El programa e-CAP és l’eina informàtica que els professionals dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) utilitzen per gestionar la història clínica dels pacients i alhora és la porta d’accés a altres aplicacions necessàries per a l’activitat assistencial dels facultatius.
L’objectiu primordial de l’e-CAP és recollir totes les dades que componen l’historial clínic del pacient. També resulta útil com a mecanisme de control dels ítems de prevalença de problemes de salut o malalties i de control epidemiològic de la població.
Aquest programa informàtic és un instrument de treball fonamental per al facultatiu. La dependència sobre l’aplicació i la seva rellevància en el diagnòstic i el tractament del pacient, fa necessari que el sistema es trobi en permanent fase d’avaluació i sotmès a processos de millora continua.
No obstant això, en el seu ús intensiu, els facultatius detecten deficiències que, revisió rere revisió, romanen sense resoldre’s. Per contra, s’implementen canvis que no reporten cap millora en l’organització del treball assistencial. Aquestes mancances dificulten allò que és més essencial: l’acte mèdic.
Les dificultats comencen en la pròpia connectivitat i en la lentitud operativa de l’e-CAP. La connectivitat al sistema i la connectivitat entre diferents àrees bàsiques de salut (ABS) de l’ICS -deficient o, a vegades, inexistent- entorpeix o impossibilita l’atenció de pacients desplaçats dels quals no es té accés al seu historial clínic. La connectivitat també és precària entre l’assistència primària i els hospitals de l’ICS, i gairebé sempre inexistent amb els centres de la xarxa concertada (XHUP). La lentitud operativa afecta especialment a l’accés als programes aliens (HC3, SIRE, etc.) i esdevé extrema quan l’operació requereix la descàrrega d’informes o d’imatges.
El disseny de l’e-CAP és poc amigable i el seu ús és poc intuïtiu. L’organització canviant dels continguts, com per exemple la ubicació de les icones, no permet la familiarització amb el programa. La informació es presenta de forma poc clara i la navegació resulta confusa i repetitiva. La codificació dels diagnòstics i intervencions terapèutiques és insuficient i molt limitada, de manera que no es poden registrar correctament en la història clínica del pacient.
Però el principal handicap és, sense cap mena de dubte, el conegut com a clicking. L’excés de clics de ratolí per interactuar amb l’aplicació i expedir una recepta o derivar un cas a l’especialista arriba fins a extrems ridículs (17 clics). A més, la inclusió de “visites virtuals” i “avisos” a l’agenda de l’e-CAP, que s’han de revisar i resoldre dins del mateix temps de consulta però sense que s’hagi fixat un temps específic de dedicació, afegeix més tràmits de gestió alhora que incrementa la pressió assistencial sobre el facultatiu (amb el pacient no present).
Totes aquestes anomalies provoquen una pèrdua de temps i una absorció de la concentració dels metges que s’hauria de dedicar de forma íntegra a l’atenció del pacient.
Després d’analitzar en profunditat el programa, els delegats d’atenció primària de Metges de Catalunya (MC) proposen un decàleg de millores organitzatives i funcionals que transformin l’e-CAP en una eina de treball eficient i facilitadora en el registre i control de l’assistència.
DECÀLEG DE MILLORES e-CAP
-
Fer un anàlisi heurístic i aplicar els principis bàsics de la usabilitat i l’accessibilitat.
-
Sistematitzar una forma de navegar reconeguda per qualsevol usuari.
-
Reduir cada mòdul a una única pantalla amb múltiples camps que substitueixi la divisió de pantalles en què s’estructuren els mòduls actuals (clicking) per agilitzar la introducció de dades i registres.
-
Optimitzar la pantalla central, aprofitant els espais perduts i incorporant informació bàsica sobre el pacient (referència de full de medicació, ILT, darrera analítica, proves complementàries, etc.).
-
Reestructurar el sistema de recopilació de diagnòstics amb registres més específics i concrets.
-
Evitar la informació supèrflua (limitar el temps dels diagnòstics aguts als llistats, diferenciar diagnòstics mèdics de diagnòstics d’infermeria, etc.).
-
Perfeccionar la relació entre el diagnòstic i el MEAP, evitant les pèrdues d’informació.
