La privatització ‘bomba’

pwcDilluns 11 de febrer, el diari El País feia públic un informe elaborat per la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) que treia a la llum el pla privatitzador que va estar sobre la taula del Departament de Salut l’any 2011. L’informe és una proposta de privatització en tota regla que inclou 13 grans institucions sanitàries públiques, la majoria consorcis, amb 18 hospitals, 46 centres d’atenció primària (CAP) i gairebé un centenar d’altres dispositius assistencials. L’Institut Català de la Salut (ICS) es troba fora d’aquest pla perquè té el seu propi projecte de reformulació elaborat també en base a una proposta de la mateixa consultora.

Metges de Catalunya (MC) ha manifestat la seva “sorpresa” i “irritació” per l’informe desvetllat pel rotatiu i ha exigit al conseller de Salut, Boi Ruiz, la seva difusió pública així com la informació del cost per a l’erari públic de la contractació dels serveis de PwC l’any 2011, que inclou aquest i altres informes “en plena voràgine de retallades sanitàries”. La factura de l’informe encarregat a la consultora  sobre el procés de fragmentació de l’ICS és de 20.328 euros. Algunes fonts assenyalen que la suma dels diversos encàrrecs de la Generalitat a PwC ascendeix a centenars de milers d’euros.

En seu parlamentària, Boi Ruiz ha negat que Salut encarregués l’informe a PwC i ha assegurat que la consultora el va elaborar per iniciativa pròpia. Davant les crítiques de l’oposició, el conseller ha assegurat que assumirà “responsabilitats polítiques” si es demostra que ell va encarregar el document. En aquest sentit, MC destaca que, a la mateixa portada del document, PwC específica que l’informe ha estat realitzat “para y sólo para el Departament de Salut y según los términos de nuestra carta de contratación”. A criteri del sindicat, si l’encàrrec i el seu finançament prové de Salut o d’Economia o Presidència és un debat “irrellevant” . Respecte als plantejaments del document, Ruiz ha afirmat que Salut no aplicarà el pla de privatitzacions recomanat per PwC. MC no dubta de les paraules del conseller tenint en compte la composició del Parlament de Catalunya resultant de les darreres eleccions, celebrades amb posterioritat a l’elaboració de l’estudi.

La fi de la sanitat pública
Un cop analitzat el detall de l’informe, titulat “Aproximación a un nuevo planteamiento estratégico para las empresas públicas y consorcios de salud de la Generalitat”, MC qualifica el seu contingut com una “bomba” que, en cas d’aplicar-se, faria “esclatar” el model de sanitat pública de Catalunya.

La proposta de privatització de PwC es sustenta en un gran operació que consisteix en separar el patrimoni (béns i immobles)  de la gestió de serveis sanitaris. Així, mentre el patrimoni continua en mans públiques, la gestió sanitària s’encomana a un actor privat que assumeix els “riscos” derivats de la seva explotació, amb la qual cosa l’administració catalana defuig de la responsabilitat assistencial i, donat el cas, del dèficit generat pel centre sanitari, que no computaria com a dèficit públic.

La cessió de la gestió sanitària a empreses privades és possible perquè els estatuts dels consorcis públics preveuen l’entrada d’entitats externes a les estructures de comandament. D’aquesta manera, les societats privades poden participar en els processos de licitació, tot i que segons la normativa vigent (Art. 6, Decret 66/2010) les societats professionals integrades per facultatius i les fundacions sense ànim de lucre tenen preferència a l’hora d’adjudicar aquest tipus de contractes de gestió. PwC proposa modificacions en la regulació dels consorcis per facilitar l’entrada de les empreses que persegueixen la rendibilitat econòmica.

Opcions jurídiques
Respecte a les fórmules jurídiques a emprar per cedir la gestió sanitària, la consultora assenyala que la concessió es la “més recomanable” perquè exclou la participació de l’Administració i el 100% del risc (i del guany) és per l’entitat adjudicatària. Amb aquesta fórmula, les pèrdues derivades de la gestió no poden computar-se a l’Administració encara que, arribat el cas, la Generalitat haurà de sortir en auxili i rescatar els centres amb problemes financers, tal com ha passat amb les empreses concessionàries de la Comunitat Valenciana i de Madrid.

Pel que fa al patrimoni de cadascuna d’aquestes empreses públiques, la solució de PwC passa per agrupar els béns en una única entitat patrimonial que “optimitzi la seva gestió”. Aquesta entitat estarà participada per la Generalitat, els ajuntaments, els consells comarcals i les fundacions públiques, en forma de consorci o societat mercantil.

