Diagnòstic de l’e-CAP: necessita millorar

e-CAPEl programa e-CAP és l’eina informàtica que els professionals dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) utilitzen per gestionar la història clínica dels pacients i alhora és la porta d’accés a altres aplicacions necessàries per a l’activitat assistencial dels facultatius.

L’objectiu primordial de l’e-CAP és recollir totes les dades que componen l’historial clínic del pacient. També resulta útil com a mecanisme de control dels ítems de prevalença de problemes de salut o malalties i de control epidemiològic de la població.

Aquest programa informàtic és un instrument de treball fonamental per al facultatiu. La  dependència sobre l’aplicació i la seva rellevància en el diagnòstic i el tractament del pacient, fa necessari que el sistema es trobi en permanent fase d’avaluació i sotmès a processos de millora continua.

No obstant això, en el seu ús intensiu, els facultatius detecten deficiències que, revisió rere revisió, romanen sense resoldre’s. Per contra, s’implementen canvis que no reporten cap millora en l’organització del treball assistencial. Aquestes mancances dificulten allò que és més essencial: l’acte mèdic.

Les dificultats comencen en la pròpia connectivitat i en la lentitud operativa de l’e-CAP. La connectivitat al sistema i la connectivitat entre diferents àrees bàsiques de salut (ABS) de l’ICS -deficient o, a vegades, inexistent-  entorpeix o impossibilita l’atenció de pacients desplaçats dels quals no es té accés al seu historial clínic. La connectivitat també és precària entre l’assistència primària i els hospitals de l’ICS, i gairebé sempre inexistent amb els centres de la xarxa concertada (XHUP). La lentitud operativa afecta especialment a l’accés als programes aliens (HC3, SIRE, etc.) i esdevé extrema quan l’operació requereix la descàrrega d’informes o d’imatges.

El disseny de l’e-CAP és poc amigable i el seu ús és poc intuïtiu. L’organització canviant dels continguts, com per exemple la ubicació de les icones, no permet la familiarització amb el programa. La informació es presenta de forma poc clara i la navegació resulta confusa i repetitiva. La codificació dels diagnòstics i intervencions terapèutiques és insuficient i molt limitada, de manera que no es poden registrar correctament en la història clínica del pacient.

Però el principal handicap és, sense cap mena de dubte, el conegut com a clicking. L’excés de clics de ratolí per interactuar amb l’aplicació i expedir una recepta o derivar un cas a l’especialista arriba fins a extrems ridículs (17 clics). A més, la inclusió de “visites virtuals” i “avisos” a l’agenda de l’e-CAP, que s’han de revisar i resoldre dins del mateix temps de consulta però sense que s’hagi fixat un temps específic de dedicació, afegeix més tràmits de gestió alhora que incrementa la pressió assistencial sobre el facultatiu (amb el pacient no present).

Totes aquestes anomalies provoquen una pèrdua de temps i una absorció de la concentració dels metges que s’hauria de dedicar de forma íntegra a l’atenció del pacient.

Després d’analitzar en profunditat el programa, els delegats d’atenció primària de Metges de Catalunya (MC) proposen un decàleg de millores organitzatives i funcionals que transformin l’e-CAP en una eina de treball eficient i facilitadora en el registre i control de l’assistència.

DECÀLEG DE MILLORES e-CAP
  1. Fer un anàlisi heurístic i aplicar els principis bàsics de la usabilitat i l’accessibilitat. 

  1. Sistematitzar una forma de navegar reconeguda per qualsevol usuari. 

  1. Reduir cada mòdul a una única pantalla amb múltiples camps que substitueixi la divisió de pantalles en què s’estructuren els mòduls actuals (clicking) per agilitzar la introducció de dades i registres.

  2. Optimitzar la pantalla central, aprofitant els espais perduts i incorporant informació bàsica sobre el pacient (referència de full de medicació, ILT, darrera analítica, proves complementàries, etc.).

  3. Reestructurar el sistema de recopilació de diagnòstics amb registres més específics i concrets.

  4. Evitar la informació supèrflua (limitar el temps dels diagnòstics aguts als llistats, diferenciar diagnòstics mèdics de diagnòstics d’infermeria, etc.).

  5. Perfeccionar la relació entre el diagnòstic i el MEAP, evitant les pèrdues d’informació.

  6. Simplificar el procés de prescripció: validació de receptes des del mateix espai de prescripció.

  7. Preveure  un temps de dedicació suficient en l’agenda de treball per a les visites virtuals i els avisos clínics dels pacients amb criteris de bona pràctica assistencial.

  8. Informar puntualment i formar amb temps suficient els usuaris sobre les modificacions del programa, restringint les modificacions que aporten poques o nul·les millores.