Tribuna d’opinió

Jordi Cruz

El passat 16 de gener va tenir lloc la segona reunió de la recentment nascuda Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris de Catalunya. Hi havia treballadors de 37 centres de la sanitat catalana. La reunió estava moderada per dos membres del comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau.

Vaig anar-hi amb actitud amatent i encuriosit per veure de què es tractava i què érem capaços de fer units els treballadors de la sanitat catalana. Mica en mica em vaig anar desanimant. Era un altre ‘deja-vu’, un més. Més de la meitat de reunió es va dedicar a l’elecció del nom de la coordinadora. Per contra, el manifest fundacional amb l’exposició de motius i objectius d’aquesta iniciativa es va ajornar fins a la propera reunió, per tal d’afegir-hi les esmenes a la proposta presentada pels representants de l’Hospital de Sant Pau. Sens dubte, hauria estat més profitós debatre obertament els objectius i el pla d’actuacions que no pas el nom de cosa.

És veritat que també es van proposar tot un reguitzell d’accions. Però eren les mateixes de sempre, les que ja hem fet i ens han portat on som. Recollir signatures, concentracions, manifestacions, tancaments, acampades, comunicats de premsa, informació als pacients, reunions amb els responsables polítics…Hem de tornar a recórrer el mateix camí?

Vaig fer una acurada mirada a l’auditori i vaig comprovar com el 99% dels assistents érem membres de comitès d’empresa, juntes de personal, delegats i càrrecs sindicals. Què estàvem fent?

Els mateixos que seiem a les meses de negociació i que coneixem perfectament els arguments i les actituds dels nostres interlocutors, proposem les mateixes mesures innòcues. Això sí, ens canviem l’adhesiu. En comptes d’un nom en posem un altre i repetim les mateixes actuacions que hem fet fins ara i que no han tingut cap resultat des de fa més de dos anys.

El més encertat de la reunió va ser el prec d’una infermera (sense cap representativitat sindical) que ens comminava a posar-nos d’acord d’una p… vegada i anar tots a l’una. Estic totalment d’acord, hem de fer-ho junts. Però què hem de fer? Quins són els objectius? Quines són les accions?

Reunió de la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris a l’Hospital de Sant Pau.

Crec que és evident que no hem de repetir el que no ens ha funcionat. Així doncs, què hem de fer? Tenim molts interrogants sobre la taula. Hem de canviar els representants socials? Hem de forçar el canvi d’interlocutors? Hem de copsar què volen i què estan disposats a fer els treballadors de la sanitat catalana? Hem d’exigir la negociació directa amb el Departament de Salut o ha de ser amb el Departament d’Economia que és qui marca els pressupostos?

Bé, tinc molts dubtes. No sé què ens convé ni on anem. Però el que tinc clar és que ens queda poc temps per esbrinar-ho. Continuar amb la mateixa dinàmica i les mateixes accions no ens porta enlloc, només a perpetuar aquesta situació i a continuar amb l’empitjorament de la nostra sanitat.

Espero que siguem capaços d’aconseguir aquesta unitat, amb uns objectius realistes i unes accions precises i eficaces. Si cal fins al final. Aquí m’hi trobareu.

Jordi Cruz és metge cirurgià d’urgències de l’Hospital de Mataró i president del sector Hospitals XHUP de Metges de Catalunya.