Tribuna

Xavier Lleonart
El mot classisme té dues definicions principals:
- Sistema que tendeix a mantenir les diferències entre classes socials.
- Actitud o tendència de qui defensa les diferències de classe i la discriminació per aquest motiu.
La primera és una definició molt més descriptiva; la segona conté una càrrega pejorativa important.
És evident que el sistema de treball del nostre país retribueix en funció d’allò que ets i d’allò que fas. Tothom té clar que un enginyer aeronàutic no cobra el mateix que una persona que fa un ofici sense qualificació professional, i aquest fet no fa classista l’enginyer. Doncs bé, des de l’òptica de la primera definició, el nostre sistema de treball és classista.
Aquests darrers dies, arran de la signatura del III Acord de l’ICS, corren per les xarxes socials publicacions que acusen les metgesses i els metges, en general, i a Metges de Catalunya (MC), en particular, de “classistes” per haver signat un pacte que millora (no entraré a discutir si molt o poc) les condicions laborals i retributives del nostre col·lectiu.
Som culpables. Sí, he de confessar que som culpables de defensar amb totes les nostres forces la millora de les condicions laborals i retributives de les nostres companyes, i lamento que altres categories professionals percebin que no han obtingut guanys amb aquest acord, però nego rotundament l’acusació de classisme. En cap cas i en cap moment MC ha demanat que només millorin les condicions laborals i retributives del personal facultatiu, en detriment de la resta de col·lectius. I sí, òbviament hi ha diferències, però això no ens fa classistes, ens fa diferents. Recordem, per a les persones que ens acusen, en quin grau som diferents.
- Som diferents per fer jornades de 24 hores. Això és ser classista?
- Som diferents per tenir una jornada ordinària amb més hores anuals que la resta de col·lectius professionals, tant al III Acord de l’ICS com al Conveni SISCAT. Això és ser classista?
- Som diferents per estar obligats a realitzar 2.187 hores anuals de treball (incloent guàrdies), el màxim que permet la UE. Això és ser classista?
- Som diferents per haver cobrat, almenys fins ara, les hores de guàrdia a un preu inferior al de l’hora ordinària de treball. És a dir, hores extra pitjor pagades. Això és ser classista?
- Som diferents perquè l’ICS va aplicar als facultatius una retallada salarial del 7%, a diferència d’altres col·lectius als quals la retallada va ser del 5% o fins i tot inferior. Això és ser classista?
- Som diferents quan infermeria acorda que les seves hores de treball, fora de la jornada ordinària, les cobrarà al 130% o al 150% del preu de l’hora ordinària, mentre els facultatius amb prou feines les cobren al mateix preu. Això és ser classista?
- Som diferents per ser els primers (i sovint els únics) a anar als tribunals quan les coses no van bé. Això és ser classista?
Cal dir que tots els exemples anteriors, referits a condicions laborals i retributives del personal facultatiu, han estat signats per representants d’altres col·lectius professionals. Però, quan això s’ha produït, no hi ha hagut acusacions de classisme, ni han sortit els defensors del treball en equip a dir que als metges no se’ls pot discriminar. Encara més, cap col·lectiu o sindicat ha mogut un dit per corregir aquestes desigualtats.
Davant de tot això, acuso la resta de col·lectius sanitaris de mirar cap a una altra banda mentre els seus representants signaven aquestes i altres mesures constitutives de classisme. O potser els sembla que això no ho és pas de classisme?
Des de MC desitgem sort i encerts perquè tots els grups professionals puguin assolir els seus objectius, sense que aquestes millores perjudiquin, empitjorin o discriminin les condicions de treball del col·lectiu mèdic, com ha passat històricament. Mentrestant, com no pot ser d’altra manera, el nostre sindicat seguirà defensant el benestar de les facultatives i facultatius de Catalunya, perquè la sobrecàrrega no ha desaparegut, perquè la formació segueix sent residual, perquè la conciliació sovint és una quimera… I ho farem sense agreujar o menystenir cap altre col·lectiu. Esperem que aquest respecte sigui mutu.
Xavier Lleonart
Secretari general de Metges de Catalunya (MC)