Arxiu de la categoria: MIR

MIR

Homes i complement de maternitat

Publicat el per
Respon

Tribuna

Teresa Blasi

Els homes tenen dret que els sigui reconegut el complement de maternitat a les pensions de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent?

Aquesta és una pregunta freqüent que se’ns planteja a les advocades del gabinet jurídic del Col·lectiu AiDE. Ens consta que la resposta de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) es formula en els següents termes:

Els homes poden sol·licitar, a partir del 2 de desembre de 2021, el complement de maternitat i els serà concedit si reuneixen els requisits exigits legalment per accedir-hi: que siguin beneficiaris de les pensions de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent causades entre l’1 de gener de 2016 i el 3 de febrer de 2021.

No obstant això, s’ha de tenir en compte que els i les filles comuns donen dret al reconeixement d’un únic complement, per tant, només el pot cobrar la mare o el pare. Així, quan ja hagi estat reconegut a un dels progenitors, es denegarà la sol·licitud del segon progenitor que ho sol·liciti.

A les dones se’ls hi exigeix el requisit d’acreditar l’existència dels fills. Pel que fa als homes, els requisits són:

“Causar una pensión de viudedad por fallecimiento del otro progenitor por los hijos o hijas en común, siempre que alguno de ellos tenga derecho a percibir una pensión de orfandad.”

“Causar una pensión contributiva de jubilación o incapacidad permanente y haber interrumpido o haber visto afectada su carrera profesional con ocasión del nacimiento o adopción, con arreglo a las siguientes condiciones:

1.ª En el supuesto de hijos o hijas nacidos o adoptados hasta el 31 de diciembre de 1994, tener más de ciento veinte días sin cotización entre los nueve meses anteriores al nacimiento y los tres años posteriores a dicha fecha o, en caso de adopción, entre la fecha de la resolución judicial por la que se constituya y los tres años siguientes, siempre que la suma de las cuantías de las pensiones reconocidas sea inferior a la suma de las pensiones que le corresponda a la mujer.

2.ª En el supuesto de hijos o hijas nacidos o adoptados desde el 1 de enero de 1995, que la suma de las bases de cotización de los veinticuatro meses siguientes al del nacimiento o al de la resolución judicial por la que se constituya la adopción sea inferior, en más de un 15 por ciento, a la de los veinticuatro meses inmediatamente anteriores, siempre que la suma de las cuantías de las pensiones reconocidas sea inferior a la suma de las pensiones que le corresponda a la mujer.”

En cas que les progenitores siguin dues dones, es reconeixerà el complement a aquella que percebi pensions públiques la suma de les quals sigui de menor quantia.

Igualment, si els progenitors són dos homes, es reconeixerà el complement a aquell que percebi pensions públiques que, una vegada sumades, tinguin menor quantia.

En cas que els progenitors siguin dona i home, sempre que es compleixin els requisits anteriorment descrits, l’home tindrà prioritat respecte a la dona si la suma de les quanties de les pensions reconegudes és inferior a la suma de les pensions que li corresponen a la dona.

El termini de prescripció per reclamar el complement és de cinc anys, a comptar des del dia següent al reconeixement de la pensió de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent.

El complement de maternitat s’aplicarà amb una retroactivitat màxima de tres mesos des de la data de sol·licitud.

La Seguretat Social fa aquesta interpretació perquè abans de febrer de 2021 existia un complement de maternitat per aportació demogràfica, regulat a l’article 60 de la Llei General de la Seguretat Social i que s’aplicava únicament a les dones. Diferents homes van presentar reclamacions i, finalment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar sentència tot considerant que la norma espanyola concedia un tracte menys favorable als homes. Això constituïa, a criteri del TJUE, una discriminació directa per raó de sexe, prohibida a la Directiva 79/7/CEE del Consell de 19/12/1978, relativa a l’aplicació progressiva del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de Seguretat Social.

A partir d’aquest moment, molts jutjats socials del territori espanyol van estimar les demandes interposades per homes progenitors, un fet que ha acabat provocant una reforma legislativa.

D’aquesta manera, el Reial Decret-llei 3/2021, de 2 de febrer, va substituir el complement de maternitat per aportació demogràfica -específicament per a les dones- per un complement anomenat de “bretxa de gènere” que s’aplica també als pares i en què el número de fills és el criteri objectiu. Aquesta norma estableix el reconeixement del complement a totes les pensions causades a partir de la seva entrada en vigor (04/02/2021).

