Nova polèmica per la figura jurídica de les futures empreses de l’ICS

ics_paísUna informació publicada la setmana passada per El País ha reactivat la polèmica sobre l’oficialment conegut com a ‘projecte de reformulació de l’Institut Català de la Salut’. La notícia publicada pel diari detallava els plans de Salut per crear 20 consorcis que agruparan per territoris els hospitals i centres d’atenció primària de l’ICS (sols o associats a centres d’altres proveïdors, amb acords estratègics subscrits). Segons la informació periodística, el primer d’aquests consorcis serà el que inclourà l’Hospital Arnau de Vilanova, l’Hospital de Santa Maria de Lleida i l’hospital comarcal de Tremp, a més de dotze consultoris locals.

El País explicava que la Generalitat havia escollit la figura jurídica dels consorcis (subjectes al dret privat) perquè és la millor formula per potenciar l’eficàcia de gestió. Tot i així, el diari relacionava la constitució de consorcis amb els casos Crespo i Bagó, suposats escàndols que afecten a la sanitat pública, i qüestionava la “falta de transparència i la submissió als interessos i pressions polítiques” que sovint presenten aquest tipus d’empreses. El diari també informava del cost de l’informe preparatiu del projecte encarregat per l’ICS a la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC). La factura per aquests serveis d’assessorament jurídic és de 20.328 euros.

L’ICS va reaccionar difonent un comunicat en què desmentia que les noves filials de la institució prendrien forma de consorci. “La Direcció proposa que  les noves filials siguin entitats de dret públic de l’ICS. Aquesta és la  fórmula jurídica  escollida –no pas el consorci-, que és la mateixa que estableix la Llei del 2007 per al propi ICS”. La resposta a la notícia també assegurava que la contractació de serveis de consultoria només es dóna “en aquells casos on l’especificitat del tema tractat requereix un assessorament altament especialitzat”. I el cas de reformulació de l’ICS ho requeria “donada la complexitat jurídica del projecte”.

Transparència
El cert és que regna una gran confusió en tot el que fa referència al procés de fragmentació de l’ICS. I cada cop que es coneixen noves dades del projecte es genera més polseguera. Els dubtes sobre els verdaders objectius de Salut –més enllà dels recurrents conceptes d’eficàcia i eficiència, mai prou demostrats- no es dissipen i les reclamacions de transparència arriben des de tot arreu.

Metges de Catalunya (MC) ha expressat en diverses ocasions la seva desconfiança pel procés de fragmentació de l’empresa. El sindicat es pregunta quines són les autèntiques motivacions que hi ha darrera el desmembrament de l’ICS si els indicadors dels últims informes de la Central de Resultats del CatSalut són extraordinàriament positius, tant a nivell hospitalari com a nivell de primària, segons les pròpies conclusions del Departament de Salut.

De la mateixa manera, MC critica les polítiques aparentment contradictòries que està emprenent el Govern respecte al Pla de Salut 2011-2015. Així, mesures com el projecte de reformulació de l’ICS o la privatització del CAP de l’Escala, van en la direcció contrària de la integració assistencial entre l’atenció primària, hospitalària i sociosanitària en un mateixa demarcació territorial, i trenca el contínuum assistencial dels pacients que postula el propi Pla de Salut.

El sindicat critica l’aplicació simultània de polítiques contradictòries i no troba cap argument tècnic o clínic, econòmic o assistencial, que justifiqui la partició de l’ICS i sospita que el desmembrament de l’empresa més gran de Catalunya, que dóna treball a 40.000 persones, persegueix un únic objectiu: fraccionar l’ICS en diverses empreses i dotar-les de personalitat jurídica pròpia per facilitar-ne la seva venda posterior.

La reformulació de l’ICS segons l’ICS

L’Institut Català de la Salut (ICS) ni es privatitza ni es fragmenta. Aquesta és la consigna que els màxims dirigents de l’organisme van transmetre ahir amb obcecada insistència als delegat sindicals de Metges de Catalunya (MC) en un col·loqui que s’inclou dins la ronda informativa que l’ICS està duent a terme entre els diferents actors del sector sobre el conegut projecte de reformulació.

