Desfuncionaritzar la sanitat i altres dogmes del neoliberalisme

“Si fos per mi, faria laborals a tots els interins, però als sindicats no els agrada”. L’autor d’aquesta frase no és el president d’una multinacional o d’una patronal empresarial, és l’actual conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz. No és la primera vegada que durant el seu mandat sorprèn amb declaracions polèmiques. Pocs mesos després d’assumir la conselleria va afirmar que “la salut depèn d’un mateix” i que “no hi ha un dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic de la persona, dels seus antecedents familiars i dels seus hàbits”. Fins i tot Amnistia Internacional li va reprendre aquestes declaracions. Però setmanes més tard va tornar a sorprendre a l’opinió pública llançant una proposta perquè a partir d’un determinat nivell de renda fos obligatori contractar una assegurança sanitària.

L’afirmació que Ruiz ha fet sobre la laboralització del personal sanitari formaria part de la seva particular col·lecció d’estirabots si no fos perquè se situa en la mateixa línia argumental del document de propostes impulsat per la Fundació Rafael Campalans (autodefinida com a laboratori d’idees del PSC) que han elaborat un grup d’experts en gestió sanitària que plantegen com a gran mesura per flexibilitzar i modernitzar el model laboral la “desfuncionarització progressiva del personal sanitari”.

El document, conegut a través d’una informació publicada per Diario Médico, proposa revisar el model de contractació perquè els professionals sanitaris del sistema públic deixin de ser estatutaris i prestin serveis com a personal laboral. Segons aquest grup d’experts, entre els que es troben David Elvira, Vicente Ortún i Jaume Puig-Junoy, la garantia del lloc de treball comporta “estancament i empobriment” i és un obstacle a la innovació. “Ni Ensenyament ni Sanitat exigeixen que els seus professionals siguin funcionaris. Convé respectar els drets adquirits i anar introduint gradualment formes flexibles de contractació”. Aquesta és la recepta dels entesos que defensen el manteniment dels drets però no dels “privilegis”.

Vicente Ortún, un dels autors de l'estudi.

Vicente Ortún, un dels autors de l’estudi.

A més de la proposta de reformulació del sistema de contractació, el text també insta els professionals a mantenir al dia la seva qualificació i els seus coneixements per mitjà de la formació continuada, de tal manera que les competències puguin ser avaluades periòdicament.

L’assignació de competències mèdiques a altres professionals sanitaris és una altra de de les propostes del grup d’experts amb una afirmació vexatòria envers els facultatius: “anys d’excés de metges han portat a una subocupació professional que aconsella que deixin de fer funcions que poden mecanitzar o poden ser exercides igual o millor per altres professionals”.

Tot i que el document no deixa de ser un estudi de tants que realitzen els think tanks polítics i que, per ara, les seves recomanacions no s’implementaran al Servei Català de la Salut (CatSalut), Metges de Catalunya (MC) alerta dels incessants intents d’atac a la sanitat pública i de forma encara més virulenta a la professió mèdica, per part dels estrategues dels neoliberalisme. Les tesis dels experts només repliquen, segons el sindicat, els dogmes de la política neoliberal respecte a l’aprimament de l’Estat del benestar i dels serveis públics eliminant els funcionaris i les garanties d’estabilitat del lloc de treball. Però cap estudi o prova pot demostrar que la prestació sanitària sigui més eficient clínica o econòmicament prescindint dels treballadors públics. Sota conceptes positius com “flexibilitat” o “eficiència” es pretén destruir un sistema sanitari universal, d’accés equitatiu, planificat per donar resposta al dret social a la salut.

La idea de laboralitzar la plantilla sanitària és un pas previ cap a un model de recursos humans, com alguns ja apunten, basat en la contractació de serveis a professionals autònoms que, en el cas dels metges, percebrien una remuneració lligada a l’activitat contractada i a la despesa realitzada en recursos (provés diagnòstiques, instrumentari, etc.). Aquest plantejament esdevé gairebé un xantatge ja que el facultatiu mai posarà en risc la salut d’un pacient restringint l’ús d’un recurs sanitari per obtenir un benefici econòmic.

De tot això podem concloure que l’única realitat és que les reformes, els canvis i les retallades no s’aturen. La crisi és només una excusa.

