Joan Gené Badia Metge de família. Candidat a la presidència del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

BLOC 1: COL·LEGI

Pregunta. En la comunicació de la vostra candidatura predominen quatre conceptes: renovació, transparència, independència i diàleg. És allò que diu tothom que es presenta a unes eleccions de qualsevol tipus, però en quin tipus d’actuacions es tradueix? Quines mesures concretes proposeu per assolir aquests objectius?

Resposta. La renovació que aportem és força obvia perquè dels 20 membres de l’equip, 19 no hem estat anteriorment a la junta del COMB. En una institució que en els darrers 30 anys no ha deixat de tenir una junta continuista, creiem que l’entrada de noves persones i nous punts de vista és un valor que enriqueix l’organització. El model actual encara és el dels anys 80, la línia és la mateixa mentre que l’entorn social i professional és radicalment diferent, per això cal un canvi. El doctor Miquel Vilardell volia fer aquesta renovació però l’estructura que hi ha no li ha permès. Nosaltres ho assumim i farem els canvis necessaris. Sobre la transparència, som molt clars. Pensem que el COMB no és del tot transparent i posem un exemple: la inversió més gran del Col·legi l’any passat ha estat la construcció d’un pàrquing de 8 milions d’euros que no ha estat consultada ni explicada a ningú. Jo he estat compromissari durant quatre anys i no m’han consultat res sobre això. Les inèrcies fan que l’organització no sigui transparent en determinades decisions i això també s’ha de canviar perquè els metges puguin participar i decidir les actuacions del seu propi col·legi. Respecte a la independència, remarquem que som totalment independents de tots els partits polítics. Diguin el que diguin, cap partit ens recolza ni es troba darrere nostre. Som professionals que optem a dirigir el COMB pels nostres propis mèrits, no per designació política o sindical. I el diàleg el tindrem sempre present, no actuarem en clau de bons i dolents. El moment actual demana que tothom participi i que totes les idees siguin benvingudes. Tindrem una actitud de diàleg per gestionar el Col·legi i per ajudar a la societat a buscar una sortida a la crisi sanitària.

P. En el vídeo de presentació de la candidatura parleu del “mercantilisme actual del COMB”. Què és el que jutgeu com a mercantilista?

R. El discurs empresarial introduït a la gestió sanitària no ens ha ajudat a sortir de la crisi. El model d’empresarització de la sanitat el tenim en fallida, com demostren el casos de corrupció que s’han fet públics. El COMB s’ha sumat al discurs, ha jugat a fer empreses i no ha aportat un projecte sanitari alternatiu ni una nova visió del sistema sanitari. El discurs empresarial de l’eficiència té la seva part de raó, però també la té el discurs de l’equitat, la qualitat assistencial, la bona pràctica mèdica, la relació metge-pacient…i totes aquestes qüestions semblen que no tinguin cabuda en la reforma del sistema i sí que la tenen.

P. Denuncieu que al COMB predomina l’“obscurantisme” però qualsevol que visiti la pàgina web pot trobar els informes anuals amb els resultats de l’activitat col·legial, inclosa la del Grup MED. On veieu obscurantisme?

R. L’auditoria del COMB la fa la consultoria Faura-Casas, la mateixa que audita a Innova i a l’Hospital de Sant Pau. Que es pengin documents a la web no significa que s’elaborin de forma clara i transparent. Quant guanyen els directius del Grup MED? Quin és el sou del conseller delegat del Grup MED? On ho explica? Per què canvia el president del COMB i no canvia el president del Grup MED? Qui nomena el candidat de la candidatura oficialista? Ho sabem: el conseller delegat del Grup MED. No és que el Grup MED no sigui una bona idea, és que les empreses s’han acabat menjant el Col·legi i els directius d’aquestes empreses són els que acaben dirigint-lo.

P. Quins plans teniu per al Grup MED en cas de guanyar les eleccions?

R. No arribarem i ho cremarem tot, com diuen. Volem auditar-ho perfectament, valorar la rendibilitat de cada empresa, veure on van els beneficis i aclarir el paper de cadascuna d’aquestes entitats.

P. Una de les grans propostes del vostre programa és la col·legiació voluntària. En cas d’aplicar-se implicaria molts canvis perquè la col·legiació avui en dia és imprescindible per exercir la professió. Heu pensat com ho duríeu a terme? Quins passos caldria donar?

