Tribuna

Xavier Lleonart

El passat dia 18 d’octubre de 2024 es va publicar al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) la resposta per escrit (veure pdf al peu de l’article) de la consellera de Salut, Olga Pané, a una pregunta formulada pel Grup Parlamentari Comuns que feia referència als drets de les metgesses embarassades, en especial pel que fa a la realització de jornades d’atenció continuades (guàrdies) arran de la petició presentada per Metges de Catalunya (MC) davant la Inspecció de Treball per demanar que es reconegués el dret d’aquestes professionals a deixar de fer guàrdies pel seu estat d’embaràs, i que això no representés una minva econòmica a la seva nòmina, atès que podria comportar una discriminació per raó de gènere.

En la seva resposta escrita, la consellera Pané diu: “Una guàrdia no és un torn més de treball, sinó que és un punt d’assistència especialitzada que s’activa únicament en funció d’una necessitat urgent i no planificada, però que cal garantir per atendre la població davant una situació greu o urgent”. I afegeix: “Cal destacar l’existència de zones de descans, habilitades a cada centre sanitari on s’hi fan guàrdies, per tal que els professionals puguin dormir unes hores o descansar les estones que no hi ha activació de la guàrdia”.

Tinc la sensació que la consellera fa molts anys que no ha fet una guàrdia, o ni tan sols ha trepitjat un Servei d’Urgències. Per aquest motiu, li aclariré una sèrie de conceptes.

En primer lloc, i pel que fa a l’existència de zones de descans, és cert que majoritàriament hi són (tot i que no a tot arreu), però això en cap cas es deu a que les gerències/gestors/polítics siguin especialment sensibles o agraïts per la feina feta, sinó que la llei obliga a l’existència d’aquests espais on treballen persones que fan jornades de presència física superiors a les 12 hores. Per tant, no cal destacar res. Hi estan obligats. Una altra cosa és que les persones que fan guàrdies en puguin fer ús, la qual cosa són figues d’un altre paner.

Pel que fa al seu concepte de guàrdia, tinc la sensació que la consellera ha confós el que hauria (o voldria) que fos, amb el que realment és. Quan es va concebre l’atenció continuada als serveis d’Urgències hospitalàries, ja fa bastants anys, el concepte havia de ser exactament el que descriu Pané: persones especialitzades en diferents branques que es trobaven presencialment a una instal·lació (habitualment hospitalària) per si es produïen quadres emergents del seu àmbit d’especialització que requerissin una actuació immediata per evitar mals majors o fins i tot la mort del pacient.

Tenint en compte que d’aquests quadres no són molt habituals, la guàrdia s’establia com una expectativa de feina i no com un torn de treball. Per aquest motiu, sovint la guàrdia es feia com una jornada complementària a la jornada ordinària dels professionals i aquests acostumaven a no tenir descans després d’una jornada d’aquest tipus perquè s’entenia que podien descansar al llarg de la mateixa guàrdia.

Aquest sistema va funcionar així durant molts anys, fins als anys 80 aproximadament. Amb el traspàs de l’atenció pública de salut a la Generalitat de Catalunya i la creació de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) de Catalunya, l’atenció als serveis d’Urgències es va popularitzar. Acudir a Urgències va deixar de tenir l’etiqueta d’atenció en quadres d’extrema gravetat o de risc vital i la població va començar a utilitzar aquests serveis per trobar sortida a problemes de salut que els circuits programats (no urgents) del sistema no aconseguien solucionar.

Aquesta forma de fer va ser fomentada per les elits polítiques d’aquell temps, promocionant una sort de “supermercats 24/7 de la salut” en els quals la gent podia trobar sortida als seus problemes en qualsevol moment. Així, comencem a trobar persones que van a Urgències quan acaben de treballar perquè l’horari d’atenció del seu metge d’atenció primària coincideix amb la seva jornada de treball. En aquell temps també es produeix la reforma de l’atenció primària, que va fer que, amb una major accessibilitat, es pogués absorbir bona part de la creixent demanda poblacional.

I ens plantem, fa quatre o cinc anys, amb una situació que empitjora lenta però progressivament. Per una banda, un increment poblacional molt destacat, sense que els recursos sanitaris hagin crescut de manera proporcional. Per l’altra, una demanda d’atenció sanitària que també comença a créixer de manera exponencial.

Tot això es desestructura amb la crisi de la COVID-19, en què es produeix una situació sanitària sense precedents en la medicina moderna que posa contra les cordes tot el sistema sanitari. Això, afegit a la crisi de demografia mèdica, deixa el sistema com el tenim ara: en risc real de col·lapse.

I les guàrdies? Doncs les guàrdies actuals no tenen res a veure amb el model dels anys 60. Les urgències hospitalàries (i de primària) actuals en cap cas treballen amb “expectativa de feina”, sinó que, en la major part dels casos, treballen “a preu fet”. Un professional mèdic pot arribar a veure 30, 40 o 50 casos de tota mena de complexitat en una jornada i portar alhora 8 o 10 pacients. Per tant, en aquestes jornades maratonianes de feina sovint no es pot descansar i, en cap cas, “s’activen únicament en funció d’una necessitat urgent”, sinó que sovint mai no es poden desactivar. D’aquí neix la necessitat de descansar obligatòriament després d’una guàrdia i provoca que  la fórmula de les guàrdies de 24 hores sigui cada vegada més qüestionada.

És cert que a determinats centres i en determinades superespecialitats (aquelles que no veuen pacients a la porta d’Urgències) la situació pot ser menys dramàtica, però, per aquests casos els gestors han creat les anomenades guàrdies de crida o localització, no fos cas que paguem de més a algun metge que realment pugui ser “activat”, com diu la consellera.

I és en aquest context en què demanem que el fet d’estar embarassada no sigui un hàndicap que penalitzi la persona gestant amb una discriminació salarial per deixar de fer jornades de 24 hores amb aquest nivell d’exigència. Ens trobem davant d’una discriminació per raó de gènere de manual que les administracions contribueixen (i la resposta de la consellera és bona prova) a institucionalitzar.

Xavier Lleonart
Secretari general de Metges de Catalunya (MC)

Resposta per escrit de la consellera de Salut, Olga Pané, sobre els drets de les metgesses embarassades