Incompliment del primer conveni del Parc de Salut Mar

Tribuna d’opinió


Josep Maria Puig

Josep Maria Puig

No havien passat ni tres mesos des de la signatura del primer conveni col·lectiu del Parc de Salut Mar (PSMAR) quan l’empresa, el dia 3 de maig, ens va comunicar la seva decisió de no complir allò que acabaven de signar sobre el cobrament de la carrera professional. Per més escarni, ens van explicar que aquesta decisió havia estat presa durant els últims mesos de les negociacions malgrat que, davant les preguntes explícites que sobre aquesta qüestió vam fer a l’empresa, la resposta va ser sempre afirmar que el que no s’estava negociant en aquell moment passaria al nou conveni tal com estava a l’anterior. Així que, pel que semblava, quedava clar que aquest punt no es modificaria i se seguirien cobrant les carreres malgrat els intensos rumors externs de que podien perillar.

Decepció és un terme que no expressa prou el sentiment d’engany i traïció que l’actuació de l’empresa ens ha provocat. Engany perquè amb l’afany d’aconseguir convèncer-nos per signar unes retallades socials “imprescindibles per mantenir l’equilibri pressupostari” ens van mentir. I traïció  perquè qui va donar la cara davant del nostre col·lectiu per la bondat de l’acord amb l’empresa vam ser nosaltres.

Per si això no fos suficient, a hores d’ara, aquelles persones que van presentar la sol·licitud de carrera professional durant l’últim trimestre del 2012, no tenen encara els resultats de la seva avaluació. Els metges, tot i que la nostra comissió d’avaluació ha fet la seva feina, desconeixem encara el resultat de la mateixa gràcies al bloqueig que la Direcció de RRHH manté sobre aquest tema.

Si mirem enfora l’escarni és encara més gran. L’ICS ha anunciat que pagarà les carreres dels seus professionals, i a la majoria de la XHUP hi ha acord en pagar-les amb la condició de que l’import es retorni si en el futur hi hagués una sentència que així ho exigís. Nosaltres no, al Parc de Salut Mar no. Nosaltres estem patint la més restrictiva de les lectures del Reial Decret d’ajustos retributius. És més, ens han aplicat i ens apliquen totes les retallades que afecten els funcionaris sense ser-ne, però es neguen a fer-nos extensives les mesures de millora dirigides al personal estatutari, com ara la millora de la prestació econòmica de baixa laboral o la de les pròpies carreres professionals. A més a més, com a personal laboral, hem patit un ERO. Crèiem que l’empresa era només víctima, com nosaltres, de les bestieses imposades des d’àmbits superiors, però aquesta creença s’ha demostrat falsa. La seva única fita és l’equilibri pressupostari i si per això cal carregar l’estalvi sobre les nostres nòmines ho faran, ho estan fent.

Parc de Salut Mar

Davant d’aquests fets només ens queda la via judicial – ja iniciada –  per evitar l’espoli de la nostra nòmina. Cal tenir en compte que els forats produïts a l’empresa són, en part, fruit de decisions anteriors preses amb criteris d’utilitat política però sense viabilitat econòmica. Decisions com assignar al PSMAR centres sanitaris situats fora de la ciutat de Barcelona sense la dotació econòmica adient.

L’asfixia financera a què ens sotmet el CatSalut es dóna en un context en què aquest mateix organisme deu 72 milions d’euros al PSMAR. Ells no paguen però ens fan pagar a nosaltres. No tenen objeccions a l’hora de criticar Madrid pels deutes que manté amb Catalunya, però fan exactament el mateix amb nosaltres. Doble moral però la meitat de la vergonya que haurien de tenir.

Crida també l’atenció la contradicció entre el principi que predica amb insistència la direcció de l’empresa sobre la necessitat d’acabar amb l’igualitarisme en l’aspecte econòmic per premiar l’esforç, i la decisió final de castigar precisament aquells que més s’han esforçat durant els darrers 6 anys i han aconseguit els mèrits requerits per passar de nivell professional. El càstig, pels millors.

A partir d’ara què més incompliran? Quan trigaran en acollir-se a la reforma laboral per despenjar-se del conveni per no complir allò que hem signat però que no els interessa? Quina fiabilitat té la seva paraula? De què serveix negociar amb algú que no respecta els pactes? Com podem asseure’ns a negociar allò que els hi convé arreglar mentre incompleixen allò que ens convé a nosaltres? No ens veuria tothom com uns rucs? Han tancat portes fonamentals per poder negociar: la confiança, la bona fe contractual i la lleialtat.

