Tribuna d’opinió
Jordi Cruz
És conegut que aquesta setmana Metges de Catalunya (MC) ha pres la decisió de desvincular-se de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM). MC va ser una de les organitzacions fundadores de la confederació, l’any 1979, i des d’aleshores n’ha format part activa, mantenint sempre la seva autonomia i identitat. No ha estat una decisió agradable ni presa a la lleugera. L’organització va convocar el seu Consell Executiu de manera extraordinària i la qüestió es va debatre en profunditat. Finalment, la decisió es va aprovar per àmplia majoria.
Donat el context polític i social del nostre país, del qual no ens podem extreure, la decisió s’ha interpretat en clau purament política, però el cert és que va més enllà d’això. MC és un sindicat plural i transversal, amb pensaments i opinions de tot tipus, i aquest és un dels nostres baluards. Però, per davant de tot, som un sindicat profundament democràtic. Des de l’any 2010, quan el Tribunal Constitucional va retallar l’Estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya i ratificat en referèndum per la ciutadania, MC va sortir al carrer a protestar contra les agressions a la sobirania de Catalunya. Posteriorment, el sindicat es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i al Pacte Nacional pel Referèndum.
Manifestació contra la retallada de l’Estatut de Catalunya, juny 2010.
Per què ho hem fet? Per què som una organització partidista o favorable a la independència de Catalunya? No. No ens posicionem en aquest sentit. Ni podem ni devem fer-ho. Però una altra característica intrínseca de la nostra organització és la seva catalanitat, d’origen i d’identitat. En la nostra història centenària sempre ens hem situat al costat de les institucions catalanes, posant els nostres coneixements al servei del país i oferint la nostra col·laboració en la construcció del sistema sanitari català. Ja ho vam fer en temps de la Mancomunitat i la Segona República, tal com s’explica en el llibre “El Sindicat de Metges de Catalunya, un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i el país” (Editorial Afers, 2012) escrit pel doctor en història contemporània, Josep Lluís Martín i Berbois. També ho vam fer quan la dictadura va suprimir les legítimes institucions de Catalunya. El sindicat va ser clausurat i molts dels seus membres van patir la repressió i l’exili.
Com a metges i com a organització majoritària de la sanitat catalana, amb una transcendència social que va més enllà de l’àmbit estrictament sindical, tenim el deure de defensar els valors humans i els drets i llibertats fonamentals. La defensa de la democràcia en el sentit més pur -que una societat pugui decidir quin futur vol per a ella mateixa- mai pot ser concebuda com una actuació partidista o ideològica. Es tracta de valors universals recollits en totes les constitucions i tractats de països democràticament avançats. En els darrers set anys, MC s’ha limitat a defensar el dret a decidir del poble català, i seguirà fent-ho, apel·lant al diàleg i a la concòrdia.
D’altra banda, seguint la Declaració Universal dels Drets Humans i el nostre propi Codi de Deontologia Mèdica, no podem més que denunciar i repulsar l’ús de la força contra les persones que reclamen exercir els seus drets individuals i col·lectius. No fer-ho seria inhumà i aniria en contra del nostre deure de protecció de la salut de les persones i de la nostra obligació deontològica de denunciar la tortura, el maltractament i la vexació dels individus.
Així doncs, el posicionament i les decisions preses les darreres setmanes per la nostra organització responen als nostres signes d’identitat, a la nostra història i a un profund esperit humanista que hauria de compartir tothom.
La societat catalana ha de saber que els metges també seran sempre vostres.
Jordi Cruz, president de Metges de Catalunya (MC)
Extraordinari. Incontestable. Hem de fer honor a la nostra història. Orgullosa del sindicat i vergonya els que no condemnen la violència.
Habeis tomado partido. Os habeis equivocado. Se os ha visto el plumero. No recuerdo que el sindicato haya condenado nunca la extrema violencia de los Mossos desalojando el parlament o la Plaza Catalunya. Tampoco recuerdo condenas antes las numerosas palizas en comisarias a detenidos apáticos y no violentos. Es curioso. Cuando se actua con esa arbitrariedad aflora el fascismo, sobre todo cuando os veo levantar el brazo (HORROR) Habeis pasado a ser los perros fieles de quienes os mandan y pueden daros prebendas. (ya se veia venir desde haceaños). El Laporta ya lo decia Al loro !!!. Pero muchosd, a pesar del iedo que infundis, estamos hartos
ADEU SINDICAT ADEU.
Exactament el que crec s’havia de fer. Endavant!
No ha estat una mica precipitada la decisió?. No hagués estat més prudent esperar la consolidació de l’actual moment polític abans de decidir?
Totalment d’acord amb la decisió i el posicionament al costat de la dignitat i la llibertat.
Entenc que el rerafons de la decisió te un innegable contingut polític. I no crec que sigui aquest el paper del Sindicat. Per aquest motiu, em donaré de baixa del mateix.
Gràcies per tot
Totalment d´acord.
Estic d’acord amb els companys que pensen que encara que ho negui es un clar posicionament politic. Ja ho ha comentat un company abans, pero no es va fer cap comentari a les carregues policials per desalotjar el 15-M a la plaça catalunya, ni tan sols quan el 6 i 7 de setembre al Parlament, la tan repetida Democracia va quedar totalment trepitjada. Tanpoc en aquest cas no s’ha dit res.
Crec que us heu equivocat al pendre partit
Som completament plurals i aixo ha de `provocar que siguem ABSOLUTAMENT NEUTRALS, aixo si, condenat la violencia!!
Una abraçada
Felicitats per la decisió. Coherent i necessària.
No puedo estar más de acuerdo. El Estado se ha equivocado muchísimo con el uso de la policía y lo pagarán caro.
Discrepo totalment dels que diuen que Metges de Catalunya no s’hi ha de posar en política. Els sindicats, TOTS, fan política, i aquest també. Ha de ser així perquè la societat sigui activa i participativa, pel contrari tot quedaria en mans dels polítics, els partits, les empreses i els interessos de cadascun d’ells.
La decisió del sindicat la considero molt encertada. Quants dels que ara es queixen coneixien l’existència i la utilitat de la CESM? Els que es queixen ho fan per sindicalisme o per política també? Cadascú escull allà on vol ser i qui el representa. És legítim marxar si no s’hi està d’acord.
Felicitats i gràcies per l’explicació Dr. Jordi Cruz.
Genial la respuesta. Mientras otros siguen sin condenar la violencia, aquí el sindicat de médicos, médicos eh no lo olvidemos, se pone del lado de los agredidos y pide que la gente se puede expresar en las urnas. Nada más que eso. De verdad que no sé donde ve alguien que el sindicato se haya declarado independentista, lo he buscado y no lo encuentro por ningún lado. Parece que hay ganas de manipularlo todo y hacer creer lo que no es.
Quin gran orgull del meu sindicat. Si us plau, no us feu enrere en cap de les decisions, no us deixeu vèncer per la por. He preguntat als meus companys, a metges que treballen a altres centres i la majoria estem amb vosaltres. D’això en sortireu reforçats, ja no sereu vistos com el sindicat ranci dels adjunts. Gràcies!
El felicito de debò Dr. Cruz, em sento totalment identificada amb les seves paraules i les del sindicat.