En seva la primera compareixença a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya per presentar els objectius del Departament de Salut per aquesta legislatura, el conseller Boi Ruiz ha proposat la creació d’un model sanitari català propi. “L’objectiu és un sistema sanitari públic d’excel·lència, sostenible i al servei de les persones que permeti a tots els ciutadans que viuen a Catalunya, sense diferència de sexe, origen o situació socioeconòmica, viure més anys i de forma més saludable”, afirma el conseller.

Metges de Catalunya (MC) aplaudeix aquesta iniciativa i li recorda al conseller Ruiz que la construcció d’aquest nou model no pot fer-se sense la participació dels professionals. De fet, l’organització sanitària catalana no s’entén sense la implicació dels metges, ja des dels seus orígens, a l’albir de la Segona República.

El Sindicat de Metges de Catalunya va començar a establir les bases del model sanitari català  el 16 d’abril de 1931, tan sols dos dies després de la proclamació de la República Catalana. L’organització va fer constar la seva “adhesió entusiasta al nou règim” i va oferir el seu concurs a “l’obra d’organització de la Pàtria renaixent”. A proposta del consell del sindicat, el president de la Generalitat, Francesc Macià, va encarregar a MC l’elaboració de la ‘Ponència de Sanitat-Higiene i Beneficència de Catalunya’.

El sindicat va rebre l’encàrrec amb gran entusiasme i més de 400 metges de diverses especialitats van participar en les comissions de redacció que finalment van donar lloc a la presentació de la ponència al president Macià el 30 d’octubre de 1931.

La ‘Ponència de Sanitat-Higiene i Beneficència de Catalunya’ fou cabdal en la planificació de la sanitat republicana. Els principis organitzatius que recollia el document es varen consolidar a l’Estatut d’Autonomia de 1932, conegut com Estatut de Núria, que va reconèixer les atribucions sanitàries de la Generalitat i també la seva estructura normativa.

La participació del  sindicat a l’incipient sistema sanitari català va ser una constant durant el període republicà. Així, junt amb la creació del Departament  de Sanitat i Assistència Social i la promulgació de l’Estatut Sanitari, un membre del sindicat, el doctor Josep Mestre i Puig, va ser nomenat cap de serveis de Sanitat. Durant el seu mandat es van produir millores substantives en el model sanitari que van consolidar la xarxa assistencial de Catalunya.

Des de la seva fundació el 1920, Metges de Catalunya ha defensat que la participació del coneixement mèdic en el disseny del sistema sanitari públic és imprescindible. Durant la seva història, el sindicat s’ha situat al servei del país, i així continua fent-ho en els nostres dies, amb l’objectiu d’edificar un model de sanitat d’excel·lència assistencial i de justícia social.

Més informació sobre la història del sindicat al llibre ‘El Sindicat de Metges de Catalunya. Un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i el país’.

.