Ens ho han posat difícil i s’ho han posat difícil. Tots hi perdem.

Josep Maria Puig és nefròleg, delegat de MC i president del comitè d’empresa del Parc de Salut Mar.  

Diagnòstic de l’e-CAP: necessita millorar

e-CAPEl programa e-CAP és l’eina informàtica que els professionals dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) utilitzen per gestionar la història clínica dels pacients i alhora és la porta d’accés a altres aplicacions necessàries per a l’activitat assistencial dels facultatius.

L’objectiu primordial de l’e-CAP és recollir totes les dades que componen l’historial clínic del pacient. També resulta útil com a mecanisme de control dels ítems de prevalença de problemes de salut o malalties i de control epidemiològic de la població.

Aquest programa informàtic és un instrument de treball fonamental per al facultatiu. La  dependència sobre l’aplicació i la seva rellevància en el diagnòstic i el tractament del pacient, fa necessari que el sistema es trobi en permanent fase d’avaluació i sotmès a processos de millora continua.

No obstant això, en el seu ús intensiu, els facultatius detecten deficiències que, revisió rere revisió, romanen sense resoldre’s. Per contra, s’implementen canvis que no reporten cap millora en l’organització del treball assistencial. Aquestes mancances dificulten allò que és més essencial: l’acte mèdic.

Les dificultats comencen en la pròpia connectivitat i en la lentitud operativa de l’e-CAP. La connectivitat al sistema i la connectivitat entre diferents àrees bàsiques de salut (ABS) de l’ICS -deficient o, a vegades, inexistent-  entorpeix o impossibilita l’atenció de pacients desplaçats dels quals no es té accés al seu historial clínic. La connectivitat també és precària entre l’assistència primària i els hospitals de l’ICS, i gairebé sempre inexistent amb els centres de la xarxa concertada (XHUP). La lentitud operativa afecta especialment a l’accés als programes aliens (HC3, SIRE, etc.) i esdevé extrema quan l’operació requereix la descàrrega d’informes o d’imatges.

El disseny de l’e-CAP és poc amigable i el seu ús és poc intuïtiu. L’organització canviant dels continguts, com per exemple la ubicació de les icones, no permet la familiarització amb el programa. La informació es presenta de forma poc clara i la navegació resulta confusa i repetitiva. La codificació dels diagnòstics i intervencions terapèutiques és insuficient i molt limitada, de manera que no es poden registrar correctament en la història clínica del pacient.

Però el principal handicap és, sense cap mena de dubte, el conegut com a clicking. L’excés de clics de ratolí per interactuar amb l’aplicació i expedir una recepta o derivar un cas a l’especialista arriba fins a extrems ridículs (17 clics). A més, la inclusió de “visites virtuals” i “avisos” a l’agenda de l’e-CAP, que s’han de revisar i resoldre dins del mateix temps de consulta però sense que s’hagi fixat un temps específic de dedicació, afegeix més tràmits de gestió alhora que incrementa la pressió assistencial sobre el facultatiu (amb el pacient no present).

Totes aquestes anomalies provoquen una pèrdua de temps i una absorció de la concentració dels metges que s’hauria de dedicar de forma íntegra a l’atenció del pacient.

Després d’analitzar en profunditat el programa, els delegats d’atenció primària de Metges de Catalunya (MC) proposen un decàleg de millores organitzatives i funcionals que transformin l’e-CAP en una eina de treball eficient i facilitadora en el registre i control de l’assistència.

DECÀLEG DE MILLORES e-CAP
  1. Fer un anàlisi heurístic i aplicar els principis bàsics de la usabilitat i l’accessibilitat. 

  1. Sistematitzar una forma de navegar reconeguda per qualsevol usuari. 

  1. Reduir cada mòdul a una única pantalla amb múltiples camps que substitueixi la divisió de pantalles en què s’estructuren els mòduls actuals (clicking) per agilitzar la introducció de dades i registres.

  2. Optimitzar la pantalla central, aprofitant els espais perduts i incorporant informació bàsica sobre el pacient (referència de full de medicació, ILT, darrera analítica, proves complementàries, etc.).

  3. Reestructurar el sistema de recopilació de diagnòstics amb registres més específics i concrets.

  4. Evitar la informació supèrflua (limitar el temps dels diagnòstics aguts als llistats, diferenciar diagnòstics mèdics de diagnòstics d’infermeria, etc.).

