets laborals va a favor del seu desenvolupament professional i del propi servei de salut que oferim a la societat.

Les retallades al vostre sector han afectat sobretot a la part retributiva. Heu vist reduïts notablement els vostres ingressos, tant per la retallada directa de sou com per la minva en els complements variables. Quin escenari dibuixeu pel 2013?

D.A: La minva retributiva és cabdal. L’hem patit tots i és palpable la pèrdua de poder adquisitiu. Però el que encara és pitjor en clau crisi és la inseguretat pel treball, si el tindràs o no el tindràs, i per les condicions d’aquest treball. La gent que s’estava formant i que pensava que podria treballar a la sanitat pública però que ara comencen a dubtar de si podran fer-ho. Com els que no tenen plaça però anaven treballant de forma eventual i ara veuen que potser se’ls hi acaba. Això encara té més pes que no el fet de la reducció salarial, que també és important. Hem de fer entendre a l’Administració que ha d’avortar aquesta inseguretat perquè és molt perjudicial per al sistema.

A.R: Dissortadament la perspectiva per al 2013 és pessimista. De manera oficiosa es parla d’una reducció del pressupost de Salut d’entre un 10 i un 15%. Això és inadmissible i fa impossible mantenir un sistema sanitari amb una mínima qualitat assistencial. A part ens trobem amb una minva acumulada en les retribucions que oscil·la entre el 10 i el 25%.

Aquesta reducció pressupostària, traduïda en conseqüències tangibles, què pot suposar per als professionals mèdics?

D.A: La major part del pressupost sanitari és capítol 1, és a dir, persones. Això significa que una retallada del 10-15% del pressupost repercutirà inexorablement en les plantilles i els sous. Des del 2010 cada cop hi ha menys professionals treballant a la sanitat pública, crec que han traspassat la línia i no poden reduir més llocs de treball. Per tant, afectarà a les retribucions i a la jornada laboral, que de ben segur voldran ampliar.

A.R: Els dos protagonistes de l’acte mèdic, metges i pacients, hem de procurar que aquest acte no el malmeti ningú, ni cap gestor, ni cap director. I això ha d’estar a les nostres mans. Els pacients han de ser conscients dels seus drets i de la necessitat de reclamar-los. I els metges hem de ser molt conscients també que tenim moltes possibilitats de fer bé la nostra feina. Aplicant la bona praxis, aplicant el codi deontològic…i no assumint cap directriu que posi en risc aquesta professionalitat i la pròpia relació amb el pacient. Metges i pacients així hem d’exigir-ho als gestors i a l’administració sanitària.

L’any passat una de les denúncies habituals era la contractació de facultatius en precari amb contractes de 25 hores exclusivament assistencials. Aquesta pràctica es continua reproduint?

A.R: Encara queden companys amb contractació eventual de 25 hores setmanals, malgrat que teníem el compromís verbal de directius de l’ICS que entre el febrer i el març de 2012 aquesta situació quedaria resolta. És un compromís més que no han complert. Són contractes immorals.

D.A: A més, aquestes jornades de 25 hores no són reals perquè no hi ha modificació d’agenda i es treballen més hores de forma gratuïta.

Parlem ara del projecte de fragmentació de l’ICS. La privatització de la gestió del CAP de l’Escala, encara que sigui un centre de la xarxa concertada, és una mostra del canvi de model que persegueix Salut?

A.R: Sens dubte. Si fins ara teníem dubtes dels objectius de privatització del sistema, ara es comencen a veure les vertaderes intencions dels responsables de Salut. Perquè es tracta d’una privatització que en cap moment s’amaga que es fa amb ànim de lucre per part de l’empresa adjudicatària.

D.A: Cap preguntar-se com traurà beneficis aquesta empresa i a costa de què, perquè és estrany que una empresa privada tregui beneficis d’on abans hi havia dèficit. Com pot fer-ho? O retallant serveis, o treballant més pel mateix, o pagant menys. També hauríem de saber si la cartera de serveis és la mateixa i si els temps de resolució també són els mateixos que a l’assistència pública. Saber, en definitiva, si l’exigència és idèntica. Tot això cal saber-ho amb transparència per poder avaluar si realment hi ha una millora en la eficiència.

Totes les previsions apunten a un any 2013 de severs ajustos, equivalents a la suma dels dos anys anteriors. Quines mesures es poden entreveure? El tancament de centres és una possibilitat real?

A.R: Sí ho és. Ja s’han tancat centres nocturns de serveis d’urgències i es podria donar la possibilitat del tancament o la unificació de centres, la disminució del personal…Tot això evidentment faria que és limités l’accessibilitat al sistema sanitari.

D.A: A l’ICS actualment ja hi ha la política d’unificar gestions als centres d’atenció primària. Això, quan en el futur els centres es puguin fusionar també a nivell jurídic, acabarà comportant acomiadaments d’interins i provablement tancaments de centres.

Teniu coneixement de quants metges interins s’han acomiadat fins ara?

A.R: La xifra que tenim es situa al voltant del 4-5% d’acomiadaments a totes les categories professionals, inclosos els metges.

D.A: El personal mèdic és el que ha patit una major reducció. Les dades dels dos anys anteriors així ens ho indiquen.

A.R: Mentrestant, la reducció de personal de càrrecs directius és molt menor, s’han recol·locat a altres llocs i la hipertrofia que sempre hem denunciat continua vigent.

Cal doncs començar per reduir aquestes estructures de gestió?

D.A: És una opció. La nostra proposta és que d’una vegada per totes se’ns consideri com interlocutors o experts davant la crisi sanitària i puguem participar en aquests ajustos d’una forma coherent, garantint que no hi haurà afectacions sobre la qualitat i sobre la salut de les persones.

A.R: La manca de participació dels metges en el disseny del sistema perjudica molt i provoca tots aquests desajustos que estem vivint.

Un canvi que segur vindrà el proper anys és l’ampliació de la jornada laboral a 37,5 hores. Quina és la darrera informació que podeu donar respecte a la implantació de la nova jornada als treballadors de la primària?

A.R: És una informació per ara oficiosa però sembla que l’augment de jornada s’aplicarà en hores de treball assistencials, disminuint les hores de formació dels metges. Nosaltres volem que sigui a la inversa, que aquest increment es produeixi sobre les hores de formació perquè és el que finalment contribuirà a millorar l’eficiència i la racionalització del sistema.

D.A: Partim d’un escenari que diu que la nostra jornada és de 36 hores setmanals, amb 2/3 assistencials. Però això se supera en escreix de forma habitual. El que volem és definir de forma clara la part assistencial i la part dedicada a la formació. Es pot parlar de flexibilitat i adaptació de la jornada a la realitat de cada moment, però sense oblidar els límits físics del nostre treball. No és el mateix rebre 30 pacients que 50. Arriba un moment que és difícil mantenir el mateix grau d’atenció i augmenta la possibilitat de cometre un error.

Definiu tres objectius que com a responsables del sector Primària ICS us fixeu per als pròxims quatre anys.      

D.A – A.R: La cohesió de la professió mèdica per poder treballar amb dignitat. El manteniment dels llocs de treball, evitant alhora minves retributives, i la participació vinculant del metge en les decisions administratives sobre el sistema sanitari.

“Estem disposats a negociar però garantint el manteniment dels llocs de treball”

Jordi Cruz_Teresa Aberasturi

Jordi Cruz i Teresa Aberasturi, president i secretària del sector Hospitals XHUP.

Següent sector i següent entrevista de Sindicat al dia. En aquesta ocasió són Jordi Cruz, metge cirurgià d’urgències de l’Hospital de Mataró i president del sector Hospitals XHUP, i Teresa Aberasturi, metge anestesiòloga de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès i secretària d’aquests mateix sector, els qui se sotmeten a les preguntes del sindicat.

Quins són els reptes principals als que ha de fer front el sector Hospitals XHUP?

Jordi Cruz (J.C): N’hi ha bastants, jo diria que en aquests moments tenim una allau de reptes. Però si hem de concretar, el primer repte seria com podem fer front als decrets de retallades. El segon el trobem als pressupostos de 2013 i el rumor que es retallarà un 5% lineal a tots els centres, amb les reformes estructurals que això comportarà. I el tercer repte és l’aplicació, d’una vegada per totes, del preu hora d’atenció continuada que han fixat els tribunals de justícia.

I respecte al nou conveni de la XHUP?

J.C: El tenim en ultraactivitat des de desembre de 2008 i al juliol de l’any vinent teòricament s’extingeix. No se sap ben bé què passarà aleshores si no s’ha signat un nou conveni abans. En aquest moment la negociació està en punt mort i l’Administració no hi posa molta voluntat, malgrat que és un conveni que afecta a 40.000 treballadors, 4.000 dels quals són metges.

Teresa Aberasturi (T.A): No sabem si haurem de negociar directament amb el Departament de Salut, amb les patronals o centre a centre.

Durant el 2011 es van produir una trentena d’acords als hospitals concertats per reduir la despesa i adaptar-se a la minva pressupostària. En quina situació es troben ara aquests acords?

J.C: La majoria d’aquests acords, excepte un parell, eren per als anys 2011 i 2012.  Caduquen doncs el proper 31 de desembre. Això vol dir que haurem de renegociar per assolir l’equilibri econòmic, cedint un altre cop part de les nostres retribucions, en la majoria de casos les DPO. Però amb les eleccions del 25 de novembre ens trobarem que al gener tindrem uns pressupostos prorrogats i tot s’endarrerirà.