L’any 2021, l’import del complement de bretxa de gènere per a les pensions de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent (excepte la parcial) era de 27 euros mensuals per fill, amb un límit de quatre fills. El 2022 són 28 euros mensuals per fill, mantenint el màxim de quatre.

Teresa Blasi Gacho
Advocada i sòcia fundadora del Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica (AiDE)

L’INSS continua desemparant els sanitaris amb Covid persistent

Publicat el per
Respon

Tribuna

Rossana Arbieto

El pelegrinatge dels sanitaris amb Covid persistent va començar en la primera onada, amb la dificultat de ser diagnosticat, ja que alguns dels afectats no comptaven amb una PCR positiva, fet que no permetia un canvi de contingència.

Posteriorment, quan van anar persistint els símptomes, a molts se’ls diagnosticava ansietat o depressió, i no se’ls hi reconeixia la malaltia. Avui dia, alguns encara s’hi troben, tot i haver-hi una definició de la patologia per part de l’OMS.

Un altre problema amb què es trobaven els sanitaris, i alguns encara s’hi troben, és la manca de formació o informació per part dels metges de família a l’hora de fer el comunicat de baixa, en referència amb el diagnòstic, en tractar-se d’una malaltia nova.

Una cosa semblant passa amb els protocols i els circuïts de derivació per al seguiment dels afectats, ja que no existeixen de forma clara. I, a això, se li ha d’afegir la sobrecàrrega assistencial que pateixen els metges d’atenció primària, que no donen a l’abast amb totes les necessitats de la població.

La sol·licitud del recàrrec de prestacions ha estat un altre mal de cap, ja que era necessària perquè Inspecció de Treball verifiqués si el centre de la persona afectada havia comptat amb les mesures de protecció necessàries i tenia suficient material. Si l’empresa havia incomplert els protocols de seguretat, els sanitaris amb Covid persistent podrien aconseguir un recàrrec de prestacions d’entre el 30% i el 50 % del salari. Malgrat tot, avui dia encara no hi ha responsables.

La Covid persistent o SPC es caracteritza per les recaigudes o els brots, el que ha suposat un altre gran problema, ja que algunes vegades no s’han reconegut com a part de la malaltia, només se’ls ha considerat símptomes per a la contingència.

Actualment, molts afectats arriben Als 18 mesos de baixa i l’ICAM, lluny d’avaluar aquests pacients, els està donant l’alta per missatge de text, sense ni tan sols visitar-los de manera presencial i fer-los una valoració individualitzada, tot i que hores d’ara ja sabem que es tracta d’una síndrome complexa que s’ha d’abordar de manera diferent en funció del pacient.

Els sanitaris amb Covid persistent reclamen que se’ls reconegui i que es doni resposta als seus problemes mitjançant protocols d’intervenció clars i la implantació d’unitats de rehabilitació postcovid. Cal conscienciar els metges de família, donar-los un protocol d’actuació clar i realista, i dotar-los de formació i d’eines per a una atenció primerenca,  sabent que les derivacions poden trigar mesos. També cal formar-los en l’emissió dels comunicats de baixa amb el diagnòstic correcte i explicar-los que, per canviar un diagnòstic, primer han de tancar el que estava obert i després iniciar el nou, per no perjudicar econòmicament la persona afectada.

Demanem que l’INSS ens escolti i es comprometi a valorar individualment cada pacient i les seves limitacions, procurant-li una adaptació parcial i gradual del lloc de treball, sense una minva dels seus ingressos.

També demanem que la nota informativa sobre els canvis de diagnòstic en els processos d’IT de Covid a seqüeles no s’apliqui als sanitaris. En tot cas, el procés d’AT ha de ser immediat per als sanitaris, tal com indica la descripció de l’OMS:

“Malaltia produïda en individus amb antecedents d’infecció probable o confirmada pel SARS-CoV-2, generalment tres mesos després de l’aparició de la Covid-19, amb símptomes que duren, al menys, dos mesos i que no poden explicar-se per un diagnòstic alternatiu”.

Els sanitaris hem respost amb molt més del que podíem en la pandèmia, sobrecarregats, arriscant les nostres vides, les nostres famílies i la nostra salut, i ara som presoners de les seqüeles i, també, de la burocràcia.

Cuidem-nos i així podrem cuidar la població. No volem una incapacitat, volem estar bé i ser útils a la nostra societat.

Rossana Arbieto
Delega de Metges de Catalunya al CAP Sallent i membre del col·lectiu ‘Sanitaris amb Covid persistent’

Un canvi de paradigma que indigna els MIR

Publicat el per
Respon

Tribuna

Àlex Mayer

El passat mes d’abril, el Ministeri de Sanitat va decidir, per la via d’un decret, que aquest any l’elecció de les places MIR i de la resta de formacions especialitzades es realitzarà exclusivament de manera telemàtica.

