Quant a Metges de Catalunya

Organització sindical que defensa els drets laborals, professionals i socials dels facultatius. Actualment és el sindicat majoritari de la sanitat catalana

La igualtat de gènere al nostre país

Especial 8-M 2022


Teresa Mir

En els darrers anys s’han anat incorporant a les organitzacions sanitàries mesures específiques per aconseguir la igualtat entre dones i homes, però encara hi ha molts punts de millora per tal de corregir les situacions de discriminació.

En aquesta línia, l’any passat, l’Institut Català de la Salut (ICS), amb la col·laboració de tots els representants sindicals, va elaborar el II Pla d’Igualtat de l’ICS, que va ser aprovat per la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat. Aquest pla inclou noves aportacions i mesures per avançar en la igualtat efectiva entre dones i homes, i per evitar situacions d’assetjament i/o violència masclista.

L’anàlisi feta per l’ICS per a l’elaboració del pla posa clarament en evidència la creixent feminització de les professions sanitàries: el 70% de la plantilla de l’entitat són dones. No obstant això, el percentatge cau fins al 30% si s’observen només els càrrecs directius, i aquesta no és l’única desigualtat. També es constata una bretxa salarial d’un 11% entre homes i dones, degut principalment al fet que les dones, quan han de curar dels fills o de persones dependents, deixen de fer guàrdies, activitat de recerca o docència, i demanen més permisos, com excedències o reduccions de jornada. Això els suposa una pèrdua d’oportunitats i una major dificultat per pujar de nivell de carrera professional, fet que repercuteix en una menor retribució.

Davant d’aquesta evidència, des de Metges de Catalunya (MC) veiem com una necessitat prioritària la implementació de les mesures incloses al II Pla d’Igualtat. A més, amb la propera obertura de les negociacions del III Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l’ICS, caldrà desenvolupar i introduir els canvis imprescindibles per fer possible la conciliació, amb la finalitat, entre altres, de reduir la discriminació entre dones i homes.

Per una banda, caldrà revisar els permisos, per tal de millorar-los i incorporar-ne de nous. S’ha de garantir que ni l’embaràs ni la baixa per risc durant l’embaràs comportin una pèrdua retributiva, especialment pel que fa a la retribució de les guàrdies.

En aquest sentit, també serà necessari introduir les modificacions necessàries perquè les persones que s’acullen a permisos per conciliació no es vegin penalitzades a l’hora d’accedir als diferents nivells de carrera professional.

Per altra banda, caldrà revisar els horaris, sortint de la rigidesa dels torns de matí i tarda, per assolir una flexibilitat real amb jornades més racionals.

Finalment, el futur acord de condicions laborals haurà de regular la nova organització del treball desenvolupant el pla de teletreball. Oferir aquesta opció com a solució de conciliació pot ser una bona oportunitat de millora, però cal que vagi acompanyada de la formació i els mitjans tècnics necessaris.

És evident que encara queda un llarg trajecte per aconseguir la igualtat, per això és de gran importància la implicació de tota la societat a tots els nivells.

Teresa Mir
Metgessa de família. Delegada de Metges de Catalunya al CAP Garrotxa (Olot).

 

Feminització de la medicina: un gran camí per recórrer

Especial 8-M 2022


María José Pinazo

Arriba el 8-M, un dia de celebració que commemora la lluita de les dones per aconseguir la igualtat. Tot i que podem celebrar les moltes fites que les dones han assolit al llarg de la història, ens queda un gran camí per recórrer. La representació de les dones al món de la ciència i la innovació encara està lluny de la igualtat. Encara més quan mirem el nombre de dones que ocupen llocs de responsabilitat en aquests mateixos àmbits.

En les darreres dècades s’ha produït una progressiva feminització de la medicina. Aproximadamentm un terç del personal facultatiu som dones i la proporció s’incrementa com més baixa és la franja d’edat. Però l’adquisició de responsabilitats per part de les metgesses no ha crescut a la mateixa velocitat, ja que els llocs de comandament estan ocupats majoritàriament per homes.

La bretxa salarial a la sanitat és causada pel fet que som les dones les que, de manera molt majoritària, demanem excedències o reduccions de jornada per la cura de fills o familiars. Som les dones les que deixem de fer guàrdies pel mateix motiu i les que no accedim en igualtat de condicions als càrrecs de responsabilitat.

