Conveni a conveniència?

Tribuna d’opinió


Jordi Cruz

Jordi Cruz

Dimecres passat a les 6 del matí, després de més de 12 hores de negociació, les patronals i els sindicats que formem part de la Mesa negociadora del conveni col·lectiu del SISCAT (antiga XHUP) vam sortir amb la proposta que la mediació de l’autoritat laboral va considerar que recollia els postulats més acceptables per a totes les parts. No era així. Metges de Catalunya (MC) va ser l’únic sindicat que va expressar en aquell mateix moment (així ho testifica l’acta) la seva total disconformitat amb la proposta. És totalment inacceptable des de tots els punts de vista i per a tots els treballadors, sigui quin sigui el col·lectiu i la categoria professional.

La proposta dels mediadors aplega la majoria de mesures desitjades per les patronals: rebaixa salarial del 5% fins el desembre de 2014, retirada de complements retributius, variables lligats a l’equilibri pressupostari i un règim de jornada i descansos per al personal sanitari que precaritza les condicions de treball i pot significar la capitulació de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Més endavant em referiré a aquest punt per aclarir algunes informacions pocs precises sobre les conseqüències que pot comportar aquesta regulació i sobre el posicionament de MC.

La proposta té una bomba i una sorpresa. La bomba és que les retallades que s’hi inclouen poden ser modificades i ampliades a gust del consumidor, en aquest cas les empreses sanitàries. Per evitar qualsevol acusació d’interpretacions errònies o malintencionades, cito textualment la proposta: “En cas que durant la vigència temporal del present Conveni es produís alguna alteració significativa, a l’alça o a la baixa, dels paràmetres d’activitat i/o tarifes decidits pel CatSalut, que s’han tingut en compte per la consecució del present Conveni col·lectiu, la Comissió Negociadora del Conveni procedirà a revisar les condicions pactades, a instància d’alguna de les parts, per si cal la seva revisió”. És a dir, el conveni és paper mullat si la Generalitat decideixi rebaixar les tarifes o el pressupost per als concerts sanitaris. Algú creu que és un escenari poc provable tenint en compte el deute que acumula el Govern i l’objectiu de dèficit que fixarà Madrid aquest any o el següent?

Això vol dir que les pagues extres no estan garantides, es digui el que es digui. I que poden venir més retallades amb l’únic límit de la creativitat que tinguin els gestors per definir-les. Per què, a més, si amb el 5% del sou no n’hi ha prou, també es pot ampliar la confiscació: “A nivell de cada empresa es procedirà de forma obligatòria a analitzar quines han estat les mesures dutes a terme per a pal·liar l’impacte de la reducció de tarifes establerta al Decret Llei 3/2010, a fi i efecte que per part de l’empresa i els representants dels treballadors es prenguin les mesures compensatòries que entenguin adients”. És a dir, si com a empresa amb el 5% no m’arriba, podran prendre més mesures “compensatòries”. Chapeau.

Per cert, a la proposta de conveni presentada per la mediació i acceptada per les patronals, CCOO i UGT, no es diu una paraula sobre la impossibilitat de presentar expedients de regulació d’ocupació (ERO) o altres mesures per protegir els llocs de treball durant la vigència del conveniu. Un altre triomf de les patronals. Afegiu aquí el mateix escenari que he formulat unes línies enrere.

Ara sí, aclareixo la qüestió del règim de jornada i descansos que els mediadors proposen regular segons l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, tal com volien, oh casualitat els representants patronals. Dos punts. El primer és que l’Estatut Marc, habilita la realització de jornades ordinàries de fins a 24 hores i permet modificar els descansos diaris i setmanals, convertint-los en sumatoris trimestrals. Alguns diuen que no s’ha de ser catastrofista perquè a l’ICS això no passa. He preguntat als companys del sindicat que treballen a l’ICS i em diuen que les jornades poden arribar a ser de 30 hores: “Qui comença una guàrdia el diumenge al matí, se’n va a casa dilluns al mig dia quan ha acabat la jornada. I la resta de setmana pot enllaçar dues jornades ordinàries amb una guàrdia al mig”. No dubto del que m’expliquen els companys però, en qualsevol cas, si la possibilitat hi és, voleu dir que no hi haurà qui la vulgui aprofitar? Perquè les salvaguardes que suposadament s’han introduït a la proposta per part del mediador jo no sé veure-les, potser estan escrites en tinta transparent com a les novel·les de Dan Brown. Perquè el terme “fiscalitzar” vol dir ser informat, molt diferent a nivell jurídic a un altre verb com seria “autoritzar”.

El segon punt. Respecte a la postura contradictòria, diuen, de MC. Nosaltres mai hem proposat que l’Estatut Marc reguli la jornada i els descansos de tot el personal sanitari. Dèiem que aquest marc podria ser bo per a regular les jornades complementàries, només aquestes jornades, perquè així les empreses no haurien de pagar les cotitzacions a la Seguretat Social per les hores extraordinàries. A canvi, els descansos es regularien en base a l’Estatut dels Treballadors que és més favorable per als treballadors. Aquest era el plantejament que fèiem, en cap cas proposàvem que totes les jornades i els descansos es regulessin segons l’Estatut Marc.

Me n’oblidava de la sorpresa. La sorpresa és que aquesta proposta sigui acceptada per dos sindicats, CCOO i UGT, que diuen defensar els interessos de tots els treballadors i que ho facin esgrimint un argument fal·laç. Perquè el dia 7 de juliol, si el conveni actual decau, no passarà res, com tampoc va passar res el dia 21 de desembre de 2012. Les condicions actuals es mantindrien fins que un nou conveni les modifiqui. I així ho avala l’expresidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas: “Las condiciones de trabajo que tenían los trabajadores bajo la vigencia del convenio colectivo decaído en su vigencia estarán ya incorporadas o se incorporarán a sus respectivos contratos de trabajo como condiciones contractuales individuales/plurales de efectos colectivos”.

Per què l’accepten doncs? Si amb aquesta proposta tots els treballadors perden, ells què hi guanyen? O potser la pregunta adient és què no deixen de perdre?

Jordi Cruz és metge cirurgià d’urgències de l’Hospital de Mataró i president del sector Hospitals XHUP de Metges de Catalunya.  

Un pensament sobre “Conveni a conveniència?

  1. Ondia…. de vegades alguns sindicats no entenc a qui defensen… a la junta de personal CC.OO. també sembla que defengui als directius més que els treballadors…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s