Eleccions COMB 2014: entrevista als candidats

Amb motiu de les eleccions a la Junta de Govern i membres de l’assemblea de compromissaris del Col·legi Oficial de Metges (COMB) el dia 12 de febrer, Metges de Catalunya (MC) entrevista als candidats a la presidència, Joan Gené i Jaume Padrós.

L’entrevista qüestiona els candidats sobre els principals temes que planen sobre la sanitat, el sistema i la professió mèdica. Les preguntes es divideixen en tres blocs temàtics (Col·legi, Professió i Política i Sindicat)  i un ‘Test de candidat’, idèntic per a tots dos. Feu clic a les fotografies per accedir a les entrevistes.

Joan Gené

Joan Gené
Data d’entrevista: 27-01-2014

Jaume Padrós

Jaume Padrós
Data d’entrevista: 30-01-2014

“Si la col·legiació és voluntària i s’elimina el Grup MED, la quota pujarà un 200%”

Jaume Padrós i Selma Metge de família. Candidat a la presidència del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

BLOC 1 – COL·LEGI

Pregunta. “Candidatura de continuïtat, no continuista”, així us presenteu. Què voleu canviar i què voleu mantenir?

Resposta. Continuista voldria dir que continuaríem fent el mateix sense canviar res, en canvi continuïtat vol dir que assumim el bagatge de l’experiència, fonamentalment de la Junta del doctor Vilardell. La meitat dels membres de la meva candidatura formaven part d’aquesta Junta. És de continuïtat perquè hi ha programes que es van engegar o altres que es van intensificar i que mereixen i necessiten ser reforçats i impulsats.

P. Feu autocrítica de la gestió que heu fet fins ara al COMB? Què qualifiqueu com a error o què es podria haver fet millor?

R. Fem molta autocrítica. Hem de donar a conèixer millor la utilitat del Col·legi, no només per a resoldre els problemes individuals, sinó també la seva funció de projecció i garant de la professió mèdica davant de la societat. Com a institució, tenim un reconeixement social i un prestigi molt elevat a Catalunya, a l’Estat espanyol i a arreu d’Europa. Però això no es tradueix, perquè no hi ha les competències per fer-ho, en resoldre problemes o en decidir sobre situacions que poden ser amenaçadores per al metge. D’altra banda, hi ha tasques del dia a dia que el col·legiat no percep, no sap que les estem fent, això vol dir que ens hem d’explicar millor. No vol dir que haguem de gastar més en propaganda, vol dir que els vehicles de transmissió de la informació han de funcionar en doble direcció: de dalt a baix i de baix a dalt. Hem de dialogar, estar a prop i escoltar la crítica quan és per millorar. Donar-nos més a conèixer i deixar participar.

P. 20 anys ininterromputs a la Junta del COMB. Encara et queden ganes de continuar, pots aportar alguna cosa més?

R. Jo sóc un home d’equip i hi ha moments en la vida que et criden a fer un pas endavant. La meva trajectòria al Col·legi l’he dedicat a defensar el prestigi de la professió, la qualitat i sobretot la defensa dels aspectes de protecció social i d’ajuda als metges en situació de debilitat, vulnerabilitat o de precarietat. Hi ha molta feina a fer, especialment en l’actual situació de crisi i les serioses amenaces a la professió. A mi ara em toca liderar un projecte d’un equip de persones que han demostrat la seva vàlua professional i la seva implicació amb la professió. Per a mi és un honor fer aquest pas al costat de gent que és referent i que volen dedicar-se a defensar la seva professió.

P. La candidatura de Joan Gené afirma que cal una renovació, es presenten com a garantia de canvi.

R. La renovació per la renovació és un absurd, sobretot si analitzem què significa aquest canvi. La nostra institució és referent i està gestionada amb un model d’organització que li dóna independència financera, econòmica i política, per tant necessitem estabilitat i fortalesa. S’han d’evitar opcions que signifiquin el conflicte i la bronca permanent, el desprestigi de les institucions i de les persones, que bàsicament és la fulla de serveis dels meus rivals. Cal mantenir la cultura del diàleg, de la negociació, i la defensa dels valors que la professió espera de nosaltres.

P. El COMB és transparent?

R. És una de les institucions més transparents d’aquest país, auditada i controlada. Repto a algú a que demostri que no hi ha transparència. Hi ha membres de l’altra candidatura que ho posen en dubte tot i haver sigut membres durant quatre anys de l’assemblea de compromissaris. Allà es dona tota la informació, però no venien o tenien dificultats per entendre el que s’explicava. Les empreses de serveis que reben les crítiques són participades pel COMB en un 100% i generen uns beneficis de 3 milions d’euros que permeten mantenir la Clínica Galatea o tirar endavant iniciatives com el programa de protecció social. Permeten tenir la quota congelada i que sigui la més baixa de tots els col·legis de l’Estat, permeten que els residents tinguin reducció de quota i que els aturats no paguin. Si el model de l’altra candidatura és col·legiació voluntària i eliminar el Grup MED, la quota haurà d’augmentar un 200% per mantenir el Col·legi.

P. La institució ha rebut crítiques per la presumpta opacitat del Grup MED. Diuen que no se sap quant cobren els seus directius i que el conseller delegat no es renova. Què n’heu de dir?

R. Aquest és un discurs que fan determinats grups polítics, però jo no conec cap grup d’empreses que per protegir la institució hagi d’explicar el sou dels seus càrrecs. Es dóna la relació de la massa salarial dels càrrecs. El Grup MED ha aprovat un codi de bon govern que parla dels topalls salarials. No conec cap empresa seriosa que informi del sou dels seus directius, si ho féssim estaríem perduts perquè paguem salaris per sota del mercat i ens exposaríem a que alguna altra empresa ens els vinguessin a prendre.

P. Si els sous es troben per sota del preu de mercat, quin problema hi ha en fer-los públics?

R. Ningú ho fa.

P. I si un col·legiat demana saber-ho?

R. El col·legiat sap el muntant de la massa salarial perquè està publicat.

P. Penseu fer algun canvi a l’estructura d’empreses del COMB?

R. Si jo guanyo, no penso fer cap canvi essencial més que l’aplicació del codi de bon govern. I farem tot el possible perquè els números no només siguin transparents sinó que siguin clars i comprensibles.

P. L’altra candidatura planteja que la col·legiació sigui voluntària. Què en penseu?

R. Sóc un defensor de la col·legiació obligatòria com passa a l’Europa meridional. Podem optar per un model de col·legiació voluntària però hem d’advertir els professionals que l’òrgan de registre i control de l’exercici recaurà sobre l’Administració, com en els països nòrdics. Jo no estic a favor perquè en una societat com aquesta, tan controlada per l’Administració, sóc partidari de sistemes d’autoregulació i de lliurar comptes davant de la societat. Si no tinguéssim col·legiació obligatòria al COMB, el PAIMM desapareixeria, per exemple. Em sorprèn que això formi part del debat i qui s’opti a dirigir una institució per debilitar-la.

P. Per què des del COMB no s’han posat més facilitats per a la implantació total del vot electrònic? No és positiu que hi hagi el màxim de participació?

R. No és veritat que no s’hagin posat facilitats. La reforma dels Estatuts del Dr. Bruguera ja contemplava la possibilitat de fer-ho. Quan es dóna l’oportunitat, el Dr. Vilardell encarrega un estudi i tant l’empresa especialista com els juristes recomanen la no aplicació universal del vot electrònic perquè cap institució de referència ho ha fet. Només hi ha una experiència a la ciutat de Barcelona que va comportar la caiguda de l’alcalde per la manca de seguretat i la suplantació del vot. El COMB ho farà quan hi hagin garanties totals. Els metges coneixen el que són els assajos clínics, en versió no mèdica es diu prova pilot i és el que es farà. A més, vull recordar que no hi ha una demanda generalitzada a la professió respecte a aquest tema perquè d’una mostra aleatòria de 1.000 metges que se’ls hi ha ofert l’oportunitat de votar electrònicament, només 83 han manifestat que vulguin fer-ho. A més, les experiències demostren que la introducció del vot electrònic no fa augmentar la participació.

