Quant a Metges de Catalunya

Organització sindical que defensa els drets laborals, professionals i socials dels facultatius. Actualment és el sindicat majoritari de la sanitat catalana

Homes i complement de maternitat

Tribuna


Teresa Blasi

Els homes tenen dret que els sigui reconegut el complement de maternitat a les pensions de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent?

Aquesta és una pregunta freqüent que se’ns planteja a les advocades del gabinet jurídic del Col·lectiu AiDE. Ens consta que la resposta de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) es formula en els següents termes:

Els homes poden sol·licitar, a partir del 2 de desembre de 2021, el complement de maternitat i els serà concedit si reuneixen els requisits exigits legalment per accedir-hi: que siguin beneficiaris de les pensions de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent causades entre l’1 de gener de 2016 i el 3 de febrer de 2021.

No obstant això, s’ha de tenir en compte que els i les filles comuns donen dret al reconeixement d’un únic complement, per tant, només el pot cobrar la mare o el pare. Així, quan ja hagi estat reconegut a un dels progenitors, es denegarà la sol·licitud del segon progenitor que ho sol·liciti.

A les dones se’ls hi exigeix el requisit d’acreditar l’existència dels fills. Pel que fa als homes, els requisits són:

Causar una pensión de viudedad por fallecimiento del otro progenitor por los hijos o hijas en común, siempre que alguno de ellos tenga derecho a percibir una pensión de orfandad.”

“Causar una pensión contributiva de jubilación o incapacidad permanente y haber interrumpido o haber visto afectada su carrera profesional con ocasión del nacimiento o adopción, con arreglo a las siguientes condiciones:

1.ª En el supuesto de hijos o hijas nacidos o adoptados hasta el 31 de diciembre de 1994, tener más de ciento veinte días sin cotización entre los nueve meses anteriores al nacimiento y los tres años posteriores a dicha fecha o, en caso de adopción, entre la fecha de la resolución judicial por la que se constituya y los tres años siguientes, siempre que la suma de las cuantías de las pensiones reconocidas sea inferior a la suma de las pensiones que le corresponda a la mujer.

2.ª En el supuesto de hijos o hijas nacidos o adoptados desde el 1 de enero de 1995, que la suma de las bases de cotización de los veinticuatro meses siguientes al del nacimiento o al de la resolución judicial por la que se constituya la adopción sea inferior, en más de un 15 por ciento, a la de los veinticuatro meses inmediatamente anteriores, siempre que la suma de las cuantías de las pensiones reconocidas sea inferior a la suma de las pensiones que le corresponda a la mujer.”

En cas que les progenitores siguin dues dones, es reconeixerà el complement a aquella que percebi pensions públiques la suma de les quals sigui de menor quantia.

Igualment, si els progenitors són dos homes, es reconeixerà el complement a aquell que percebi pensions públiques que, una vegada sumades, tinguin menor quantia.

En cas que els progenitors siguin dona i home, sempre que es compleixin els requisits anteriorment descrits, l’home tindrà prioritat respecte a la dona si la suma de les quanties de les pensions reconegudes és inferior a la suma de les pensions que li corresponen a la dona.

El termini de prescripció per reclamar el complement és de cinc anys, a comptar des del dia següent al reconeixement de la pensió de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent.

El complement de maternitat s’aplicarà amb una retroactivitat màxima de tres mesos des de la data de sol·licitud.

La Seguretat Social fa aquesta interpretació perquè abans de febrer de 2021 existia un complement de maternitat per aportació demogràfica, regulat a l’article 60 de la Llei General de la Seguretat Social i que s’aplicava únicament a les dones. Diferents homes van presentar reclamacions i, finalment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar sentència tot considerant que la norma espanyola concedia un tracte menys favorable als homes. Això constituïa, a criteri del TJUE, una discriminació directa per raó de sexe, prohibida a la Directiva 79/7/CEE del Consell de 19/12/1978, relativa a l’aplicació progressiva del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de Seguretat Social.

A partir d’aquest moment, molts jutjats socials del territori espanyol van estimar les demandes interposades per homes progenitors, un fet que ha acabat provocant una reforma legislativa.

