Arxiu d'etiquetes: urgències

Contribució del farmacèutic clínic en la millora dels resultats en salut als Serveis d’Urgències

Publicat el per
Respon

Tribuna

Blanca Martínez

Els fets adversos per medicaments són una causa coneguda d’assistència als serveis d’urgències, doncs produeixen entre un 10% i un 30% de les visites i causen al voltant del 5% i el 10% dels ingressos hospitalaris. Les seves conseqüències poden ser des de qüestions lleus i transitòries, passant per seqüeles més greus, arribant fins i tot a provocar la mort en alguns casos.

Els resultats d’un recent assaig clínic que avalua l’eficàcia del programa Codi Medicament, realitzat per farmacèutics del Servei de Farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a través del qual duen a terme una prevenció secundària de problemes de salut derivats de l’ús –i del no ús– de medicaments, mostren una reducció significativa de pacients que assisteixen a Urgències per reconsultes per qualsevol causa als 30 dies. Aquests van passar del 10,4% al grup control al 7,3% al grup d’intervenció, essent aquesta una assistència multidisciplinària a pacients fràgils que inclou l’atenció farmacèutica. El programa, a més, incorpora el desenvolupament d’una eina l’objectiu de la qual és identificar i augmentar la xifra de pacients candidats que podrien beneficiar-se del programa, que consulten a un Servei d’Urgències per fets adversos per medicaments. Aquesta es basa en els codis diagnòstics CIE-10, de manera que han elaborat una llista de 27 diagnòstics considerats senyals d’alerta, com l’estrenyiment, crisis hipertensiva, hipotensió ortostàtica, hiperglucèmia no especificada, i Diabetis Mellitus tipus 2 amb hiperglucèmia, entre d’altres.

Malgrat l’alta freqüència d’aquests problemes relacionats amb la medicació i la seva associació amb reingressos, a la majoria dels pacients que consulten per aquest motiu se’ls dona d’alta sense fer-los una revisió adequada de la seva medicació crònica, cometent un greu error atès que pot perjudicar notablement l’evolució clínica del malalt. En aquest sentit, els resultats de l’assaig clínic indiquen que establir programes multidisciplinaris per identificar pacients que ingressen per motius adversos a Urgències i la pràctica de l’atenció farmacèutica integrada en aquests serveis poden contribuir significativament a la reducció de readmissions.

Aquesta experiència d’integració dels farmacèutics clínics de l’Hospital de Sant Pau al programa multidisciplinari a Urgències s’ha incrementat notablement com a resultat de diversos factors, entre els quals destaca la major consciència en la seguretat del pacient amb un major enfocament en la prevenció d’errors de medicació, l’increment de pacients ancians amb polifarmàcia i l’augment de la complexitat de la farmacoteràpia. De fet, la Societat Americana d’Hospital (ASHP, per les seves sigles en anglès), ja va publicar l’any 2008 un document de consens sobre les activitats que s’haurien prestar als Serveis d’Urgències, que va ser actualitzat al 2021. I és que, en el nostre entorn, és molt necessari adaptar les competències i les activitats a realitzar en aquestes unitats, i gràcies al treball conjunt de farmacèutics hospitalaris coordinats pel grup REDFASTER de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) i metges i metgesses d’urgències de la Societat Espanyola de Medicina a Urgències i Emergències (SEMES), s’ha publicat un document de posicionament, ajudant a conscienciar sobre la importància d’aquesta qüestió.

Blanca Martínez
Farmacèutica i delegada sindical de Metges de Catalunya (MC) a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta

Tots et miren

Publicat el per
2

Tribuna d’opinió

“El metge et mira
La grip satura els serveis d’urgències dels hospitals i immediatament apareix la crida oficial a utilitzar més els ambulatoris i recórrer als serveis hospitalaris només quan sigui necessari. Anar a urgències amb un problema banal, diuen, satura el sistema i, a més, sotmet l’usuari a esperes inútils. O sigui que la gent s’equivoca. La qüestió és per què la gent està tan equivocada i per què perviu la filosofia popular que diu que «a l’hospital t’has d’esperar, però t’ho fan tot; a l’ambulatori no soluciones res». Els metges insisteixen que no és veritat, però el ciutadà, tossut, no es deixa convèncer. Continua equivocat. Potser és pura psicologia. Recordem el CAP com un lloc on el metge és assegut a l’altra banda de la taula escrivint a l’ordinador, com a cal notari, i recordem l’hospital com un lloc on seus en una llitera d’un box i tens al davant un metge dret que et mira i, fins i tot, et toca, com a cal metge. El notari no cura, el metge sí. Ves que no sigui per això.

Marc Marcè, director del diari Regió7
5 de gener de 2017“

 

josep-maria_puig_secretari-general-metges-de-catalunya

Josep M. Puig

El dia abans de Reis, el director del diari Regió7, Marc Marcè, va escriure aquest article al seu bloc ‘Ras i cru’. De la seva lectura es poden extreure dues interpretacions totalment diferents. La primera, que ha estat la majoritària entre el col·lectiu mèdic, és que l’autor menysprea als metges de família i pediatres dels CAP, tractant-los de funcionaris freds i distants, quasi autòmats, que no fan la seva feina de metge i que, en conseqüència, els pacients es veuen empesos a anar a l’hospital, on es troben els autèntics metges, els que “et toquen”. Si aquest fos el sentit del text, seria, sens dubte, una visió ofensiva, injusta, maniquea i totalment falsa de la realitat, que insulta tot un col·lectiu que s’ha desviscut per seguir oferint una atenció digna als seus pacients, malgrat les circumstàncies adverses en què està forçat a treballar. Només un ignorant que escriu el primer que li passa pel cap podria ofendre d’una manera tan gratuïta i sense cap mena de raó.

La segona interpretació és que, amb el seu article, Marcè fa una denuncia implícita de la vergonyosa situació en què l’Administració ha deixat l’atenció primària després d’un lustre de retallades. Mil metges menys en el sistema que atenien més d’un milió i mig de persones que ara han d’atendre la resta de facultatius. Una sobrecàrrega física i emocional demolidora per als metges i pediatres dels CAP que fan el que poden i més perquè els seus pacients siguin atesos amb la dedicació i qualitat que es mereixen. Cinc minuts és el temps mitjà que poden dedicar els metges de família a atendre una visita a causa de la pressió assistencial que pateixen les consultes. Qualsevol pot entendre que aquest temps és del tot insuficient. A qui no se li donen els recursos no se li poden demanar miracles.

Esperem que la intenció del periodista es correspongui amb el segon supòsit. En tot cas, no estaria de més que el senyor Marcè aclarís quin sentit hem de donar els professionals mèdics a la seva reflexió.

Josep M. Puig, secretari general de Metges de Catalunya (MC)