Zero euros

Tribuna d’opinió


Oscar Pablos

Aquesta és una intrahistòria d’una mesa de negociació de representants sindicals d’una gran, molt gran, empresa pública: l’Institut Català de la Salut (ICS).

El Pla Integral d’Urgències a Catalunya (PIUC), presentat el passat 23 de desembre, preveia per a la campanya d’hivern 2016-2017 un augment d’un milió d’euros respecte al PIUC anterior. En total, 16 milions d’euros que es repartien de la següent manera: 14 milions per als hospitals d’aguts i 2 milions per als centres sociosanitaris. I per a l’atenció primària? Doncs, segons el PIUC, es duien a terme les següents actuacions:

Amb quin pressupost? NS/NC.

Els representants de Metges de Catalunya (MC), en la mesa de negociació celebrada el dia 27 de gener, ho vam demanar. De la mateixa manera que el director assistencial d’hospitals ICS va disseccionar el pla per als centres hospitalaris -amb dades segregades per hospital i tipologia de pacient, i amb una descripció precisa de la destinació dels 14 milions assignats pel PIUC- esperàvem una explicació equivalent de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS. Però no hem tingut sort: no hi ha hagut presentació, ni tan sols una trista fotocopia. Tampoc la presència física de la directora assistencial per donar les explicacions oportunes. Només una comunicació verbal de la Direcció de Recursos Humans: “El pressupost destinat a l’atenció primària respecte al total del PIUC és de zero euros”.

Zero. No un, ni mil, ni deu mil euros, que no arreglen res però permeten sortir a la foto. Zero. Cero patatero.

Davant d’això, ens queda la perplexitat i algunes preguntes que no haurien de quedar en l’aire.

1) Les campanyes de publicitat en mitjans de comunicació i xarxes socials en què s’instava a la població a adreçar-se en primera instància als CAP i als CUAP (#fesservirelCAP) quin cost han tingut? Zero euros? Per què deien que els centres d’atenció primària es reforçaven si no era veritat?

2) No hagués estat més honest dir “vagin, vagin als CAP però sàpiguen que els hem dotat amb zero euros”? Vagin, però sàpiguen que no trobaran suplents ni personal de reforç. Vagin, però sàpiguen que novament serà el sobreesforç i la professionalitat del personal sanitari el que permetrà que el sistema no es col·lapsi.

3) Quin paper té en aquesta auca la figura de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS? Ha lluitat per aconseguir una dotació econòmica específica per als seus equips? Ja li sembla bé que es facin campanyes promovent l’ús de la primària durant les epidèmies infeccioses de l’hivern sense preveure’n més recursos? Ja li sembla bé incrementar encara més la sobrecàrrega dels professionals?

4) Com espera l’ICS, el CatSalut i el Departament de Salut que reaccionin aquests professionals quan veuen que els seus esforços durant l’època de més pressió assistencial de l’any mereixen un reconeixement de zero euros?

Però segurament les preguntes més importants ens les hem de formular els mateixos professionals:

Hem d’acceptar-ho? Pot continuar el maltractament institucional de l’AP? Som capaços de reaccionar i exigir col·lectivament solucions? Perquè si no ho som, segurament tenim el zero ben merescut.

Fi de la intrahistòria.

Óscar Pablos, secretari del sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC)

“Les visites no presencials són un acte mèdic i ningú més que el metge pot decidir com i quan fer-les”

Sofia Maseda García Delegada del CAP Sant Rafael (Barcelona) i coordinadora del grup de treball sobre telemedicina i visites no presencials de Metges de Catalunya.

Pregunta. En què consisteix l’estudi sobre telemedicina i visites no presencials que han elaborat un grup de delegats i delegades sota la teva coordinació?

Resposta. És un informe elaborat arran de l’observació de la implantació de les visites no presencials a les consultes d’atenció primària de l’ICS. Com des de l’empresa en cap moment es va demanar la valoració del sindicat sobre aquest tipus de visites, ni quan ni de quina manera s’havien de desenvolupar, vam decidir que des de MC havíem d’analitzar la situació i definir un posicionament i una resposta. El resultat d’aquest treball és el dossier que hem presentat.

P. Per què ara és el moment de llançar una alerta sobre la telemedicina i les visites no presencials? Què s’ha detectat des del sindicat?

R. La implantació de les visites no presencials va començar fa un parell d’anys i des d’aleshores hem detectat que els professionals no estan ni formats ni informats per dur a terme una feina que continua sent un acte mèdic.

P. Les visites no presencials es poden fer d’alguna altra manera?

R. Fins ara la visita mèdica era una visita sempre presencial. El més important és que qualsevol acte de diagnòstic i de tractament és un acte mèdic, per tant, les visites no presencials, aquelles en què el metge valora una radiografia, un electrocardiograma, un fons d’ull…són un acte mèdic complet i així s’han de contemplar.

