Premis i altres mals costums

Tribuna d’opinió


Pep Puey

Pep Puey

Imitant els “millors” polítics, els gestors de la sanitat catalana actuen com si no passes res. Aquí paz y después gloria, que diuen. Tenim part del nostre sou confiscat (a nosaltres també ens roben) i les nostres condicions laborals reculen com si la formació i la responsabilitat del metge fossin una bola de paper que es llença a la brossa, però no passa res.

Bé, sí que passa alguna cosa. Fa pocs dies hem conegut que un grup d’amics reunits al voltant d’una de les innumerables consultories sanitàries d’aquest país, d’aquelles que també pessiguen del dolç pastís sanitari, s’han repartit els “prestigiosos” premis TOP 20. La consultoria en qüestió s’anomena Iasist, al capdavant de la qual se situa Mercè Casas, casada amb l’exdirector gerent de l’ICS, Raimundo Belenes. Feu una simple cerca a Google per conèixer més detalls dels seus perfils, relacions i contactes.

Iasist es va inventar fa 14 anys els guardons TOP 20, una mena de festival sanitari d’Eurovisió que valora l’eficiència i la qualitat dels centres hospitalaris de l’Estat.  Hospital X, 12 points.

Però només anuncien els tres primers centres de cada grup. Per què? Per no ridiculitzar els últims? No ho sabem. Sí que sabem que la participació és voluntària i gratuïta però que, segons expliquen algunes fonts crítiques, casualment cal comprar un software específic proporcionat per l’empresa per introduir les dades que permeten comparar i valorar els resultats de cada hospital i definir el rànquing d’hospitals. Al seu propi web mostren un llistat de clients que, casualment, coincideix amb molts dels premiats.

Desconec el preu dels seus productes o solucions. Però sí que sé que aquests diners, que provenen d’hospitals públics (la majoria) i, per tant, dels pressupostos públics, no es destinen a l’assistència sanitària o a la remuneració dels professionals. Aquests programes informàtics i els premis TOP 20 milloren la qualitat assistencial? Són positius per a la salut de la població? Preguntes retòriques, no fos cas…

Pels passadissos del meu hospital no es parla d’altra cosa que dels premis TOP 20. Tothom està molt preocupat, gairebé tant com per les llistes d’espera, les reals, les de la primera visita i la data de la intervenció.

Sí, ja ho sé, això són figues d’un altre paner, o no. Però mentre hem d’escoltar que potser no es podran pagar les nòmines, mentre s’exigeixen retallades, ajustos i sacrificis als treballadors, les gerències “inverteixen” recursos per aconseguir premis. I tots cofois de sortir als diaris, aquells diaris que reben ingressos publicitaris d’aquelles mateixes consultories i d’aquell mateix grup d’amics.

Vinga, ara acuseu-me de demagog.

Pep Puey és cirurgià de l’Hospital de Terrassa i secretari de coordinació jurídica de Metges de Catalunya.     

“Definirem una estratègia per a tots els escenaris de futur de la sanitat catalana”

Xavier Lleonart Martínez Vicesecretari general de Metges de Catalunya.

Pregunta. El Consell Executiu de Metges de Catalunya (MC) t’ha designat coordinador d’una comissió d’estratègia sindical. En què consisteix aquesta comissió i quins són els seus objectius?

Resposta. El sindicat, a través dels seus representants, dóna resposta a les necessitats i a les inquietuds dels metges, però sovint es fa sobre la marxa i ens desviem del camí o del full de ruta que ens hem fixat. És a dir, el dia a dia ens fa perdre perspectiva. La comissió d’estratègia vol analitzar els escenaris i els reptes, presents i futurs, en què es pot trobar MC, i planificar-ne la resposta. Es tracta d’un grup de treball que no té precedents al sindicat.

P. En què es materialitzarà el treball de la comissió?

R. La comissió proposarà un full de ruta amb una sèrie de propostes que s’hauran d’acordar i ratificar pel Consell Executiu. Volem fer un pla d’acció del sindicat a mig i llarg termini.

P. Fer un pla d’acció global implica que tots els sectors i corrents de l’organització s’hi vegin representats. Com ho heu previst això?

R. La intenció de la comissió d’estratègia és superar el debat entre sectors, agrupacions, especialitats…volem que el projecte que surti sigui interessant, positiu i engrescador per a tothom, sigui quin sigui el tipus de contracte, l’adscripció o la procedència. Per tant, el grup el conformaran persones que creguin en aquesta orientació, que creguin en la defensa de la professió mèdica amb independència del lloc de treball. Perquè cada cop els problemes dels metges catalans són més semblants.

P. Qui escollirà els integrants d’aquesta comissió?

R. El Consell Executiu m’ha donat la potestat per fer la selecció dels membres del grup i, en aquest sentit, la meva intenció és captivar a persones participatives amb un perfil creatiu i amb ganes de construir.

P. L’anàlisi que hi fareu és obert a la participació? Els afiliats poden fer arribar la seva opinió, suggeriments i comentaris?

