El passat dimarts 28 de febrer, la seu del sindicat va acollir una xerrada informativa sobre l’experiència de l’Hospital de Torrevieja com a model de gestió sanitària basada en la relació público-privada.

L’hospital, situat a la coneguda localitat alacantina de Torrevieja forma part del que es coneix com Model Alzira. L’Hospital de Torrevieja pertany a l’empresa Ribera Salud, els accionistes de la qual són Bankia i la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), i la companyia d’assegurances mèdiques Asisa.

El centre forma part del conglomerat Torrevieja Salud, un departament territorial que inclou el propi hospital comarcal i més d’una desena d’àrees bàsiques de salut. Torrevieja Salud cobreix una població de referència de 213.000 habitants, tot i que a l’estiu augmenta fins els 600.000.

Es tracta d’un model de gestió sanitària integrat en un règim de concessió administrativa: la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana contracta el servei assistencial a Ribera Salud, oferint un import per càpita segons el cost mitjà per pacient d’un hospital públic valencià.

El model d’Alzira sovint s’apunta com un exemple d’eficiència econòmica en la prestació de serveis de salut a través de la col·laboració de l’Administració Pública i les empreses sanitàries. No obstant això, analistes externs senyalen també les llacunes del model pel que fa a la transparència i els mecanismes de control exigibles a tot servei públic.

Veiem a continuació algunes de les característiques de l’Hospital de Torrevieja.

Equipaments i recursos

Les infraestructures de Torrevieja Salud són de propietat pública. L’edifici de l’hospital i els centres d’atenció primària pertanyen a la Conselleria de Sanitat. El finançament prové íntegrament de les arques públiques. La Generalitat Valenciana abona 607 euros anuals per pacient a l’empresa. En cas d’atendre pacients de fora de l’àrea de Torrevieja, s’aplica un plus a l’import facturable. Per contra, si els pacients de la pròpia àrea de cobertura es desplacen a altres centres com pot ser l’Hospital de la Fe a València, la corporació ha d’abonar aquest servei a l’Administració.

En aquest sentit, una de les crítiques habituals apunta que l’hospital atén preferentment a pacients d’altres zones i d’aquesta manera obté ingressos i beneficis majors.

Recursos humans

La política de recursos humans és la clau de l’èxit del model segons els responsables de Ribera Salud. El personal treball en règim de contracte laboral i participa en un sistema de retribució variable que premia l’eficiència, el control de la despesa i la productivitat.

Els facultatius de l’Hospital de Torrevieja perceben un sou base de 39.500 euros al que s’afegeix la carrera professional (18.000 euros màxim) i els complements retributius en funció de l’especialitat, la responsabilitat i les guàrdies realitzades.

La particularitat del sistema retributiu del model Alzira es troba en els incentius lligats a l’activitat i als resultats obtinguts per cada treballador sanitari. Per computar la percepció d’aquests incentius, l’empresa valora, entre altres, el nombre de proves diagnòstiques efectuades o sol·licitades, la recurrència de les consultes i els ingressos o el temps de resposta als serveis d’urgències.

Als equips d’atenció primària es promou l’autogestió assignant una partida pressupostària perquè cada equip decideixi els recursos que es destinen a consum propi (RRHH, material sanitari, etc.) o extern (derivació de pacients a l’atenció especialitzada) ja sigui pública o privada. Els incentius del personal de primària es relacionen amb a l’ús que facin dels hospitals i dels especialistes.

L’assistència primària s’identifica com una de les claus del model. La seva funció és bàsica en el cicle d’assistència (primària-especialista-hospitalària) i contribueix de forma decisiva a l’estalvi: controla el flux de derivacions i monitoritza la resta de nivells assistencials.

Tot això és possible gràcies a l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) mitjançant un sistema integrat que permet compartir la història clínica, accedir al servei de radiologia digital o constituir unitats d’hospitalització domiciliària.

Resultats

L’Hospital de Torrevieja presenta un compte de resultats positiu, segons les xifres aportades per Ribera Salud. L’empresa explica que els números verds es deuen a un costos estructurals menors com a conseqüència d’una despesa de personal un 40% inferior a la dels centres públics. L’èxit empresarial es basa en un model de pocs professionals però d’elevada dedicació i productivitat.

Diversos estudis han analitzat el Model Alzira i l’experiència de Torrevieja Salud. Mentre que una part dels analistes valora l’eficiència del sistema, altres destaquen l’opacitat de les finances i les inversions que realitza l’empresa amb els ingressos provinents dels pressupostos públics.

Els bancs han estat un gran suport del model proporcionant finançament addicional significatiu amb un taxa d’interès favorable.

Les crítiques també es dirigeixen a la interrelació de Ribera Salud amb determinats grups polítics, econòmics i empresarials que comparteixen l’objectiu conjunt d’implantar un mercat de salut privat a llarg termini.

Aquestes opinions negatives afirmen que els cas de l’Hospital de Torrevieja no és una veritable associació entre el sector públic i el sector privat, sinó una aliança política entre el govern autonòmic i les caixes d’estalvis regionals que actuen com accionistes indirectes del sistema.

Des de l’obertura de l’Hospital de Torrevieja, Ribera Salud ha obtingut quatre concessions administratives més a la Comunitat Valenciana, dues a Madrid i planifica la seva expansió les Illes Balears i a Castilla la Mancha.