Algun hospital s’ha posat ja en contacte per començar a negociar la renovació d’aquests acords?        

T.A: Hi ha algun hospital que ho ha fet, signant per exemple pactes de guàrdies o oferint dades orientatives sobre el pressupost de l’any vinent. Però ara sobretot s’està parlant de la retallada de la paga extra de Nadal als centres concertats i com afecta això als acords que s’havien signat.

Podeu aclarir quina és la situació respecte a la retallada d’aquesta paga extra a la xarxa concertada?

J.C: Hi ha dues vessants: la de la titularitat de l’empresa i la de la relació contractual dels treballadors. És cert que al nostre sector hi ha empreses públiques, però també n’hi ha de privades. Ara bé, cap dels treballadors de la XHUP és públic, som treballadors laborals que ens regim per l’Estatut dels Treballadors, no per l’EBEP. D’aquí ve la gran incongruència i el gran problema de la sanitat a Catalunya, estem treballant per a una empresa pública però amb un tipus de relació laboral que ha de ser forçosament diferent. Per tant, el problema és que no es poden aplicar retallades lineals com a la resta de l’Estat perquè la meitat dels treballadors aquí no són funcionaris. Nosaltres estem convençuts d’això i tenim arguments jurídics suficients per defendre-ho.     

Si es confirma que el pressupost de Salut per al 2013 pateix una nova retallada (es parla d’un 15%), com creieu que pot afectar als acords i a les condicions laborals dels facultatius de la XHUP?

J.C: El punt de partida seran uns pressuposts prorrogats fins al mes de maig o juny quan sabrem quina és la retallada definitiva aplicada als centres de la XHUP. Així doncs, ens trobarem a meitat de l’any 2013 amb la necessitat de retallar una quantitat important de despesa. I aquesta retallada la voldran fer de dues maneres: a la butxaca o als llocs de treball dels facultatius, perquè ja no hi ha més on retallar.

Esteu disposats a fer més cessions per evitar aquests acomiadaments?

T.A: Molts metges hi estan disposats si això significa blindar els llocs de treball, és a dir que no es facin ERO. 

Hi ha doncs un temor real pels llocs de treball dels metges?

J.C: Sí, per això els metges estem disposats a sacrificar alguns dels complements que percebem si això significa inequívocament que no es toca cap lloc de treball d’un company.

Confieu en què les gerències respectaran aquests possibles pactes i es comprometran a no acomiadar cap facultatiu?

J.C: La paraula dels gerents és paper mullat perquè qualsevol decret, o llei o modificació de pressupostos, els hi tira per terra tota l’estratègia. Però els pactes que hem fet fins ara, excepte en comptades ocasions, s’han complert.

Un de problemes del vostre sector són els impagaments de la liquidació mensual de la Generalitat a les empreses concertades. El conseller de Salut ha dit que aquests problemes de tresoreria continuaran en el futur. Els metges han d’estar preocupats pel pagament regular de les nòmines?

J.C: És una amenaça que ens trobem a final de cada mes, però hi ha una cosa clara i és que la majoria de centres concertats tenen pòlisses financeres. Encara que hi hagi un endarreriment o un impagament per part del CatSalut, el pagament de les nòmines s‘ha de garantir amb aquestes pòlisses. Els centres més petits que no tenen disponibilitat per accedir a aquestes pòlisses financeres estan patint molt.

Què els hi exigiu a les patronals en aquest sentit? No es poden fer responsables subsidiaris de la situació dels seus associats?

J.C: No, la relació és empresa – treballadors. I qui paga és el CatSalut. Les patronals en algun cas poden ajudar els associats més petits que tenen dificultats, però els treballadors no poden reclamar res a les patronals perquè la seva relació contractual és amb l’empresa.   

El sector XHUP de MC té en marxa diversos processos judicials contra mesures econòmiques aplicades per les empreses sanitàries. Com està funcionant la via jurídica? Teniu previst intensificar la pressió judicial?

J.C: La via jurídica és lenta i farragosa però els resultats són positius, encara que costi’n molt d’aplicar.

T.A: Al Consell Executiu del nostre sector hem decidit que portarem als tribunals les retallades que trobem que són injustes i que no es poden aplicar als centres concertats. És cert que són processos esgotadors, però és l’única via per la que podem presentar batalla.

Definiu tres objectius que com a responsables del sector Hospitals XHUP us fixeu per als pròxims quatre anys.      

J.C – T.A: El conveni mèdic, l’aplicació de les sentències del preu d’hora de guàrdia i l’aclariment jurídic sobre si els treballadors de la XHUP són públics o no. I un darrer però no menys important: recuperar el plaer de fer de metge.