Rum-rum de retallades

Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz al Parlament.

Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz al Parlament.

Circulen aquests dies rumors als centres sanitaris que alerten d’una nova retallada que Salut, a instàncies d’Economia, estaria preparant de cara al segon semestre de l’any per reduir el dèficit acumulat al sistema. Els comentaris ràpidament s’estenen a les xarxes socials, als blogs sanitaris i als diaris digitals… fins i tot Metges de Catalunya (MC) se n’ha fet ressò i ha insinuat que la tisorada representaria un 1% del pressupost sanitari, entre 70 i 80 milions d’euros.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, no ha confirmat ni desmentit els rumors i tot fa pensar que no hi haurà cap moviment almenys fins després de les eleccions europees del dia 25 maig. Perquè, com es va comprovar en les darreres votacions al Parlament, les retallades penalitzen electoralment i la proximitat dels comicis no aconsellen aplicar mesures clarament impopulars.

Sigui com sigui, la sanitat pública no pot encaixar més ajustos. El propi president de la Generalitat, Artur Mas, va advertir que el camí de les retallades als serveis públics s’havia esgotat: “Hem tocat fons, si anéssim endavant tocaríem l’os”. El compromís de Mas de no fer retallades addicionals el 2014 sembla que, un cop més, es pot esquerdar per la vessant de Salut.

Fa un parell de dies el diari ARA informava que, per primer cop, el 2013 la partida pressupostària destinada al pagament del deute (8.983 milions) ha estat la més elevada dels comptes de la Generalitat superant la despesa en Salut (8.215 milions).

Aplicar més retallades, per petites que puguin semblar, suposaria posar el dit a la mateixa nafra que està provocant l’increment incontrolat de les llistes d’espera, la saturació dels serveis d’Urgències i de les consultes d’atenció primària i la precarietat de les condicions de treball d’un sistema sanitari públic que es troba sota mínims.

Durant les properes setmanes veurem si, com diu el refranyer, quan els gossos borden, alguna cosa senten. Però faria bé el govern si deixa les tisores al calaix i per una vegada escolta als professionals del sector. És el que hauria de fer si no vol que una de les estructures d’Estat que ja té se li desfaci a les mans.

Malnutrició infantil a Catalunya, un seriós toc d’atenció

L’habitual tranquil·litat del mes d’agost –que cada cop ho és menys- s’ha vist trastocada per l’aparició de l’informe del Síndic de Greuges sobre la malnutrició infantil a Catalunya. L’informe alerta que, segons les dades extretes de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de 2011 elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), 50.000 nens catalans menors de 16 anys “no es poden permetre carn o peix almenys una vegada cada dos dies”. L’estudi del Síndic vincula aquestes mancances nutritives amb la crisi econòmica i les dificultats en què es troben milers de famílies per oferir, com a mínim, tres àpats al dia als infants. A més, remarca que 751 nens atesos pels serveis de pediatria d’atenció primària de l’ICS, es troben diagnosticats amb codis “relacionats amb la pobresa i la desnutrició”.

Com era d’esperar, l’informe ha aixecat una notable polseguera durant aquest estiu i ha estat utilitzat políticament com a arma llancívola. La resposta política ha transitat des de la negació fins a la magnificació del problema, en funció del color i de la bancada parlamentària en què se situa cada partit.

Sigui com sigui, el Síndic ha posat en evidència un problema incipient a Catalunya, cridant l’atenció del Govern sobre una qüestió que ja havia estat alertada en un estudi elaborat per la Creu Roja que destaca que 7 de cada 10 famílies en situació de risc no poden garantir l’alimentació saludable dels seus fills a casa. L’alarmant increment dels casos de deficiències nutricionals en la població infantil vinculades a causes socioeconòmiques ha comportat que l’Estat espanyol, fins i tot, hagi estat denunciat davant l’ONU per la Confederación Española de Asociaciones de Padres de Alumnos (CEAPA), entre altres entitats dedicades a la infància.

