Carta oberta als metges de CCOO i UGT

“Ja no ens alimenten les molles. Ara volem el pa sencer”. Ovidi Montllor (1942-1995)

Benvolgudes companyes i companys,

Us adreço aquestes línies com a company de professió, sigles sindicals al marge. Crec que res del que us diré serà nou o estrany per a vosaltres.

Si es confirmen els rumors -i ja coneixeu la dita, cuando el río suena, agua lleva– demà les organitzacions sindicals de les que formeu part respondran SÍ a la proposta de conveni que ens va fer arribar el divendres passat el president de la mesa de negociació del conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada.

La proposta inclou algunes qüestions sobre les quals els vostres sindicats, que diuen defensar a tots els treballadors i treballadores de la sanitat, haurien de ser més sensibles i no estar disposats a acceptar, tot i que pel que sembla la prioritat és signar, sigui el que sigui.

I és que, benvolguts companys i companyes, el document que tenim sobre la taula no és res més que la mateixa proposta que les patronals van presentar el novembre de l’any passat i que tots, sindicats professionals i de classe, vam coincidir que era del tot inacceptable perquè s’acarnissava amb tots els treballadors i sobretot amb els metges.

Ara la proposta s’intenta adornar amb l’aplicació de l’increment del 3,6% de les tarifes del CatSalut a la millora de les retribucions del personal. Un esquer per disfressar de bo un conveni que no és altra cosa que la consolidació de les retallades imposades i assumides aquests anys pel conjunt de professionals del sector.

Un esquer o un engany, perquè el que es presenta com una concessió per part de les empreses en realitat és un estricte acte d’obediència al conseller de Salut, Boi Ruiz, que, en any electoral, va indicar que l’augment de tarifes s’havia de destinar als sous dels treballadors. L’hemeroteca n’és testimoni.

A canvi d’obtenir aquesta minsa recuperació salarial que, recordem, ni s’apropa a les condicions retributives del VII Conveni de la XHUP (2005-2008), bandera defensada per la majoria d’organitzacions en les negociacions que s’han anat produint centre a centre, s’accepta un retrocés històric en les condicions laborals, només comparable al que CCOO i UGT van perpetrar signant el I Conveni Sociosanitari, rebutjat per la major part dels empleats quan es va plantejar fa un parell d’anys com a conveni global.

Si a tot això li afegim que la proposta es contradiu amb la normativa d’aplicació del sector públic, en la qual ens engloben tot sovint, sobretot quan es tracta d’aplicar-nos les mateixes retallades, i que menysprea sentències judicials que reconeixen drets laborals, crec que comença a quedar clar perquè ens trobem davant d’una proposta indigna.

“El problema és el repartiment del pastís”. Aquesta frase l’hem escoltat sovint a la mesa de negociació. Les patronals diuen que el pastís (recursos disponibles) és el que és i que a ells els hi és indiferent el repartiment mentre les parts es conformin. Des de Metges de Catalunya (MC) sempre hem defensat que el famós pastís és insuficient i que l’única solució és posar-hi més farina (diners), i que junts els treballadors podem aconseguir-ho.

Però, un cop més, els vostres sindicats, que diuen defensar a tots els treballadors i treballadores de la sanitat, accepten de facto un repartiment que és insuficient per a tothom, però sobretot per als metges.

La pregunta que us formulo és: us conformareu amb les engrunes que les vostres cúpules us reparteixen o reclamareu que us tinguin en compte i us deixin de tractar com una minoria suposadament privilegiada?

Durant mesos, els representants de MC hem fet tot el que hem pogut per fer veure a la resta de representants socials que no podem transigir amb les condicions que ens imposen les patronals. Sembla que no ens n’hem sortit i que demà dimecres diran que accepten la proposta de la mediació. En les vostres mans està exigir que us tinguin en compte. Depèn de vosaltres que aquesta nova ofensa pugui prendre cos o no. Pel contrari, el temps posarà les coses al seu lloc, no ho dubteu.

Xavier Lleonart, vicesecretari general de Metges de Catalunya (MC) i membre de la mesa de negociació del conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada.

2 pensaments sobre “Carta oberta als metges de CCOO i UGT

  1. Com sempre parlar o en aquest cas escriure es gratuit, es curios que donin lliçons i més vostè que ha fet bandera a la taula de un tema com que les guardies no acabessin regulades per l’estatut marc,curiosament no diu res de que al seu centre si que ho ha signat sent vostè el president del comité, permetim que li recordi aquella dita de la dona del Cesar a més de ser–ho a de semblar-ho. En fi cadascu defensa el que vol i amb la behemencia que vol però si us plau no doni lliçons de cap tipus i menys apel·lant al corporativisme.

    • Hola. Respecto la seva opinió, però hauria de mirar de ser més curós en allò que afirma. Al meu centre, que ha signat un pacte d’empresa, vostè afirma que hem signat que les guàrdies estan regulades per l’Estatut Marc. Doncs bé, al pacte sobre jornada signat entre la Direcció i el Comitè d’Empresa el 26 de març, al seu article 5 diu textualment: “Ambdues parts acorden aplicar durant el temps de vigència d’aquest acord la mateixa regulació que fins a data d’avui regia entre les parts (capítol 3 del VII Conveni col·lectiu dels hospitals de la XHUP i dels centres d’atenció primària, a excepció de l’article 19)” (l’article 19 parla del nombre d’hores anuals per grup professional). Així doncs, la seva afirmació és incorrecta, o si més no, inexacta. Un plaer. Xavier Lleonart.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s