Dia Mundial de l’Atenció Primària 2018

Tribuna


Óscar Pablos

Aquest dijous 12 abril se celebra el Dia Mundial de l’Atenció Primària. El més previsible (i amb raó) seria abundar en el desastre en què es troba sumida l’AP catalana. La sobrecàrrega assistencial, les esperes, la manca de personal, les condicions de treball dels professionals, la precarietat contractual, els problemes de gestió de les urgències… Tot això és cert, però també ho és que es comencen (només comencen) a albirar alguns aspectes positius. ¿N’hi ha? Creiem que sí. Des de l’àmbit de la representació sindical es perceben “brots verds” pel que fa a la receptivitat d’algunes gerències territorials vers als problemes del primer nivell assistencial.

Es tracta de problemes que, de forma objectiva, Metges de Catalunya (MC) porta anys denunciant. L’errònia implantació d’un model quantitatiu a l’AP, sense límits en el nombre de visites ni a la cartera de serveis -basat en una accessibilitat irreal confosa amb la complaença de l’usuari- que ha generat una innecessària dependència del sistema. La preocupació per la conciliació dels professionals, superant la rigidesa d’uns torns exclusius de matí i tarda.

Una retribució, per descomptat, que compensi els torns de treball doblats per atendre la sobredemanda. Que la prescripció farmacològica d’un facultatiu d’un altre nivell assistencial no penalitzi al metge de família ni al pediatre. Que el model d’atenció continuada (guàrdies) tingui en compte els requisits de formació, les condicions de treball i la planificació de la plantilla.

Retornar a un sistema de direcció horitzontal en què els comandaments també fan assistència, en igualtat de condicions que la resta professionals. El reconeixement de la infradotació de facultatius i la necessitat de prioritzar a aquest estament en les oposicions i en les contractacions, generant estabilitat mitjançant l’aplantillament del personal eventual.

Tots aquests punts han estat contemplats en la Instrucció 1/2018, signada per la Gerència Territorial de Metropolitana Nord i per la directora gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS). No és una declaració d’intencions, ni un acord per crear comissions o grups de treball les conclusions dels quals rarament es materialitzen en decisions. Són 20 punts amb un temps definit per a la seva implantació i amb l’obligació de complir-los.

Aquest mateix model, amb les necessàries adaptacions a les particularitats de cada territori, s’hauria de fer extensiu a tota l’assistència primària de Catalunya. És un primer pas, que no l’únic, per recuperar l’AP que pacients i facultatius volem i ens mereixem. Un sistema pioner, qualitatiu i líder perquè esdevingui allò que tantes vegades s’ha preconitzat: l’eix central de l’atenció sanitària.

Óscar Pablos, secretari del sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC)

19-M, Dia Mundial de la Metgessa de Família

Tribuna d’opinió


Núria Relaño

Per setè any des de la instauració del 19 de maig com el Dia Mundial del Metge de Família, promogut per la World Organization of Family Doctors (WONCA), facultatius d’arreu del món commemoren aquesta jornada reivindicativa. No obstant això, el que hauria de ser un dia d’orgull professional es pot convertir en una jornada de denúncia i escepticisme.

El primer que cal dir, sense entrar en debats estèrils sobre l’ús del llenguatge no sexista en l’àmbit de la sanitat, és que, amb les dades de la plantilla de facultatius d’atenció primària de Catalunya, seria més ajustat a la realitat celebrar el Dia de la Metgessa de Família.

El metge de família de present i de futur és una dona, amb una excel·lent formació i, si no hi ha un canvi profund en les polítiques sanitàries, amb una més que probable precarietat. Una triple precarietat.

Precarietat laboral. Contractes mensuals i inclús setmanals, sense possibilitat d’estabilitzar el lloc de treball. Prestant serveis en diferents centres de manera simultània i amb una perspectiva gairebé inexistent d’incorporació al sistema de salut per la via de les ofertes d’ocupació pública.

Precarietat en la conciliació de la vida personal i laboral. L’embaràs es considera inapropiat, especialment en l’etapa de residència, que coincideix amb el període major fertilitat femenina. Quantes dones s’han sentit coaccionades per no quedar-se embarassades mentre són residents? Quantes metgesses de família han perdut la feina quan s’han quedat embarassades tenint un contracte temporal? Quantes  professionals són descartades per a determinades places per ser dones en edat fèrtil? Quantes metgesses han de renunciar a ajustar la seva activitat laboral per tenir cura dels seus fills si volen optar a places de responsabilitat? Quantes de les nostres companyes amb reduccions de jornada acaben fent la mateixa feina amb menys hores i menys sou? Quantes d’elles se senten assenyalades per gaudir d’uns drets socialment consolidats? Per fortuna, gràcies a les gestions de Metges de Catalunya (MC) estem molt a prop d’aconseguir que els centres d’atenció primària tornin a tancar a les 20 hores. Aquesta és una mesura clau per avançar cap a la conciliació i per apropar-nos als horaris europeus.