En el cas català, la polèmica ha sorgit amb la resposta que l’informe ha rebut per part del Departament de Salut i per part de la Societat Catalana de Pediatria (SCP). El conseller Boi Ruiz ha asseverat que a Catalunya “no hi ha cap cas de desnutrició per gana” sinó que existeixen casos de famílies amb “dificultats per a l’accés a la carn i el peix” com a conseqüència de la seva situació econòmica. Per la seva part, la SCP afirma que les dades dels 751 nens afectats de desnutrició s’han extret dels codis de diagnòstic de la història clínica informatitzada (eCAP) que utilitzen els pediatres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i que es refereixen a “nens desnodrits que pateixen malalties cròniques que causen desnutrició (metabòliques, neurològiques, neoplàsies, prematuritat extrema o anorèxia nerviosa, entre d’altres)”. El president de la SCP, Ferran Moraga, assegura que no hi ha desnutrició infantil “estructural” a Catalunya com a conseqüència de la crisi, però sí hi ha dèficit de vitamines i d’altres nutrients específics que ha comportat un increment de raquitisme i ferropènies detectat als hospitals i als centres d’atenció primària.

Desnutrició vs. malnutrició
Els representants dels pediatres afegeixen que és necessari diferenciar entre desnutrició i malnutrició. La desnutrició, assenyalen, és un “dèficit de nutrients” per falta d’ingesta o d’absorció, mentre que malnutrició és una “alimentació desequilibrada per defecte o per excés”. Així, en el conjunt de l’Estat “més del 28% dels nens pateixen malnutrició per  excés, és a dir, tenen sobrepès o obesitat”.

Tot i així, el síndic, Rafael Ribó,  en la seva compareixença a la diputació permanent del Parlament, s’ha ratificat en l’existència de 50.000 infants en situació de risc per deficiències alimentàries a Catalunya i de casos de desnutrició per causes econòmiques amb diagnòstics mèdics (CIM.10) vinculats amb la pobresa extrema (95 casos) o ingressos econòmics baixos (555 casos). Segons Ribó aquestes dades s’han extret de l’eCAP i provenen d’un informe adreçat al Síndic des de la vicepresidència del Govern.

Metges de Catalunya (MC) recorda que l’existència de desnutrició infantil en la nostra societat és una evidència coneguda que pot arribar a detectar-se en un 7,8% dels ingressos hospitalaris pediàtrics, segons un recent estudi multicèntric avalat per la Sociedad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica. De la mateixa manera, és conegut l’increment de les deficiències nutricionals selectives de micronutrients vinculades amb la immigració i, en el cas del raquitisme, amb l’exposició solar.

Un dels pitjors i més alarmants efectes de la crisi econòmica és l’augment de la població infantil que traspassa el llindar de la pobresa. Diferents estudis han quantificat aquest problema, però la correlació entre increment de la pobresa i, paral·lelament, de la desnutrició als països més desenvolupats està encara poc acreditada. El primer estudi comparatiu, publicat al British Medical Journal (BMJ), constata una evidència aparentment contrària ja que assenyala un augment del sobrepès/obesitat, en consonància amb  les múltiples referències internacionals que correlacionen l’obesitat, especialment la infantil, amb els estrats més desafavorits de la societats desenvolupades.

No obstant això, MC, sindicat dels professionals mèdics, confirma que, malgrat les polítiques socials i l’encomiable esforç de moltes entitats altruistes, hi ha infants en situació de risc per privacions alimentàries i, fins i tot, casos de mala nutrició per defecte, per excés i per alteracions qualitatives.

Amb tot, l’organització remarca que l’estudi del Síndic no és una recerca científica sinó la constatació d’un problema existent i una reclamació argumentada perquè les polítiques públiques s’orientin a corregir els dèficits alimentaris infantils detectats a Catalunya.

Polítiques públiques
El sindicat comparteix amb el Síndic de Greuges l’enorme preocupació per la salut alimentària dels infants i insta el Govern de la Generalitat a donar resposta i a oferir solucions de forma urgent perquè les deficiències detectades no esdevinguin un problema estructural motivat per la precària situació social i econòmica de les famílies catalanes, incomprensiblement agreujada per la manca d’ajudes i per les restriccions pressupostàries dels principals serveis públics del país.

En aquest sentit, MC reitera la necessitat de “protegir” l’educació, la sanitat i el tercer sector social, impedint que es produeixin noves retallades que podrien provocar una “dramàtica fractura en el benestar de la ciutadania” i demana a Salut que inclogui la vigilància de la nutrició infantil com un “objectiu prioritari del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015”.

Per últim, MC reclama “rigor” en l’anàlisi d’un tema tan sensible i, demana que es faci públic” l’informe de la vicepresidenta del Govern que recull les dades en què es basa el document del Síndic.

La privatització ‘bomba’

pwcDilluns 11 de febrer, el diari El País feia públic un informe elaborat per la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) que treia a la llum el pla privatitzador que va estar sobre la taula del Departament de Salut l’any 2011. L’informe és una proposta de privatització en tota regla que inclou 13 grans institucions sanitàries públiques, la majoria consorcis, amb 18 hospitals, 46 centres d’atenció primària (CAP) i gairebé un centenar d’altres dispositius assistencials. L’Institut Català de la Salut (ICS) es troba fora d’aquest pla perquè té el seu propi projecte de reformulació elaborat també en base a una proposta de la mateixa consultora.

Metges de Catalunya (MC) ha manifestat la seva “sorpresa” i “irritació” per l’informe desvetllat pel rotatiu i ha exigit al conseller de Salut, Boi Ruiz, la seva difusió pública així com la informació del cost per a l’erari públic de la contractació dels serveis de PwC l’any 2011, que inclou aquest i altres informes “en plena voràgine de retallades sanitàries”. La factura de l’informe encarregat a la consultora  sobre el procés de fragmentació de l’ICS és de 20.328 euros. Algunes fonts assenyalen que la suma dels diversos encàrrecs de la Generalitat a PwC ascendeix a centenars de milers d’euros.

En seu parlamentària, Boi Ruiz ha negat que Salut encarregués l’informe a PwC i ha assegurat que la consultora el va elaborar per iniciativa pròpia. Davant les crítiques de l’oposició, el conseller ha assegurat que assumirà “responsabilitats polítiques” si es demostra que ell va encarregar el document. En aquest sentit, MC destaca que, a la mateixa portada del document, PwC específica que l’informe ha estat realitzat “para y sólo para el Departament de Salut y según los términos de nuestra carta de contratación”. A criteri del sindicat, si l’encàrrec i el seu finançament prové de Salut o d’Economia o Presidència és un debat “irrellevant” . Respecte als plantejaments del document, Ruiz ha afirmat que Salut no aplicarà el pla de privatitzacions recomanat per PwC. MC no dubta de les paraules del conseller tenint en compte la composició del Parlament de Catalunya resultant de les darreres eleccions, celebrades amb posterioritat a l’elaboració de l’estudi.

La fi de la sanitat pública
Un cop analitzat el detall de l’informe, titulat “Aproximación a un nuevo planteamiento estratégico para las empresas públicas y consorcios de salud de la Generalitat”, MC qualifica el seu contingut com una “bomba” que, en cas d’aplicar-se, faria “esclatar” el model de sanitat pública de Catalunya.

La proposta de privatització de PwC es sustenta en un gran operació que consisteix en separar el patrimoni (béns i immobles)  de la gestió de serveis sanitaris. Així, mentre el patrimoni continua en mans públiques, la gestió sanitària s’encomana a un actor privat que assumeix els “riscos” derivats de la seva explotació, amb la qual cosa l’administració catalana defuig de la responsabilitat assistencial i, donat el cas, del dèficit generat pel centre sanitari, que no computaria com a dèficit públic.

La cessió de la gestió sanitària a empreses privades és possible perquè els estatuts dels consorcis públics preveuen l’entrada d’entitats externes a les estructures de comandament. D’aquesta manera, les societats privades poden participar en els processos de licitació, tot i que segons la normativa vigent (Art. 6, Decret 66/2010) les societats professionals integrades per facultatius i les fundacions sense ànim de lucre tenen preferència a l’hora d’adjudicar aquest tipus de contractes de gestió. PwC proposa modificacions en la regulació dels consorcis per facilitar l’entrada de les empreses que persegueixen la rendibilitat econòmica.

