Tribuna

Lourdes Franco

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha compartit amb els representants dels treballadors la presentació “Recuperar l’essència amb tot el que hem après”, l’enfoc estratègic amb què l’entitat vol retornar l’atenció primària a la situació prepandèmica, incorporant allò que s’ha vist com a positiu durant la gestió de l’emergència sanitària.

Com no pot ser d’altra manera, des de Metges de Catalunya (MC) estem d’acord que la recuperació de la presencialitat i la longitudinalitat, així com del lideratge assistencial de l’atenció primària (AP) és imprescindible, però també és important reconèixer les funcions cabdals i insubstituïbles del personal facultatiu, que requereixen temps i recursos per desplegar-se en la seva totalitat. Entre aquestes funcions es troba, per exemple, la capacitat diagnòstica, i per això també és necessària una dimensió correcta de la plantilla de radiòlogues d’AP.

Elena Bartolozzi

Tenint en compte que el personal facultatiu resol entre el 65% i el 70% de les demandes assistencials de la població, creiem que no s’està invertint de manera adequada en el dimensionament de la plantilla de metges i metgesses. Amb les mateixes dades que facilita l’empresa pública es pot observar que el grup professional que menys creix en contractacions és el de les facultatives. Segons la plantilla equivalent facilitada per la Direcció de Persones de l’ICS, entre 2019 i 2021, el grup A1 creix el 6,35% respecte el total del creixement d’AP, enfront el 22,56% del grup A2 o del 52,08% dels GIS, i un creixement de només el 3,65% del total de contractacions de l’ICS. No estem en desacord amb la contractació de més companyes d’infermeria o d’administració, ja que també són molt necessàries. El problema rau quan el personal facultatiu assumeix una àmplia cartera de serveis que segueix en continua expansió, i aquest estament no es dimensiona correctament.

Carolina Roser

Davant d’això, sempre ens trobem amb el dogma: “no hi ha metges”. Es tracta d’un pretext pobre que seria fàcilment resoluble amb la millora de les condicions de treball, i amb una retribució adequada, per tal que l’AP torni a ser atractiva i aconsegueixi retenir el talent (enguany, un 6% del residents de família ho han deixat) i captar-ne de nou.

Pel que fa a la proposta d’agenda, cal tenir en compte que els dos terços assistencials de la jornada han de ser respectats (II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat) i que cal considerar com assistencials totes les actuacions que recauen sobre els pacients, ja sigui una visita presencial o virtual, la revisió d’una alerta o la renovació de tractaments farmacològics.

A tot això, observem altres qüestions pel que fa a les agendes assistencials que considerem errònies, imprecises o inexistents.

1. En aquests moments les visites requereixen més temps, més diàleg i més profunditat. Els pacients tenen múltiples demandes, presenten descompensacions, cal analitzar la història clínica i establir prioritats. Així doncs, pensem que 12 minuts per a les visites presencials programades són insuficients per prestar una atenció de qualitat.
2. Amb la distribució proposada, el temps total per a les visites espontànies, telemàtiques i e-consultes seria de 21 minuts. Així, només es poden encabir quatre visites d’aquestes modalitats per jornada (mantenint els 6 minuts de l’acord de sortida de vaga). Una quantitat insuficient donades les dinàmiques vigents.
3. En aquest model no es tenen en compte les visites d’incidències (resoltes per infermeria) que sorgeixen en el dia a dia i que no es poden perllongar. Com es proposa la gestió d’aquesta demanda prioritzada a la metgessa assignada?
4. Tampoc hi ha cap proposta d’espai a l’agenda per fer domicilis, siguin programats per als pacients crònics o aguts per a les descompensacions. Recordem que aquest tipus de visites han de preveure un temps de 45 minuts per a les zones urbanes i de 60 minuts en zones rurals.
5. No hi ha cap plantejament respecte a les visites d’aguts generades a través de la gestió infermera de la demanda. Com es proposa que se’ls assigni espai a l’agenda?

La presentació no té en compte consideracions igualment importants que condicionen en gran manera el correcte desenvolupament de l’atenció sanitària en el primer nivell assistencial. Així, no es tenen en compte les baixes, permisos, reduccions de jornada i excedències ocasionades per la sobrecàrrega de treball i el burnout del personal. En aquest sentit, és indispensable que l’ICS actualitzi el més aviat possible els estudis de càrregues de treball realitzats l’any 2018 que ja no reflecteixen la realitat dels CAP.

Tampoc es tenen compte les causes extrínseques que provoquen la hiperfreqüentació de l’AP, com el retard en la realització de proves diagnòstiques, la llista d’espera hospitalària, la demora en els centres de rehabilitació i les visites vinculades amb la salut mental, així com els endarreriments en la resolució d’incidències relacionades amb les baixes laborals i les avaluacions d’invalideses.

Aquests factors, que no depenen de l’organització dels CAP, ocasionen un gran volum de consultes i són els causants de situacions de retard diagnòstic i dels processos de tractament, i també de l’increment de la tensió a les consultes i les agressions verbals i físiques als professionals.

D’altra banda, la pedagogia sobre el bon ús del sistema i la promoció de la salut no es poden deixar només en mans dels professionals. Requereixen campanyes informatives de llarg recorregut per part del Departament de Salut.

Finalment, la nova figura de referent en benestar emocional també ens genera certs recels. Les situacions de desequilibri emocional sempre han estat molt presents entre la població. Certament, la pandèmia els ha agreujat, però, la dotació plantejada i el rol competencial suggerit no semblen els més adequats davant les necessitats actuals.

La detecció de problemàtiques socials o sanitàries en la comunitat és cabdal, però encara ho és més la necessitat de no tensionar el sistema amb expectatives de resolució que no podran ser ateses amb els recursos actuals. Cal recordar que la tasca d’atenció comunitària i la prescripció social són inherents a l’especialitat de medicina familiar i comunitària (MFiC) des de la seva creació, i que la seva escassa implementació sempre ha anat lligada a una infradotació de les plantilles. Novament, les facultatives es veuen relegades a les consultes i s’opta per incorporar una nova figura per realitzar una part de les funcions que corresponen a l’especialitat mèdica. En tot cas, aquesta actuació d’abast comunitari hauria de ser compartida entre el personal facultatiu i els nous referents de benestar emocional.

Per tot l’exposat, des de MC instarem els professionals mèdics a no acceptar visites sense espai de temps assignat a l’agenda, ni aquelles que sobrepassin el 2/3 assistencials de la nostra jornada laboral. En cas que això succeeixi, informarem els pacients de la situació i les opcions que tenen a les seves mans.

Lourdes Franco, delegada sindical i secretària del Sector Primària ICS de MC
Elena Bartolozzi, delegada sindical de MC
Carolina Roser, delegada sindical de MC

Recuperar l’essència amb tot el que hem après