Tribuna d’opinió

Xavier Lleonart

Vivim moments molt convulsos. Segurament els més convulsos des de la recuperació de la democràcia. Crisi econòmica punyent, atur en proporcions mai vistes, retallades a tort i a dret, canvi dels paradigmes jurídics, inseguretat, incertesa, corrupció instaurada al sistema…i en mig de tot plegat, el conflicte sobre el desmantellament de la sanitat pública.

Circula un relat que ens vol fer creure que els professionals som responsables dels costos desorbitats d’una sanitat que hem mantingut “per sobre de les nostres possibilitats”. Aquest ha estat el pretext per procedir a retallar condicions laborals i retributives, apel·lant a la “insuficiència pressupostària” o als “privilegis” dels que suposadament gaudim els treballadors de la sanitat. En aquest punt, hem de recordar que:

• La sanitat catalana és de les pitjors finançades de l’Estat espanyol, i, a la seva vegada, la sanitat espanyola és de les pitjors de l’Europa dels 15, amb un nivell de finançament per càpita molt inferior a molts dels països als quals ens volem comparar.
• Les retribucions del personal sanitari en general i dels facultatius en particular, són les més baixes de tot el nostre entorn. I així es van mantenir durant els anys de bonança, quan els metges, a diferència d’altres col·lectius, no vam veure incrementats els nostres sous ni vam gaudir de beneficis extraordinaris. Ara, però, se’ns presenta de forma injusta com a part, quan no com a desencadenants, del problema.
• El professionalisme dels facultatius ha fet possible assolir un dels millors sistemes sanitaris públics del món i, indiscutiblement, el més eficient.

Metges de Catalunya és un sindicat professional creat per metges per servir als metges. Però en la defensa dels nostres legítims interessos mai hem perjudicat altres col·lectius. I amb aquesta voluntat unim les nostres forces a la d’altres organitzacions sindicals en aquells aspectes que ens uneixen, els mínims comuns de tots els representants dels treballadors.

En aquesta lluita col·lectiva, tampoc hem d’oblidar allò que ens uneix a tots els facultatius i només als facultatius. Necessitem la màxima força i cohesió per veure reconeguts els nostres drets i les nostres especificats com a col·lectiu dipositari del coneixement mèdic.

Aplegar el màxim nombre facultatius i actuar com un bloc és la nostra única possibilitat per sortir-nos de les dificultats. Hem de ser capaços de defensar sense complexos les nostres aspiracions i, alhora, ser garants i protectors d’un model sanitari que defugi de la visió de negoci i lucre. Per aconseguir-ho, hem de ser molts i hem de ser forts.

Tot i trobar-nos en el focus de la tempesta, crec fermament en el potencial del nostre col·lectiu per resistir i vèncer les inclemències. Un famós himne futbolístic diu You’ll never walk alone (mai caminaràs sol). Fem-ho. Caminem plegats.