R. La decisió final depèn d’una norma estatal que ara mateix s’està negociant i que sembla que desembocarà en alguna cosa similar a la col·legiació voluntària perquè el que es pretén és trencar el monopoli dels col·legis professionals, com demana la UE. Nosaltres estem en contra d’aquesta situació monopolista que té el metge captiu del col·legi. Volem que el metge decideixi col·legiar-se perquè pensi que és positiu i profitós, com quan s’afilia a un sindicat. Per al sector 100% privat hi ha d’haver col·legiació obligatòria per establir mecanismes de control, però per al sector públic la mateixa Administració pot garantir la professionalitat i el codi ètic dels seus professionals.

P. Com es finançaria el COMB per mantenir la seva estructura en cas que la col·legiació fos voluntària?

R. Intentarem que no hi hagi una fugida de col·legiats fent que l’estructura de serveis del Col·legi sigui atractiva, ajustant les quotes dels que treballen a la sanitat pública i reduint també la prima de l’assegurança de responsabilitat civil.

P. Amb la no admissió del recurs contra el procés electoral per la gestió del vot per correu i el vot electrònic, creieu que les cartes estan marcades i que teniu difícil guanyar les eleccions?

R. El recurs no és que no s’admeti sinó que el jutge ens diu que l’hem de presentar per la via ordinària. Nosaltres havíem presentat el recurs com un atemptat als drets fonamentals perquè és una via ràpida i no volíem afectar el procés electoral. El jutge no entra al detall, només diu que ha d’anar per la via ordinària i nosaltres li fem cas. La llàstima és que això pot provocar que d’aquí a dos o tres anys un jutge hagi de dictaminar si les eleccions que es faran ara són vàlides o no.

P. Les cartes estan marcades doncs? Per a vosaltres el procés electoral és net

R. Per a nosaltres el procés no és transparent, sinó no presentaríem la impugnació. No podem fer acusacions sense proves, l’únic que podem dir és que el sistema es presta a que passin coses.

P. Us plantegeu impugnar els resultats?

R. No perquè la impugnació ja l’hem feta a priori. És a dir, si guanyem les eleccions nosaltres també estarem impugnats perquè el recurs és contra el procés en si.

BLOC 2: PROFESSIÓ

P. Qualifiqueu l’oposició del COMB a les retallades com a tèbia i trobeu incompatible que Miquel Vilardell sigui president del Col·legi i alhora president membre del Consell assessor de sanitat d’Artur Mas. Què hauríeu fet vosaltres de diferent? Com hauríeu gestionat l’oposició a les retallades?

R. A mi el president Mas no m’hauria proposat ser el president del seu Consell assessor perquè ni sóc del seu partit, ni sóc afí políticament, ni tenim masses coses en comú. Però en cas que ho hagués estat, ho hauria deixat si les meves opinions i els meus consells no són escoltats, no em quedaria allà beneint polítiques que no són les meves.

P. Miquel Vilardell va fer un vídeo i diverses entrevistes manifestant la seva oposició i la del COMB a les retallades. Podria haver fet alguna cosa més?

R. L’impacte d’un missatge no es pot mesurar perquè un dia facis un vídeo o declaris alguna cosa als mitjans de comunicació. La institució respon dels seus fet i resultats, i no dubto que el doctor Vilardell a nivell personal és una persona compromesa, però els seus èxits es mesuren pels fets no perquè un dia va dir una cosa. En aquest sentit, els èxits són escassos i els fets són contundents en sentit contrari. El doctor Vilardell és president del Consell assessor de sanitat del president de la Generalitat, el doctor Jaume Aubia seu al Consell d’Administració del Parc Salut MAR, el doctor i candidat Jaume Padrós seu al Consell d’Administració de l’ICO i de Mutuam, el doctor Marc Soler seu al Consell d’Administració del Parc Taulí, etc. El COMB entén la participació com que els membres de la Junta seguin als consells d’administració de les empreses sanitàries que ens estan retallant. Nosaltres no volem aquest model, no volem aquestes cadires per als membres del Col·legi amb carnet polític. Volem que els metges de les empreses escullin als seus representants i entrin als seus respectius consells d’administració i puguin decidir els aspectes de gestió clínica.

P. 8.000 metges es jubilaran en els pròxims 15 anys. Com s’hauria de planificar la reposició d’aquests professionals?

R. Hem passat d’anar a buscar metges a Sud-Amèrica a exportar-los perquè no podem integrar-los. Ens preocupa que vulguin jubilar forçosament els metges als 65 anys amb capacitat per seguir treballant, també ens preocupa la precarietat laboral dels joves amb contractes de 25 hores, residents fent d’adjunts… És un problema complex que no es resoldrà si no es canvia el model sanitari.

