“El nostre objectiu és oferir una formació àmplia a un preu molt competitiu”

Carmen Sánchez Ufarte Secretària adjunta de Formació de Metges de Catalunya.

Pregunta. Què ofereix Metges de Catalunya en el seu servei de formació?

R. El servei de Formació és un dels més importants del sindicat i un dels que més hem de desenvolupar en el futur. El metge necessita formar-se i més amb la implantació de la recertificació que està enllestint el ministeri de Sanitat. El nostre objectiu és oferir una formació àmplia a un preu molt competitiu. Qualitat i preu, aquest és el plantejament.  

Pregunta. També s’ofereixen cursos de formació gratuïta?

R. Efectivament, sobretot dirigits als nostres delegats sindicals perquè coneguin aspectes rellevants per exercir la seva tasca de representants dels treballadors, com podria ser la legislació de referència. També els formem en habilitats com tècniques de negociació, gestió de conflictes, lideratge, comunicació, etc. Volem professionalitzar el paper del delegat perquè la seva dedicació sigui el més eficaç possible.    

P. Quin és el valor afegit de la formació que ofereix MC respecte a la que ofereixen altres entitats i organitzacions?  

R. Fonamentalment és la especificitat. La nostra formació està plantejada i es dirigeix específicament a les necessitats dels metges, tant en els aspectes professionals de formació continuada, com en les habilitats i aptituds necessàries per exercir la professió mèdica. Volem que la formació que oferim sigui aplicable, que la qualitat resulti de la utilitat d’allò en què estem formant. A més, també volem avançar-nos a les necessitats i als requeriments que puguin tenir els metges, ja que el seu entorn i les seves condicions de treball estan canviant. La innovació també és un segell dels nostres cursos.

P. Algun exemple d’aquests nous camps de formació en què es vol introduir el sindicat?

R. Formació d’idiomes. A partir de l’octubre començarem a fer cursos de català, acreditats pel Consorci per a la Normalització Lingüística, perquè els metges que no ho tinguin puguin obtindre el nivell C. I més endavant obrirem el ventall a altres idiomes. I, per altra banda, la formació en habilitats, coaching aplicat a la consulta, intel·ligència emocional, etc.

P. Tota la formació és presencial?

R. Des de fa poc també estem oferint cursos online i després de l’estiu posarem en marxa, conjuntament amb la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), una plataforma pròpia de formació en línia. El e-learning és un altre dels puntals de formació que desenvoluparem.

P. Amb quina acreditació compten els cursos de formació que ofereix MC?

R. Els cursos adreçats als metges compten amb l’acreditació del Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries. I a mig termini volem connectar la formació del sindicat amb les facultats de medicina perquè es puguin convalidar per crèdits de la carrera.

Vegeu aquí el cursos de formació de Metges de Catalunya

Minoritaris però responsables i lleials als treballadors

Tribuna d’opinió


Jordi Cruz

           Jordi Cruz

Les organitzacions CCOO i UGT han fet públic un comunicat en què s’autoproclamen salvadors de la sanitat concertada i critiquen la resta de formacions sindicals a les que menyspreen per ser “corporatives” i per no tenir representació perquè “ningú els vota”. Aquest és el to respectuós del comunicat, una bona mostra del tarannà prepotent de qui ho signa.

Diuen que no és el seu estil respondre als “atacs, acusacions i insídies”, però un mes enrere la secretaria general de la Federació de sanitat de CCOO a Catalunya, Carme Navarro, va arremetre públicament contra la revista cafèambllet per fer-se ressò de la carta d’uns delegats de CCOO que qüestionaven el posicionament d’aquell sindicat arran de l’acceptació de la proposta de conveni presentada per la mediació de la Generalitat. Aquest sí que és un bon estil, el Navarro Style.

Ens acusen de defendre els privilegis d’una petita part dels treballadors. Un recordatori: el 99% dels metges amb afiliació sindical ho són de Metges de Catalunya. Numèricament serem pocs, però hi som tots.

Aquests sindicats minoritaris als quals amb un encomiable esperit democràtic menyspreen, portem molts anys treballant en favor dels professionals de la sanitat concertada. En minoria, però amb coherència i perseverança, hem aconseguit que no s’acordessin per conveni les retallades fins en tres ocasions durant les trobades de la mesa de negociació. Hem estat els Pep Consciències (Pepito Grillo) del procés. Perquè, expliquem-ho tot, tant UGT com CCOO han estat disposades a signar un conveni de retallades tres vegades, la darrera, la proposta de la mediació que els treballadors van rebutjar massivament en referèndum.

