Tribuna d’opinió

Francesc Duch

Fins ara l’Institut Català de la Salut (ICS) ens tenia acostumats a un funcionament burocràtic, feixuc, però eficient i acceptablement rigorós en comparació amb altres administracions públiques. Ara, en ple procés de d’esmicolament i de trencament radical amb la concepció d’empresa pública que és alhora l’Administració que s’està duent a terme per part dels propis comandaments de la institució, aquestes virtuts les està perdent per moments. El cens de les eleccions als òrgans de representació del proper mes de març n’és una nova prova.

Greuge deliberat i nyaps maldestres
Al cens s’hi pot trobar personal estatutari, laboral i funcionari, tots els tipus de relacions contractuals presents a l’empresa, excepte els metges d’Assistència Pública Domiciliària (APD) exclosos com a represàlia per rebutjar la integració forçosa -finalment voluntària- que va instaurar el RDL 16/2012 del govern espanyol.

Una reial decret, convé no oblidar-ho, que va ser recorregut per la Generalitat de Catalunya davant el Tribunal Constitucional, però que a l’actual equip directiu de l’ICS li ha servit per justificar l’aplicació d’una sentència del llunyà 1994, únicament aplicable a una altra comunitat autònoma, que no s’havia tingut en compte en cap de les eleccions que s’han fet fins ara, i que s’ha emprat com a absurd pretext per impedir que els professionals mèdics d’APD puguin votar en els comicis de març a l’ICS.

Amb aquest decisió, l’ICS perjudica els metges funcionaris que no podran negociar les seves condicions de treball i salarials amb l’empresa en què exerceixen la seva activitat professional i, simultàniament, posa obstacles a la victòria de MC a les eleccions. L’objectiu: afeblir la força del sindicat mèdic, impedint que MC repeteixi com a organització amb major nombre de representants a l’ICS i que els metges constitueixin la primera força sindical de la sanitat catalana.

L’excusa per excloure els metges APD del cens ha estat el seu vincle amb la Funció Pública en tant que funcionaris de la Generalitat. En canvi no s’exclouen els catedràtics que alhora tenen el seu vincle amb la universitat pública, alguns dels quals, recordem-ho, poden fins i tot allargar la seva vida laboral fins als 70 anys, precisament perquè aquesta és l’edat de jubilació a l’ensenyament universitari.

L’ICS ha exclòs els APD del seu cens per primera vegada a la història quan ja havia expirat el termini de reclamacions del cens de les eleccions sindicals de la Funció Pública, allà on diuen que sí poden votar. Com el cens de les eleccions dels funcionaris no s’ha recorregut per part de cap col·lectiu implicat, l’ICS ho interpreta, de manera totalment interessada, com un signe inequívoc que era en aquest àmbit on volien votar els metges d’APD. Tot plegat molt matusser per a una Administració que aspira a ser l’esquelet d’una estructura d’estat.

En les anteriors eleccions a l’ICS, el 2011, MC va demanar que s’inclogués en el cens als metges residents (MIR), com passa als comicis de les empreses de la xarxa sanitària concertada. La sol·licitud es va denegar al·legant que els MIR són personal laboral que no poden votar en unes eleccions exclusives per personal estatutari. Ara en canvi, quan el sindicat ha promogut eleccions a l’ICS perquè els residents i altres professionals laborals puguin constituir el seu propi comitè d’empresa, ens trobem que el cens, teòricament exclusiu per als estatutaris segons l’argument que utilitzen per excloure els APD, inclou també a personal laboral.

Per als metges de contingent i zona, un altre col·lectiu anatemitzat per l’empresa i pels sindicats no mèdics, també hi ha sorpreses, ja que el cens ubica els especialistes a l’àmbit de primària o a l’àmbit hospitalari, aleatòriament, en funció del territori. En un llocs voten a l’hospital i en altres al CAP, caldrà que ho tinguin en compte si volen exercir el seu dret a vot.

Els fets i les paraules de l’ICS
En paral·lel a un discurs oficial que assegura voler donar més protagonisme als professionals promovent la seva autonomia de gestió i la seva participació en la pressa de decisions, l’ICS no ha desaprofitat l’ocasió per demostrar amb fets, un cop més, el seu menyspreu envers la figura del metge.

D’exemples en trobem fàcilment: des d’una carrera professional totalment discriminatòria per al metge que li reporta la pràctica impossibilitat d’assolir el quart nivell, mentre la resta de professionals el consoliden molt majoritàriament sense problemes, a la imposició d’objectius (DPO) sense cap mena de negociació i en el mes de setembre (en el millor dels casos) per valorar, retrospectivament, l’activitat dels facultatius des del mes de gener, nou mesos abans que es definissin els objectius del període.

Sense oblidar que aquest complement d’objectius, quan a l’empresa li ha interessat, s’ha retallat en un 50% fins i tot després d’haver assolit els propòsits establerts. En aquest context de maltractament institucional contra el metge on l’ICS ha estat una empresa capaç de tancar exercicis amb superàvit amb més d’un 13% de la plantilla mèdica en precari, és en el que s’emmarca el desori del cens electoral i l’exclusió deliberada dels APD.

Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya.