Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz al Parlament.
Circulen aquests dies rumors als centres sanitaris que alerten d’una nova retallada que Salut, a instàncies d’Economia, estaria preparant de cara al segon semestre de l’any per reduir el dèficit acumulat al sistema. Els comentaris ràpidament s’estenen a les xarxes socials, als blogs sanitaris i als diaris digitals… fins i tot Metges de Catalunya (MC) se n’ha fet ressò i ha insinuat que la tisorada representaria un 1% del pressupost sanitari, entre 70 i 80 milions d’euros.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, no ha confirmat ni desmentit els rumors i tot fa pensar que no hi haurà cap moviment almenys fins després de les eleccions europees del dia 25 maig. Perquè, com es va comprovar en les darreres votacions al Parlament, les retallades penalitzen electoralment i la proximitat dels comicis no aconsellen aplicar mesures clarament impopulars.
Sigui com sigui, la sanitat pública no pot encaixar més ajustos. El propi president de la Generalitat, Artur Mas, va advertir que el camí de les retallades als serveis públics s’havia esgotat: “Hem tocat fons, si anéssim endavant tocaríem l’os”. El compromís de Mas de no fer retallades addicionals el 2014 sembla que, un cop més, es pot esquerdar per la vessant de Salut.
Fa un parell de dies el diari ARA informava que, per primer cop, el 2013 la partida pressupostària destinada al pagament del deute (8.983 milions) ha estat la més elevada dels comptes de la Generalitat superant la despesa en Salut (8.215 milions).
Aplicar més retallades, per petites que puguin semblar, suposaria posar el dit a la mateixa nafra que està provocant l’increment incontrolat de les llistes d’espera, la saturació dels serveis d’Urgències i de les consultes d’atenció primària i la precarietat de les condicions de treball d’un sistema sanitari públic que es troba sota mínims.
Durant les properes setmanes veurem si, com diu el refranyer, quan els gossos borden, alguna cosa senten. Però faria bé el govern si deixa les tisores al calaix i per una vegada escolta als professionals del sector. És el que hauria de fer si no vol que una de les estructures d’Estat que ja té se li desfaci a les mans.