P. Actualment no hi ha convocatòries públiques i des d’alguns sectors es comença a parlar de laboralitzar els professionals de la sanitat pública. És una bona solució?

R. De la laboralització se n’ha fet una sacralització. Des dels anys 80 fins ara, la base de tota la saviesa sanitària ha estat la de canviar el contracte del personal estatutari a laboral. Aquesta idea està esgotada i no té més recorregut. El debat no és aquest sinó el del disseny global del model sanitari que ha de situar el metge com a líder de la salut.

P. L’assignació de competències mèdiques a altres professionals sanitaris inquieta els metges. Quina és la vostra posició al respecte?

R. No podem posar traves a la modernitat. El que s’ha de fer és seure amb els diferents col·lectius i pactar canvis legislatius que permetin que tothom estigui d’acord. Hem de veure com ens organitzem amb les noves professions sanitàries, sense posicions maximalistes des de cap sector.

P. A favor o en contra del copagament?

R. El copagament sempre té un efectiu negatiu: frena l’accés a la sanitat dels més desfavorits. Tal com s’ha introduït ha generat iniquitats i ha posat la vida més difícil als més perjudicats. No s’ha aplicat bé. El copagament es pot introduir en qüestions que no afectin la qualitat assistencial, per exemple que un mèdicament genèric no tingui copagament i un de marca sí.

P. Aproveu la instauració de la recertificació periòdica de les competències mèdiques?

R. El sector públic ho ha resolt amb la carrera professional i potser es podria fer quelcom semblant al sector privat. No és just que un metge qualificat guanyi el mateix que un que no ho està, o un metge sènior i un junior. El Col·legi de Metges podria assumir la tasca de donar aquesta acreditació perquè no tothom sigui igual, especialment a la privada.

P. El conveni mèdic és una reivindicació històrica del sindicat que necessita de la complicitat dels col·legis. Quina és la vostra postura? Estaríeu disposats a fer front comú amb el sindicat per exigir el marc laboral propi dels metges?

R. Estaríem disposats. Si el Col·legi de Metges és del mateix partit que el Departament de Salut i pensa igual, difícilment marcarà polítiques diferents. Salut sempre ha estat en contra del conveni franja perquè la resta de sindicats i col·lectius no el desitgen. És un tema en el qual no hem entrat en detall a nivell programàtic però evidentment que en podem parlar.

BLOC 3: POLÍTICA I SINDICAT

P. La independència política del COMB és possible? No hi ha masses interessos generats?

R. Ara mateix el Col·legi és totalment dependent de Salut perquè hi està lligat des del moment que es va fer una accepció a la llei de col·legis professionals perquè la col·legiació dels metges fos obligatòria. Si trenquem aquesta accepció, ens deslliguem i prenem l’única força dels 30.000 metges col·legiats als qui representem.

P. La candidatura de Jaume Padrós és de dretes i la vostra és d’esquerres? El Col·legi passaria de mans de CiU a una mena de bipartit ERC – ICV?

R. No, jo no represento ni sóc afiliat a cap partit. La diferència és que la candidatura de Jaume Padrós és la candidatura del poder i la nostra representa els metges assistencials del carrer, qui té més galons és cap de servei. La gran diferència és que uns són els que fan visites i els altres els que manen, no tant de partit polític.

P. Quina relació han de tenir el Col·legi i Metges de Catalunya?

R. Han de tenir una relació propera perquè representem el mateix col·lectiu amb papers diferents. Hem d’estar a prop, ens hem d’entendre i hem de col·laborar. Ara ens uneix l’adversitat i hems de trobar una solució plegats.

P. Com s’ha de posicionar i quin paper ha de tenir el COMB en el procés sobiranista català?

R. Mentre el COMB sigui de col·legiació obligatòria ha de ser neutral. Els membres de la junta poden tenir les seves idees, en el nostre cas unànimement a favor de la consulta, però no hem d’utilitzar els sentiments nacionals i identitaris en les eleccions al COMB.

TEST DE CANDIDAT

• Sóc metge per… tradició familiar.
• Recordo especialment un pacient que… m’ha fet riure, les històries que ens expliquen a la consulta superen les pel·lícules d’Almodóvar.
• Si sóc president del COMB prometo que… el COMB tindrà un paper actiu davant la crisi sanitària actual.
• Quan no em dedico a la medicina m’agrada… navegar.
• Un grup de música, una pel·lícula i un llibre que m’agraden són… Leonard Cohen, El médico i Victus.
• Si sóc a casa i he de fer el dinar faig… paella.
• Vull saludar a… a les meves filles que estan treballant als Estats Units com molts joves que han hagut de marxar d’aquest país.