P. Quines visites serien susceptibles de realitzar-se de forma no presencial a parer de MC?

R. Totes aquelles que el metge consideri que no cal que el pacient estigui present. Però això només ho pot decidir el professional que coneix el pacient, que ha parlat prèviament amb ell, que ha elaborat un diagrama de diagnòstic i que sap quines mesures vol aplicar en funció dels resultats de les proves que ha demanat. No ho pot decidir ningú més.

P. Un dels riscos que citeu a l’informe és el de la vulneració de la llei de protecció de dades, és a dir, el dret a la intimitat i a la privacitat del pacient. Heu tingut constància d’algun cas en què s’hagi incomplert la llei?

R. D’un temps ençà s’està recollint el consentiment informat dels pacients per poder fer ús del telèfon i del correu electrònic per contactar amb ells. Però en un començament, malgrat que s’estaven realitzant aquest tipus de visites virtuals, no existia el consentiment i és molt possible que en aquell moment s’estigués vulnerant la llei de protecció de dades. La norma deixa molt clar que les empreses han d’adoptar protocols d’actuació per complir amb la llei orgànica de protecció de dades. Ara l’ICS està començant a fer-ho, en part gràcies a la pressió que en aquest sentit estem realitzant des del sindicat.

P. A l’informe plantegeu una sèrie de propostes per regular la telemedicina. Qui i com s’hauria de fer aquesta regulació?

R. Hauria de ser una tasca multilateral. Haurien d’estar implicats els serveis jurídics de l’ICS, les societats científiques, els col·legis de metges i per descomptat els representants dels professionals mèdics que presten aquest tipus de serveis assistencials.

P. Heu fet una enquesta als metges d’atenció primària per conèixer el grau d’incidència de l’assistència remota. Què és el que més us ha cridat l’atenció de l’enquesta?

R. A l’enquesta van participar 422 metges i es dividia en tres apartats: gestió d’agenda, disseny informàtic i formació. El 82% dels facultatius van respondre que no tenien cap temps assignat a l’agenda per a les visites no presencials i només el 33% se les assignaven ells mateixos, a la resta els hi assignaven altres professionals. Respecte al disseny, el 68% diuen que tenen dificultats per accedir als informes d’altres centres, a les imatges radiològiques o per codificar els diagnòstics. En quant a la formació, el 82% no ha rebut formació específica sobre la pràctica telemedicina i un 20% ni tan sols havia estat informat pel seu referent.

P. Quant temps de mitjana dediquen els facultatius a la telemedicina al llarg del dia?

R. Fins ara no hi havia cap temps assignat perquè es considerava com a ‘feina pendent’ i el metge ho feia quan podia. Ara sembla que comença a regular-se i cada director ha de pactar amb els professionals uns trams per poder inserir les visites no presencials. Un altre cop és un canvi que s’ha aconseguit gràcies a la nostra insistència en aquest tema.

P. És temps que s’inclou a l’agenda programada?

R. Sí, des de fa poc comença a incloure’s a l’agenda.

P. L’equipament per desenvolupar aquesta tasca és suficient i de qualitat?

R. Clarament no ho és. Hem tingut problemes i seguim tenint-ne amb la connectivitat del programa informàtic, l’e-CAP, per visualitzar la història clínica d’un pacient desplaçat, per exemple. Sobre la qualitat dels recursos, tot i no ser tècnics experts en TiC, trobem que enviar imatges captades pel mòbil particular del metge a través de Whatsapp, com s’està fent per diagnosticar lesions dermatològiques, no és prou garantia de qualitat.

P. Els professionals reben formació adequada?

R. Tampoc. Hem demanat al director d’afers assistencials de l’ICS que organitzi una formació acurada i que es faci en dos sentits. Una sessió de formació sobre l’ús de l’e-CAP i una altra sobre com s’inclou un nou model de visita dins dels protocols diagnòstics i terapèutics coneguts fins ara.

P. També destaqueu l’afectació a la prevenció de riscos laborals.

R. Efectivament. Els metges estan exposats a riscos com a usuaris de pantalles i també pel risc psicosocial derivat de l’estrès inherent a la nostra professió. Per això hem demanat al servei de prevenció de l’ICS que faci una valoració revisada dels riscos laborals amb la introducció de les visites no presencials que varien les condicions de treball. La darrera valoració és de l’any 2010 i ja assenyalava que el 50% dels metges presentaven símptomes cognitius d’estrès. De ben segur que en els últims tres anys l’ansietat que pateixen molts professionals s’ha incrementat arran de les retallades, els acomiadaments, la precarietat, etc.

P. Un cop elaborat l’informe, analitzats els resultats i plantejades les propostes, què farà el sindicat?

R. L’informe l’hem presentat a les societats científiques, als quatre col·legis de metges catalans, al nou gerent de l’ICS i al director d’afers assistencials. Esperem que cadascun d’aquests càrrecs i organismes l’estudiïn i emetin la seva valoració. En paral·lel, el sindicat ja està treballant en l’extensió d’aquest informe a l’atenció especialitzada i els hospitals, tant de l’ICS com de la xarxa concertada.

Desfuncionaritzar la sanitat i altres dogmes del neoliberalisme

“Si fos per mi, faria laborals a tots els interins, però als sindicats no els agrada”. L’autor d’aquesta frase no és el president d’una multinacional o d’una patronal empresarial, és l’actual conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz. No és la primera vegada que durant el seu mandat sorprèn amb declaracions polèmiques. Pocs mesos després d’assumir la conselleria va afirmar que “la salut depèn d’un mateix” i que “no hi ha un dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic de la persona, dels seus antecedents familiars i dels seus hàbits”. Fins i tot Amnistia Internacional li va reprendre aquestes declaracions. Però setmanes més tard va tornar a sorprendre a l’opinió pública llançant una proposta perquè a partir d’un determinat nivell de renda fos obligatori contractar una assegurança sanitària.

L’afirmació que Ruiz ha fet sobre la laboralització del personal sanitari formaria part de la seva particular col·lecció d’estirabots si no fos perquè se situa en la mateixa línia argumental del document de propostes impulsat per la Fundació Rafael Campalans (autodefinida com a laboratori d’idees del PSC) que han elaborat un grup d’experts en gestió sanitària que plantegen com a gran mesura per flexibilitzar i modernitzar el model laboral la “desfuncionarització progressiva del personal sanitari”.

El document, conegut a través d’una informació publicada per Diario Médico, proposa revisar el model de contractació perquè els professionals sanitaris del sistema públic deixin de ser estatutaris i prestin serveis com a personal laboral. Segons aquest grup d’experts, entre els que es troben David Elvira, Vicente Ortún i Jaume Puig-Junoy, la garantia del lloc de treball comporta “estancament i empobriment” i és un obstacle a la innovació. “Ni Ensenyament ni Sanitat exigeixen que els seus professionals siguin funcionaris. Convé respectar els drets adquirits i anar introduint gradualment formes flexibles de contractació”. Aquesta és la recepta dels entesos que defensen el manteniment dels drets però no dels “privilegis”.

Vicente Ortún, un dels autors de l'estudi.

Vicente Ortún, un dels autors de l’estudi.

A més de la proposta de reformulació del sistema de contractació, el text també insta els professionals a mantenir al dia la seva qualificació i els seus coneixements per mitjà de la formació continuada, de tal manera que les competències puguin ser avaluades periòdicament.

L’assignació de competències mèdiques a altres professionals sanitaris és una altra de de les propostes del grup d’experts amb una afirmació vexatòria envers els facultatius: “anys d’excés de metges han portat a una subocupació professional que aconsella que deixin de fer funcions que poden mecanitzar o poden ser exercides igual o millor per altres professionals”.

Tot i que el document no deixa de ser un estudi de tants que realitzen els think tanks polítics i que, per ara, les seves recomanacions no s’implementaran al Servei Català de la Salut (CatSalut), Metges de Catalunya (MC) alerta dels incessants intents d’atac a la sanitat pública i de forma encara més virulenta a la professió mèdica, per part dels estrategues dels neoliberalisme. Les tesis dels experts només repliquen, segons el sindicat, els dogmes de la política neoliberal respecte a l’aprimament de l’Estat del benestar i dels serveis públics eliminant els funcionaris i les garanties d’estabilitat del lloc de treball. Però cap estudi o prova pot demostrar que la prestació sanitària sigui més eficient clínica o econòmicament prescindint dels treballadors públics. Sota conceptes positius com “flexibilitat” o “eficiència” es pretén destruir un sistema sanitari universal, d’accés equitatiu, planificat per donar resposta al dret social a la salut.

La idea de laboralitzar la plantilla sanitària és un pas previ cap a un model de recursos humans, com alguns ja apunten, basat en la contractació de serveis a professionals autònoms que, en el cas dels metges, percebrien una remuneració lligada a l’activitat contractada i a la despesa realitzada en recursos (provés diagnòstiques, instrumentari, etc.). Aquest plantejament esdevé gairebé un xantatge ja que el facultatiu mai posarà en risc la salut d’un pacient restringint l’ús d’un recurs sanitari per obtenir un benefici econòmic.

De tot això podem concloure que l’única realitat és que les reformes, els canvis i les retallades no s’aturen. La crisi és només una excusa.