Premis 2

Tribuna d’opinió


Pep Puey

Pep Puey

Llegeixo al web del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) la relació de premiats que dilluns a la nit van recollir el guardó a l’Excel·lència Professional. Aquests premis s’atorguen anualment des de l’any 2004 per “reconèixer públicament la tasca dels metges catalans que han destacat per la seva activitat professional”.

Els guardons es concedeixen als metges que han destacat durant l’any per la seva excelsitud, per la seva trajectòria, per l’honestedat, el compromís, l’altruisme i la integritat en els principis i en la deontologia professional. Molt bé, una iniciativa endogàmica però fantàstica envers un col·lectiu que, si es dedica al que sap fer, contribueix de forma decisiva al desenvolupament humà i al benestar social.

Així doncs, el COMB reconeix la labor dels metges en els àmbits de “medicina hospitalària, atenció primària, salut pública i mental, atenció sociosanitària, recerca biomèdica, educació mèdica i humanitats mèdiques”.

Repasso un a un els premiats i les premiades i em trobo amb una sorpresa: Manel del Castillo Rey. Ah però aquest senyor és metge? Es veu que , encara que en el seu currículum únicament apareguin un reguitzell de càrrecs directius, un rere l’altre. Veiem-ho en el seu perfil a la xarxa professional linkedin.

  • Director gerente en Hospital Sant Joan de Deu
  • Director gerente en Hospital Municipal de Badalona
  • Director gerente en Fundación Hospital de Manacor
  • Director provincial en Insalud
Premiats 2013

Premiats 2013

Trobo que hi ha molta direcció i poca consulta, quiròfan o laboratori. O potser és que només m’ho sembla a mi. A més, en l’actualitat compagina la gerència de l’Hospital Sant Joan de Deú amb la secretaria general de CAPSS, patronal del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).

Em pregunto per quina qualitat de les anteriors el jurat del COMB ha decidit atorgar-li el premi a l’Excel·lència Professional. Perquè segurament la seva tasca com a executiu és molt bona, però estima el que es diria estima cap els metges, no sembla tenir-ne. I em limito a jutjar la seva actuació al capdavant del CSC, on carrega de forma sistemàtica contra els metges de la xarxa concertada, intentant una aniquilació (de moment) impossible.

Els representants dels professionals mèdics l’hem patit en primera persona durant la negociació del conveni de la XHUP i al Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, on, recordo, va titllar els metges de “miners” (amb tot el respecte i admiració que em mereix aquesta professió). També el coneixem bé per les reunions ‘discretes’ que ha mantingut amb organitzacions en què destil·la una animadversió subtil i sibil·lina contra els metges.

Però els seus mèrits mèdics són mereixedors del reconeixement del COMB. Parafrasejant el president del col·legi, Miquel Vilardell, durant l’acte de lliurament dels premis, “en moments de crisi podem caure en la desil·lusió, però els premiats són exemple de professionals compromesos”. Doncs això, fantàstic. A menjar canapès.

Pep Puey és cirurgià de l’Hospital de Terrassa i secretari de coordinació jurídica de Metges de Catalunya.

“Ens preocupem perquè els metges rebin informació sobre el que els afecta en el dia a dia”

Ana Bellés Abad Secretària de Comunicació i Imatge de Metges de Catalunya.

Pregunta. El teu primer projecte com a secretària de Comunicació de Metges de Catalunya (MC) va ser la inauguració del nou web del sindicat. Quina valoració en fas de la renovació d’aquest canal?

Resposta. En faig una valoració molt positiva. La web ha canviat i ha avançat, s’ha adaptat a les noves necessitats de comunicació fent ús d’aquells recursos que les noves tecnologies ens posen a l’abast. Ara és més moderna, funcional i dinàmica, fet que ens permet un ritme més alt de publicació de notícies. També en destacaria el component visual: més presència d’imatges, un disseny pensat perquè sigui agradable i fàcil de llegir… I un altre factor molt important és que es pot consultar des de qualsevol dispositiu (mòbil, ordinador o tauleta) sense perdre cap contingut i sense problemes de visualització.

