Una informació publicada la setmana passada per El País ha reactivat la polèmica sobre l’oficialment conegut com a ‘projecte de reformulació de l’Institut Català de la Salut’. La notícia publicada pel diari detallava els plans de Salut per crear 20 consorcis que agruparan per territoris els hospitals i centres d’atenció primària de l’ICS (sols o associats a centres d’altres proveïdors, amb acords estratègics subscrits). Segons la informació periodística, el primer d’aquests consorcis serà el que inclourà l’Hospital Arnau de Vilanova, l’Hospital de Santa Maria de Lleida i l’hospital comarcal de Tremp, a més de dotze consultoris locals.

El País explicava que la Generalitat havia escollit la figura jurídica dels consorcis (subjectes al dret privat) perquè és la millor formula per potenciar l’eficàcia de gestió. Tot i així, el diari relacionava la constitució de consorcis amb els casos Crespo i Bagó, suposats escàndols que afecten a la sanitat pública, i qüestionava la “falta de transparència i la submissió als interessos i pressions polítiques” que sovint presenten aquest tipus d’empreses. El diari també informava del cost de l’informe preparatiu del projecte encarregat per l’ICS a la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC). La factura per aquests serveis d’assessorament jurídic és de 20.328 euros.

L’ICS va reaccionar difonent un comunicat en què desmentia que les noves filials de la institució prendrien forma de consorci. “La Direcció proposa que  les noves filials siguin entitats de dret públic de l’ICS. Aquesta és la  fórmula jurídica  escollida –no pas el consorci-, que és la mateixa que estableix la Llei del 2007 per al propi ICS”. La resposta a la notícia també assegurava que la contractació de serveis de consultoria només es dóna “en aquells casos on l’especificitat del tema tractat requereix un assessorament altament especialitzat”. I el cas de reformulació de l’ICS ho requeria “donada la complexitat jurídica del projecte”.

Transparència
El cert és que regna una gran confusió en tot el que fa referència al procés de fragmentació de l’ICS. I cada cop que es coneixen noves dades del projecte es genera més polseguera. Els dubtes sobre els verdaders objectius de Salut –més enllà dels recurrents conceptes d’eficàcia i eficiència, mai prou demostrats- no es dissipen i les reclamacions de transparència arriben des de tot arreu.

Metges de Catalunya (MC) ha expressat en diverses ocasions la seva desconfiança pel procés de fragmentació de l’empresa. El sindicat es pregunta quines són les autèntiques motivacions que hi ha darrera el desmembrament de l’ICS si els indicadors dels últims informes de la Central de Resultats del CatSalut són extraordinàriament positius, tant a nivell hospitalari com a nivell de primària, segons les pròpies conclusions del Departament de Salut.

De la mateixa manera, MC critica les polítiques aparentment contradictòries que està emprenent el Govern respecte al Pla de Salut 2011-2015. Així, mesures com el projecte de reformulació de l’ICS o la privatització del CAP de l’Escala, van en la direcció contrària de la integració assistencial entre l’atenció primària, hospitalària i sociosanitària en un mateixa demarcació territorial, i trenca el contínuum assistencial dels pacients que postula el propi Pla de Salut.

El sindicat critica l’aplicació simultània de polítiques contradictòries i no troba cap argument tècnic o clínic, econòmic o assistencial, que justifiqui la partició de l’ICS i sospita que el desmembrament de l’empresa més gran de Catalunya, que dóna treball a 40.000 persones, persegueix un únic objectiu: fraccionar l’ICS en diverses empreses i dotar-les de personalitat jurídica pròpia per facilitar-ne la seva venda posterior.