Opcions jurídiques
Respecte a les fórmules jurídiques a emprar per cedir la gestió sanitària, la consultora assenyala que la concessió es la “més recomanable” perquè exclou la participació de l’Administració i el 100% del risc (i del guany) és per l’entitat adjudicatària. Amb aquesta fórmula, les pèrdues derivades de la gestió no poden computar-se a l’Administració encara que, arribat el cas, la Generalitat haurà de sortir en auxili i rescatar els centres amb problemes financers, tal com ha passat amb les empreses concessionàries de la Comunitat Valenciana i de Madrid.

Pel que fa al patrimoni de cadascuna d’aquestes empreses públiques, la solució de PwC passa per agrupar els béns en una única entitat patrimonial que “optimitzi la seva gestió”. Aquesta entitat estarà participada per la Generalitat, els ajuntaments, els consells comarcals i les fundacions públiques, en forma de consorci o societat mercantil.

En el procés d’entrada d’empreses privades hi ha un pas previ que consisteix en la transformació de les entitats de dret públic en societats mercantils. Un cop aquestes entitats es regeixen pel dret privat i les normes del mercat, el Servei Català de la Salut (CatSalut), com a màxim accionista de les societats, pot “ampliar, reduir o alienar” els títols de la societat (accions), inclús perdre la seva participació majoritària o retirar-se del tot. La fusió de centres i empreses és un altre requisit suggerit per PwC per tal que la concessió sigui més operativa.

Per alienar (cedir la propietat) d’accions, PwC indica dues possibilitats: la subhasta pública o l’assignació directa. Segons la consultora, la subhasta és el procediment “general i ordinari” mentre que l’adjudicació directa (sense concurs) només és possible en els casos que es “motivi” per llei.

Per últim, l’informe de PwC inclou la relació d’empreses públiques sanitàries i consorcis susceptibles de privatització, i fins i tot una llista de possibles empreses interessades en el negoci. L’estudi proposa per a cada entitat pública el millor plantejament d’externalització i fixa també l’ordre territorial que haurà de seguir el procés. Així, el punt de partida del projecte se situa a l’entitat tarragonina Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), que actuarà com a primera experiència en el pla d’entrada d’empreses privades en la gestió de la sanitat pública de Catalunya.


Empreses sanitàries de diagnòstic i tractament

Entitat

Plantejament

Banc de Sang Mantenir igual a causa de la regulació.
Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) Entrada gradual de capital privat fins que la Generalitat se’n pugui desvincular totalment.
UDIAT Centre de diagnòstic Entrada gradual de capital privat fins que la Generalitat se’n pugui desvincular totalment.
Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) Privatitzar el 100% del servei de call center i la flota de vehicles.
Laboratori Intercomarcal Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf Privatitzar el 100% de la gestió.
Laboratori Català de Referència Privatitzar el 100% de la gestió.


Empreses i consorcis hospitalaris i de serveis sanitaris directes

Entitat

Plantejament

Institut Català d’Oncologia (ICO) Privatitzar el 100% de la gestió.
Gestió de Serveis Sanitaris – Lleida Privatitzar el 100% de la gestió.
Institut d’Assistència Sanitària – Girona Privatitzar el 100% de la gestió a una empresa de sense ànim de lucre.
Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS) Privatitzar el 100% de la gestió. Primera experiència del procés.
Consorci Sanitari de Terrassa (CST)
Corporació Sanitària Parc Taulí Sabadell
Consorci Sanitari del Maresme
Consorci Sanitari de Mollet
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Consorci Hospitalari de Vic
Consorci Sanitari de l’Anoia
Consorci Sanitari de l’Alt Penedès
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Consorci Sanitari Integral (CSI)
Consorci de Castelldefels Agents de Salut
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
CAP Salut de l’Eixample
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Parc Sanitari Pere Virgili Privatitzar el 100% de la gestió.
Parc Salut MAR Privatitzar el 100% de la gestió.
Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Privatitzar el 100% de la gestió.
Hospital Transfronterer de la Cerdanya Privatitzar el 100% de la gestió.