Minoritaris però responsables i lleials als treballadors

Tribuna d’opinió


Jordi Cruz

           Jordi Cruz

Les organitzacions CCOO i UGT han fet públic un comunicat en què s’autoproclamen salvadors de la sanitat concertada i critiquen la resta de formacions sindicals a les que menyspreen per ser “corporatives” i per no tenir representació perquè “ningú els vota”. Aquest és el to respectuós del comunicat, una bona mostra del tarannà prepotent de qui ho signa.

Diuen que no és el seu estil respondre als “atacs, acusacions i insídies”, però un mes enrere la secretaria general de la Federació de sanitat de CCOO a Catalunya, Carme Navarro, va arremetre públicament contra la revista cafèambllet per fer-se ressò de la carta d’uns delegats de CCOO que qüestionaven el posicionament d’aquell sindicat arran de l’acceptació de la proposta de conveni presentada per la mediació de la Generalitat. Aquest sí que és un bon estil, el Navarro Style.

Ens acusen de defendre els privilegis d’una petita part dels treballadors. Un recordatori: el 99% dels metges amb afiliació sindical ho són de Metges de Catalunya. Numèricament serem pocs, però hi som tots.

Aquests sindicats minoritaris als quals amb un encomiable esperit democràtic menyspreen, portem molts anys treballant en favor dels professionals de la sanitat concertada. En minoria, però amb coherència i perseverança, hem aconseguit que no s’acordessin per conveni les retallades fins en tres ocasions durant les trobades de la mesa de negociació. Hem estat els Pep Consciències (Pepito Grillo) del procés. Perquè, expliquem-ho tot, tant UGT com CCOO han estat disposades a signar un conveni de retallades tres vegades, la darrera, la proposta de la mediació que els treballadors van rebutjar massivament en referèndum.

Gràcies al treball i a l’esforç d’aquests ‘sindicats petits i minoritaris’ (potser ara ja no ho som tant), que hem sabut transmetre als treballadors la realitat de la situació fugint de l’estratègia de la por esperonada pels ‘grans sindicats’ i per les patronals, el resultat ha estat el que ha estat.

Un cop hem perdut la ultraactivitat del conveni, en cada centre on es planteja la modificació substancial de les condicions de treball, estem presentant una proposta alternativa en què es contempla la pròrroga de les condicions laborals del conveni i dels pactes propis de cada centre. A més, instem les empreses a no abonar la quota patronal i a aprimar l’estructura directiva i de comandament per assolir l’estalvi que persegueixen. La pregunta per a CCOO i UGT és: donareu suport a aquest plantejament?

En el comunicat se cita l’Hospital de Mataró i la suposada signatura de retallades per part de MC i CATAC. Em permetreu que ho expliqui ja que sóc membre del seu comitè d’empresa. El comitè està format per 16 membres de CATAC, 6 de MC i 1 de CCOO. Les retallades aplicades unilateralment per l’empresa (rebaixa salarial del 5% i supressió de la paga de Nadal) estan denunciades als tribunals. Les DPO no s’han regalat, s’han cedit amb un pacte de recuperació (les de 2011 ja s’han recuperat). No s’ha congelat la carrera professional ni el premi de fidelització. Les condicions de la incapacitat laboral (IT) són les mateixes que les de la funció pública, en tots els supòsits. Tenim cinc dies més de vacances. L’edat d’exoneració de les guàrdies i el nombre d’hores obligatòries de jornada complementària són les més baixes de tots els centres. I hem ajornat fins després de l’estiu la negociació per a la signatura d’un possible pacte d’empresa, prorrogant fins aleshores el conveni i els pactes establerts. Potser no ho fem tan malament. Potser la presència majoritària dels ‘sindicats petits, corporatius, que no vota ningú’, en detriment dels sindicats de sempre, ha contribuït a que això sigui possible.

Un cop dit això, que #alguhohaviadedir, la picabaralla entre sindicats aporta poc i no és gens constructiva. Els treballadors de la sanitat concertada ja s’han expressat i ho han fet de forma clara contra l’assumpció de més retallades. El que hem de fer tots els seus representants és escoltar-los i aportar solucions.

Hi ha dues coses clares:

1-    Els sindicats no som l’enemic.

2-    La solució definitiva es troba en el camp de la política.

I si quelcom ens pica, ens rasquem i prou.

Jordi Cruz és metge cirurgià d’urgències de l’Hospital de Mataró i president del sector Hospitals XHUP de Metges de Catalunya.          

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s