P. El vot delegat tal com està plantejat és fiable?

R. No existeix el vot delegat. El vot és secret, només l’elector pot desvetllar el seu contingut. Si, per confiança, diposito el meu vot perquè algú altre el gestioni, no passa res. Una altra cosa és que es conculquin consciències o que es pressioni, això és denunciable i jo ho denunciaré sempre. Ja vaig advertir-ho a l’assemblea de compromissaris.

P. Et penedeixes d’haver defensat públicament a Josep Prat?

R. Jo no vaig defensar a Josep Prat, vaig defensar la presumpció d’innocència, fonamental en un estat de dret. Amb el senyor Prat no tinc relació de cap tipus però no m’agrada el linxament de les persones. Encara no se sabia el que se sap ara i, que jo sàpiga, el senyor Prat encara no ha estat condemnat. El que vaig dir és que en una època de crisi el valor afegit que poden aportar les persones amb experiència és benvingut per sortir de la crisi. 

 BLOC 2 – PROFESSIÓ

P. Conveni mèdic. Ara sí que sí?

R. Ho tenim al programa. Defensarem que hi hagi un conveni específic per a la professió. I qui ho ha de negociar i executar és el sindicat. En aquest tema estem de costat i ho defensarem com a col·legi. En l’àmbit del sector públic ha d’haver-hi un conveni franja específic per a la professió.

P. L’oposició del COMB a les retallades i als processos de privatització com el projecte de reformulació de l’ICS ha estat prou contundent?

R. Només cal anar a la web del Col·legi i buscar les manifestacions del Dr. Vilardell o les meves. No només hem fet manifestacions públiques, hem intentat influir al més alt nivell perquè es facin enrere determinades decisions, tant en els partits de govern com en els de l’oposició. I s’ha fet una cosa encara més important, oferir solucions en l’àmbit de la gestió o de la millora de l’eficiència per mantenir l’excel·lència del sistema sanitari i per fer-lo sostenible en el temps.

P. Com projecteu la participació dels professionals en la governança de les institucions sanitàries?

R. S’han de canviar els models d’organització perquè siguin liderats per metges i en això també ajudaria disposar d’un conveni franja. Hi ha centres hospitalaris que ja ho estan fent, els metges lideren i està funcionant molt bé.

P. En els propers anys es jubilaran milers de metges i no s’està planificant la incorporació dels qui els han de substituir. Els nous metges estan marxant per la manca d’oportunitats que troben al país. Com s’ha de fer front a aquesta situació?

R. Per què hi ha d’haver substituts? El problema no és aquest. Hem d’analitzar el perfil de professionals que necessita la nostra societat. La major part de nous col·legiats al COMB encara són estrangers i els que marxen també ho són. El dilema és que tenim una professió que en els propers anys serà bàsicament femenina però amb una organització masculina, que tenim molts estudiants que volen fer medicina però no poden perquè el sistema d’entrada a les facultats valora les capacitats acadèmiques i no altres, i, d’altra banda, invertim en uns professionals que no es quedaran al sistema sanitari, per tant estem llançant recursos. Es jubilen 8.000 metges en els propers 15 anys que no sé si han de ser restituïts perquè la ràtio de metges per habitant a Catalunya és de les més altes de Europa, això vol dir que es torna a posar sobre la taula que el tema més important és el demogràfic i d’organització dels professionals. Els models actuals, com l’ICS, s’han de replantejar i girar com un mitjó perquè no hi haurà recursos per mantenir-ho.

P. Alguns experts en gestió sanitària apunten la necessitat de laboralitzar el personal estatutari. Coincidiu amb aquest anàlisi?

