Tribuna

Anna Robert

La  depressió i l’ansietat, lligada amb l’abús de substàncies, els pensaments d’abandonar els estudis o la professió, i fins i tot idees suïcides. Tot això presenten alguns estudiants de Medicina esgotats de tantes hores i hores d’estudi i sacrifici personal.

No són pocs els que pel camí decideixen abandonar una formació que havien planificat des de molt temps enrere i per a la qual s’havien esforçat de valent. I  aquest no és un fracàs personal, com de vegades s’atribueixen, sinó un fracàs del sistema i de l’organització curricular que comença a defallir en la secundària amb un model d’aprenentatge hiperproductiu i centrat en el rendiment, fruit de la societat de l’esgotament en la qual vivim.

Sens dubte, tots i totes els que trien Medicina com a primera opció han hagut d’esforçar-se molt durant l’adolescència per poder accedir als estudis. El nivell d’exigència segueix sent molt elevat durant el grau, amb la vista posada en el MIR i en la possibilitat d’accedir a l’especialitat desitjada. El fet de “no poder abaixar la guàrdia”, suposa un factor estressant per a alguns joves que poden experimentar una tensió psicològica important, fins i tot poden donar mostres de quadres d’estrès crònic o de clínica obsessiva que miren de pal·liar en silenci, sense fer-la evident davant la resta de companys o professors. De vegades les estratègies d’afrontament del malestar impliquen buscar una fugida endavant d’aquesta angoixa, que no fa més que agreujar les dificultats d’inici.

L’esgotament emocional relacionat amb l’excessiu estudi i l’elevada hiperexigència repercuteix en la salut d’alguns dels estudiants, que poden optar per fer una retirada social replegant-se en si mateixos i en el fet d’estudiar. Això no fa més que agreujar el patiment emocional, generant un “cercle viciós” del qual és molt difícil sortir sense ajut professional.

La síndrome d’estar cremat (burnout) es compon de cansament emocional, despersonalització i falta de realització personal.  És un estat de crisi emmascarada, que sovint comporta una clínica dissociativa i pensaments invalidants coherents amb la situació de sobreexigència i sobrecàrrega viscuda. Lluny d’etiquetar i fer sentir responsable la persona, el burnout s’ha definit en relació a qüestions d’estructura i organització de les tasques que poden fer emmalaltir la població. Donar visibilitat a aquest fet i alleujar els sentiments de soledat, ineficàcia o fracàs d’aquells que el pateixen és una tasca de tots.

El estudiants que pateixen aquestes situacions es troben, a més, amb alguns factors que dificulten la seva recuperació, com l’espera excessiva per abordar el problema, l’automedicació -o deixar-se medicar per companys o familiars-, el sentiment  de culpabilitat, l’angoixa per com això els afectarà la seva trajectòria professional, o tenir por de demanar ajuda perquè es vegi vulnerada la confidencialitat i la gent en pugui parlar.

En un estudi realitzat a la Universidad Miguel Hernández amb alumnes de Medicina es va constatar una elevada prevalença d’ansietat i depressió, mediatitzada per altres variables com per exemple el gènere (ser dona) i el consum de substàncies (Gutiérrez i cols., 2021).

Des de la Universitat de Lleida, altres estudis assenyalen com a símptomes més freqüents entre els estudiants, independentment de l’any de carrera, el nerviosisme o agitació interior, la preocupació excessiva per tot, les dificultats de concentració, la irritabilitat, els pensaments no desitjats, la dificultat per a la presa de decisions, sentir-se tens, mals de cap, i insomni. De nou, el fet de ser dona manté relació amb major simptomatologia referida. Els autors proposen que, des de les facultats de Medicina, s’incloguin programes de prevenció, detecció i abordatge de les dificultats en salut mental.

En aquesta línia de prevenir o intervenir quan s’inicien els símptomes probablement es troba una de les claus. Apropar recursos en relació amb la salut mental dels estudiants i facilitar l’accés a sistemes d’ajuda no estigmatitzants, tot cuidant la confidencialitat i la discreció en la seva atenció. Així com promoure estratègies d’autocura i benestar emocional, que no solament seran útils mentre siguin estudiants, sinó també durant l’exercici de la professió.

L’altra clau passa per implantar un model d’aprenentatge més actiu i centrat en la persona, tant en els estudis de secundària i batxillerat com de grau universitari, tenint en compte que el cribratge d’accés encara es fa per l’excel·lència en el rendiment (selectivitat, MIR) i dista molt de canviar en un futur proper.

Des de Metges de Catalunya (MC), sabem que cuidar el benestar físic i psicològic dels estudiants és una prioritat de present i una tasca ètica i deontològica ineludible. El benestar de les generacions futures de metges i metgesses és quelcom que ens preocupa i ens mobilitza. Els futurs professionals no podran guarir si emmalalteixen, no podran gaudir de la professió i de l’aprenentatge si no som capaços d’educar en i amb salut.

Referències:

• Gutiérrez I, Quesada JA, Gutiérrez A y cols. Depresión, ansiedad y salud autopercibida en estudiantes de Medicina: un estudio transversal. RevEspEduMed 2021; 2:21-31; doi: 10.6018
• Oro P, Esquerda M, Viñas J, Yugueroa O, Pifarrea J. Síntomas psicopatológicos, estrés y burnout en estudiantes de medicina. Edu Med 2017; 20(S1):42-8; doi: 10.1016

Anna Robert
Psicòloga clínica i secretària de Formació de Metges de Catalunya