Per primera vegada es produeix un canvi de paradigma: s’abandona la tradicional elecció en directe i majoritàriament presencial, i s’estableix una assignació telemàtica i en diferit. Fins aquest any, el procés consistia en una elecció de plaça convencional. És a dir, els opositors que havien aprovat l’examen eren ordenats del primer a l’últim i anaven escollint plaça per ordre de nota. A més, també hi havia l’opció de fer-ho de manera telemàtica, seleccionant quines eren les preferències i amb la possibilitat de fer modificacions fins a l’inici del torn anterior. Aquesta modalitat, no obstant, segons dades del propi ministeri, era utilitzada de forma molt minoritària i sobretot per part d’opositors extracomunitaris.

Però aquest any Sanitat ha imposat un altre sistema d’adjudicació de places que ha indignat els futurs residents. Segons el decret ministerial, a partir del 20 de maig, els opositors, metges graduats i futurs residents tenen quinze dies per elaborar una llista de preferències. El dia 17 de juny, el sistema assignarà de manera automàtica la primera plaça disponible de la llista que ha confeccionat cada opositor.

A la pràctica, això significa que l’opositor amb un número d’ordre 300 haurà d’elaborar una llista de preferències d’almenys tantes opcions com metges tingui per davant. Igualment, aquell que tingui un número 8.000 haurà de definir una llista amb milers d’opcions. És un canvi de paradigma absolut perquè s’elimina l’opció de conèixer, en directe, les eleccions dels opositors millors situats. Un fet que permet variar la tria en funció de les places disponibles fins a fer la selecció definitiva. El nou sistema implica que, depenent del nombre total de places i el número d’ordre assignat, cada opositor ha de realitzar una llista que, en molts casos, constarà de milers d’opcions. Finalment, l’assignació s’efectuarà de manera automàtica segons la disponibilitat de places i les preferències de cadascú.

En el cas del MIR, amb més de 7.000 places i amb una variabilitat immensa, tant d’especialitat com de ciutat i hospital, implica un canvi que impossibilita i dificulta de manera expressa l’elecció.

Els problemes més importants que es poden detectar són:

  • En el cas de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, no només s’escull especialitat, ciutat i unitat docent (UD), sinó que dins de la UD hi ha variabilitat de CAP i Hospital, que també s’escull segons ordre d’assignació. Per tant, en el procés de selecció també entra en joc la posició d’accés a la UD per decidir, posteriorment, la resta de variables. Amb el nou sistema serà del tot impossible conèixer aquesta posició, el que implica no poder decidir amb tota la informació quina és la UD més adequada.
  • En la mateixa línia, altres especialitats, com podria ser Medicina Interna, ofereixen diferents itineraris que s’assignen segons l’ordre de plaça que, amb aquest nou mètode, és impossible conèixer amb anterioritat.
  • El sistema informàtic s’ha demostrat insuficient en diverses ocasions, fins i tot en aquest mateix període d’elecció, amb caigudes freqüents i saturacions. Això implica una inseguretat afegida.
  • Hi ha una absoluta falta de transparència, ja que no es coneix l’assignació de cada plaça i de cada opositor com passava fins ara.
  • Hi ha un risc d’augment de places abandonades. El sistema d’elecció en directe permet que els opositors puguin deixar passar el seu torn si de les places disponibles no els interessa cap. Així, aquestes places poden ser ocupades per altres. Aquest any, amb el sistema imposat per Sanitat, és més que probable que s’incloguin opcions “per si de cas” en les llistes dels opositors. Aquestes places s’assignaran de manera automàtica i, posteriorment, podran ser rebutjades pels opositors un cop passada l’assignació. Per tant, aquestes places quedaran vacants.
  • És altament complicat decidir una llista de preferències en la qual es creuen especialitats i unitats docents diferents de ciutats de tot l’Estat. Així, s’afegeix encara més estrès sobre els opositors després d’un any de retards amb un calendari que no ha estat gens clar fins a l’últim moment.

Per tot això, els MIR i els seus representants sindicals rebutgem aquest canvi de sistema decretat pel Ministeri de Sanitat sense comptar amb la professió mèdica, anunciat a última hora i sense cap mena consens. Creiem que el sistema no ofereix prou garanties i exigim al ministeri la seva rectificació.

Àlex Mayer, R4 de Medicina Interna i delegat de Metges de Catalunya a la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell