Tribuna

Xavier Lleonart

En els darrers mesos, el món sanitari ha viscut protestes de diferents col·lectius i un debat s’ha situat sobre la taula: la classificació dels professionals del sector. S’ha al·legat, amb raó, que els grups professionals en què actualment s’enquadren alguns estaments no són els adequats respecte a la seva preparació acadèmica, especialment després de l’adaptació dels títols universitaris al sistema d’educació europeu. En conseqüència, hi ha una exigència transversal perquè es revisi el grup al qual pertany cada col·lectiu, ja que en depenen, per exemple, les taules salarials dels convenis de treball.

A la major part de professions sanitàries aquesta revisió se soluciona amb un ascens de categoria respecte a la que ara ocupen, però, en el cas dels metges la situació és una mica més complexa.

Les persones graduades en Medicina s’enquadren actualment al grup A1, al qual s’accedeix cursant una carrera de grau universitari de, com a mínim, quatre anys, com ara Infermeria. Però passa que la formació acadèmica del personal mèdic és molt superior a la que encarna la categoria A1: sis anys de carrera i una especialització professional obligatòria (previ examen d’oposició) de quatre o cinc anys més, imprescindible per poder treballar al sistema sanitari públic. En total, un mínim de 10 anys d’estudi i preparació. Per tot això, el 2015 es va reconèixer legalment que el títol de Medicina equivalia acadèmicament a un Màster, un esglaó per sobre del grau universitari.

Així doncs, el reconeixement existeix, però no existeix un grup professional superior a l’A1, per la qual cosa la dificultat rau, precisament, en què cal crear-lo. I, òbviament, un grup professional superior hauria d’implicar també una retribució més gran. Tot i això, la qüestió retributiva, tot i ser important, no és el més urgent d’aquest assumpte.

Els metges, com la resta de professionals sanitaris, demanem un reconeixement social a l’alçada de l’ingent esforç que fem per oferir un servei imprescindible per a la població. I aquest és precisament el quid de la qüestió: fa molt de temps que no ens sentim reconeguts ni valorats (aplaudiments de les 20h a part), especialment pels dirigents del nostre país, siguin quins siguin els seus colors polítics. I d’aquella pols, vénen aquests fangs: una urgent falta de metges i la mirada dels nostres joves facultatius centrada en el seu passaport.

Ara es dibuixa una oportunitat, després d’una pandèmia que ha fet estralls, de començar a virar el rumb reconeixent que, en efecte, el grup A1 es queda curt per a un títol de màster i per a unes professions de formació i responsabilitat tan elevada.

El nostre país té un deute pendent amb els seus metges. La saldem?

Xavier Lleonart
Secretari general de Metges de Catalunya (MC)