Apunts d’estiu

Tribuna


Josep Maria Puig

Catalunya marxa de vacances sense resoldre una llarga llista de problemes que s’han anat engrandint i aprofundint durant aquests darrers anys de crisi econòmica: atur, precarietat laboral, salaris baixos, pobresa infantil, llistes d’espera sanitàries, servei de Rodalies i finançament universitari en són només una mostra. Ha estat un període on no hem avançat socialment, més aviat hem retrocedit en drets socials, benestar, cohesió i autogovern.

No obstant, cal fer l’observació que per arribar a aquest punt, l’Administració ha estat la primera en aplicar de forma diligent i immediata els decrets de retallades. Ara bé, quan ha hagut de revertir la tisorada, ha fet bo el que s’aplica en la dinàmica de preus del petroli: en una direcció van com un coet i, en la contrària, com una ploma. La recuperació macroeconòmica és un fet des de fa un temps ençà, però la reconquesta de les pèrdues socials s’està fent a un ralentí que es percep com a injust.

Si ens centrem en el sistema de salut pública, bastit amb l’esforç de tots els treballadors de la sanitat, podem afirmar que, de ben segur, no resistirà el deteriorament progressiu que pateix. Fins ara, els professionals ho hem donat tot, però estem al límit de defallir i correm el risc que la situació esclati d’una manera brusca i incontrolable.

Per evitar aquest escenari en el qual tothom surt perdent, cal que l’Administració doni senyals d’esperança de forma urgent, clara i prioritària per tal de poder veure la llum al final d’aquest llarg túnel. Aquests indicis s’haurien de concretar en quatre propostes bàsiques de futur:

1. Alleugerir l’excessiva pressió assistencial, fent realitat la gestió de les agendes per part dels professionals de la medicina, de manera que l’atenció al pacient mantingui la garantia de qualitat de la qual ha gaudit fins fa poc, però que ara s’està posant en perill. Hem d’aturar de forma urgent la sobrecàrrega constant que pateixen, sobretot, els metges de família i pediatres, els quals es veuen obligats a atendre més de 40 malalts en una jornada laboral.

2. Recuperar el poder adquisitiu perdut pels metges des de l’any 2010, estimat entre el 25% i el 30% de les seves retribucions. El reconeixement que fa la consellera de Salut, Alba Vergés, de la necessitat que els sous mèdics convergeixin amb Europa per tal de fer més atractiu el sistema, ha d’anar acompanyat d’un seguit de decisions concretes i substancials en aquest sentit, encara que sigui establint un calendari per a l’assoliment d’aquest objectiu.

3. Possibilitar la negociació directa, sense intermediaris, dels metges amb l’Administració de les condicions de treball del col·lectiu, així com dels objectius de salut, tant en l’àmbit local com general. No ens podem permetre continuar amb l’anomalia difícilment explicable de tenir convenis sanitaris signats per altres actors, deixant de banda els metges.

4. Dotar de recursos la formació mèdica continuada, concepte cabdal i irrenunciable en la vida de qualsevol metge. Necessitem temps per dur-la a terme en horari de treball, a més de recursos públics per finançar-la i no deixar-la en mans de la indústria farmacèutica, que tot i no ser completament imparcial, ha jugat un paper central en aquest àmbit, després que l’Administració hagi abandonat el seu deure.

A banda d’això, no podem oblidar ni obviar que la salut física i mental dels cuidadors és de summa importància per a qualsevol pacient. Un metge amb síndrome d’esgotament professional psicològic (burnout), cansat en el dia a dia i extenuat després de les guàrdies, comet més errors, alguns potencialment greus. Tampoc no ens podem permetre córrer aquest risc cada cop més cert i documentat. Per tant, cal cuidar el cuidador de forma prioritària i urgent o en patirem les conseqüències.

Josep M. Puig, secretari general de Metges de Catalunya (MC)

Carregant…

Tribuna


Jordi Cruz

Els anys acaben el 31 de desembre però els cursos (acadèmics, professionals, institucionals…) finalitzen a l’estiu i tornen a començar al setembre. Aquest darrer curs no ha estat fàcil per a Metges de Catalunya (MC), com no ho ha estat per a moltes organitzacions i institucions catalanes, ni per al conjunt de la ciutadania del nostre país. No obstant això, estem esperançats amb el futur i encoratjats amb els reptes que com a sindicat tenim per davant. Tot i les tensions, el 2017 hem incrementat l’afiliació i la tendència es manté el primer semestre d’aquest any. Així doncs, encara que algunes fake news diguin el contrari, MC creix i es manté com la primera organització sindical de la sanitat catalana.