En el procés d’entrada d’empreses privades hi ha un pas previ que consisteix en la transformació de les entitats de dret públic en societats mercantils. Un cop aquestes entitats es regeixen pel dret privat i les normes del mercat, el Servei Català de la Salut (CatSalut), com a màxim accionista de les societats, pot “ampliar, reduir o alienar” els títols de la societat (accions), inclús perdre la seva participació majoritària o retirar-se del tot. La fusió de centres i empreses és un altre requisit suggerit per PwC per tal que la concessió sigui més operativa.

Per alienar (cedir la propietat) d’accions, PwC indica dues possibilitats: la subhasta pública o l’assignació directa. Segons la consultora, la subhasta és el procediment “general i ordinari” mentre que l’adjudicació directa (sense concurs) només és possible en els casos que es “motivi” per llei.

Per últim, l’informe de PwC inclou la relació d’empreses públiques sanitàries i consorcis susceptibles de privatització, i fins i tot una llista de possibles empreses interessades en el negoci. L’estudi proposa per a cada entitat pública el millor plantejament d’externalització i fixa també l’ordre territorial que haurà de seguir el procés. Així, el punt de partida del projecte se situa a l’entitat tarragonina Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), que actuarà com a primera experiència en el pla d’entrada d’empreses privades en la gestió de la sanitat pública de Catalunya.


Empreses sanitàries de diagnòstic i tractament

Entitat

Plantejament

Banc de Sang Mantenir igual a causa de la regulació.
Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) Entrada gradual de capital privat fins que la Generalitat se’n pugui desvincular totalment.
UDIAT Centre de diagnòstic Entrada gradual de capital privat fins que la Generalitat se’n pugui desvincular totalment.
Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) Privatitzar el 100% del servei de call center i la flota de vehicles.
Laboratori Intercomarcal Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf Privatitzar el 100% de la gestió.
Laboratori Català de Referència Privatitzar el 100% de la gestió.


Empreses i consorcis hospitalaris i de serveis sanitaris directes

Entitat

Plantejament

Institut Català d’Oncologia (ICO) Privatitzar el 100% de la gestió.
Gestió de Serveis Sanitaris – Lleida Privatitzar el 100% de la gestió.
Institut d’Assistència Sanitària – Girona Privatitzar el 100% de la gestió a una empresa de sense ànim de lucre.
Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS) Privatitzar el 100% de la gestió. Primera experiència del procés.
Consorci Sanitari de Terrassa (CST)
Corporació Sanitària Parc Taulí Sabadell
Consorci Sanitari del Maresme
Consorci Sanitari de Mollet
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Consorci Hospitalari de Vic
Consorci Sanitari de l’Anoia
Consorci Sanitari de l’Alt Penedès
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Consorci Sanitari Integral (CSI)
Consorci de Castelldefels Agents de Salut
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
CAP Salut de l’Eixample
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Parc Sanitari Pere Virgili Privatitzar el 100% de la gestió.
Parc Salut MAR Privatitzar el 100% de la gestió.
Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Privatitzar el 100% de la gestió.
Hospital Transfronterer de la Cerdanya Privatitzar el 100% de la gestió.

You’ll never walk alone

Tribuna d’opinió


Xavier Lleonart

Xavier Lleonart

Vivim moments molt convulsos. Segurament els més convulsos des de la recuperació de la democràcia. Crisi econòmica punyent, atur en proporcions mai vistes, retallades a tort i a dret, canvi dels paradigmes jurídics, inseguretat, incertesa, corrupció instaurada al sistema…i en mig de tot plegat, el conflicte sobre el desmantellament de la sanitat pública.

Circula un relat que ens vol fer creure que els professionals som responsables dels costos desorbitats d’una sanitat que hem mantingut “per sobre de les nostres possibilitats”. Aquest ha estat el pretext per procedir a retallar condicions laborals i retributives, apel·lant a la “insuficiència pressupostària” o als “privilegis” dels que suposadament gaudim els treballadors de la sanitat. En aquest punt, hem de recordar que:

  • La sanitat catalana és de les pitjors finançades de l’Estat espanyol, i, a la seva vegada, la sanitat espanyola és de les pitjors de l’Europa dels 15, amb un nivell de finançament per càpita molt inferior a molts dels països als quals ens volem comparar.
  • Les retribucions del personal sanitari en general i dels facultatius en particular, són les més baixes de tot el nostre entorn. I així es van mantenir durant els anys de bonança, quan els metges, a diferència d’altres col·lectius, no vam veure incrementats els nostres sous ni vam gaudir de beneficis extraordinaris. Ara, però, se’ns presenta de forma injusta com a part, quan no com a desencadenants, del problema.
  • El professionalisme dels facultatius ha fet possible assolir un dels millors sistemes sanitaris públics del món i, indiscutiblement, el més eficient.