-
Simplificar el procés de prescripció: validació de receptes des del mateix espai de prescripció.
-
Preveure un temps de dedicació suficient en l’agenda de treball per a les visites virtuals i els avisos clínics dels pacients amb criteris de bona pràctica assistencial.
-
Informar puntualment i formar amb temps suficient els usuaris sobre les modificacions del programa, restringint les modificacions que aporten poques o nul·les millores.
Este decálogo está muy bien. Yo añadiría la necesidad de hacer diez minutos de descanso cada hora , tal como aconseja el Instituto Nacional de Seguridad e Higiene del Trabajo, para los trabajos con pantalla de ordenador, para evitar la fatiga visual y mental que conlleva este tipo de trabajo.
El ICS nos engañó cuando cambió OMI-AP por e-CAP. Según decían era para ahorrar pago de patentes; pero no sabemos cuanto cuesta e-CAP, ni las patentes que pagan a Microsoft. Internet Explorer está muy anticuado, y algunas páginas ya no cargan. Han intentado que se parezca; pero muchos años después e-CAP sigue siendo un caricatura de OMI. Lento, farragoso, con cambios constantes y mal explicados. Trabajamos para el sistema informático, cuando debería ser al revés. El último cambio del Full de Monitoratge por Inteligencia activa es un desastre.
Los días en los que no funciona el sistema informático me siento realmente MÉDICO: “no funcionan los ordenadores; qué es lo que le pasa? […] Déjeme ver. […] Tómese esto; el próximo día me recuerda lo que le he dado y me dice como le ha ido”. Así se hace de médico, una visita mirando al paciente a la CARA en vez de estar escondidos detrás de la pantallita haciendo “Clicks”.
Estic d’acord amb tot el que s’ha dit , només afegeixo el que suposa de farregós la inteligencia activa quan el bolcatge de les analitiques les hem de fer manuals els CAPS de la concertada .
els dels CAP de l’ICS també hi ha coses que hem de bolcar manualment,…
i a més algunes són coses que ens valoren a l’avaluació de la qualitat assistencial !!!
El clicking comporta una quantitat de temps entrant i sortint de pantalles, i quan el malalt
( molt sovint) explica 2-3-4 patologies es desesperant.
entrar analitiques manuals ara ha empitjorat el proces , farregos,
Treballem per el sistema informatic, amb detriment ( amb el temps asignat ) d’ anamnesi i exploracions. El sistema informatic te que estar al nostre servei , no a l’ inreves.
Crec que cal Optimitzar el temps que es disposa per fer l’ essencial.
esta clar que els que dissenyen aquests programanes NO ESTAN amb el malalt devant.
Això és el que passa quan es posen polítics al front de les coses: el metge treballa per “contentar el Sistema”, que gira en torn del pacient, quan és tot el sistema que hauria de girar entorn al metge, i el metge dedicar-se únicament a la tasca d’explorar, diagnosticar i tractar el pacient.
De acuerdo en muchas cosas.Lo que sí está en nuestra mano es que haya un tiempo explícito en la agenda para las visitas sin paciente,que realmente ocupan bastante tiempo
El meu ecap te un problema que he comunicat repetidament a informatica i no el soventen . De cop i volta el ratoli deixa de funcionar per a algunes fucions (per d’altres funciona correctament ) i he de treballar amb les fletxes d’amunt i avall, que es molt mes lent i incomode. Ningú es capaç de arreglar-ho i et demora les consultes, sense que aixo li importi a ningu.
A mi també em passa això. L’única solució que he trobat per arreglar el problema és tancar l’e-CAP i tornar-lo a obrir.
Estic d’acord amb les coses que heu dit que son farragoses, i que al no ser un programa prou intuitiu, els sistemes de formacio no han estat lo suficient bons, així ens trobem amb situacions fàcils de resoldre que ningú ens ha explicat o que algúb company descubreix per casualitat.
Però voldria afegir una idea nova a qui ha fet tots aquests anàlisis i propostes de millora:
Us heu plantejat que l’ecap no només l’utilitzeu metges? He llegit que en l’analisis també hi havia pediatres, no us descuideu les infermeres, les treballadores socials, les llevadores, els odontòlegs …? O no formem part dels equips i intervenim en les histories clíniques?
A vegades ens oblidem que l’e-cap és més una eina de gestió de l’activitat del professional per part de l’Administració que no pas una eina de gestió del pacient i les seves patologies. Evidentment algunes de les dites “millores” esdevenen “complexitats i clicks” que fan lent el procés assistencial. I no parlem de la confidencialitat, una assignatura pendent del sistema.
Doncs si heu d’introduir un diagnòstic per cadascuna de les entre 20 i 32 dents d’una persona el número de clics no baixa de 50 per pacient…. multiplicar per uns 25 pacients al dia dona més 1000 clics…. i si… em fa molt mal l’espatlla!!
totalment d’acord amb elq ue he exposat tots. Reivindico temps per mirar a la cara, per tocar, per explicar, per compartir,..per fer de metge. Ens estant convertin en peons per explotar unes dades, que no sempre son reals (diagnostics aproximats…) etc. etc etc. Amb la quantitat de colors que van apareixen, alertes, misstages… i sempre acompanyat d’una formació “excelent”. Es nota que hi ha un pilo de personatges que viuen d’aquest “cuento”.
L’E-cap és un treball excessiu pel metge especialista , no pots fer un copi del text historia clinica alhora de fer informes,no surt la data del dia que el fas i l’has de posar tu, per fer receptes has de clicar molts cops, per entrar a l’historia del pacient també, per mirar qualsevol proba triga.
Deixant apart que les cadires , les taules , les pantalles ordinador no estàn al’alçada del professional que hi treballa , crean malestars posturals i visuals
Em sap greu que s’hagi tornat tan precaria la funció del metge especialita a la primaria.
Les llistes de visites tothom les pot manipular i afegeixen coses imposibles de fer-les bé
Tot plegat el que ho fa no hi treballa, i el que treballa cada vegada treballa més i més malament i amb més risc de denuncies per part dels pacients.S’ha d’obligar a que cada metge tingui un temps per cada pacient i que aquest no es vulneri per ningú.
1.La visita virtual ocupa temps i com a tal ha de quedar reflectit en l’agenda. Ara sembla que no treballem prou temps…
2.- Molt d’acord amb el clicking, sobretot en la pantalla de prescripció.
3.- La intel·ligència activa, de moment poc intel·ligent. No detecta ECG fets, malalts amb cardiopatia isquèmica et recomana retirar estatines….
1- L Ecap esta per controlar la nostra feina i no per controlar nosaltres al pacient
2- Si no apuntes tot inclos les xorrades despres resulta que es que no has treballat
3- l’Avaluacio s hauria de fer dels informàtics abans que dels treballadors
4- Els obstacles a la prescripcio tenen nomes un fí, receptar mes barat, pitjor i menys, no tenen en compte que potser els medicaments serveixen per curar, aixo de la “optimitzacio” es un cuento amb aspectos purament económics, oblidant la salut
5- La inteligencia artificial nomes funciona quan hi ha de natural en el seu disseny
6- Han transformat l’ECAP en una eina Stalinista de control, i crec que l ICS ha de fer un control de la nostra feina, però no d aquesta manera
-Convindria que ens deixessin opinar i a més intervenir en el disseny d’un programa informàtic per ajudar-nos en la nostra tasca assistencial diària, que respectés la importància de la història clínica, que no l’anul · lés.
-En el disseny de les fulles de la intel · ligència activa, una dada hauria de bolcar-AUTOMÀTICAMENT en altres apartats, si cal, com està dissenyada qualsevol senzilla fulla de càlcul.
-Un ADSL apropiat, àgil, sense interrupcions, perquè el temps que necessitem sigui estrictament assistencial, que és la nostra feina.
El darrer vídeo “explicatiu” sobre els pacients de risc i la manera de gestionar-los és delirant; no havia vist mai res que s’apartés tant dels principis fundacionals del que fou una especialitat anomenada MFiC.
Us felicito per l’esforç racionalitzador de la vostra feina però, del meu punt de vista, seguir treballant com a metge de capçalera i utilitzar l’e-CAP han arribat a ser tasques excloents: o una cosa o l’altra.
Heu pensat en recollir signatures?
Retroenllaç: L’atenció a la cronicitat i els límits morals de l’estalvi | Sindicat al dia