Manquen canvis en matèria de conciliació familiar, que han de ser assumits principalment des de l’Administració i les empreses, però també necessitem avançar de manera individual i col·lectiva per deixar d’atribuir rols per raó de sexe.

Ara bé, quines mesures de conciliació familiar es poden implantar quan la realitat és que les jornades diàries de treball s’allarguen sistemàticament? Com es pot conciliar amb jornades de 24 hores d’atenció continuada? O quan la necessària formació i actualització de coneixements s’ha de fer fora de l’horari de treball?

No vull oblidar-me de les dones que pateixen o han patit algun tipus de violència per raó de sexe, a nivell personal o laboral. Les agressions als professionals mèdics estan incrementant i també som les dones les que patim en major mesura l’agressivitat, els insults i les amenaces.

Així doncs, si ets dona reivindica’t cada dia, però encara més el 8 de març, perquè és el nostre dia. Si ets home, fes-nos costat, crida amb nosaltres, o queda’t amb els nens.

María José Pinazo
Metgessa de família. Delegada de Metges de Catalunya (MC) al CAP Torredembarra

Frida i el feminisme

Especial 8-M 2022


Sílvia Membrilla

Hi ha molts tipus de feminisme, segur. Almenys a mi em costaria molt reduir-lo a una única actitud, ideologia o perfil de comportament. De jove, quan vaig conèixer la figura de Frida Khalo, vaig incorporar-la al meu ideal de dona valenta. Si la valentia ha de ser o no preponderant a la idea de feminitat no sé si és tan clar. Sovint el feminisme més reivindicatiu sembla que consisteix a incorporar valors atorgats clàssicament als homes: valentia, força, resistència… perquè, fisiològicament, els homes acumulen major quantitat d’andrògens.

A mi el que m’agrada de la Frida és la seva rebel·lia: no quedar-se parada malgrat que el cos se li trenqués i l’hagués de mantenir enllitada. Això no impedia que pintés. Com canta Pedro Guerra, “A Frida le duelen los huesos y mirándose al espejo pinta todo su dolor […] Frida descansa en el lecho y se pinta hasta en el techo con tal de sobrevivir”.  Ella, enllitada i amb un intens dolor, mantenia el seu activisme polític i seguia explorant la seva bisexualitat. També m’admira que lluís, amb tota la seva valentia i orgull (segurament per a ella no era res especial) les seves poblades celles i bigoti. Perquè ser famosa i molt reconeguda, sense tenir un físic o cànon de bellesa normatiu, per a mi era un plus.

La feminitat no segueix un patró únic. La feminitat pot estar inclosa tant en un bigoti com en uns talons d’agulla. Avui dia és totalment obsolet definir allò femení com un únic conjunt de valors, característiques i actituds, tradicionalment atribuïdes a les dones.

El feminisme s’entén com el principi d’igualtat de les dones i els homes, però la feminitat es refereix a allò que pertany o és relatiu a la dona. Així doncs, si a la dona, en exclusiva, li pertany el dret a decidir si es vol depilar o no, també li haurien de pertànyer la resta de drets (remuneració, reconeixement, promoció professional, etc.). Aquest principi és fàcil posar-ho sobre el paper, però integrar-lo a la pràctica sembla que no ho és tant, en cas contrari no portaríem anys (i segles) parlant d’això.

Perquè la lluita o l’actitud de Frida depèn d’ella, però si observem com ho vivia el seu marit, Diego Rivera, potser no era ben bé igual. Diu la cançó de Pedro Guerra, “Por qué pienso que eres mío si eres sólo tuyo y Diego, si eres sólo tuyo”. Aquest camí d’igualtat també depèn que Diego deixi de ser només seu (d’ell), que l’entrega, les ganes i la força per aconseguir la igualtat entre persones no hagi de provenir només d’una part.

Ara que hi penso, una de les últimes converses de feina ha estat significativa en aquest sentit. Amb un company, arran d’una metàfora, fèiem referència a la normalització total de l’ús de dispositius d’autoplaer sexual per part de les dones. Si Frida hagués pogut accedir als productes de PlatanoMelón o Lelo, segur que el capítol de la seva biografia referit a la seva vida sexual i amorosa hauria estat molt més extens.

Sílvia Membrilla
Metgessa de família. Delegada de Metges de Catalunya al CAP Ramona Via del Prat de Llobregat.