Núria Estanyol i Rosa Boyé, secretària i presidenta del sector Hospitals ICS.

El blog de Metges de Catalunya (MC) enceta una ronda d’entrevistes amb els presidents i secretaris dels sis sectors professionals en què s’estructura l’organització. En aquesta primera entrevista, parlem amb Rosa Boyé de la Presa, radiòloga de l’Hospital Vall d’Hebrón de Barcelona i Núria Estanyol i Vilanova, anestesiòloga de l’Hospital Josep Trueta de Girona. Totes dues, presidenta i secretària respectivament, piloten el sector Hospitals ICS des de les darreres eleccions sindicals, celebrades en el marc del Tercer Congrés de Metges de Catalunya.

Pregunta (P): Quins són els reptes principals als que ha de fer front el sector d’Hospitals ICS?

Núria Estanyol (NE): En primer lloc, defensar els interessos dels afiliats, tant a nivell professional com laboral i social. També que els metges vagin assumint funcions cada cop més importants en els òrgans de decisió. Ara aquests òrgans estant molt polititzats i cal que tornin a les mans dels qui tenim el coneixement.

Rosa Boyé (RB): Tot això, en els moments actuals, és molt més difícil. Els gestors només treballen amb la calculadora a la mà. La reducció del pressupost ha estat brutal i ha fet molt mal als hospitals. Hem d’aconseguir una representació real dels metges, de forma directa, en òrgans participatius i vinculants, que siguin la veu del coneixement. Totes les mesures que s’han pres han estat sense la participació dels metges.

P: Com és la situació als hospitals després de dos anys d’ajustos i retallades?

N.E: S’han tancat llits i quiròfans, s’han endarrerit proves diagnòstiques…això es veu reflectit, tot i que parcialment, en l’augment de les llistes d’espera.

R.B: El metge està molt desmotivat, pessimista, resignat, ja no sap què més pot passar. No sap com reaccionar davant els pacients perquè no pot fer res. Fins i tot hi ha companys que estan fent proves diagnòstiques fora d’hores.

N.E: Necessitem recuperar l’activitat assistencial i el pressupost sanitari de 2010.

P: Ha augmentat la pressió assistencial als hospitals?

N.E: Tenim moltíssima pressió assistencial. Treballem amb menys personal i amb la pressió d’haver de recuperar activitat perquè quadrin els números.

R.B: Molt sovint això no transcendeix però aquesta pressió, aquesta saturació, té conseqüències. La qualitat assistencial no és la mateixa i es poden cometre més errors.

P: Parlàveu de llits i quiròfans tancats. Continuen aquests tancaments o s’han reduït?

R.B: S’han obert perquè un dels objectius d’aquest any és recuperar activitat quirúrgica. S’han recuperat recursos, però no el 100%. Per sort, no continuem amb el semestre de penúria que vam patir l’any passat.

N.E: S’obren de forma ‘acordeònica’, en funció de les necessitats.

P: Des del punt de vista mèdic, què es pot fer per pal·liar l’augment de les llistes d’espera?

R.B: Aquesta llista es va multiplicar a conseqüència d’una enorme retallada, per tant, la primera cosa seria recuperar el pressupost eliminat. No oblidem que la nostra sanitat és barata comparada amb la mitjana europea.

N.E: I recuperar l’activitat. Perquè nosaltres volem treballar, però amb condicions.

R.B: El nostre interès és honest. Volem fer més perquè considerem que els pacients ho necessiten, no per cap altre motiu.

P: Com afecten les retallades als metges residents?

N.E: El descens de l’activitat els afecta directament en la seva formació. Tenen menys casos clínics a tractar. A banda, han vist reduït el seu sou per la limitació de les hores de guàrdia anuals. I quan acabin la seva residència tenen menys possibilitats de trobar feina perquè las places vacants s’amortitzen. Hi ha molts residents que hauran de marxar a l’estranger i és una pena formar a excel·lents professionals que després no podran treballar al nostre sistema de salut.

R. B: Han estat molts mesos amb menys contacte directe amb els malalts i això no és recuperable. Les possibles mancances s’arrosseguen. Les guàrdies, per exemple, les han fet pràcticament sols perquè el metge adjunt feia una guàrdia localitzable.

P: Vist aquest panorama. Què els hi demaneu als gestors i a l’Administració?

R.B: Des de Metges de Catalunya demanem que hi hagi una relació directa amb els facultatius. Una mesa de negociació exclusiva, a banda de la resta de professionals sanitaris, en la que es puguin tractar les qüestions laborals, assistencials,  de gestió…Volem un conveni mèdic.

P: Quines mesures trobeu que no s’han aplicat i són necessàries per reduir la despesa?

R.B: En primer lloc, revisar la hipertròfia de càrrecs directius, molts d’ells injustificables, de perfil baix, que no són gens facilitadors ni eficients. També s’haurien d’aprofitar més les noves tecnologies, el que permetria reduir duplicitats i agilitzar tràmits. Hem d’estar més connectats.

N.E: Com per exemple un programa d’història compartida que permeti una coordinació eficaç entre centres.

P: Definiu tres objectius que com a responsables del sector Hospitals ICS us fixeu per als pròxims quatre anys.

N.E – R.B: Treballarem per dignificar les condicions laborals , per mantenir els llocs de treball i per posar en valor la tasca del sindicat. Volem que els metges vegin positiu pertànyer a Metges de Catalunya.