La compra de l’Hospital General de Catalunya

Tribuna d’opinió


josep-maria_puig_secretari-general-metges-de-catalunya

Josep M. Puig

L’anunci del conseller de Salut, Antoni Comín, sobre l’oferta de compra pública de l’Hospital General de Catalunya (HGC) ha aixecat una polseguera de declaracions i contradeclaracions força interessant. És possible, però difícil d’entendre, que un alt responsable polític decideixi fer un pas d’aquesta envergadura sense encomanar-se a ningú i, per tant, crida l’atenció que el Grup Quirónsalud, empresa propietària del centre, hagi negat haver rebut aquest oferiment, tot i acceptar que s’han produït contactes “informals”.

El portaveu del comitè de crisi de l’HGC, el doctor Miguel Ángel Carrasco, ha reconegut, però, que estaven al cas d’aquesta possibilitat i ha demanat, encertadament, reflexió, calma i planificació per la complexitat i la quantitat d’actors involucrats en el projecte.
L’HGC és un centre sanitari de pes que compta amb més de 1.200 empleats, 250 llits ocupats i 10 quiròfans en funcionament. Té un pressupost d’uns 100 milions d’euros anuals, dels quals 17 milions provenen de diners públics. És a dir, només un 17% de l’activitat de l’hospital està contractada amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). Aquest percentatge no està repartit de forma homogènia entre tots els serveis, sinó que n’hi ha alguns, com hemodinàmica i radioteràpia, que tenen més del 50% de la seva activitat concertada amb l’Administració.

Els responsables de l’HGC han afirmat que no estan disposats a deixar sense atenció mèdica a milers d’usuaris i, alhora, s’han compromès a vetllar per l’estabilitat laboral i professional dels seus treballadors. En això, tots hi estem d’acord, però no cal perdre de vista que el que s’està plantejant de fons és erradicar l’ànim de lucre de la sanitat pública.
Aquest postulat, que segueix la línia endegada per Salut amb la Clínica del Vallès, és molt més complicat d’aplicar en el cas de l’HGC, pel fet que el seu volum assistencial i la seva complexitat són molt superiors. Aquí rau la qüestió. Cal preveure els problemes que es puguin generar amb el canvi de titularitat. Per què? Perquè hem de suposar que l’HGC passarà de fer el 17% d’activitat pública a fer-ne el 100% i, amb la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) a la mà, això podria comportar treure activitat als hospitals concertats del voltant, com ara Mútua de Terrassa, Hospital de Terrassa o Hospital de Sabadell, per tal d’omplir d’activitat pública l’HGC.

La reducció d’activitat en aquests hospitals concertats suposaria menys personal i menys metges treballant-hi o fent-ho en pitjors condicions, mentre que hauríem de veure si els facultatius de l’HGC no acabarien també tenint un entorn laboral menys favorable del que ara gaudeixen.

D’altra banda, hi ha un altre actor clau en tot aquest procés de publificació que ha de dir-hi la seva. Es tracta del futur propietari de Quirónsalud, la multinacional alemanya Fresenius, que es farà càrrec del negoci en els propers mesos, una vegada les autoritats de competència donin llum verda a l’operació. Finament, serà amb aquesta empresa amb qui Salut s’haurà d’asseure a negociar.

Amb tota probabilitat, aquest fet dificultarà que les negociacions arribin a bon port, ja que Fresenius ha de desemborsar més de 5.750 milions d’euros per la compra del conglomerat QuirónSalud a tot l’Estat espanyol, del qual l’HGC n’és la “joia de la corona” –els altres hospitals importants que té el grup no són de propietat, sinó que només en té cedida la gestió.

Òbviament, no s’acostuma a invertir en un negoci, perdent d’entrada una peça emblemàtica arrelada i respectada en el territori. La negociació es preveu dura i difícil, ja que els actors no només s’hi juguen els diners, que són molts, sinó que el protagonisme més o menys dissimulat serà l’enfrontament ideològic de fons sobre quin model social de sanitat volem per al futur.

¿Els diners públics han de reinvertir-se en la millora dels serveis públics o poden anar a parar a mans privades, impedint així un retorn destinat a la millora d’instal·lacions i equipaments? La resposta és evident.

Josep M. Puig, secretari general de Metges de Catalunya (MC)

Deixa un comentari