D’aquesta manera, el Reial Decret-llei 3/2021, de 2 de febrer, va substituir el complement de maternitat per aportació demogràfica -específicament per a les dones- per un complement anomenat de “bretxa de gènere” que s’aplica també als pares i en què el número de fills és el criteri objectiu. Aquesta norma estableix el reconeixement del complement a totes les pensions causades a partir de la seva entrada en vigor (04/02/2021).

L’any 2021, l’import del complement de bretxa de gènere per a les pensions de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent (excepte la parcial) era de 27 euros mensuals per fill, amb un límit de quatre fills. El 2022 són 28 euros mensuals per fill, mantenint el màxim de quatre.

Teresa Blasi Gacho
Advocada i sòcia fundadora del Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica (AiDE)

Visibilitzem-nos

Especial 8-M 2022


Xelo Casado

Des del principi de la pandèmia són nombroses les publicacions i els articles que s’han escrit sobre l’impacte que aquesta tindrà en les persones, sobretot entre els col·lectius més vulnerables, fàcilment identificables: la gent gran, les dones, els nens i adolescents, persones dependents, amb discapacitat o problemes de salut, persones amb risc d’exclusió social, sense llar, sense feina o manca d’ingressos suficients, víctimes de violència de gènere o domèstica. La interseccionalitat fa que si aplegues alguna d’aquestes vulnerabilitats i, a més, ets dona, sigui necessària la reivindicació de drets fonamentals en clau feminista.

La COVID des de la perspectiva de gènere ens deixa dades esfereïdores i ens torna a evidenciar la feina que tenim al davant com a societat. La pandèmia ha posat de manifest les vergonyes d’un sistema que no sap o no vol donar respostes i ha fet palès que ens queda molta feina per fer. Tenim administracions que no apliquen polítiques per solucionar aquestes desigualtats i, a la vegada, una societat que, inexplicablement, perpetua moltes actituds masclistes i de discriminació vers les dones.

La feminització de totes aquelles feines més properes a l’atenció i la cura -al voltant d’un 70% de les treballadores del sistema sanitari i social són dones-, amb un mercat laboral de pitjor qualitat, amb menys recursos econòmics i amb fenòmens com la doble presència i les jornades laborals no remunerades (temps d’activitats obligatòries habitualment dedicades a altres persones com fills, familiars dependents, tasques domèstiques, entre altres), fa que, davant crisis sanitàries i/o humanitàries, l’impacte recaigui novament en les dones. Així, podem afegir les professionals sanitàries al col·lectiu de població vulnerable, sense risc d’equivocar-nos.

Des de Metges de Catalunya (MC) estem totalment implicats en la defensa dels drets i la igualtat d’oportunitats de les dones. Per aquest motiu, alertem que la gestió de la pandèmia de la COVID ha agreujat encara més la situació de desigualtat de gènere que existeix a la nostra societat.

És la nostra obligació i el nostre desig visibilitzar-nos: som metgesses, infermeres, psicòlogues, odontòlogues, biòlogues, químiques, treballadores socials, educadores, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes i administratives, entre altres col·lectius de dones sanitàries, que formem part d’aquest sistema. Però sobretot som dones.

Volem reivindicar la nostra força, la nostra professionalitat i vàlua. Ens dediquem a la cura i a l’atenció de forma molt curosa i experta. Mereixem i exigim tracte digne i igualitari.

A les que cada dia esteu al peu del canó, a primera línia assistencial, a les que heu emmalaltit, a les que cuideu tant a la feina com a casa, a les que ens doneu suport, a les que lluiteu cada dia pel reconeixement, a les que ja no teniu forces.

Som dones, professionals i lluitadores.

Ens reivindiquem, diem prou i posem límits!

Ens visibilitzem.

Xelo Casado
Psicòloga clínica. Vicesecretària de finances de Metges de Catalunya.

 

Fins quan?

Especial 8-M 2022


Irene Bermell

Per on començar quan et demanen escriure sobre igualtat al món sanitari?

A nosaltres, nascudes a finals del segle XX, quan se suposava que la dona havia assolit plena capacitat d’imatge, de lideratge, de presa de decisions, de drets… No ens enganyem. Arrosseguem encara un llast considerable, uns conceptes anacrònics (malauradament, socialment estesos) que mamem des de ben petits. Ens entren per osmosi, tot i que no en siguem conscients. Sexisme de fons, en podríem dir. Una mena de segregació silenciosa que determina, de la manera més innocent, de quin color serà la robeta del bebè, el color de l’habitació d’aquella nena, quines joguines tindrà aquell nen o quins estudis voldrà cursar.