R. Per a un sector important de la professió sí, per a altres potser no. El que ens hem de plantejar és que la professió sanitària, en una part molt important, ha renunciat a la llibertat per la seguretat. Aquesta seguretat porta a una certa precarietat perquè ja s’ha vist on han repercutit les reduccions més dràstiques des del punt de vista econòmic. Aquest model crema i desgasta als professionals. Si la proposta anés acompanyada d’un grau d’autonomia professional real en la pressa de decisions clíniques i d’altres aspectes de l’activitat, els metges ho podrien acceptar. La professió en el seu conjunt s’ha de plantejar quins són els ítems que ha de valorar més i jo crec que ara és el moment perquè la professió faci una aposta decidida cap un cert risc. L’immobilisme, deixar les coses com estan, ens porta al desastre i a l’abisme. Hem de ser capaços de moure’ns perquè això es mourà amb nosaltres o sense. El debat l’hem de fer des de la cohesió i la cultura del diàleg.

P. Cal establir un mecanisme de recertificació periòdica de les competències mèdiques? Qui hauria d’assumir aquesta acreditació?

R. És un instrument fonamental que forma part del compromís i del contracte social. Hem de trobar una fórmula d’avaluar però també d’ajudar a millorar. Tenim l’obligació d’actualitzar els coneixements, és una professió canviant i els metges tenen responsabilitat sobre béns fonamentals de les persones, per tant, moralment estem obligats a exigir aquesta actualització competencial. S’ha de fer d’una manera seductora, estimulativa, obligatòria però assumible i que no castigui. És un aval davant la societat de que el professional està al dia. És una funció que el Col·legi ha d’exercir comptant amb tots els agents implicats, especialment les societats científiques, i des d’una posició de col·legiació obligatòria.

P. El copagament de serveis és útil i necessari?

R. Sempre i quan no gravi sobre la gent que econòmicament no pot assumir-ho, ni sobre els malalts crònics, crec que la corresponsabilització en l’ús dels serveis és positiva. Països avançats en benestar ja tenien sistemes de copagament abans de la crisi perquè cuiden molt els seus serveis públics. Aquí hi ha hagut una certa deixadesa a l’hora de parlar dels deures i els ciutadans tenim l’obligació de fer un bon ús dels serveis públics.

P. Veieu amb bons ulls l’assignació de competències mèdiques a altres professionals sanitaris? Hi posareu límits si sou escollits?

R. S’ha de mirar el que diu la llei d’ordenació de les professions sanitàries. Allà es diuen clarament les funcions de cada professió. La medicina del futur és la del treball en equip amb protocols definits pels propis equips i no des de fora. Això significa molt diàleg amb els col·legis de totes les professions implicades, fent un discurs allunyat del talibanisme i des de la concepció de que qui rep el servei és el ciutadà. Si es treballa en equip i en confiança, amb la delimitació de funcions ben definida, no hi ha d’haver cap problema.

BLOC 3 – POLÍTICA I SINDICAT

P. Al programa parleu d’independència política del COMB però has estat diputat al Parlament per CiU i fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Difícil ser independent quan és té una vinculació política tan significativa…

R. No tinc cap vinculació d’estructura política ni amb l’Administració des de fa 19 anys. No sé quina és la vinculació.

P. Tens carnet polític d’algun partit?

R. Sí, però la filiació política no m’ha condicionat mai. La independència no va lligada a la filiació política, sinó amb els interessos que un pot tenir creats. No he tingut càrrecs a l’Administració sanitària, fa 19 anys vaig ser diputat i ja està. Tothom sap el que sóc. Sóc del Barça, sóc catòlic confés i sóc independentista, no me n’amago. La gent em coneix i sap de la meva fermesa a l’hora de defensar allò que he cregut on ha tocat. No sóc un sectari, en el meus equips sempre he inclòs a gent d’ideologies diferents.

P. Com es pot garantir l’equidistància política en una institució? És una qüestió de fe, de creure-s’ho o no?

R. Per la força dels fets i observant la pluralitat de l’equip que m’acompanya. I per la meva credibilitat personal, no tinc conflictes d’interessos i la meva trajectòria m’avala. En el meu equip no hi ha ningú que formi part de cap direcció executiva d’una organització, per exemple del sindicat, cosa que sí passa en l’altra candidatura.

