El Cercle de Salut o la salut encerclada

Tribuna d’opinió


img_7329

Jordi Cruz

El passat 24 de gener es va constituir el Cercle de Salut, una nova institució que neix amb l’objectiu de posar en valor les virtuts i fortaleses del model sanitari català. En el manifest constitutiu, que es pot consultar al web de l’associació, els seus integrants defensen que s’ha de preservar i consolidar el model actual, de caràcter públic i de cobertura universal. A més, es mostren partidaris que el sistema compti amb “organitzacions flexibles, orientades a aconseguir bons resultats de salut i de qualitat de vida, amb capacitat per portar a terme polítiques de recursos humans que fomentin    el reconeixement, la meritocràcia i el professionalisme, que promogui la qualitat de l’ocupació i la retenció del talent, i possibilitin una gestió eficient dels recursos amb agilitat per competir en recerca i innovació en un entorn cada dia més dinàmic i competitiu”. Així es presenten.

En el camp de la geometria, el cercle és una figura plana i tancada. Diferents actors politicoeconòmics han utilitzat la imatge de l’esfera per donar nom a entitats i institucions que, bàsicament, vetllen pels interessos (també politicoeconòmics) dels seus propis membres. Així, trobem el Cercle d’Economia, el Círculo Ecuestre, el Cercle Català de Negocis, el Cercle del Liceu, etc. Els cercles, però, són representacions d’espais tancats. Nuclis durs. Pinyols. En els nostres dies, la figura geomètrica més escaient és el poliedre, amb moltes cares, angles, arestes i sempre obert a incorporar nous elements. És cert, però, que el “Poliedre de Salut”, com a nom, és poc glamurós.

Al nucli del Cercle de Salut hi ha les persones que han governat, dirigit, gestionat i influenciat la sanitat catalana en els últims 30 anys. Exactament les mateixes. Per tant, no és oportú parlar de nova associació sinó de restyling. Els integrants d’aquest nucli s’han envoltat d’excel·lents professionals mèdics, per lluir les medalles del rigor i el coneixement, i també d’ex-càrrecs polítics entusiasmats per la possibilitat de tornar a remenar les cireres.

Els membres d’aquest nucli no es poden presentar ara com a observadors del sistema perquè han estat, i en gran part encara ho són, els seus principals responsables. Així doncs, són responsables d’un model més opac que transparent, que durant molts anys ha propiciat l’aparició de pràctiques irregulars i que sembla més preocupat per la creació i l’ocupació de cadires que per l’excel·lència. Es tracta del mateix nucli que ha negat una i altra vegada la millora de les condicions laborals, professionals i retributives dels metges, fins i tot en època de bonança econòmica, i que propugna ara, com a solució de futur per a la “modernització i defensa del model sanitari català”, la participació i el debat amb els professionals .

Quan els facultatius sentim parlar d’organitzacions flexibles i gestions eficients ens posem en guàrdia perquè som molt conscients del significat d’aquests conceptes de manual d’escola de negocis.

En definitiva, el Cercle de Salut neix com una reacció davant el temor (difícilment real) d’un canvi d’escenari que comporti la pèrdua del control del model per part dels que l’han tingut fins ara. No és casualitat que aquesta associació es constitueixi quan el Departament de Salut, amb el conseller Antoni Comín al capdavant, decideix expulsar del sistema les entitats sanitàries privades amb ànim de lucre i quan pren decisions polítiques sobre la gestió dels consorcis i els centres concertats.

Els cercles s’han acabat. La sanitat catalana necessita renovar-se i dotar-se d’estructures i organitzacions obertes, plurals i transversals que deixin els interessos econòmics, polítics i corporatius al marge i situïn en el centre del debat el benestar i la salut dels ciutadans i ciutadanes del país.

Jordi Cruz, president de Metges de Catalunya (MC)

2 pensaments sobre “El Cercle de Salut o la salut encerclada

  1. Excel·lent article. Felicito a l’autor. Poden crear el lobby que vulguin, però que no ho venguin com una cosa tècnica i científica perquè tots sabem qui són i quins interessos persegueixen.

  2. Em sembla un article molt coherent i ben argumentat, exposat per un gran lluitador i coneixedor de la sanitat del nostre país. La greu dissociació entre la realitat vista desde baix i les actuacions (o no actuacions) fetes desde dalt, es la causa del gran malestar/crisi en el sector. Aquesta situació precisa ser abordada de forma urgent, tenim al davant grans reptes sanitaris i el sistema s’ha d’adaptar de forma agil i disruptiva. Tots els que estirem del carro, hem de poder-lo encaminar, i ja estem bastant cansats d’estirar pel pedregal.
    Totalment d’acord amb la darrera frase de l’article: “La sanitat catalana necessita renovar-se i dotar-se d’estructures i organitzacions obertes, plurals i transversals que deixin els interessos econòmics, polítics i corporatius al marge i situïn en el centre del debat el benestar i la salut dels ciutadans i ciutadanes del país.”
    Quin poliedre ens permetrà reorientar la ranquejant Sanitat Catalana? Les iniciatives participatives centrades en l’objectiu de renovació i qualitat de la nostra sanitat son urgents. El nucli ha de ser tècnic, les propostes clares i fonamentades, amb recolzament de la població i desafiament polític: els vots han de recolzar les propostes.

    Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s