Nova polèmica per la figura jurídica de les futures empreses de l’ICS

ics_paísUna informació publicada la setmana passada per El País ha reactivat la polèmica sobre l’oficialment conegut com a ‘projecte de reformulació de l’Institut Català de la Salut’. La notícia publicada pel diari detallava els plans de Salut per crear 20 consorcis que agruparan per territoris els hospitals i centres d’atenció primària de l’ICS (sols o associats a centres d’altres proveïdors, amb acords estratègics subscrits). Segons la informació periodística, el primer d’aquests consorcis serà el que inclourà l’Hospital Arnau de Vilanova, l’Hospital de Santa Maria de Lleida i l’hospital comarcal de Tremp, a més de dotze consultoris locals.

El País explicava que la Generalitat havia escollit la figura jurídica dels consorcis (subjectes al dret privat) perquè és la millor formula per potenciar l’eficàcia de gestió. Tot i així, el diari relacionava la constitució de consorcis amb els casos Crespo i Bagó, suposats escàndols que afecten a la sanitat pública, i qüestionava la “falta de transparència i la submissió als interessos i pressions polítiques” que sovint presenten aquest tipus d’empreses. El diari també informava del cost de l’informe preparatiu del projecte encarregat per l’ICS a la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC). La factura per aquests serveis d’assessorament jurídic és de 20.328 euros.

L’ICS va reaccionar difonent un comunicat en què desmentia que les noves filials de la institució prendrien forma de consorci. “La Direcció proposa que  les noves filials siguin entitats de dret públic de l’ICS. Aquesta és la  fórmula jurídica  escollida –no pas el consorci-, que és la mateixa que estableix la Llei del 2007 per al propi ICS”. La resposta a la notícia també assegurava que la contractació de serveis de consultoria només es dóna “en aquells casos on l’especificitat del tema tractat requereix un assessorament altament especialitzat”. I el cas de reformulació de l’ICS ho requeria “donada la complexitat jurídica del projecte”.

Transparència
El cert és que regna una gran confusió en tot el que fa referència al procés de fragmentació de l’ICS. I cada cop que es coneixen noves dades del projecte es genera més polseguera. Els dubtes sobre els verdaders objectius de Salut –més enllà dels recurrents conceptes d’eficàcia i eficiència, mai prou demostrats- no es dissipen i les reclamacions de transparència arriben des de tot arreu.

Metges de Catalunya (MC) ha expressat en diverses ocasions la seva desconfiança pel procés de fragmentació de l’empresa. El sindicat es pregunta quines són les autèntiques motivacions que hi ha darrera el desmembrament de l’ICS si els indicadors dels últims informes de la Central de Resultats del CatSalut són extraordinàriament positius, tant a nivell hospitalari com a nivell de primària, segons les pròpies conclusions del Departament de Salut.

De la mateixa manera, MC critica les polítiques aparentment contradictòries que està emprenent el Govern respecte al Pla de Salut 2011-2015. Així, mesures com el projecte de reformulació de l’ICS o la privatització del CAP de l’Escala, van en la direcció contrària de la integració assistencial entre l’atenció primària, hospitalària i sociosanitària en un mateixa demarcació territorial, i trenca el contínuum assistencial dels pacients que postula el propi Pla de Salut.

El sindicat critica l’aplicació simultània de polítiques contradictòries i no troba cap argument tècnic o clínic, econòmic o assistencial, que justifiqui la partició de l’ICS i sospita que el desmembrament de l’empresa més gran de Catalunya, que dóna treball a 40.000 persones, persegueix un únic objectiu: fraccionar l’ICS en diverses empreses i dotar-les de personalitat jurídica pròpia per facilitar-ne la seva venda posterior.

“Intentarem aturar la integració dels metges de contingent i APD”

Antoni Duran i Julio Garzo, secretari i president del sector Funcionaris-Contingent i Zona.

Sindicat al dia continua la ronda d’entrevistes amb els responsables dels sis sectors professionals en què s’estructura Metges de Catalunya (MC).  Ara és el torn del president i del secretari del sector Funcionaris-Contingent i Zona, Julio Garzo, oftalmòleg del CAP Tarragonès, i Antoni Duran, metge d’Assistència Pública Domiciliària (APD) de Valls, respectivament.

Quins són els principals reptes als que ha de fer front el sector Funcionaris-Contingent i Zona?

Julio Garzo (J.G): El principal repte que tenim és tot allò que es deriva del Reial Decret Llei 16/2012, que integra  forçosament els metges de contingent i expropia  del seu lloc de treball als facultatius d’APD.

Antoni Duran (A.D): Estem parlant d’una afectació de 346 metges d’APD i  627 de contingent. En el cas dels APD,  a més, hi ha una càrrega simbòlica: s’elimina d’una tacada, en tres ratlles del RD, un cos que té 152 anys d’existència i que ha estat la base de l’actual sistema de Seguretat Social.

Com dieu, el decret llei 16/2012 del govern espanyol ha suposat un autèntic trasbals perquè en un primer moment fixava la integració forçada per al 31 de desembre d’aquest any. Finalment, la pressió del sindicat va aconseguir que el procés s’endarrerís un any. Quina és la perspectiva de futur?

A.D: Efectivament, la data ara és el 31 de desembre de 2013, però amb un matís, perquè el decret diu que els metges de contingent han d’integrar-se abans d’aquesta data, mentre que els d’APD poden fer-ho fins aquesta data.  Tot i així, el RD necessita un reglament que han de desenvolupar les comunitats autònomes per fer efectiva aquesta integració. Ara mateix el reglament està aturat i el nostre desig seria que no hi hagués reglament i, per tant, no hi hagués integració.

J.G: Des del nostre sector vam remetre una carta a la ministra Ana Mato demostrant-li que la mesura és totalment desencertada, tant en l’aspecte laboral com de cost econòmic.  És un decret precipitat, i així es va demostrar quan el propi ministeri va haver der fer 95 esmenes 15 dies més tard de la seva publicació. El ministeri hauria de rectificar.

Quina serà la línia estratègica del sindicat per aconseguir-ho?

J.G: S’ha remès una carta al Defensor del Poble, que ja ha dit que el seu pronunciament és innecessari perquè altres institucions ja han interposat un recurs d’inconstitucionalitat. Nosaltres com a sindicat no podem presentar impugnacions, però una comunitat autònoma sí , i ho han fet Andalusia i Astúries.

A.D: El nostre objectiu ha de ser formar part de la comissió que redactarà el reglament a Catalunya. Hem d’intentar que, si finalment el decret tira endavant, ens convidin a formar part de la mesa en què es negociarà la seva aplicació, per tal d’aconseguir les millors condicions possibles per a tots els afectats per la mesura.

J.G:  Si la integració és inevitable, hem d’aconseguir que sigui el menys lesiva possible i que respecti, sobretot, els drets consolidats.

El vostre col·lectiu a vegades té poca visibilitat. Expliqueu-nos com heu viscut i com us afecten les polítiques d’austeritat i les retallades.

J.G: La incidència és la mateixa que per a qualsevol treballador de l’Administració. Ara bé, el col·lectiu de contingent ha patit un acarnissament a nivell salarial molt remarcable. No perceben complement de carrera professional, ni variable per objectius (DPO) . A més de patir la mateixa rebaixa salarial que la resta  també  els hi han rebaixat el número de cartilles assignades, per la qual cosa el seu sou s’ha vist especialment retallat. A tot això, hem d’afegir la pèrdua del 145 % de poder adquisitiu que s’arrossega  respecte l’any 1976.

A.D: Tots els col·lectius professionals que formen el nostre sector estan treballant a l’Administració i s’han vist afectats per les mateixes mesures destinades al conjunt dels treballadors públics.

Quin és l’estat anímic dels facultatius del vostre sector?

A.D: Es troben desmotivats per la pèrdua de l’estabilitat salarial que fins ara era una garantia.

J.G:  Hi ha molta inquietud i també una sensació de sentir-se agredit en un moment en què el col·lectiu es troba més vulnerable. El nostre col·lectiu ha perdut potencial d’oposició a causa del seu número relativament petit. A més, senten la ingratitud i el menyspreu de l’Administració cap a un col·lectiu que ha donat molt al sistema sanitari.

Definiu tres objectius que com a responsables del sector Funcionaris-Contingent i Zona us fixeu per als pròxims quatre anys.

J.G – A.D: Respecte al RD, aturar o, en cas que sigui inevitable, consensuar les condicions d’integració siguin el menys lesives possibles per als metges, perquè hem percebut símptomes inquietants sobre el criteri que té l’ICS en aquest aspecte. També intentarem retrocedir la retallada de cartilles, perquè les afectacions econòmiques no siguin superiors a les de la resta de treballadors de l’Administració. Per últim, protegir l’estabilitat de les condicions de treball específiques de cada col·lectiu professional del sector.