P. Quina relació han de tenir el COMB i MC?

R. Una relació molt franca, oberta, clara, basada en la lleialtat i amb molt fair play quan hi hagi discrepàncies. S’han de definir molt bé els camps d’actuació de cada organització, però la relació ha de ser estreta. A més, seria ideal per a la professió que compartissin estratègies. El Col·legi necessita un sindicat fort perquè negociï les relacions laborals.

P. El Col·legi ha de prendre partit en el procés sobiranista català?

R. Sí, tot el que sigui la defensa de l’expressió dels ciutadans de Catalunya per decidir el seu futur, sí, rotundament sí. Ho hem fet. Vam liderar el moviment dels col·legis professionals a favor del dret a decidir i si jo surto escollit continuarem defensant-ho. El COMB forma part de la societat i s’espera de nosaltres el lideratge. Els metges hem sigut protagonistes de molts canvis socials i hem d’estar al costat dels ciutadans en la defensa del seu dret a decidir el seu futur. El que nosaltres no direm és què és el que s’ha de decidir.

TEST DE CANDIDAT

  • Sóc metge per… vocació i influència familiar.
  • Recordo especialment un pacient que… m’han deixat petjada i m’han ajudat a ser millor persona.
  • Si sóc president del COMB prometo que… estaré a prop dels metges, la Junta tindrà més capacitat per escoltar els problemes, atendré totes les demandes i no generaré expectatives que no puc complir.
  • Quan no em dedico a la medicina m’agrada… pintar i estar amb els amics i la família.
  • Un grup de música, una pel·lícula i un llibre que m’agraden són… Mark Knopfler, Qué bello es vivir i Jo confesso de Jaume Cabré.
  • Si sóc a casa i he de fer el dinar faig… macarrons.
  • Vull saludar a… a la gent que està sola i als companys que sé que ho estan passant malament perquè sàpiguen que penso en ells.

“El COMB ha jugat a fer empreses i no ha aportat un projecte sanitari alternatiu”

Joan Gené Badia Metge de família. Candidat a la presidència del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

BLOC 1: COL·LEGI

Pregunta. En la comunicació de la vostra candidatura predominen quatre conceptes: renovació, transparència, independència i diàleg. És allò que diu tothom que es presenta a unes eleccions de qualsevol tipus, però en quin tipus d’actuacions es tradueix? Quines mesures concretes proposeu per assolir aquests objectius?

Resposta. La renovació que aportem és força obvia perquè dels 20 membres de l’equip, 19 no hem estat anteriorment a la junta del COMB. En una institució que en els darrers 30 anys no ha deixat de tenir una junta continuista, creiem que l’entrada de noves persones i nous punts de vista és un valor que enriqueix l’organització. El model actual encara és el dels anys 80, la línia és la mateixa mentre que l’entorn social i professional és radicalment diferent, per això cal un canvi. El doctor Miquel Vilardell volia fer aquesta renovació però l’estructura que hi ha no li ha permès. Nosaltres ho assumim i farem els canvis necessaris. Sobre la transparència, som molt clars. Pensem que el COMB no és del tot transparent i posem un exemple: la inversió més gran del Col·legi l’any passat ha estat la construcció d’un pàrquing de 8 milions d’euros que no ha estat consultada ni explicada a ningú. Jo he estat compromissari durant quatre anys i no m’han consultat res sobre això. Les inèrcies fan que l’organització no sigui transparent en determinades decisions i això també s’ha de canviar perquè els metges puguin participar i decidir les actuacions del seu propi col·legi. Respecte a la independència, remarquem que som totalment independents de tots els partits polítics. Diguin el que diguin, cap partit ens recolza ni es troba darrere nostre. Som professionals que optem a dirigir el COMB pels nostres propis mèrits, no per designació política o sindical. I el diàleg el tindrem sempre present, no actuarem en clau de bons i dolents. El moment actual demana que tothom participi i que totes les idees siguin benvingudes. Tindrem una actitud de diàleg per gestionar el Col·legi i per ajudar a la societat a buscar una sortida a la crisi sanitària.

