Dia Mundial de l’Atenció Primària 2018

Tribuna


Óscar Pablos

Aquest dijous 12 abril se celebra el Dia Mundial de l’Atenció Primària. El més previsible (i amb raó) seria abundar en el desastre en què es troba sumida l’AP catalana. La sobrecàrrega assistencial, les esperes, la manca de personal, les condicions de treball dels professionals, la precarietat contractual, els problemes de gestió de les urgències… Tot això és cert, però també ho és que es comencen (només comencen) a albirar alguns aspectes positius. ¿N’hi ha? Creiem que sí. Des de l’àmbit de la representació sindical es perceben “brots verds” pel que fa a la receptivitat d’algunes gerències territorials vers als problemes del primer nivell assistencial.

Es tracta de problemes que, de forma objectiva, Metges de Catalunya (MC) porta anys denunciant. L’errònia implantació d’un model quantitatiu a l’AP, sense límits en el nombre de visites ni a la cartera de serveis -basat en una accessibilitat irreal confosa amb la complaença de l’usuari- que ha generat una innecessària dependència del sistema. La preocupació per la conciliació dels professionals, superant la rigidesa d’uns torns exclusius de matí i tarda.

Una retribució, per descomptat, que compensi els torns de treball doblats per atendre la sobredemanda. Que la prescripció farmacològica d’un facultatiu d’un altre nivell assistencial no penalitzi al metge de família ni al pediatre. Que el model d’atenció continuada (guàrdies) tingui en compte els requisits de formació, les condicions de treball i la planificació de la plantilla.

Retornar a un sistema de direcció horitzontal en què els comandaments també fan assistència, en igualtat de condicions que la resta professionals. El reconeixement de la infradotació de facultatius i la necessitat de prioritzar a aquest estament en les oposicions i en les contractacions, generant estabilitat mitjançant l’aplantillament del personal eventual.

Tots aquests punts han estat contemplats en la Instrucció 1/2018, signada per la Gerència Territorial de Metropolitana Nord i per la directora gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS). No és una declaració d’intencions, ni un acord per crear comissions o grups de treball les conclusions dels quals rarament es materialitzen en decisions. Són 20 punts amb un temps definit per a la seva implantació i amb l’obligació de complir-los.

Aquest mateix model, amb les necessàries adaptacions a les particularitats de cada territori, s’hauria de fer extensiu a tota l’assistència primària de Catalunya. És un primer pas, que no l’únic, per recuperar l’AP que pacients i facultatius volem i ens mereixem. Un sistema pioner, qualitatiu i líder perquè esdevingui allò que tantes vegades s’ha preconitzat: l’eix central de l’atenció sanitària.

Óscar Pablos, secretari del sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC)

Una decisió insòlita i desconcertant del TSJC

Tribuna d’opinió


Pep Puey

Pep Puey

Uns 900 metges que exerceixen la seva professió en centres sanitaris de la xarxa concertada (XHUP) es poden veure afectats per una sentència sorprenent i incomprensible de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (MC). L’assessoria jurídica de Metges de Catalunya (MC) ja ha interposat un recurs al Tribunal Suprem contra aquesta decisió, però, més enllà del joc dels tribunals, anem a l’arrel de la qüestió.

Els facultatius de la sanitat concertada porten 13 anys litigant perquè sigui reconegut el seu dret a percebre una remuneració per les hores de guàrdia de presència física que com a mínim s’iguali al preu de l’hora de jornada ordinària.

En una primera fase de la reclamació, dels anys 2000 a 2006, el Tribunal Suprem va donar la raó als metges amb sentències favorables a l’abonament de les hores de guàrdia al preu de l’hora ordinària.

Aquest gran èxit judicial, propiciat per MC i el seu gabinet jurídic, va trobar resposta per part de les patronals en el VIIè conveni col·lectiu de la XHUP, signat al maig de 2006. Veient que els tribunals es posicionaven de forma clara del costat dels facultatius, les patronals van blindar el preu de l’hora guàrdia de presència física situant-lo per sota de l’hora ordinària, amb la inclusió de diferents articles al nou conveni signat.

Aquesta actuació va provocar que, el mateix any 2006, MC iniciés un nou procés judicial per reclamar l’aplicació d’allò que el Tribunal Suprem ja havia sentenciat: l’import de l’hora de guàrdia no pot ser inferior al de l’ordinària, calculat amb la suma del sou base, el plus de conveni i la carrera professional, dividit entre la jornada anual (actualment situada en 1.688 hores). A la demanda, el sindicat hi va afegir la percepció de les diferències calculades des de l’any 2005.

Ara, després de set anys de litigi, després que una vintena de jutges de primera instància dictessin una quarantena de sentències favorables, després que  alguns centres sanitaris reconeguessin el deute i fins i tot pactessin el nou preu de l’hora de guàrdia, després que sis magistrats del TSJC desestimessin dos recursos interposats per les patronals, el passat 24 de març un nou dictamen d’aquest mateix tribunal ha reinterpretat el sentit de la reclamació.

Davant un recurs de la Corporació Sanitària Parc Taulí, el TSJC manté que l’hora de guàrdia s’ha d’abonar a un preu que com a mínim iguali al de l’hora ordinària, però obliga a restar de les quantitats reclamades el complement d’atenció continuada que perceben aquells facultatius que realitzen una jornada complementària igual o superior al 75 % de la màxima jornada exigible, així com les hores de lliurança posteriors a una guàrdia de presència.

És incomprensible que el tribunal tingui en compte un concepte (complement d’atenció continuada) que ni el mateix sindicat inclou en el càlcul de l’import de l’hora ordinària i que només perceben els facultatius que superen un nombre determinat d’hores anuals de guàrdia. Que la sentència resti aquest complement sobre les quantitats reclamades sense que MC l’hagi inclòs en la valoració del preu d’hora ordinària que es fixa com a barem de pagament, és una interpretació inusual i certament creativa per part dels magistrats.

D’altra banda, les hores de lliurança posteriors a una guàrdia en cap moment havien estat objecte de debat. Voler barrejar-ho ara és una estratègia de joc brut per part de les patronals sanitàries que intenten, a la desesperada, que els metges no se surtin amb la seva.

MC mantindrà les espases en alt i no retrocedirà ni un pas en la reclamació, arribant fins a l’última instància, amb l’últim recurs possible, perquè es compleixi allò que és legítim i que la justícia ha certificat en reiterades ocasions.

Pep Puey és cirurgià de l’Hospital de Terrassa i secretari de coordinació jurídica de Metges de Catalunya.