Metges de Catalunya és un sindicat professional creat per metges per servir als metges. Però en la defensa dels nostres legítims interessos mai hem perjudicat altres col·lectius. I amb aquesta voluntat unim les nostres forces a la d’altres organitzacions sindicals en aquells aspectes que ens uneixen, els mínims comuns de tots els representants dels treballadors.

En aquesta lluita col·lectiva, tampoc hem d’oblidar allò que ens uneix a tots els facultatius i només als facultatius. Necessitem la màxima força i cohesió per veure reconeguts els nostres drets i les nostres especificats com a col·lectiu dipositari del coneixement mèdic.

Aplegar el màxim nombre facultatius i actuar com un bloc és la nostra única possibilitat per sortir-nos de les dificultats. Hem de ser capaços de defensar sense complexos les nostres aspiracions i, alhora, ser garants i protectors d’un model sanitari que defugi de la visió de negoci i lucre. Per aconseguir-ho, hem de ser molts i hem de ser forts.

Tot i trobar-nos en el focus de la tempesta, crec fermament en el potencial del nostre col·lectiu per resistir i vèncer les inclemències. Un famós himne futbolístic diu You’ll never walk alone (mai caminaràs sol). Fem-ho. Caminem plegats.

La participació cabdal dels facultatius en el disseny del model sanitari català

butlleti 1931En seva la primera compareixença a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya per presentar els objectius del Departament de Salut per aquesta legislatura, el conseller Boi Ruiz ha proposat la creació d’un model sanitari català propi. “L’objectiu és un sistema sanitari públic d’excel·lència, sostenible i al servei de les persones que permeti a tots els ciutadans que viuen a Catalunya, sense diferència de sexe, origen o situació socioeconòmica, viure més anys i de forma més saludable”, afirma el conseller.

Metges de Catalunya (MC) aplaudeix aquesta iniciativa i li recorda al conseller Ruiz que la construcció d’aquest nou model no pot fer-se sense la participació dels professionals. De fet, l’organització sanitària catalana no s’entén sense la implicació dels metges, ja des dels seus orígens, a l’albir de la Segona República.

El Sindicat de Metges de Catalunya va començar a establir les bases del model sanitari català  el 16 d’abril de 1931, tan sols dos dies després de la proclamació de la República Catalana. L’organització va fer constar la seva “adhesió entusiasta al nou règim” i va oferir el seu concurs a “l’obra d’organització de la Pàtria renaixent”. A proposta del consell del sindicat, el president de la Generalitat, Francesc Macià, va encarregar a MC l’elaboració de la ‘Ponència de Sanitat-Higiene i Beneficència de Catalunya’.

El sindicat va rebre l’encàrrec amb gran entusiasme i més de 400 metges de diverses especialitats van participar en les comissions de redacció que finalment van donar lloc a la presentació de la ponència al president Macià el 30 d’octubre de 1931.

La ‘Ponència de Sanitat-Higiene i Beneficència de Catalunya’ fou cabdal en la planificació de la sanitat republicana. Els principis organitzatius que recollia el document es varen consolidar a l’Estatut d’Autonomia de 1932, conegut com Estatut de Núria, que va reconèixer les atribucions sanitàries de la Generalitat i també la seva estructura normativa.

estatut 1932La participació del  sindicat a l’incipient sistema sanitari català va ser una constant durant el període republicà. Així, junt amb la creació del Departament  de Sanitat i Assistència Social i la promulgació de l’Estatut Sanitari, un membre del sindicat, el doctor Josep Mestre i Puig, va ser nomenat cap de serveis de Sanitat. Durant el seu mandat es van produir millores substantives en el model sanitari que van consolidar la xarxa assistencial de Catalunya.

Des de la seva fundació el 1920, Metges de Catalunya ha defensat que la participació del coneixement mèdic en el disseny del sistema sanitari públic és imprescindible. Durant la seva història, el sindicat s’ha situat al servei del país, i així continua fent-ho en els nostres dies, amb l’objectiu d’edificar un model de sanitat d’excel·lència assistencial i de justícia social.

Més informació sobre la història del sindicat al llibre ‘El Sindicat de Metges de Catalunya. Un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i el país’.

.