Precarietat econòmica. Nòmines mileuristes sense la possibilitat d’accedir a complements retributius (exclusius per al personal fix) que avoquen als professionals a la realització de maratonianes jornades de guàrdia per assolir un sou que encara queda lluny de la dignitat i del reconeixement de l’esforç realitzat i de la responsabilitat assumida.

Així doncs, siguem prudents a l’hora de commemorar una especialitat mèdica que any rere any perd atractiu en l’elecció de places MIR, perd prestigi social, perd retribucions i perd el plaer de ser exercida. i siguem ferms a l’hora de reclamar els nostres drets i d’exigir la millora de les nostres condicions salarials, laborals i professionals.

Núria Relaño, secretària del sector Primària XHUP de Metges de Catalunya (MC)

Zero euros

Tribuna d’opinió


Oscar Pablos

Aquesta és una intrahistòria d’una mesa de negociació de representants sindicals d’una gran, molt gran, empresa pública: l’Institut Català de la Salut (ICS).

El Pla Integral d’Urgències a Catalunya (PIUC), presentat el passat 23 de desembre, preveia per a la campanya d’hivern 2016-2017 un augment d’un milió d’euros respecte al PIUC anterior. En total, 16 milions d’euros que es repartien de la següent manera: 14 milions per als hospitals d’aguts i 2 milions per als centres sociosanitaris. I per a l’atenció primària? Doncs, segons el PIUC, es duien a terme les següents actuacions:

Amb quin pressupost? NS/NC.

Els representants de Metges de Catalunya (MC), en la mesa de negociació celebrada el dia 27 de gener, ho vam demanar. De la mateixa manera que el director assistencial d’hospitals ICS va disseccionar el pla per als centres hospitalaris -amb dades segregades per hospital i tipologia de pacient, i amb una descripció precisa de la destinació dels 14 milions assignats pel PIUC- esperàvem una explicació equivalent de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS. Però no hem tingut sort: no hi ha hagut presentació, ni tan sols una trista fotocopia. Tampoc la presència física de la directora assistencial per donar les explicacions oportunes. Només una comunicació verbal de la Direcció de Recursos Humans: “El pressupost destinat a l’atenció primària respecte al total del PIUC és de zero euros”.

Zero. No un, ni mil, ni deu mil euros, que no arreglen res però permeten sortir a la foto. Zero. Cero patatero.

Davant d’això, ens queda la perplexitat i algunes preguntes que no haurien de quedar en l’aire.

1) Les campanyes de publicitat en mitjans de comunicació i xarxes socials en què s’instava a la població a adreçar-se en primera instància als CAP i als CUAP (#fesservirelCAP) quin cost han tingut? Zero euros? Per què deien que els centres d’atenció primària es reforçaven si no era veritat?

2) No hagués estat més honest dir “vagin, vagin als CAP però sàpiguen que els hem dotat amb zero euros”? Vagin, però sàpiguen que no trobaran suplents ni personal de reforç. Vagin, però sàpiguen que novament serà el sobreesforç i la professionalitat del personal sanitari el que permetrà que el sistema no es col·lapsi.

3) Quin paper té en aquesta auca la figura de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS? Ha lluitat per aconseguir una dotació econòmica específica per als seus equips? Ja li sembla bé que es facin campanyes promovent l’ús de la primària durant les epidèmies infeccioses de l’hivern sense preveure’n més recursos? Ja li sembla bé incrementar encara més la sobrecàrrega dels professionals?

4) Com espera l’ICS, el CatSalut i el Departament de Salut que reaccionin aquests professionals quan veuen que els seus esforços durant l’època de més pressió assistencial de l’any mereixen un reconeixement de zero euros?

Però segurament les preguntes més importants ens les hem de formular els mateixos professionals:

Hem d’acceptar-ho? Pot continuar el maltractament institucional de l’AP? Som capaços de reaccionar i exigir col·lectivament solucions? Perquè si no ho som, segurament tenim el zero ben merescut.

Fi de la intrahistòria.

Óscar Pablos, secretari del sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC)