Contribució del farmacèutic clínic en la millora dels resultats en salut als Serveis d’Urgències

Tribuna


Blanca Martínez

Els fets adversos per medicaments són una causa coneguda d’assistència als serveis d’urgències, doncs produeixen entre un 10% i un 30% de les visites i causen al voltant del 5% i el 10% dels ingressos hospitalaris. Les seves conseqüències poden ser des de qüestions lleus i transitòries, passant per seqüeles més greus, arribant fins i tot a provocar la mort en alguns casos.

Els resultats d’un recent assaig clínic que avalua l’eficàcia del programa Codi Medicament, realitzat per farmacèutics del Servei de Farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a través del qual duen a terme una prevenció secundària de problemes de salut derivats de l’ús –i del no ús– de medicaments, mostren una reducció significativa de pacients que assisteixen a Urgències per reconsultes per qualsevol causa als 30 dies. Aquests van passar del 10,4% al grup control al 7,3% al grup d’intervenció, essent aquesta una assistència multidisciplinària a pacients fràgils que inclou l’atenció farmacèutica. El programa, a més, incorpora el desenvolupament d’una eina l’objectiu de la qual és identificar i augmentar la xifra de pacients candidats que podrien beneficiar-se del programa, que consulten a un Servei d’Urgències per fets adversos per medicaments. Aquesta es basa en els codis diagnòstics CIE-10, de manera que han elaborat una llista de 27 diagnòstics considerats senyals d’alerta, com l’estrenyiment, crisis hipertensiva, hipotensió ortostàtica, hiperglucèmia no especificada, i Diabetis Mellitus tipus 2 amb hiperglucèmia, entre d’altres.

Malgrat l’alta freqüència d’aquests problemes relacionats amb la medicació i la seva associació amb reingressos, a la majoria dels pacients que consulten per aquest motiu se’ls dona d’alta sense fer-los una revisió adequada de la seva medicació crònica, cometent un greu error atès que pot perjudicar notablement l’evolució clínica del malalt. En aquest sentit, els resultats de l’assaig clínic indiquen que establir programes multidisciplinaris per identificar pacients que ingressen per motius adversos a Urgències i la pràctica de l’atenció farmacèutica integrada en aquests serveis poden contribuir significativament a la reducció de readmissions.

Aquesta experiència d’integració dels farmacèutics clínics de l’Hospital de Sant Pau al programa multidisciplinari a Urgències s’ha incrementat notablement com a resultat de diversos factors, entre els quals destaca la major consciència en la seguretat del pacient amb un major enfocament en la prevenció d’errors de medicació, l’increment de pacients ancians amb polifarmàcia i l’augment de la complexitat de la farmacoteràpia. De fet, la Societat Americana d’Hospital (ASHP, per les seves sigles en anglès), ja va publicar l’any 2008 un document de consens sobre les activitats que s’haurien prestar als Serveis d’Urgències, que va ser actualitzat al 2021. I és que, en el nostre entorn, és molt necessari adaptar les competències i les activitats a realitzar en aquestes unitats, i gràcies al treball conjunt de farmacèutics hospitalaris coordinats pel grup REDFASTER de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) i metges i metgesses d’urgències de la Societat Espanyola de Medicina a Urgències i Emergències (SEMES), s’ha publicat un document de posicionament, ajudant a conscienciar sobre la importància d’aquesta qüestió.

Blanca Martínez
Farmacèutica i delegada sindical de Metges de Catalunya (MC) a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta

Improvisació, ineficàcia i risc d’encariment

Primer va ser l’euro per recepta (anteriorment conegut com ‘tiquet moderador’), després el copagament farmacèutic i ara la retirada del finançament de més de 400 medicaments.

El ministeri de Sanitat ha presentat una nova mesura que pretén assolir un estalvi de 458 milions d’euros. A partir de l’1 d’agost, l’Estat deixarà de finançar els medicaments que formen part d’uns determinats grups terapèutics entre els que es troben tractaments per l’estrenyiment, les hemorroides, el refredat, la tos, la grip o el dolor lleu, entre altres.

Aquesta mesura, coneguda popularment com el medicamentazo, afectarà a tothom per igual. Els pacients hauran de pagar el preu íntegre del medicament ja siguin pensionistes, aturats o treballadors, sense tenir en compte el seu nivell de renda. Els fàrmacs s’hauran d’abonar al 100% encara que el metge decideixi receptar-los.

Davant d’una altra mesura aprovada sense la participació i el consens dels professionals, Metges de Catalunya (MC) denuncia “l’improvisació” del ministeri en una decisió presa a corre-cuita quan encara planeja l’ombra dels dubtes que ha generat el procés d’implantació del copagament farmacèutic en funció de la renda, que entrarà en vigor el proper diumenge 1 de juliol. Aquesta precipitació fins i tot ha provocat errors a llista oficial de medicaments exclosos publicada per Sanitat, com incloure el tractament contra la migranya al grup terapèutic dels antidiarreics.

El sindicat considera que la successió de mesures d’ajust empreses pel govern autonòmic i l’administració central transmeten una “pèssima imatge” i una sensació de “descontrol i de manca de planificació” sobre el que convé fer per garantir la sostenibilitat i la qualitat del sistema de salut.

Subhasta pública de medicaments

MC alerta que la retirada de la subvenció a més de 400 medicaments –el ministeri no ha presentat la llista detallada- pot resultar “ineficaç” perquè comportarà un desplaçament cap a la prescripció de productes que formin part del catàleg cobert però que tenen un preu superior. A més, existeix el risc que la norma provoqui un increment dels preus dels fàrmacs exclosos i penalitzi els pacients que no en poden prescindir.

Per la seva part, el ministeri argumenta que el criteri per excloure els fàrmacs finançats no ha estat el preu sinó el valor terapèutic. El sindicat, però, replica que en la selecció s’han deixat fora medicaments com l’Imiquimod, una preparació tòpica d’alta eficàcia i de preu elevat que s’utilitza per a tractar lesions precanceroses (dermatosis actíniques) que deixades a la seva lliure evolució esdevindrien càncers cutanis (epiteliomes). L’exclusió d’aquest producte no es justifica per cap de les condicions anunciades: no és un fàrmac econòmic ni tracta malalties menors.

L’organització reitera la seva posició respecte el control de la despesa farmacèutica. MC advoca per una finançament selectiu de medicaments que analitzi amb rigor la variable cost-eficiència i que fixi un topall de finançament vehiculat per mitjà d’una subhasta pública que, en igualtat de composició, prioritzi el producte més econòmic. Aquests fàrmacs serien els que estarien inclosos en la cartera subvencionada.