Dilluns 11 de febrer, el diari El País feia públic un informe elaborat per la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) que treia a la llum el pla privatitzador que va estar sobre la taula del Departament de Salut l’any 2011. L’informe és una proposta de privatització en tota regla que inclou 13 grans institucions sanitàries públiques, la majoria consorcis, amb 18 hospitals, 46 centres d’atenció primària (CAP) i gairebé un centenar d’altres dispositius assistencials. L’Institut Català de la Salut (ICS) es troba fora d’aquest pla perquè té el seu propi projecte de reformulació elaborat també en base a una proposta de la mateixa consultora.

Metges de Catalunya (MC) ha manifestat la seva “sorpresa” i “irritació” per l’informe desvetllat pel rotatiu i ha exigit al conseller de Salut, Boi Ruiz, la seva difusió pública així com la informació del cost per a l’erari públic de la contractació dels serveis de PwC l’any 2011, que inclou aquest i altres informes “en plena voràgine de retallades sanitàries”. La factura de l’informe encarregat a la consultora  sobre el procés de fragmentació de l’ICS és de 20.328 euros. Algunes fonts assenyalen que la suma dels diversos encàrrecs de la Generalitat a PwC ascendeix a centenars de milers d’euros.

En seu parlamentària, Boi Ruiz ha negat que Salut encarregués l’informe a PwC i ha assegurat que la consultora el va elaborar per iniciativa pròpia. Davant les crítiques de l’oposició, el conseller ha assegurat que assumirà “responsabilitats polítiques” si es demostra que ell va encarregar el document. En aquest sentit, MC destaca que, a la mateixa portada del document, PwC específica que l’informe ha estat realitzat “para y sólo para el Departament de Salut y según los términos de nuestra carta de contratación”. A criteri del sindicat, si l’encàrrec i el seu finançament prové de Salut o d’Economia o Presidència és un debat “irrellevant” . Respecte als plantejaments del document, Ruiz ha afirmat que Salut no aplicarà el pla de privatitzacions recomanat per PwC. MC no dubta de les paraules del conseller tenint en compte la composició del Parlament de Catalunya resultant de les darreres eleccions, celebrades amb posterioritat a l’elaboració de l’estudi.

La fi de la sanitat pública
Un cop analitzat el detall de l’informe, titulat “Aproximación a un nuevo planteamiento estratégico para las empresas públicas y consorcios de salud de la Generalitat”, MC qualifica el seu contingut com una “bomba” que, en cas d’aplicar-se, faria “esclatar” el model de sanitat pública de Catalunya.

La proposta de privatització de PwC es sustenta en un gran operació que consisteix en separar el patrimoni (béns i immobles)  de la gestió de serveis sanitaris. Així, mentre el patrimoni continua en mans públiques, la gestió sanitària s’encomana a un actor privat que assumeix els “riscos” derivats de la seva explotació, amb la qual cosa l’administració catalana defuig de la responsabilitat assistencial i, donat el cas, del dèficit generat pel centre sanitari, que no computaria com a dèficit públic.

La cessió de la gestió sanitària a empreses privades és possible perquè els estatuts dels consorcis públics preveuen l’entrada d’entitats externes a les estructures de comandament. D’aquesta manera, les societats privades poden participar en els processos de licitació, tot i que segons la normativa vigent (Art. 6, Decret 66/2010) les societats professionals integrades per facultatius i les fundacions sense ànim de lucre tenen preferència a l’hora d’adjudicar aquest tipus de contractes de gestió. PwC proposa modificacions en la regulació dels consorcis per facilitar l’entrada de les empreses que persegueixen la rendibilitat econòmica.

Opcions jurídiques
Respecte a les fórmules jurídiques a emprar per cedir la gestió sanitària, la consultora assenyala que la concessió es la “més recomanable” perquè exclou la participació de l’Administració i el 100% del risc (i del guany) és per l’entitat adjudicatària. Amb aquesta fórmula, les pèrdues derivades de la gestió no poden computar-se a l’Administració encara que, arribat el cas, la Generalitat haurà de sortir en auxili i rescatar els centres amb problemes financers, tal com ha passat amb les empreses concessionàries de la Comunitat Valenciana i de Madrid.

Pel que fa al patrimoni de cadascuna d’aquestes empreses públiques, la solució de PwC passa per agrupar els béns en una única entitat patrimonial que “optimitzi la seva gestió”. Aquesta entitat estarà participada per la Generalitat, els ajuntaments, els consells comarcals i les fundacions públiques, en forma de consorci o societat mercantil.

En el procés d’entrada d’empreses privades hi ha un pas previ que consisteix en la transformació de les entitats de dret públic en societats mercantils. Un cop aquestes entitats es regeixen pel dret privat i les normes del mercat, el Servei Català de la Salut (CatSalut), com a màxim accionista de les societats, pot “ampliar, reduir o alienar” els títols de la societat (accions), inclús perdre la seva participació majoritària o retirar-se del tot. La fusió de centres i empreses és un altre requisit suggerit per PwC per tal que la concessió sigui més operativa.

Per alienar (cedir la propietat) d’accions, PwC indica dues possibilitats: la subhasta pública o l’assignació directa. Segons la consultora, la subhasta és el procediment “general i ordinari” mentre que l’adjudicació directa (sense concurs) només és possible en els casos que es “motivi” per llei.

Per últim, l’informe de PwC inclou la relació d’empreses públiques sanitàries i consorcis susceptibles de privatització, i fins i tot una llista de possibles empreses interessades en el negoci. L’estudi proposa per a cada entitat pública el millor plantejament d’externalització i fixa també l’ordre territorial que haurà de seguir el procés. Així, el punt de partida del projecte se situa a l’entitat tarragonina Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), que actuarà com a primera experiència en el pla d’entrada d’empreses privades en la gestió de la sanitat pública de Catalunya.

Empreses sanitàries de diagnòstic i tractament

Empreses i consorcis hospitalaris i de serveis sanitaris directes