P. Què és el que més destacaries de la comunicació del sindicat?

R. Pot semblar obvi, però penso que allò més destacable és que fem informació d’interès per als metges. És a dir, som l’única font que ofereix als facultatius notícies diàries sobre la seva professió, sobre allò que els hi afecta en els aspectes laborals, sobre convocatòries, sobre litigis… ens preocupem perquè trobin continguts que els afectin en el seu dia a dia. Per descomptat que són importants els temes de política sanitària o els debats sobre el model de sanitat, és important que el sindicat s’hi posicioni, però la prioritat és allò que es relaciona més directament amb l’exercici de la professió mèdica.

P. Quin és el criteri per escollir allò que mereix un posicionament institucional, a l’hora d’emetre una informació o una nota de premsa?

R. El mateix que en la resposta anterior: allò que pot resultar d’interès per als metges i especialment per als nostres afiliats. A vegades ens toca participar en la dialèctica política perquè som un actor de referència del sector sanitari i no podem quedar-nos al marge de segons quines decisions, però el criteri primer sempre és l’interès i les inquietuds dels metges. Combinem els dos elements, els aspectes purament professionals i els de política sanitària, tenint molt clar que ens devem als afiliats.

P. Avui en dia, les xarxes socials són un canal de comunicació bàsic, també per als sindicats. Quin ús fa MC de les xarxes socials? Penseu que són un instrument útil?

R. Les xarxes són un instrument molt útil. Molta gent que abans no ens coneixia ara ens coneix gràcies al nostre perfil de twitter. Són unes plataformes fantàstiques per fer difusió de la nostra activitat, per obrir-nos al món, per compartir i per rebre. Aquest diàleg mai no pot ser negatiu. Com a tot, les xarxes tenen coses bones i altres que no ho són tant, però penso que tenen molt més pes les coses positives. El sindicat es troba ben posicionat a twitter, tenim nombrosos seguidors, molt més que a la nostra pàgina de facebook a la qual hem de donar una empenta i ho farem perquè és la xarxa on hi és gairebé tothom.

P. És més important ser els primers en informar o que la informació estigui ben elaborada? La velocitat –publicar abans que ho faci X- o la qualitat?

R. La qualitat, sens dubte. Sortir de qualsevol manera va en descrèdit de la imatge de la institució, si ho féssim no seríem creïbles. Hem d’oferir informacions ben treballades, contrastades, veraces, clares i entenedores. Si a més ho podem fer ràpid, millor que millor. Nosaltres volem fer informació de qualitat periodística, un contingut que podria ser escrit i publicat per un redactor de diari.

P. Ara mateix MC té pàgina web, blog, facebook i twitter. Preveieu llançar algun altre canal de comunicació?

R. Abans hem de consolidar els que ja tenim, com potenciar la pàgina de facebook de MC. Però si sorgeix un nou canal que es popularitza i considerem que pot ser-nos útil, allà hi serem, no hi ha dubte. Com a sindicat hem d’estar a l’avantguarda de la comunicació perquè el nostre missatge arribi a tothom.

P. En quins projectes de futur treballeu?

R. Tenim moltes idees i un pla de cap a on volem anar. Una de les propostes que volem tirar endavant és crear una revista per als nostres afiliats. Serà una revista en format digital, amb continguts diversos en què tindrà cabuda la participació dels afiliats, també inclourà vídeos de producció pròpia, reportatges, entrevistes… La formació en comunicació és una altra iniciativa que posarem en marxa el 2014. Començarem formant els càrrecs del sindicat que exerceixen de portaveus perquè disposin del coneixements i les habilitats necessàries per comunicar amb eficàcia davant els mitjans de comunicació. I a principis d’any endegarem també una campanya d’afiliació amb una imatge i un concepte que trencarà una mica amb l’estil que havíem emprat fins ara.

P. Els vídeos, els continguts audiovisuals… la informació multimèdia ha de guanyar importància?

R. Sí, no hi ha dubte que és així. Però abans hem d’aprendre com fer-ho per fer-ho bé, per això farem aquesta formació teòrica i pràctica sobre com comunicar amb eficàcia. I també serà necessari invertir en recursos, equips i mitjans per poder produir aquests tipus de continguts.

P. MC és un actor més o menys freqüent als mitjans de comunicació, continua sent important sortir a la ràdio o la televisió?

R. Encara són els mitjans més influents i els que tenen més audiència. Sortir als grans mitjans ens dóna molta visibilitat i fa pública la nostra activitat. L’impacte d’una informació o d’una actuació és proporcional al ressò que se’n facin els mitjans, això no ha canviat. Però potser ja s’ha superat la fase aquella en què era important sortir sigui com sigui, colar el logotip o la carpeta de l’organització al pla de la tele o a la foto del diari.

P. Quina imatge consideres que tenen els metges catalans del sindicat?

R. La imatge entre la nostra afiliació és positiva, per això tenim un bon nombre d’afiliats, afortunadament. Tot i així, el concepte ‘sindicat’ no acostuma a agradar als metges perquè no tenen consciència de si mateixos com a treballadors sinó com a professionals. Però això està canviant perquè els facultatius cada vegada estan més laboralitzats i les empreses cada vegada són més agressives amb acomiadaments, amb EROs, etc. En aquest context de perjudicis constants, la defensa sindical es fa imprescindible.

P. Des que ets responsable de Comunicació, de quina actuació, campanya o acte et sents més orgullosa?

R. Es difícil escollir-ne una sola. Crec que el sindicat, no només Comunicació, va fer una bona feina amb el tema de la privatització del CAP de l’Escala a una empresa aliena al sector sanitari. També amb la denúncia pública de la llista d’espera per a la cirurgia cardíaca que vam fer abans de l’estiu i que el conseller Boi Ruiz no ha tingut més remei que reconèixer i crear un pla de xoc per contenir-la. I també destacaria la campanya contra el conveni de la XHUP que volien imposar les patronals i els sindicats de classe i que, en bona part gràcies a la feina de comunicació de MC, va ser rebutjat en referèndum pel 70% dels treballadors.

La secretària del conseller

21 d’octubre de 2013, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica una resolució del Departament de Salut per la que es nomena a la senyora Mireia Alabart i Abós cap de l’Oficina de la Secretaria del conseller de Salut. La resolució la signa el mateix conseller, Boi Ruiz i Garcia.

El conseller de Salut compta doncs amb una nova responsable de secretaria. La lògica de selecció de personal de l’Administració pública diria que Mireia Alabart presenta uns mèrits que la situen com la candidata idònia a ocupar aquest lloc. Però com és freqüent en aquests casos, la lògica no és administrativa sinó política: Mireia Alabart i Abós és membre de la junta directiva de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), una de les tres grans patronals de la sanitat catalana, que té com a missió “defensar, promoure i desenvolupar els drets i interessos dels centres empresarials sanitaris privats”.

De ben segur que Salut afirma que en aquest nomenament, com en els de Josep Prat com a president de l’ICS o Josep Maria Padrosa com a director del CatSalut, no hi ha incompatibilitat de càrrecs ni conflicte d’interessos. Però a ulls externs sembla que no és un mal lloc perquè la planificació política i les decisions d’estratègia sanitària es vegin convenientment influenciades pels interessos de les empreses privades del sector de la salut.

Aquesta sensació es reafirma quan s’observen les funcions del càrrec que es detallen a l’anunci del nomenament:

a)  Coordinar i realitzar les tasques administratives de suport a la persona titular del Departament.
b)  Assistir el titular del Departament en l’organització de a seva agenda d’activitats.
c)  Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li sigui encomanada expressament.

L’organització de l’agenda del conseller, les seves reunions i els actes a què assisteix, resulta determinant per orientar la xarxa de contactes i col·laboradors que assessoren el màxim responsable de Salut en la seva pressa de decisions. Un conseller, recordem-ho, que a la seva vegada ha estat director general i president de la patronal sanitària Unió Catalana d’Hospitals (UCH).

Mireia Alabart, que també forma part de la junta directiva de CETIR Grup Mèdic (CGM), conjunt d’empreses de serveis sanitaris dedicades al Diagnòstic per la Imatge i la Medicina Nuclear, ha col·laborat anteriorment amb el Departament de Salut de la Generalitat com a membre de la Comissió Assessora del Programa de desenvolupament del diagnòstic per la imatge. Pel càrrec de Cap de l’Oficina de la Secretaria rebrà una retribució anual bruta de 49.535,87 euros. El nomenament es realitza sobre el règim jurídic del personal eventual, però la resolució no especifica una durada concreta del contracte.

Així les coses, mentre l’oferta pública d’ocupació es troba congelada des de l’any 2011, el conseller pot incrementar unilateralment i ‘a dit’ la seva dotació de personal ‘de confiança’.