MC va rebre ahir la visita de Josep Prat i Joaquim Casanovas, president del Consell d’Administració i director gerent de l’ICS respectivament, i de Jaume Benavent, director adjunt d’afers assistencials de l’organisme sanitari.

Davant d’una nodrida representació de delegats sindicals de MC, Prat i Casanovas van presentar el projecte de reformulació com una “evolució de l’ICS”. El president de l’organisme va assegurar que el procés de transformació serà “tranquil i pausat” i que l’objectiu del canvi és “descentralitzar les decisions cap al territori”. Josep Prat va reiterar que l’ICS “continuarà sent la principal empresa pública de la Generalitat” i va defensar que la reformulació no suposa cap canvi substancial ni estructural: “no és un procés de privatització ni de fragmentació”.

Mentre que Prat presentava la vessant estratègica del projecte, al director gerent de l’ICS li va correspondre la part operativa. Joaquim Casanovas va situar l’objectiu de la reformulació en la necessitat que l’ICS pugui actuar “com un proveïdor més del sistema”. En aquest sentit, va explicar que el finançament a través d’un concert amb el CatSalut serà positiu per aconseguir avantatges competitius davant la xarxa concertada.

En el torn de preguntes, els delegats de MC van aprofitar l’escenari i la presència de Prat, Casanovas i Benavent per transmetre el seu profund malestar pel que consideren un maltractament institucional vers els facultatius. Durant la intervenció inicial, el vicepresident de MC, Francesc Duch, després d’agrair la visita dels tres directius, va remarcar la “profunda insatisfacció” dels metges pels perjudicis salarials que reben en comparació amb altres col·lectius. Això provoca que el projecte de transformació de l’ICS sigui rebut amb “desconfiança” i “poc entusiasme” i que no pugui comptar amb “la complicitat imprescindible” dels professionals mèdics.

Les intervencions dels delegats van apuntar als dubtes que genera el projecte respecte a la participació i la corresponsabilització dels professionals. De la mateixa manera, es van formular preguntes sobre la situació laboral en la que queda el personal estatutari i els interins, i sobre els processos d’incorporació de nous treballadors a les entitats filials de l’ICS.

L’anomenada participació dels professionals no es materialitza en cap nou òrgan de gestió amb capacitat de decisió. Josep Prat es va referir a la “voluntat” de l’ICS perquè els professionals participin en els consells d’administració de les filials. Aquests consells seran nomenats per l’ICS i tindran una composició àmplia que inclourà “segurament” als representants professionals. En aquest punt, Prat va introduir també la possibilitat de donar cabuda a entitats de base associativa (EBA) en el si de l’ICS per respondre a les “inquietuds” dels professionals que així ho demanin. La participació dels professionals, segons va afirmar Josep Prat, es veurà “quan estigui implantat el model”.

El personal estatutari mantindrà aquesta condició en les noves entitats. Per la seva part, els interins sense plaça fixa hauran de presentar-se a un concurs per aconseguir un contracte laboral indefinit adscrit al conveni de la XHUP.

L’accés als llocs de treball dependrà de cada empresa però les noves contractacions seran de tipus laboral, seguint el model de la xarxa concertada. Aquest fet va suscitar crítiques entre els delegats que qüestionaven la viabilitat de la convivència de diferents models de contractació i condicions dins d’una mateixa empresa.

La participació del metge en el nou ICS va ser un dels temes principals de la trobada. L’exsecretari general de MC i actual secretari de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), Patricio Martínez, va reclamar la “participació real” dels metges i va criticar la multiplicació d’estructures, òrgans i càrrecs que suposa el plantejament del projecte. Martínez va qüestionar que aquestes noves estructures siguin eficaces i econòmicament sostenibles.

Els tres representants de l’ICS van repetir en reiterades ocasions que per ara només s’engegaran dues entitats filials (Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i una agrupació d’equips d’atenció primària de Girona) que actuaran com a proves pilot i que permetran avaluar els resultats del model. Responent a una pregunta del president de MC, Albert Tomàs, que s’interessava per la situació d’aquests centres i dels seus treballadors si es demostrava que el projecte no era positiu, Joaquin Casanovas va respondre que en aquest cas “es faria marxa enrere” i els centres i el personal serien reabsorbits per l’ICS.