P. En el vídeo de presentació de la candidatura parleu del “mercantilisme actual del COMB”. Què és el que jutgeu com a mercantilista?

R. El discurs empresarial introduït a la gestió sanitària no ens ha ajudat a sortir de la crisi. El model d’empresarització de la sanitat el tenim en fallida, com demostren el casos de corrupció que s’han fet públics. El COMB s’ha sumat al discurs, ha jugat a fer empreses i no ha aportat un projecte sanitari alternatiu ni una nova visió del sistema sanitari. El discurs empresarial de l’eficiència té la seva part de raó, però també la té el discurs de l’equitat, la qualitat assistencial, la bona pràctica mèdica, la relació metge-pacient…i totes aquestes qüestions semblen que no tinguin cabuda en la reforma del sistema i sí que la tenen.

P. Denuncieu que al COMB predomina l’“obscurantisme” però qualsevol que visiti la pàgina web pot trobar els informes anuals amb els resultats de l’activitat col·legial, inclosa la del Grup MED. On veieu obscurantisme?

R. L’auditoria del COMB la fa la consultoria Faura-Casas, la mateixa que audita a Innova i a l’Hospital de Sant Pau. Que es pengin documents a la web no significa que s’elaborin de forma clara i transparent. Quant guanyen els directius del Grup MED? Quin és el sou del conseller delegat del Grup MED? On ho explica? Per què canvia el president del COMB i no canvia el president del Grup MED? Qui nomena el candidat de la candidatura oficialista? Ho sabem: el conseller delegat del Grup MED. No és que el Grup MED no sigui una bona idea, és que les empreses s’han acabat menjant el Col·legi i els directius d’aquestes empreses són els que acaben dirigint-lo.

P. Quins plans teniu per al Grup MED en cas de guanyar les eleccions?

R. No arribarem i ho cremarem tot, com diuen. Volem auditar-ho perfectament, valorar la rendibilitat de cada empresa, veure on van els beneficis i aclarir el paper de cadascuna d’aquestes entitats.

P. Una de les grans propostes del vostre programa és la col·legiació voluntària. En cas d’aplicar-se implicaria molts canvis perquè la col·legiació avui en dia és imprescindible per exercir la professió. Heu pensat com ho duríeu a terme? Quins passos caldria donar?

R. La decisió final depèn d’una norma estatal que ara mateix s’està negociant i que sembla que desembocarà en alguna cosa similar a la col·legiació voluntària perquè el que es pretén és trencar el monopoli dels col·legis professionals, com demana la UE. Nosaltres estem en contra d’aquesta situació monopolista que té el metge captiu del col·legi. Volem que el metge decideixi col·legiar-se perquè pensi que és positiu i profitós, com quan s’afilia a un sindicat. Per al sector 100% privat hi ha d’haver col·legiació obligatòria per establir mecanismes de control, però per al sector públic la mateixa Administració pot garantir la professionalitat i el codi ètic dels seus professionals.

P. Com es finançaria el COMB per mantenir la seva estructura en cas que la col·legiació fos voluntària?

R. Intentarem que no hi hagi una fugida de col·legiats fent que l’estructura de serveis del Col·legi sigui atractiva, ajustant les quotes dels que treballen a la sanitat pública i reduint també la prima de l’assegurança de responsabilitat civil.

P. Amb la no admissió del recurs contra el procés electoral per la gestió del vot per correu i el vot electrònic, creieu que les cartes estan marcades i que teniu difícil guanyar les eleccions?

R. El recurs no és que no s’admeti sinó que el jutge ens diu que l’hem de presentar per la via ordinària. Nosaltres havíem presentat el recurs com un atemptat als drets fonamentals perquè és una via ràpida i no volíem afectar el procés electoral. El jutge no entra al detall, només diu que ha d’anar per la via ordinària i nosaltres li fem cas. La llàstima és que això pot provocar que d’aquí a dos o tres anys un jutge hagi de dictaminar si les eleccions que es faran ara són vàlides o no.

P. Les cartes estan marcades doncs? Per a vosaltres el procés electoral és net

R. Per a nosaltres el procés no és transparent, sinó no presentaríem la impugnació. No podem fer acusacions sense proves, l’únic que podem dir és que el sistema es presta a que passin coses.

P. Us plantegeu impugnar els resultats?

R. No perquè la impugnació ja l’hem feta a priori. És a dir, si guanyem les eleccions nosaltres també estarem impugnats perquè el recurs és contra el procés en si.

BLOC 2: PROFESSIÓ

P. Qualifiqueu l’oposició del COMB a les retallades com a tèbia i trobeu incompatible que Miquel Vilardell sigui president del Col·legi i alhora president membre del Consell assessor de sanitat d’Artur Mas. Què hauríeu fet vosaltres de diferent? Com hauríeu gestionat l’oposició a les retallades?

R. A mi el president Mas no m’hauria proposat ser el president del seu Consell assessor perquè ni sóc del seu partit, ni sóc afí políticament, ni tenim masses coses en comú. Però en cas que ho hagués estat, ho hauria deixat si les meves opinions i els meus consells no són escoltats, no em quedaria allà beneint polítiques que no són les meves.

P. Miquel Vilardell va fer un vídeo i diverses entrevistes manifestant la seva oposició i la del COMB a les retallades. Podria haver fet alguna cosa més?

R. L’impacte d’un missatge no es pot mesurar perquè un dia facis un vídeo o declaris alguna cosa als mitjans de comunicació. La institució respon dels seus fet i resultats, i no dubto que el doctor Vilardell a nivell personal és una persona compromesa, però els seus èxits es mesuren pels fets no perquè un dia va dir una cosa. En aquest sentit, els èxits són escassos i els fets són contundents en sentit contrari. El doctor Vilardell és president del Consell assessor de sanitat del president de la Generalitat, el doctor Jaume Aubia seu al Consell d’Administració del Parc Salut MAR, el doctor i candidat Jaume Padrós seu al Consell d’Administració de l’ICO i de Mutuam, el doctor Marc Soler seu al Consell d’Administració del Parc Taulí, etc. El COMB entén la participació com que els membres de la Junta seguin als consells d’administració de les empreses sanitàries que ens estan retallant. Nosaltres no volem aquest model, no volem aquestes cadires per als membres del Col·legi amb carnet polític. Volem que els metges de les empreses escullin als seus representants i entrin als seus respectius consells d’administració i puguin decidir els aspectes de gestió clínica.

P. 8.000 metges es jubilaran en els pròxims 15 anys. Com s’hauria de planificar la reposició d’aquests professionals?

R. Hem passat d’anar a buscar metges a Sud-Amèrica a exportar-los perquè no podem integrar-los. Ens preocupa que vulguin jubilar forçosament els metges als 65 anys amb capacitat per seguir treballant, també ens preocupa la precarietat laboral dels joves amb contractes de 25 hores, residents fent d’adjunts… És un problema complex que no es resoldrà si no es canvia el model sanitari.

P. Actualment no hi ha convocatòries públiques i des d’alguns sectors es comença a parlar de laboralitzar els professionals de la sanitat pública. És una bona solució?

R. De la laboralització se n’ha fet una sacralització. Des dels anys 80 fins ara, la base de tota la saviesa sanitària ha estat la de canviar el contracte del personal estatutari a laboral. Aquesta idea està esgotada i no té més recorregut. El debat no és aquest sinó el del disseny global del model sanitari que ha de situar el metge com a líder de la salut.

P. L’assignació de competències mèdiques a altres professionals sanitaris inquieta els metges. Quina és la vostra posició al respecte?