R. Un cop constituït el grup fixarem els mecanismes perquè s’estableixi aquesta participació. I no hi ha dubte que serà un grup obert i receptiu a qualsevol opinió o proposta.

P. La creació d’aquest grup és una forma de reconèixer que el que s’ha fet fins ara no ha estat prou eficaç? Hi ha autocrítica darrere de la iniciativa?

R. No és que el que hem fet fins ara no hagi estat útil, perquè hem tingut èxits i hem estat capaços de mobilitzar el col·lectiu mèdic quan ha estat necessari. El metge s’ha sentit defensat. Però sí que fem autocrítica en positiu i pensem que tot és millorable. Per això volem posar les bases perquè la nostra actuació sigui més transversal, més participativa i amb accions ben definides, concretes i al marge de les circumstàncies de cada moment.

P. Pots avançar algunes de les línies d’anàlisi o de les propostes?

R. La tasca bàsica serà fer un anàlisi profund i crític de la situació actual i preveure els escenaris que es poden plantejar a partir d’ara. Paral·lelament, haurem de definir cap a on volem caminar i quins mecanismes i estris volem utilitzar per arribar-hi. 

P. No està clar cap a on es vol caminar?

R. Un dels objectius d’aquesta organització, gairebé fundacional, és caminar cap a un conveni mèdic i aquesta serà segur una de les fites que ens fixarem.

P. Amb quins escenaris es pot trobar a curt o mig termini la sanitat catalana?

R. Jo tinc al cap una sèrie d’escenaris que penso que es poden produir, però serem creatius i farem una pluja d’idees per plantejar-ne més i que no ens puguin sorprendre quan arribin. Farem un exercici teòric de simulació d’escenaris i definirem una resposta per a tots i cadascun d’ells.

P. Dins d’aquesta varietat d’escenaris es podria arribar a presentar la constitució de Catalunya com a estat independent que hauria de construir o redefinir el seu model de sanitat. També valorareu i treballareu sobre aquest escenari?

R. Aquesta possibilitat no ens condiciona perquè en l’exercici que farem no imaginarem una sanitat catalana dintre d’una sanitat espanyola. Nosaltres entenem que la sanitat catalana és singular dintre o fora d’Espanya, per tant, per a la nostra visió, aquest escenari ens és indiferent perquè, en qualsevol cas, estarem dissenyant el futur que volem per a la sanitat de Catalunya.

P. Durant els darrers mesos, especialment durant la negociació del conveni col·lectiu de la XHUP, MC ha establert aliances amb formacions sindicals més petites, alternatives i professionals, deixant de banda els dos grans sindicats de classe. Aquesta és una de les estratègies d’actuació que es poden consolidar?

R. Aquesta és una de les decisions estratègiques que haurem de prendre. El que està clar és que no podem anar de la mà de formacions que perjudiquen el metge. CCOO i UGT han demostrat que menystenen els metges, en tenim proves i exemples. Mentre això sigui així, no podem continuar pel mateix camí.

P. Per tant, aquest bloc sindical al marge de CCOO i UGT no té recorregut de futur?

R. MC no rebutja la col·laboració amb organitzacions amb què compartim els mateixos interessos, sempre i quan aquesta relació es basi en el respecte mutu i en la unitat d’objectius. El bloc sindical tindrà futur en la mesura que es comparteixin els criteris i que no es menystingui a cap col·lectiu en concret.

P. Parlant del conveni col·lectiu de la XHUP, en tant que també ets el president del comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa, quina és la situació del sector concertat després que no s’arribés a cap acord amb les patronals i que el pacte anterior perdés la ultraactivitat?

R. Ara ens trobem en un moment de negociació centre a centre. La fotografia és de molta heterogeneïtat. Cada centre s’està adaptant a les seves pròpies dinàmiques i el resultat d’això és que ens trobem amb una varietat de pactes i acords molt diferents entre si.

P. Com està gestionant MC aquesta situació?

R. Des de dos vessants: l’assistència jurídica i l’assistència sindical. Assessorem i acompanyem els delegats perquè no es trobin sols i perquè tinguin tot el suport de la institució amb unes directrius clares i precises.

P. MC va abanderar l’oposició al preacord de conveni col·lectiu que es va sotmetre a referèndum el passat mes de juny a tots els centres concertats. Vist el que ha passat des d’aleshores fins ara, el sindicat es dóna per satisfet? La signatura d’aquell preacord hauria resultat en una situació més negativa que l’actual?

R. Sense cap mena de dubte. L’endemà de no signar aquest preacord, algun director de recursos humans va confessar que, si s’hagués signat, igualment hauria calgut cridar a consultes al comitè d’empresa per negociar quines retallades addicionals s’havien d’aplicar. La proposta mediadora que es va rebutjar només era el principi de les retallades, com dèiem nosaltres. Ara s’han signat un bon grapat de pactes que són una mica més tolerables, és a dir que milloren la proposta mediadora. Això en cap cas és un èxit perquè parlem de pactes de retallades i en aquest context no tenen cabuda les afirmacions triomfalistes.