Un cop finalitzat el col·loqui, la sensació generalitzada entre els delegats de MC era que la presència de Prat, Casanovas i Benavent no havia servit per aclarir o per ampliar els detalls del projecte de reformulació de l’ICS i que havien passat de puntetes per les qüestions més sensibles per als facultatius.

En marxa la fragmentació de l’ICS

ICSDesprés de mesos de rumors, especulacions i filtracions a la premsa, el Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut (ICS) va aprovar ahir el que popularment es coneix com “procés de fragmentació” però que oficialment s’anomena “projecte de reformulació” de l’empresa pública.

Sigui como sigui, l’ICS ha iniciat un procés de reconversió que pretén dividir l’empresa en 7 filials hospitalàries i unes 15 entitats filials d’atenció primària, cadascuna de les quals estarà constituïda per 20-25 equips d’AP. Aquestes filials tindran personalitat jurídica pròpia i disposaran dels seus propis òrgans de participació i de govern.

El projecte començarà aquest mateix any amb la creació de dues entitats filials: l’Hospital Arnau de Vilanova i el conjunt dels 26 equips d’atenció primària de Girona. L’ICS explica que s’han escollit aquests centres perquè les seves característiques facilitaran l’avaluació dels resultats.

A partir d’aquesta primera experiència, l’ICS manifesta la voluntat de fer una “transició progressiva” fins que estiguin constituïdes totes les empreses filials, sense fixar terminis d’execució.

Tant en el document de presentació del projecte de reformulació de l’Institut Català de la Salut, com en les darreres comunicacions i reunions convocades per l’ICS, s’insisteix en què l’objectiu no és privatitzar l’entitat ni introduir activitat privada als centres públics. Segons l’ICS, l’objectiu del projecte és crear una empresa pública “eficient, sostenible, descentralitzada, que doni la màxima autonomia de gestió als seus centres, que possibiliti la participació i la coresponsabilització dels professionals en la gestió i en la presa de decisions, i que estigui més adaptada al model sanitari català”.

Sembla clar que l’ICS vol que la xarxa sanitària pública s’encamini  cap a una estructura i un model de gestió que s’iguali al de XHUP. En aquest sentit, el projecte fa referència a les “aliances estratègiques amb la resta de centres sanitaris de cada regió” mantenint “els mecanismes públics necessaris per garantir la transparència, el control financer i l’equitat dels serveis”. De fet, les entitats filials acordaran un contracte programa amb el CatSalut i actuaran com qualsevol hospital de la xarxa concertada.

Ahir, la Dra. Carmen Sánchez Ufarte i el Dr. Josep Lluís Pi, van ser convocats com a representants de les juntes clíniques d’àmbit per rebre informació directa de l’ICS sobre l’inici del projecte de fragmentació.  En aquesta trobada, el president de l’ICS, Josep Prat, i el director gerent, Joaquim Casanovas, van afirmar que la intenció de l’empresa és conservar el personal estatutari actual, però que en les futures incorporacions de personal seran les pròpies entitats les que decidiran el model contractual (laboral o estatutari) dels seus treballadors. El document de projecte senyala que les entitats podran fixar les condicions contractuals i d’accés als llocs de treball.

A la pregunta de la Dra. Sánchez Ufarte sobre els incentius previstos perquè els professionals col·laborin en la instauració del nou model, no hi va haver resposta. Tampoc es va aclarir com s’articularà la participació dels facultatius en la presa de  decisions i en els resultats d’aquestes empreses.

El pla de divisió de l’Institut Català de la Salut, l’empresa pública més gran de Catalunya amb 40.000 treballadors, genera molts interrogants que de moment no han estat resolts pels responsables de Salut. No es coneixen els detalls de gestió, el reglament i els mecanismes de control i supervisió de les 7 entitats filials. L’empresa construeix i transmet un relat de bones intencions, però deixa en l’aire aspectes com la relació d’aquestes empreses amb els consorcis de salut o la política pública de recursos humans que s’implementarà en el Grup ICS.

I vosaltres, què en penseu? Creieu que la fragmentació de l’ICS serà positiva? És una oportunitat per als facultatius?

Volem conèixer la vostra opinió!