R. No podem posar traves a la modernitat. El que s’ha de fer és seure amb els diferents col·lectius i pactar canvis legislatius que permetin que tothom estigui d’acord. Hem de veure com ens organitzem amb les noves professions sanitàries, sense posicions maximalistes des de cap sector.

P. A favor o en contra del copagament?

R. El copagament sempre té un efectiu negatiu: frena l’accés a la sanitat dels més desfavorits. Tal com s’ha introduït ha generat iniquitats i ha posat la vida més difícil als més perjudicats. No s’ha aplicat bé. El copagament es pot introduir en qüestions que no afectin la qualitat assistencial, per exemple que un mèdicament genèric no tingui copagament i un de marca sí.

P. Aproveu la instauració de la recertificació periòdica de les competències mèdiques?

R. El sector públic ho ha resolt amb la carrera professional i potser es podria fer quelcom semblant al sector privat. No és just que un metge qualificat guanyi el mateix que un que no ho està, o un metge sènior i un junior. El Col·legi de Metges podria assumir la tasca de donar aquesta acreditació perquè no tothom sigui igual, especialment a la privada.

P. El conveni mèdic és una reivindicació històrica del sindicat que necessita de la complicitat dels col·legis. Quina és la vostra postura? Estaríeu disposats a fer front comú amb el sindicat per exigir el marc laboral propi dels metges?

R. Estaríem disposats. Si el Col·legi de Metges és del mateix partit que el Departament de Salut i pensa igual, difícilment marcarà polítiques diferents. Salut sempre ha estat en contra del conveni franja perquè la resta de sindicats i col·lectius no el desitgen. És un tema en el qual no hem entrat en detall a nivell programàtic però evidentment que en podem parlar.

BLOC 3: POLÍTICA I SINDICAT

P. La independència política del COMB és possible? No hi ha masses interessos generats?

R. Ara mateix el Col·legi és totalment dependent de Salut perquè hi està lligat des del moment que es va fer una accepció a la llei de col·legis professionals perquè la col·legiació dels metges fos obligatòria. Si trenquem aquesta accepció, ens deslliguem i prenem l’única força dels 30.000 metges col·legiats als qui representem.

P. La candidatura de Jaume Padrós és de dretes i la vostra és d’esquerres? El Col·legi passaria de mans de CiU a una mena de bipartit ERC – ICV?

R. No, jo no represento ni sóc afiliat a cap partit. La diferència és que la candidatura de Jaume Padrós és la candidatura del poder i la nostra representa els metges assistencials del carrer, qui té més galons és cap de servei. La gran diferència és que uns són els que fan visites i els altres els que manen, no tant de partit polític.

P. Quina relació han de tenir el Col·legi i Metges de Catalunya?

R. Han de tenir una relació propera perquè representem el mateix col·lectiu amb papers diferents. Hem d’estar a prop, ens hem d’entendre i hem de col·laborar. Ara ens uneix l’adversitat i hems de trobar una solució plegats.

P. Com s’ha de posicionar i quin paper ha de tenir el COMB en el procés sobiranista català?

R. Mentre el COMB sigui de col·legiació obligatòria ha de ser neutral. Els membres de la junta poden tenir les seves idees, en el nostre cas unànimement a favor de la consulta, però no hem d’utilitzar els sentiments nacionals i identitaris en les eleccions al COMB.

TEST DE CANDIDAT

  • Sóc metge per… tradició familiar.
  • Recordo especialment un pacient que… m’ha fet riure, les històries que ens expliquen a la consulta superen les pel·lícules d’Almodóvar.
  • Si sóc president del COMB prometo que… el COMB tindrà un paper actiu davant la crisi sanitària actual.
  • Quan no em dedico a la medicina m’agrada… navegar.
  • Un grup de música, una pel·lícula i un llibre que m’agraden són… Leonard Cohen, El médico i Victus.
  • Si sóc a casa i he de fer el dinar faig… paella.
  • Vull saludar a… a les meves filles que estan treballant als Estats Units com molts joves que han hagut de marxar d’aquest país.