P. Com valora el sindicat el Conveni Sociosanitari al que s’estan adherint alguns centres?

R. Com una estafa. És una estafa als treballadors i al sistema. Un símil que he escoltat i que m’agrada utilitzar és el d’unes eleccions municipals en què s’escull un alcalde per majoria però apareix un barri que en designa un altre perquè allà no ha guanyat el que han triat la major part dels ciutadans. Això és exactament que el que ha passat amb el conveni sociosanitari. La immensa majoria de treballadors de la sanitat concertada va dir que no a la proposta mediadora. Però les parts interessades no ho accepten i es treuen del barret que hi ha una part que no ha rebutjat la proposta i decideixen separar-la. Això és una estafa democràtica.

P. S’albira alguna possibilitat de que es reobri un procés negociador per establir de nou un conveni sectorial?

R. El president de la mesa negociadora del conveni de la XHUP no va anunciar el tancament del procés sinó la seva suspensió indefinida. A més, la major part de pactes que s’estan signant finalitzen el 31 de desembre de 2014, per tant, és factible que durant l’any 2014 es pugui reobrir. I MC estarà allà on s’hagin de defensar els drets dels metges.

El sou dels metges catalans

El passat 24 de setembre la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) presentava el llibre ‘Compilación, estudio, análisis y comparación de las retribuciones de los médicos del Sistema Nacional de Salud. Años 2010 a 2012’, un estudi sobre el salari mèdic a l’Estat espanyol liderat pel Sindicato Médico de Navarra (SMN).

El llibre analitza l’efecte de les retallades mèdiques en les retribucions i revela que els metges espanyols han perdut un 25% de poder adquisitiu (35% si es té en compte la inflació acumulada) des de l’any 2010 quan es va aplicar el decret de reducció salarial del 5% als treballadors públics.

No obstant això, els titulars de premsa han reflectit que els metges catalans són els més ben pagats de l’Estat. La realitat, però, és ben diferent. Els facultatius de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de la xarxa sanitària concertada (XHUP) han perdut un 20% de sou des de 2010 i se situen a la pole position de les retallades. Malauradament, aquesta posició capdavantera no comporta cap premi.

La majoria de les informacions han recollit la xifra de 65.240 euros com el sou d’un metge català. I és cert que aquesta és la quantitat que aporta l’estudi per a un metge d’hospital de l’ICS amb 20 anys d’antiguitat. Però hi ha dos errors que modifiquen substancialment la retribució definida al llibre. Per una part, el nivell de carrera professional que s’ha tingut en compte a l’hora de comptabilitzar els sous i per altra, un complement retributiu que no existeix a Catalunya però que s’ha afegit com a part del salari fix del facultatius catalans.

Així, l’estudi pren com a referència el quart nivell de carrera, que suposen gairebé 15.000 euros anuals, quan l’àmplia majoria dels metges catalans disposen com a màxim del tercer nivell. A diferència d’altres territoris, a Catalunya és necessari acumular 26 anys d’experiència per sol·licitar el quart nivell i, tot i així, el seu grau d’assoliment és molt baix a nivell hospitalari i anecdòtic a primària. Per tant, és un concepte que hauria de quedar exclòs del càlcul en la comparativa.

Pel que fa al complement retributiu, les taules salarials de l’estudi han inclòs com a sou fix un complement de productivitat (6.615 euros) que no perceben els facultatius que treballen a Catalunya.

D’aquesta manera, la retribució d’un metge especialista català amb 20 anys d’antiguitat i tercer nivell de carrera, inclosos els complements i descomptades les retallades del 5%, la paga extraordinària i el 50% dels objectius, ha estat de 59.000 euros el 2012, que es redueix a 57.000 en el cas dels facultatius de la XHUP amb idèntic perfil professional.

Cal remarcar que en l’aspecte retributiu no es pot obviar el factor de la jornada laboral. En aquest sentit, l’estudi no assenyala que els metges d’atenció hospitalària que treballen a jornada completa a Catalunya realitzen entre 80 i 100 hores més que els facultatius d’altres territoris de l’Estat, és a dir, l’equivalent a dues setmanes de treball o mitja nòmina. Un altre factor important que ha causat un gran impacte en les retribucions mèdiques ha estat la reducció del nombre de guàrdies o la substitució de les guàrdies de presència física per localitzables.

La retribució que apareix al llibre per als metges d’atenció primària catalans també inclou alguns complements que només perceben uns pocs professionals i que no es poden incloure com a sou fix de la majoria. Aquests complements són el de docència, direcció de programes d’unitat docent i coordinació de programes. Descomptant aquests conceptes i afegint-hi les retallades, el salari per als facultatius de primària en el perfil emprat a la comparativa (20 anys d’antiguitat, tercer nivell de carrera i exclusivitat) se situa al voltant dels 56.000 euros.

Així les coses, els metges catalans han perdut un 20% de sou respecte a l’any 2010, esdevenint la comunitat autònoma que més ha retallat els seus professionals per davant de València (19,75%).