Gràcies al treball i a l’esforç d’aquests ‘sindicats petits i minoritaris’ (potser ara ja no ho som tant), que hem sabut transmetre als treballadors la realitat de la situació fugint de l’estratègia de la por esperonada pels ‘grans sindicats’ i per les patronals, el resultat ha estat el que ha estat.

Un cop hem perdut la ultraactivitat del conveni, en cada centre on es planteja la modificació substancial de les condicions de treball, estem presentant una proposta alternativa en què es contempla la pròrroga de les condicions laborals del conveni i dels pactes propis de cada centre. A més, instem les empreses a no abonar la quota patronal i a aprimar l’estructura directiva i de comandament per assolir l’estalvi que persegueixen. La pregunta per a CCOO i UGT és: donareu suport a aquest plantejament?

En el comunicat se cita l’Hospital de Mataró i la suposada signatura de retallades per part de MC i CATAC. Em permetreu que ho expliqui ja que sóc membre del seu comitè d’empresa. El comitè està format per 16 membres de CATAC, 6 de MC i 1 de CCOO. Les retallades aplicades unilateralment per l’empresa (rebaixa salarial del 5% i supressió de la paga de Nadal) estan denunciades als tribunals. Les DPO no s’han regalat, s’han cedit amb un pacte de recuperació (les de 2011 ja s’han recuperat). No s’ha congelat la carrera professional ni el premi de fidelització. Les condicions de la incapacitat laboral (IT) són les mateixes que les de la funció pública, en tots els supòsits. Tenim cinc dies més de vacances. L’edat d’exoneració de les guàrdies i el nombre d’hores obligatòries de jornada complementària són les més baixes de tots els centres. I hem ajornat fins després de l’estiu la negociació per a la signatura d’un possible pacte d’empresa, prorrogant fins aleshores el conveni i els pactes establerts. Potser no ho fem tan malament. Potser la presència majoritària dels ‘sindicats petits, corporatius, que no vota ningú’, en detriment dels sindicats de sempre, ha contribuït a que això sigui possible.

Un cop dit això, que #alguhohaviadedir, la picabaralla entre sindicats aporta poc i no és gens constructiva. Els treballadors de la sanitat concertada ja s’han expressat i ho han fet de forma clara contra l’assumpció de més retallades. El que hem de fer tots els seus representants és escoltar-los i aportar solucions.

Hi ha dues coses clares:

1-    Els sindicats no som l’enemic.

2-    La solució definitiva es troba en el camp de la política.

I si quelcom ens pica, ens rasquem i prou.

Jordi Cruz és metge cirurgià d’urgències de l’Hospital de Mataró i president del sector Hospitals XHUP de Metges de Catalunya.          

“El conveni ha perdut la ultraactivat però els drets dels treballadors de la XHUP es mantenen”

Mireia MontesinosMireia Montesinos Advocada laboralista del Col·lectiu AiDE i assessora jurídica de Metges de Catalunya. 

Pregunta. Després del decaïment del conveni col·lectiu de la XHUP el passat diumenge 7 de juliol, com queden les condicions laborals i els drets dels treballadors d’aquest sector?

Resposta. Queden exactament igual que ho estaven el dia 6 de juliol. Això és segur per als treballadors actuals perquè són condicions que han passat a formar part del contracte de forma individualitzada, així que, tant per als treballadors com per a les empreses, són condicions obligatòries. Aquesta afirmació per al personal de nou accés, és a dir, el que entri a treballar a partir del dia 8 de juliol, s’hauria d’estudiar amb deteniment, però pensem que es podria defensar el mateix perquè en situacions iguals han d’existir els mateixos drets.

P. Si els drets no es troben recollits de forma explícita al contracte de treball sinó que es remeten des del contracte cap al conveni col·lectiu, també es pot entendre que es mantenen aquests drets?

R. En realitat del que estem parlant és de la regulació de relacions laborals. Les regles s’han mantingut durant un període de temps i han passat a formar part de la pròpia relació laboral, no es pot separar l’una de l’altra. Si el treballador s’incorpora ara a l’empresa, el més recomanable és que rebi assessorament jurídic i que es revisi clàusula per clàusula del contracte que li presenten.