A partir del setembre comencem un nou curs amb molts temes sobre la taula. Un dels més immediats és la negociació del segon conveni col·lectiu del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) que regula les condicions laborals i professionals de 50.000 treballadors de la xarxa sanitària concertada. Abans que acabi l’any s’hauria d’acordar el nou conveni. Per ara, les negociacions auguren que no serà fàcil arribar a un acord. Els sindicats mantenen la unitat d’acció per guanyar força de pressió i aconseguir millores substancioses respecte al conveni vigent. MC manté les seves línies vermelles: els facultatius han de formar un únic grup professional, s’han d’igualar les condicions dels metges de primària i d’hospital, i cal d’una vegada per totes resoldre el conflicte del preu de l’hora de guàrdia.

Un altre dels fronts oberts és precisament l’àmbit de l’atenció primària. L’anhelada reforma del primer nivell assistencial sembla que avança de la mà de l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC). Des del sindicat seguirem participant en les reunions del Consell Assessor i insistirem que, en paral·lel al projecte, cal aplicar mesures per reduir la càrrega de treball dels metges de família que els esgota mentalment i física. La línia a seguir és la instrucció de l’ICS per a l’àrea Metropolitana Nord de Barcelona que, entre altres accions, fixa un màxim de 23 visites presencials i cinc no presencials per jornada. Aquestes mesures s’han de traslladar al conjunt de l’atenció primària. Així mateix, en la preparació dels pressupostos de Salut de l’any 2019, convindrà recordar que almenys un 20% dels recursos s’haurà de destinar a l’AP.

Al setembre, segons va anunciar la consellera Alba Vergés, tindrem la cimera en què participaran tots els agents del sector per abordar les necessitats presents i futures de professionals en l’àmbit de la salut. Certament, l’evolució de les necessitats sanitàries (població envellida, cronicitat, dependència…) i les previsions de jubilació d’un terç de la comunitat mèdica durant la propera dècada, determinen que la planificació de professionals ha de ser una de les prioritats de l’Administració. MC, a més, farà palès que el pla també ha de preveure mesures per acabar amb la precarietat i la inestabilitat laboral en la sanitat pública, i per oferir incentius i perspectives de futur que motivin als joves facultatius perquè vulguin romandre en el sistema.

A partir de la tardor, MC activarà la maquinària de cara a les eleccions sindicals de l’ICS que tindran lloc al març de 2019. L’objectiu és ambiciós: guanyar els comicis per tercera vegada consecutiva i continuar sent el sindicat amb major nombre de delegats. Estem convençuts que amb la feina feta i la que farem (acabar amb la retallada de les DPO, millorar les condicions de treball, delimitar els rols professionals i protegir les competències mèdiques, llistes d’espera, conciliació, etc.) mantindrem la confiança del col·lectiu mèdic.

Se’ns gira feina però estem preparats i preparades per assumir-la i afrontar-la. Us desitgem un bon estiu, ens retrobem al setembre amb les piles ben carregades.

Jordi Cruz, president de Metges de Catalunya (MC)

A voltes amb la nova Llei de Salut de Catalunya

Tribuna d’opinió


img_7329

Jordi Cruz

El president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar la posada en marxa d’una nova llei de salut de Catalunya “amb cobertura pública universal per a tothom i que asseguri el finançament” en el seu discurs d’investidura del dia 14 de maig. El mateix dia, amb una coordinació extraordinària, el Cercle Salut, a través del seu secretari, Francesc José María, avalava la proposta del president i afegia que el punt de partida d’aquesta llei hauria de ser el document de bases per al Pacte Nacional de Salut a Catalunya que l’any 2014 no va aconseguir el consens necessari per a la seva aprovació al Parlament.