  5. Perfeccionar la relació entre el diagnòstic i el MEAP, evitant les pèrdues d’informació.

  6. Simplificar el procés de prescripció: validació de receptes des del mateix espai de prescripció.

  7. Preveure  un temps de dedicació suficient en l’agenda de treball per a les visites virtuals i els avisos clínics dels pacients amb criteris de bona pràctica assistencial.

  8. Informar puntualment i formar amb temps suficient els usuaris sobre les modificacions del programa, restringint les modificacions que aporten poques o nul·les millores.

Una decisió insòlita i desconcertant del TSJC

Tribuna d’opinió


Pep Puey

Pep Puey

Uns 900 metges que exerceixen la seva professió en centres sanitaris de la xarxa concertada (XHUP) es poden veure afectats per una sentència sorprenent i incomprensible de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (MC). L’assessoria jurídica de Metges de Catalunya (MC) ja ha interposat un recurs al Tribunal Suprem contra aquesta decisió, però, més enllà del joc dels tribunals, anem a l’arrel de la qüestió.

Els facultatius de la sanitat concertada porten 13 anys litigant perquè sigui reconegut el seu dret a percebre una remuneració per les hores de guàrdia de presència física que com a mínim s’iguali al preu de l’hora de jornada ordinària.

En una primera fase de la reclamació, dels anys 2000 a 2006, el Tribunal Suprem va donar la raó als metges amb sentències favorables a l’abonament de les hores de guàrdia al preu de l’hora ordinària.

Aquest gran èxit judicial, propiciat per MC i el seu gabinet jurídic, va trobar resposta per part de les patronals en el VIIè conveni col·lectiu de la XHUP, signat al maig de 2006. Veient que els tribunals es posicionaven de forma clara del costat dels facultatius, les patronals van blindar el preu de l’hora guàrdia de presència física situant-lo per sota de l’hora ordinària, amb la inclusió de diferents articles al nou conveni signat.

Aquesta actuació va provocar que, el mateix any 2006, MC iniciés un nou procés judicial per reclamar l’aplicació d’allò que el Tribunal Suprem ja havia sentenciat: l’import de l’hora de guàrdia no pot ser inferior al de l’ordinària, calculat amb la suma del sou base, el plus de conveni i la carrera professional, dividit entre la jornada anual (actualment situada en 1.688 hores). A la demanda, el sindicat hi va afegir la percepció de les diferències calculades des de l’any 2005.

Ara, després de set anys de litigi, després que una vintena de jutges de primera instància dictessin una quarantena de sentències favorables, després que  alguns centres sanitaris reconeguessin el deute i fins i tot pactessin el nou preu de l’hora de guàrdia, després que sis magistrats del TSJC desestimessin dos recursos interposats per les patronals, el passat 24 de març un nou dictamen d’aquest mateix tribunal ha reinterpretat el sentit de la reclamació.

Davant un recurs de la Corporació Sanitària Parc Taulí, el TSJC manté que l’hora de guàrdia s’ha d’abonar a un preu que com a mínim iguali al de l’hora ordinària, però obliga a restar de les quantitats reclamades el complement d’atenció continuada que perceben aquells facultatius que realitzen una jornada complementària igual o superior al 75 % de la màxima jornada exigible, així com les hores de lliurança posteriors a una guàrdia de presència.

És incomprensible que el tribunal tingui en compte un concepte (complement d’atenció continuada) que ni el mateix sindicat inclou en el càlcul de l’import de l’hora ordinària i que només perceben els facultatius que superen un nombre determinat d’hores anuals de guàrdia. Que la sentència resti aquest complement sobre les quantitats reclamades sense que MC l’hagi inclòs en la valoració del preu d’hora ordinària que es fixa com a barem de pagament, és una interpretació inusual i certament creativa per part dels magistrats.

D’altra banda, les hores de lliurança posteriors a una guàrdia en cap moment havien estat objecte de debat. Voler barrejar-ho ara és una estratègia de joc brut per part de les patronals sanitàries que intenten, a la desesperada, que els metges no se surtin amb la seva.

MC mantindrà les espases en alt i no retrocedirà ni un pas en la reclamació, arribant fins a l’última instància, amb l’últim recurs possible, perquè es compleixi allò que és legítim i que la justícia ha certificat en reiterades ocasions.

Pep Puey és cirurgià de l’Hospital de Terrassa i secretari de coordinació jurídica de Metges de Catalunya.