Xavier Lleonart Martínez Vicesecretari general de Metges de Catalunya.
Pregunta. El Consell Executiu de Metges de Catalunya (MC) t’ha designat coordinador d’una comissió d’estratègia sindical. En què consisteix aquesta comissió i quins són els seus objectius?
Resposta. El sindicat, a través dels seus representants, dóna resposta a les necessitats i a les inquietuds dels metges, però sovint es fa sobre la marxa i ens desviem del camí o del full de ruta que ens hem fixat. És a dir, el dia a dia ens fa perdre perspectiva. La comissió d’estratègia vol analitzar els escenaris i els reptes, presents i futurs, en què es pot trobar MC, i planificar-ne la resposta. Es tracta d’un grup de treball que no té precedents al sindicat.
P. En què es materialitzarà el treball de la comissió?
R. La comissió proposarà un full de ruta amb una sèrie de propostes que s’hauran d’acordar i ratificar pel Consell Executiu. Volem fer un pla d’acció del sindicat a mig i llarg termini.
P. Fer un pla d’acció global implica que tots els sectors i corrents de l’organització s’hi vegin representats. Com ho heu previst això?
R. La intenció de la comissió d’estratègia és superar el debat entre sectors, agrupacions, especialitats…volem que el projecte que surti sigui interessant, positiu i engrescador per a tothom, sigui quin sigui el tipus de contracte, l’adscripció o la procedència. Per tant, el grup el conformaran persones que creguin en aquesta orientació, que creguin en la defensa de la professió mèdica amb independència del lloc de treball. Perquè cada cop els problemes dels metges catalans són més semblants.
P. Qui escollirà els integrants d’aquesta comissió?
R. El Consell Executiu m’ha donat la potestat per fer la selecció dels membres del grup i, en aquest sentit, la meva intenció és captivar a persones participatives amb un perfil creatiu i amb ganes de construir.
P. L’anàlisi que hi fareu és obert a la participació? Els afiliats poden fer arribar la seva opinió, suggeriments i comentaris?
R. Un cop constituït el grup fixarem els mecanismes perquè s’estableixi aquesta participació. I no hi ha dubte que serà un grup obert i receptiu a qualsevol opinió o proposta.
P. La creació d’aquest grup és una forma de reconèixer que el que s’ha fet fins ara no ha estat prou eficaç? Hi ha autocrítica darrere de la iniciativa?
R. No és que el que hem fet fins ara no hagi estat útil, perquè hem tingut èxits i hem estat capaços de mobilitzar el col·lectiu mèdic quan ha estat necessari. El metge s’ha sentit defensat. Però sí que fem autocrítica en positiu i pensem que tot és millorable. Per això volem posar les bases perquè la nostra actuació sigui més transversal, més participativa i amb accions ben definides, concretes i al marge de les circumstàncies de cada moment.
P. Pots avançar algunes de les línies d’anàlisi o de les propostes?
R. La tasca bàsica serà fer un anàlisi profund i crític de la situació actual i preveure els escenaris que es poden plantejar a partir d’ara. Paral·lelament, haurem de definir cap a on volem caminar i quins mecanismes i estris volem utilitzar per arribar-hi.
P. No està clar cap a on es vol caminar?
R. Un dels objectius d’aquesta organització, gairebé fundacional, és caminar cap a un conveni mèdic i aquesta serà segur una de les fites que ens fixarem.
P. Amb quins escenaris es pot trobar a curt o mig termini la sanitat catalana?
R. Jo tinc al cap una sèrie d’escenaris que penso que es poden produir, però serem creatius i farem una pluja d’idees per plantejar-ne més i que no ens puguin sorprendre quan arribin. Farem un exercici teòric de simulació d’escenaris i definirem una resposta per a tots i cadascun d’ells.
P. Dins d’aquesta varietat d’escenaris es podria arribar a presentar la constitució de Catalunya com a estat independent que hauria de construir o redefinir el seu model de sanitat. També valorareu i treballareu sobre aquest escenari?
R. Aquesta possibilitat no ens condiciona perquè en l’exercici que farem no imaginarem una sanitat catalana dintre d’una sanitat espanyola. Nosaltres entenem que la sanitat catalana és singular dintre o fora d’Espanya, per tant, per a la nostra visió, aquest escenari ens és indiferent perquè, en qualsevol cas, estarem dissenyant el futur que volem per a la sanitat de Catalunya.
P. Durant els darrers mesos, especialment durant la negociació del conveni col·lectiu de la XHUP, MC ha establert aliances amb formacions sindicals més petites, alternatives i professionals, deixant de banda els dos grans sindicats de classe. Aquesta és una de les estratègies d’actuació que es poden consolidar?
R. Aquesta és una de les decisions estratègiques que haurem de prendre. El que està clar és que no podem anar de la mà de formacions que perjudiquen el metge. CCOO i UGT han demostrat que menystenen els metges, en tenim proves i exemples. Mentre això sigui així, no podem continuar pel mateix camí.
P. Per tant, aquest bloc sindical al marge de CCOO i UGT no té recorregut de futur?
R. MC no rebutja la col·laboració amb organitzacions amb què compartim els mateixos interessos, sempre i quan aquesta relació es basi en el respecte mutu i en la unitat d’objectius. El bloc sindical tindrà futur en la mesura que es comparteixin els criteris i que no es menystingui a cap col·lectiu en concret.
P. Parlant del conveni col·lectiu de la XHUP, en tant que també ets el president del comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa, quina és la situació del sector concertat després que no s’arribés a cap acord amb les patronals i que el pacte anterior perdés la ultraactivitat?
R. Ara ens trobem en un moment de negociació centre a centre. La fotografia és de molta heterogeneïtat. Cada centre s’està adaptant a les seves pròpies dinàmiques i el resultat d’això és que ens trobem amb una varietat de pactes i acords molt diferents entre si.
P. Com està gestionant MC aquesta situació?
R. Des de dos vessants: l’assistència jurídica i l’assistència sindical. Assessorem i acompanyem els delegats perquè no es trobin sols i perquè tinguin tot el suport de la institució amb unes directrius clares i precises.
P. MC va abanderar l’oposició al preacord de conveni col·lectiu que es va sotmetre a referèndum el passat mes de juny a tots els centres concertats. Vist el que ha passat des d’aleshores fins ara, el sindicat es dóna per satisfet? La signatura d’aquell preacord hauria resultat en una situació més negativa que l’actual?
R. Sense cap mena de dubte. L’endemà de no signar aquest preacord, algun director de recursos humans va confessar que, si s’hagués signat, igualment hauria calgut cridar a consultes al comitè d’empresa per negociar quines retallades addicionals s’havien d’aplicar. La proposta mediadora que es va rebutjar només era el principi de les retallades, com dèiem nosaltres. Ara s’han signat un bon grapat de pactes que són una mica més tolerables, és a dir que milloren la proposta mediadora. Això en cap cas és un èxit perquè parlem de pactes de retallades i en aquest context no tenen cabuda les afirmacions triomfalistes.
P. Com valora el sindicat el Conveni Sociosanitari al que s’estan adherint alguns centres?
R. Com una estafa. És una estafa als treballadors i al sistema. Un símil que he escoltat i que m’agrada utilitzar és el d’unes eleccions municipals en què s’escull un alcalde per majoria però apareix un barri que en designa un altre perquè allà no ha guanyat el que han triat la major part dels ciutadans. Això és exactament que el que ha passat amb el conveni sociosanitari. La immensa majoria de treballadors de la sanitat concertada va dir que no a la proposta mediadora. Però les parts interessades no ho accepten i es treuen del barret que hi ha una part que no ha rebutjat la proposta i decideixen separar-la. Això és una estafa democràtica.
P. S’albira alguna possibilitat de que es reobri un procés negociador per establir de nou un conveni sectorial?
R. El president de la mesa negociadora del conveni de la XHUP no va anunciar el tancament del procés sinó la seva suspensió indefinida. A més, la major part de pactes que s’estan signant finalitzen el 31 de desembre de 2014, per tant, és factible que durant l’any 2014 es pugui reobrir. I MC estarà allà on s’hagin de defensar els drets dels metges.
El difícil camí de l’estratègia del sindicat amb el múltiple món empresarial sanitari: públic, privat, concertat , cooperatiu, lliure, mutual… , conèixer el paper representatiu del sindicat en aquests variats medis, defensa del metge treballador, però també de solidaritat amb l’aturat o el metge que cerca el seu primer treball, no és gens fàcil. Atraure al metge jove, conscienciar-lo de la importància de la feina sindical que no sempre afavoreix tothom, tampoc no és gens fàcil. Quants metges joves s’informen als sindicats per les seves condicions laborals?, o busquen en el sindicats ajuda?
Espero , Xavier, que encerteu en l’estratègia, i si pot ser amb coordinació sindical europea.
Benvolgut Joan Antoni:
En primer lloc celebro que l’entrevista hagi generat les reflexions que fas al teu comentari. És molt necessari poder remoure les consciències per generar canvis.
Per altra banda, dir-te que encertes de ple posant en evidència la vasta extensió de la feina que tenim al davant. És una realitat polièdrica i que fins ara ningú ha gosat abordar en la seva integritat. Hi ha qui creu que el que estem intentant fer és utòpic; jo m’estimo més opinar que és molt complicat, però que no hi ha res impossible.
També dir-te que una de les primeres coses que volem fer és establir mecanismes pels quals tots els metges puguin fer arribar a Metges de Catalunya la seva visió sobre els diferents temes que posem a debat. Crec que és imprescindible fer plans de futur comptant amb tot allò que pensen els companys.
Pel que fa al metge jove, novament comparteixo el que dius. A mi (i entendràs el que vull dir) m’hauria agradat que un comentari en la mateixa línia que el teu vingués d’un metge jove…. Però també tinc clar que forma part de les tasques que tenim al davant els que estem formant als metges joves ensenyar-los, no només la ciència necessària per desenvolupar en el futur la seva professió, sinó també el paper de l’associacionisme mèdic en el progrés de la mateixa. I veient el futur que els hi espera als metges que es troben ara a les facultats o fent la residència, es més necessari que mai que treballem amb i per a ells.
Finalment, respecte al que dius de la coordinació sindical europea, sovint crec que si a casa nostra els sindicats funcionessin com a altres llocs d’Europa (Alemanya, per exemple), segurament la situació actual seria molt diferent. En tot cas, és un model que hem de tenir molt present, del qual aprendre les coses bones i, per descomptat, amb el que hem de coordinar-nos. El futur (i present) laboral dels metges és Europa en tota la seva extensió.
Gràcies pels teus comentaris. De tot cor espero que segueixis participant amb les teves opinions i comentaris en els canals de participació que posarem a disposició dels companys perquè aquest procés sigui obert a tota la professió.