Abans que el Govern prengui possessió, per tant abans que el Departament de Salut tingui nou titular, el lobby empresarial intenta marcar el terreny acotant el debat de la llei de salut per tal de protegir preventivament els seus interessos. La necessitat d’aprovar una norma que substitueixi la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), vigent des del juliol de 1990, és quelcom que tots els actors del sector comparteixen. Una llei que blindi la universalitat del sistema sanitari públic i l’equitat d’accés dels ciutadans; que estableixi un pressupost mínim per garantir la qualitat i la sostenibilitat de la sanitat pública; que reguli les pràctiques de contractació i les relacions entre els proveïdors; que estableixi diferents mecanismes de control per evitar irregularitats; que revisi la cartera de serveis; que asseguri unes condicions laborals i professionals dignes al personal del sector, en definitiva, una llei de salut que s’adapti al segle XXI i que reforci la sanitat pública com un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar.

Ara bé, desempolsar un document que ja ha estat descartat i que es va elaborar en el moment més àlgid de les retallades sanitàries, i prendre’l com a referència, no sembla una proposta destinada a trobar el consens imprescindible per encetar un debat tan important. Metges de Catalunya (MC) va formar part de la Comissió per a l’elaboració del document de bases per al Pacte Nacional de la Salut a Catalunya. El sindicat s’hi va implicar amb la millor de les predisposicions i amb la voluntat de sumar i aportar la visió i l’experiència dels professionals mèdics, amb una mirada transversal. Vam intentar fins a l’últim moment no trencar la unitat, però conforme avançava la negociació es va fer evident que els elements que s’introduïen en el document com a paràmetre comú d’interpretació eren els propis de la lògica de mercat, per sobre dels elements garantistes del dret fonamental a la salut.

El dret a la salut es refereix tant a l’absència de malalties com al dret a disposar de condicions de benestar físic, mental i social, per tant és aquell dret que garanteix el gaudi d’un ventall de facilitats, béns, serveis i condicions necessàries per assolir el més alt nivell possible de salut. Més enllà d’entendre que el dret a la salut comprèn molts altres factors (l’ambiental, l’habitatge, els serveis bàsics d’aigua potable i electricitat …) des del punt de vista de l’organització del sistema públic és obvi que el punt de partida ha de ser la garantia en pla d’igualtat del dret a la salut.

Observant tant la legislació internacional com la interna, cal tenir present que el dret a la salut ha d’incloure un estàndard de vida adequat i ha de ser garantit, per ell mateix, pels poders públics, en tant que bé jurídic autònom. En aquest sentit, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu article 23, defineix i desenvolupa el que s’entén per dret a la salut.

ARTICLE 23. DRETS EN L’ÀMBIT DE LA SALUT

  1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis.
  2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis.
  3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis.

Aquest doncs ha de ser el punt de partida sobre el qual s’ha d’assentar tota l’activitat pública que tingui per objecte la protecció del dret a la salut, que ha de quedar universalment garantit i en condicions d’igualtat.

Entrant al detall del document de bases que el Cercle de Salut demana que sigui el punt de partida de la nova llei de salut, és significatiu que el primer punt del text faci referència al finançament i a la cobertura, contradient clarament la garantia del dret a la salut, en posar per sobre del mateix consideracions com el nivell de riquesa del país, comparant-lo amb països de l’entorn i el seu PIB, fent que els usuaris hagin de refinançar allò que ja han pagat o fixant preus públics en la xarxa privada per a serveis exclosos del catàleg de cobertura pública, de manera que es facilitaria la detracció de serveis i prestacions del sistema universal.

Aquesta lògica purament mercantilista que pot arribar a buidar de contingut el dret a la salut es desprèn també del tractament que es fa en les relacions amb i entre els professionals, en què el metge és vist com una part més del que és concebut gairebé com un procés productiu que té com a eix el resultat (econòmic) de l’activitat assistencial.

D’altra banda, als apartats que fan referència a les prestacions, cartera i model de serveis tampoc van en la línia de garantir el dret a la salut, al contrari, tornen a insistir en anàlisis econòmiques, utilitzant expressions com “cost-efectivitat i “impacte pressupostari”.

Així les coses, la millor manera d’obrir el procés d’elaboració d’una nova llei de salut és fent tabula rasa i, com diu el secretari del Cercle, deixant de banda la lluita partidista i els apriorismes ideològics. Això és acceptant que el sistema públic de salut és el més garantista, eficient i transparent, que qualsevol formula de col·laboració públic-privada s’ha de sotmetre a l’estricte control d’òrgans de regulació i que els indicadors econòmics i els seus conceptes derivats no poden ser els principis rectors exclusius de la norma fonamental de la sanitat catalana.

Jordi Cruz, president de Metges de Catalunya (MC)