P. Hi ha jurisprudència que pugui servir de referència?

R. No. La reforma laboral és una llei que determina una situació en la qual no ens havíem trobat mai. Fins ara, quan els convenis arribaven a la data de la seva finalització quedaven en situació d’ultraactivitat  si s’havien denunciat i s’estaven negociant,  sense límit temporal i no ens trobàvem amb aquest problema.

P. Els treballadors es poden trobar amb alguna sorpresa en la propera nòmina?

R. Ho dubto molt. No crec que s’hi atreveixin. I el que és segur és que no poden perjudicar a un treballador, a un grup de treballadors, o a una categoria concreta, fent discriminacions respecte a la resta.

P. Els dies de vacances són segurs? Poden marxar tranquils?

R. Totalment. Perquè les vacances són un dret fonamental que es troba regulat a molts altres marcs a banda dels convenis col·lectius. A nivell jurisprudencial s’ha evolucionat molt en el que fa referència a les vacances i la incidència dels convenis és molt residual. A més, des del moment que s’han acordat amb l’empresa ja han quedat fixades, per tant, que tothom marxi tranquil.

P. Com hauria d’actuar un treballador si l’empresa el crida per modificar les seves condicions laborals?

R. Si el punt de partida de l’empresa és que no hi ha conveni, ergo no hi ha condicions de treball, què volen modificar? Si volen modificar substancialment les condicions, estan acceptant que aquestes condicions existeixen i que, en conseqüència, també existeix un conveni. Un cop dit això, el primer que ha de fer un treballador que rep aquesta comunicació és buscar assessorament jurídic per valorar la viabilitat de les mesures que li proposen, perquè, amb independència de si hi ha o no conveni, l’Estatut dels Treballadors segueix regulant quan i com es poden modificar les condicions de treball.

P. Alguns centres ja estan obrint períodes de consultes amb els representants dels treballadors.

R. Sembla que estan utilitzant la via de la modificació substancial de les condicions de treball, el famós article 41 de l’Estatut dels Treballadors, per substituir la negociació col·lectiva i per aquesta via introduir la negociació de les condicions laborals que en realitat no s’estan modificant. Això significa que s’intenta fer un mal ús de la normativa i és una forma de procedir del tot irregular.

P. Quines qüestions cabdals han de tenir en compte els delegats sindicals de Metges de Catalunya en l’escenari actual?

R. La primera és que no signin absolutament res que no hagi tingut prèviament una resposta positiva per part del sindicat. La segona, que en qualsevol procés de negociació s’introdueixi la necessitat de ratificar un eventual acord per part de la plantilla de treballadors del centre. I la tercera, tenir molt present que en tot moment es mantenen els mateixos drets que es tenien abans del dia 7 de juliol. No es pot acceptar com a punt de partida de la negociació que no existeix un conveni col·lectiu previ. De fet, l’inici de les negociacions s’hauria de produir amb l’acceptació de totes les parts que fins que s’arribi a un acord les relacions laborals es regulen segons el conveni precedent. I sense discutir si està o no vigent, o si se’n pot dir conveni o no, simplement fer un ‘cortar-pegar’ del que diuen les clàusules i començar a parlar a partir d’aquí.

P. Sembla que el panorama de futur serà que cada empresa tindrà el seu propi conveni, però, la situació és reversible? Es pot reobrir la negociació d’un conveni sectorial encara que se signin aquests pactes d’empresa?

R. Sí, no hi ha cap problema. Si se signen convenis d’empresa caldrà establir com a primera clàusula que quan es produeixi un acord de conveni a nivell sectorial, i aquest estableixi millors condicions a les pactades a l’entitat, les parts estan obligades a seure per tal d’establir la forma d’adherir-se al conveni del sector.

P. La signatura d’un conveni d’empresa pot afectar els conflictes jurídics oberts a nivell col·lectiu?

R. Tot el que està judicialitzat és per períodes ja vençuts, són rebaixes salarials d’un període que ja ha passat en què estaven en vigència unes determinades normes. Els efectes retroactius de les normes que van en contra de drets estan prohibits per llei, no es poden aplicar encara que es pactin. Mentre no es retiri la demanda, el conveni que es pacti no ha d’afectar l’acció judicial interposada.