Sofia Maseda García Delegada del CAP Sant Rafael (Barcelona) i coordinadora del grup de treball sobre telemedicina i visites no presencials de Metges de Catalunya.

Pregunta. En què consisteix l’estudi sobre telemedicina i visites no presencials que han elaborat un grup de delegats i delegades sota la teva coordinació?

Resposta. És un informe elaborat arran de l’observació de la implantació de les visites no presencials a les consultes d’atenció primària de l’ICS. Com des de l’empresa en cap moment es va demanar la valoració del sindicat sobre aquest tipus de visites, ni quan ni de quina manera s’havien de desenvolupar, vam decidir que des de MC havíem d’analitzar la situació i definir un posicionament i una resposta. El resultat d’aquest treball és el dossier que hem presentat.

P. Per què ara és el moment de llançar una alerta sobre la telemedicina i les visites no presencials? Què s’ha detectat des del sindicat?

R. La implantació de les visites no presencials va començar fa un parell d’anys i des d’aleshores hem detectat que els professionals no estan ni formats ni informats per dur a terme una feina que continua sent un acte mèdic.

P. Les visites no presencials es poden fer d’alguna altra manera?

R. Fins ara la visita mèdica era una visita sempre presencial. El més important és que qualsevol acte de diagnòstic i de tractament és un acte mèdic, per tant, les visites no presencials, aquelles en què el metge valora una radiografia, un electrocardiograma, un fons d’ull…són un acte mèdic complet i així s’han de contemplar.

P. Quines visites serien susceptibles de realitzar-se de forma no presencial a parer de MC?

R. Totes aquelles que el metge consideri que no cal que el pacient estigui present. Però això només ho pot decidir el professional que coneix el pacient, que ha parlat prèviament amb ell, que ha elaborat un diagrama de diagnòstic i que sap quines mesures vol aplicar en funció dels resultats de les proves que ha demanat. No ho pot decidir ningú més.

P. Un dels riscos que citeu a l’informe és el de la vulneració de la llei de protecció de dades, és a dir, el dret a la intimitat i a la privacitat del pacient. Heu tingut constància d’algun cas en què s’hagi incomplert la llei?

R. D’un temps ençà s’està recollint el consentiment informat dels pacients per poder fer ús del telèfon i del correu electrònic per contactar amb ells. Però en un començament, malgrat que s’estaven realitzant aquest tipus de visites virtuals, no existia el consentiment i és molt possible que en aquell moment s’estigués vulnerant la llei de protecció de dades. La norma deixa molt clar que les empreses han d’adoptar protocols d’actuació per complir amb la llei orgànica de protecció de dades. Ara l’ICS està començant a fer-ho, en part gràcies a la pressió que en aquest sentit estem realitzant des del sindicat.

P. A l’informe plantegeu una sèrie de propostes per regular la telemedicina. Qui i com s’hauria de fer aquesta regulació?

R. Hauria de ser una tasca multilateral. Haurien d’estar implicats els serveis jurídics de l’ICS, les societats científiques, els col·legis de metges i per descomptat els representants dels professionals mèdics que presten aquest tipus de serveis assistencials.

P. Heu fet una enquesta als metges d’atenció primària per conèixer el grau d’incidència de l’assistència remota. Què és el que més us ha cridat l’atenció de l’enquesta?

R. A l’enquesta van participar 422 metges i es dividia en tres apartats: gestió d’agenda, disseny informàtic i formació. El 82% dels facultatius van respondre que no tenien cap temps assignat a l’agenda per a les visites no presencials i només el 33% se les assignaven ells mateixos, a la resta els hi assignaven altres professionals. Respecte al disseny, el 68% diuen que tenen dificultats per accedir als informes d’altres centres, a les imatges radiològiques o per codificar els diagnòstics. En quant a la formació, el 82% no ha rebut formació específica sobre la pràctica telemedicina i un 20% ni tan sols havia estat informat pel seu referent.

P. Quant temps de mitjana dediquen els facultatius a la telemedicina al llarg del dia?

R. Fins ara no hi havia cap temps assignat perquè es considerava com a ‘feina pendent’ i el metge ho feia quan podia. Ara sembla que comença a regular-se i cada director ha de pactar amb els professionals uns trams per poder inserir les visites no presencials. Un altre cop és un canvi que s’ha aconseguit gràcies a la nostra insistència en aquest tema.

P. És temps que s’inclou a l’agenda programada?

R. Sí, des de fa poc comença a incloure’s a l’agenda.

P. L’equipament per desenvolupar aquesta tasca és suficient i de qualitat?

R. Clarament no ho és. Hem tingut problemes i seguim tenint-ne amb la connectivitat del programa informàtic, l’e-CAP, per visualitzar la història clínica d’un pacient desplaçat, per exemple. Sobre la qualitat dels recursos, tot i no ser tècnics experts en TiC, trobem que enviar imatges captades pel mòbil particular del metge a través de Whatsapp, com s’està fent per diagnosticar lesions dermatològiques, no és prou garantia de qualitat.

P. Els professionals reben formació adequada?

R. Tampoc. Hem demanat al director d’afers assistencials de l’ICS que organitzi una formació acurada i que es faci en dos sentits. Una sessió de formació sobre l’ús de l’e-CAP i una altra sobre com s’inclou un nou model de visita dins dels protocols diagnòstics i terapèutics coneguts fins ara.

P. També destaqueu l’afectació a la prevenció de riscos laborals.

R. Efectivament. Els metges estan exposats a riscos com a usuaris de pantalles i també pel risc psicosocial derivat de l’estrès inherent a la nostra professió. Per això hem demanat al servei de prevenció de l’ICS que faci una valoració revisada dels riscos laborals amb la introducció de les visites no presencials que varien les condicions de treball. La darrera valoració és de l’any 2010 i ja assenyalava que el 50% dels metges presentaven símptomes cognitius d’estrès. De ben segur que en els últims tres anys l’ansietat que pateixen molts professionals s’ha incrementat arran de les retallades, els acomiadaments, la precarietat, etc.

P. Un cop elaborat l’informe, analitzats els resultats i plantejades les propostes, què farà el sindicat?

R. L’informe l’hem presentat a les societats científiques, als quatre col·legis de metges catalans, al nou gerent de l’ICS i al director d’afers assistencials. Esperem que cadascun d’aquests càrrecs i organismes l’estudiïn i emetin la seva valoració. En paral·lel, el sindicat ja està treballant en l’extensió d’aquest informe a l’atenció especialitzada i els hospitals, tant de l’ICS com de la xarxa concertada.