Tribuna d’opinió

Pep Puey

Imitant els “millors” polítics, els gestors de la sanitat catalana actuen com si no passes res. Aquí paz y después gloria, que diuen. Tenim part del nostre sou confiscat (a nosaltres també ens roben) i les nostres condicions laborals reculen com si la formació i la responsabilitat del metge fossin una bola de paper que es llença a la brossa, però no passa res.

Bé, sí que passa alguna cosa. Fa pocs dies hem conegut que un grup d’amics reunits al voltant d’una de les innumerables consultories sanitàries d’aquest país, d’aquelles que també pessiguen del dolç pastís sanitari, s’han repartit els “prestigiosos” premis TOP 20. La consultoria en qüestió s’anomena Iasist, al capdavant de la qual se situa Mercè Casas, casada amb l’exdirector gerent de l’ICS, Raimundo Belenes. Feu una simple cerca a Google per conèixer més detalls dels seus perfils, relacions i contactes.

Iasist es va inventar fa 14 anys els guardons TOP 20, una mena de festival sanitari d’Eurovisió que valora l’eficiència i la qualitat dels centres hospitalaris de l’Estat.  Hospital X, 12 points.

Però només anuncien els tres primers centres de cada grup. Per què? Per no ridiculitzar els últims? No ho sabem. Sí que sabem que la participació és voluntària i gratuïta però que, segons expliquen algunes fonts crítiques, casualment cal comprar un software específic proporcionat per l’empresa per introduir les dades que permeten comparar i valorar els resultats de cada hospital i definir el rànquing d’hospitals. Al seu propi web mostren un llistat de clients que, casualment, coincideix amb molts dels premiats.

Desconec el preu dels seus productes o solucions. Però sí que sé que aquests diners, que provenen d’hospitals públics (la majoria) i, per tant, dels pressupostos públics, no es destinen a l’assistència sanitària o a la remuneració dels professionals. Aquests programes informàtics i els premis TOP 20 milloren la qualitat assistencial? Són positius per a la salut de la població? Preguntes retòriques, no fos cas…

Pels passadissos del meu hospital no es parla d’altra cosa que dels premis TOP 20. Tothom està molt preocupat, gairebé tant com per les llistes d’espera, les reals, les de la primera visita i la data de la intervenció.

Sí, ja ho sé, això són figues d’un altre paner, o no. Però mentre hem d’escoltar que potser no es podran pagar les nòmines, mentre s’exigeixen retallades, ajustos i sacrificis als treballadors, les gerències “inverteixen” recursos per aconseguir premis. I tots cofois de sortir als diaris, aquells diaris que reben ingressos publicitaris d’aquelles mateixes consultories i d’aquell mateix grup d’amics.

Vinga, ara acuseu-me de demagog.

Pep Puey és cirurgià de l’Hospital de Terrassa i secretari de coordinació jurídica de Metges de Catalunya.