No cal ni parlar de la bretxa salarial ni del sostre de vidre: el masclisme que patim amb més freqüència és molt més d’estar per casa, i us ho dirà qualsevol metgessa qui tingueu a la vora. En un moment en què més del 60% de l’alumnat a les Facultats de Medicina són dones, la societat segueix assumint que si ets dona, ets jove i treballes al món sanitari, ets infermera. Doncs mira, no.

Respectant al màxim qualsevol professió sanitària, ningú s’atura a pensar que les dones som més que capaces de superar sis anys de formació universitària, una oposició estatal i quatre o cinc anys de formació sanitària especialitzada? Igual o millor que els homes? Es veu que no. I no cal que siguin persones de certa edat que han viscut èpoques de masclisme “normalitzat”, fins i tot familiars i amics de la teva mateixa edat et sorprenen amb alguna perla d’aquest tipus quan menys t’ho esperes.

Si ets dona, et criden “nena!”, si tens barba ets el “senyor doctor”. Fins quan?

Fins quan sentirem a dir que cal potenciar les mesures de conciliació degut a la feminització de la professió mèdica? Estem assumint que només han de conciliar les dones? Que potser és la seva tasca natural exclusiva la criança de fills i la cura de la llar? Per sobre de la seva professió? Resulta esgarrifós! I si potenciéssim la conciliació de tots els professionals, independentment del seu gènere? Família, lleure, esport…tenen distribució per sexe, potser?

Caldria feminitzar menys la conciliació i més la tasca assistencial. Com podem permetre que una facultativa en avançat estat de gestació faci atenció continuada? Ho justifiquem (fins i tot nosaltres mateixes) com a part del concepte fisiològic de l’embaràs. Però no ens enganyem. En moltes especialitats mèdiques l’atenció continuada és una activitat que no et permet saber si seuràs a fer un àpat o si podràs dormir unes quantes hores. No sembla coherent que això sigui apte per a una dona embarassada.

Potser en fem un gra massa del fet fisiològic i oblidem allò que no ho és. Com el sou de les metgesses, totalment desfasat respecte a la formació i responsabilitat que tenim. La baixa retribució també és culpable que les guàrdies segueixin sent necessàries per a una metgessa embarassada.

I si ja de pas feminitzem també una mica els currículums? Què n’hi ha de tota l’activitat formativa i de recerca que una facultativa deixa de fer durant períodes d’absència relacionats amb la maternitat? L’ampliació del període de baixa paternal aporta tan sols un petit bri d’igualtat, doncs un facultatiu no causarà baixa durant setmanes per tenir una gestació de risc, per exemple, o no patirà el desgavell hormonal embaràs-part-puerperi-alletament que interfereix durant mesos en el rendiment d’una dona. Sense parlar de la manca d’encaix del creixent nombre de tractaments de fertilitat i les seves absències en els permisos contemplats per l’Administració.

Les dones han de tenir el mateix dret que un home a fer tesis doctorals, o a presentar-se en les millors condicions a un procés de selecció de personal. Però sembla que només ens preocupa que pugui conciliar, i no precisament per invertir el temps a fer ciència.

Malauradament, si els currículums es veuen afectats per la maternitat, veig molt difícil arribar a veure el dia en què el 60% dels llocs directius estiguin ocupats per dones, en la mateixa proporció que el nombre d’estudiants del Grau de Medicina. Aquesta realitat colpidora també l’he experimentat en pròpia pell: reunió de caps de servei i junta clínica d’un gran centre sanitari de l’ICS, més de 30 persones reunides i tan sols hi ha dues metgesses. Dues. La més gran, cap de servei, la més jove, una delegada sindical interina de llarga durada de cuyo nombre no quiero acordarme.

Deixem de centrar la lluita en esborrar bretxes o trencar sostres (és la finalitat, és clar) i posem més esforç en la igualtat quotidiana: educar sense biaixos de gènere, oblidar el llenguatge sexista, facilitar la conciliació per a tothom, fomentar el respecte a les diverses situacions gestacionals del personal sanitari i un llarg etcètera. Aquest és el camí.

Irene Bermell
Anestesiòloga. Delegada de Metges de Catalunya a l’Hospital Universitari de Bellvitge.