Josep Lluís Martín i Berbois Doctor en història contemporània i autor del llibre El Sindicat de Metges de Catalunya. Un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i el país (Editorial Afers, 2012)

Pregunta. El títol del llibre defineix el sindicat com un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i el país. Com s’ha materialitzat aquest exemple al llarg de la història de Metges de Catalunya?

Resposta. Des dels seus orígens, quan es va decidir incorporar la referència al país al nom de Sindicat de Metges de Catalunya, l’organització assumeix uns valors i unes premisses que faran que quan arribi la dictadura de Primo de Rivera, el Sindicat surti en defensa d’aquests valors. Quan van intentar tancar-lo dues vegades, no van cedir a les pressions i van mantenir el mateix nom. Més tard, durant la Segona República, el Sindicat fa més ferm encara el seu compromís en la defensa de la sanitat i el país. Per exemple, els butlletins del Sindicat recullen almenys dos textos de suport a la República i a l’Estatut de Núria. L’entitat sempre s’ha posicionat i s’ha implicat amb el catalanisme.

P. A la introducció del llibre i el mateix dia de la presentació vas destacar que ha estat una tasca difícil recuperar i analitzar la documentació sobre els inicis del sindicat. Per què creus que aquesta documentació ha desaparegut? Tot s’explica pels efectes de la Guerra Civil i la dictadura franquista?

R. Com a historiador m’hauria agradat poder accedir a més documentació. Hem trobat pocs documents que a més no estan en mans del propi sindicat. Per sort, MC té la col·lecció sencera dels butlletins del Sindicat des de 1920 fins a 1937, i a partir d’aquí hem pogut treballar. Que no els hàgim trobat no vol dir que no existeixin. El que és segur és que amb la Guerra Civil molts documents es van cremar o van desaparèixer. Quan es va col·lectivitzar el Casal del Metge segurament també es van destruir o ocultar papers que podien comprometre el Sindicat davant dels grups més anarquistes, igual que succeí després amb el bàndol nacional. Com passa en altres entitats, potser alguns d’aquests documents van anar a parar a les cases dels familiars per protegir-los i a partir d’allà se’ls hi ha perdut la pista. I segur que hi ha més documents que estan en mans d’alguna entitat que pel motiu que sigui no vol cedir-los i ensenyar-los.

P. A la sala d’actes del COMB. Vas dir que el Sindicat de Metges de Catalunya tenia dos problemes que duia al seu nom, les paraules Sindicat i Catalunya. Això explicaria les hostilitats del bàndol nacional durant la Guerra Civil, però les dels sectors d’esquerres per què s’expliquen?

R. Els metges tenien una professió liberal i normalment es guanyaven bé la vida. L’estatus dels metges feia que se’ls relacionés amb un tipus de política. Molta gent pensava que eren de la Lliga Regionalista, propera a la burgesia. Aquest és un altre mite perquè ni a la Lliga eren tots burgesos, ni tots els metges eren de la Lliga. Sense anar més lluny, el propi Corachan era considerat un home de dretes quan en realitat ideològicament era proper a Esquerra Republicana. El propi president Companys el situa en el càrrec de conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya.

P. Segons hem pogut llegir al llibre, les aportacions més significatives del Sindicat a les institucions de govern de Catalunya es van produir durant la Mancomunitat i especialment durant la Segona República. Quin va ser el paper del Sindicat de Metges en aquells moments?

R. Durant la Segona República el paper del Sindicat és fonamental. Els metges van a veure al president Macià i li diuen: no et preocupis per la sanitat que ens encarreguem nosaltres. Quan es proclama la República, el Sindicat de Metges ja duia deu anys treballant i preparant-se per quan arribés el moment. Un cop parlen amb Macià, es reuneixen prop de 400 metges del Sindicat, en diferents grups segons especialitats, i decideixen quin ha de ser el cànon de la medicina catalana. A la Generalitat li donen la feina feta.

P. Mantenia la independència política o eren temps difícils per moure’s en el terreny de l’equidistància?

R. No, el Sindicat aleshores no era políticament independent. És veritat que mai es va posicionar i no va demanar el vot per ningú, però quan membres del Sindicat o de la seva Junta formen part del Govern de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona, es veu que hi ha una relació sinó explícita com a mínim implícita. El Sindicat es va entendre molt bé amb la Mancomunitat i sobretot amb la Generalitat Republicana perquè va trobar reconeixement en la feina que havien fet els metges per millorar la sanitat catalana. També era una època més difícil per mantenir aquesta independència, la politització de la societat era molt intensa. La gent participava molt en la vida política.

P. Després de la teva tasca de documentació i anàlisi, quina consideres que és la gran obra històrica del Sindicat de Metges de Catalunya?

R. L’acció física més rellevant és el Casal del Metge, inaugurat el 10 de desembre de 1932. És l’obra més visible i que encara perdura. A nivell sanitari, el cànon de la medicina catalana, que el Sindicat contribueix a instaurar durant la Segona República, és fonamental per entendre l’organització sanitària posterior.

P. El Casal del Metge actualment és la seu de la Mutual Mèdica però MC reclama els seus drets històrics sobre l’edifici.  Creus que hi ha base històrica per aquesta reclamació?

R. Sí que n’hi ha, però és una qüestió delicada perquè la Mutual Mèdica no reconeix el sindicat actual com hereu de l’anterior. El llibre posa les coses al seu lloc. MC no és ben bé el mateix sindicat, però el Sindicat de Metges de Catalunya de l’any 1939 no desapareix perquè vol o per una crisi econòmica sinó perquè hi ha unes persones que il·legalment el fan desaparèixer. Potser el més adequat seria que totes dues entitats poguessin compartir la propietat de l’edifici. Dóna la sensació que la Mutual Mèdica ha oblidat que és fillola del Sindicat.

P. La recuperació del Sindicat a partir dels anys setanta té algun paral·lelisme amb el procés de fundació?

R. Bàsicament l’interès per la defensa de la professió i de la sanitat mateixa. Quan neix el Sindicat de Metges de Catalunya l’any 1920 no hi ha una dictadura contra la que lluitar, tot era millorar la sanitat. En el cas dels metges que recuperen el Sindicat a finals dels anys seixanta es troben en un moment fosc en el qual el franquisme ha eliminat moltes coses, ha endurit i ha enrocat el sistema, i provablement la sanitat no funcionava com tocava. Aleshores van decidir recuperar l’essència d’aquell sindicat comptant amb un dels membres de la junta directiva durant la dècada dels anys vint, Pere Mas i Oliver, que els legitimava com a continuadors de l’obra realitzada pel desaparegut Sindicat de Metges de Catalunya i Balears.

P. I respecte a les diferències, més enllà de les pròpies del context social i polític de cada època, què hi ha de diferent entre el sindicat dels anys vint o i el que es va recuperar als setanta?

R. Són diferències associades al canvi que va experimentar la pròpia professió. Es va passar d’una professió liberal, individual i poc regulada, a una professió col·legiada molt més homogènia. La preocupació a l’inici era per l’exercici de la professió un mateix i posteriorment es va convertir en l’interès comú del col·lectiu.

P. Amb l’actual crisi econòmica i les dificultats que travessa la sanitat (retallades, canvi de model…) se sol mirar enrere per trobar situacions similars de la història que puguin ajudar a entendre el que està passant i a trobar solucions. Es pot trobar algun moment històric que permeti fer aquesta analogia?

R. Com l’actual no. El Sindicat va viure la crisi del crack del 29 que va arribar aquí dos anys més tard i va ser un dels problemes que va tenir la República. Però la veritat és que no es pot comparar. Als butlletins no es troben referències a crisis econòmiques o a acomiadaments, el gran problema que va viure el Sindicat va ser trobar-se amb dues dictadures, la de Primo de Rivera i especialment la de Franco.

P. Hi ha cap lliçó històrica d’aquell Sindicat que s’hagi de tenir en compte avui en dia?

R. El més important és saber d’on vens i qui són els teus predecessors, per continuar la línia marcada fent els canvis que toquin per adaptar-se al context de cada moment. La definició de la finalitat del Sindicat de Metges de Catalunya de l’any 1920 continua sent vàlida per a Metges de Catalunya l’any 2013. Les bases són les mateixes: la defensa de la sanitat, del país i dels metges.